Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR la política de cookies

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

Ser feliç per a tenir salut

Ser feliç per a tenir salut
16 jun

Ser feliç per a tenir salut

L’alegria s’aprèn per a estar content, sa i longeu

El 20 de juny és el Yellow Day o el dia més feliç de l’any. Així ho reflecteixen estadístiques com el World Happiness Report (WHR) (“Informe Anual de la Felicitat”), promogut per la Xarxa de Solucions de Desenvolupament Sostenible de l’Organització de les Nacions Unides (ONU).

Això de yellow (groc) és perquè segons la psicologia dels colors, aquest en concret es vincula amb felicitat, optimisme, positivisme, diversió, intel·ligència i creativitat.

Des d’una òptica macroeconòmica i sociològica, el WHR empra les següents variables per a establir un rànquing dels països més feliços. Aquests paràmetres són: Producte Interior Brut (PIB), ajudes per a la població, esperança de vida, llibertat, percepció de la generositat, índex de corrupció i qualitat de vida dels habitants.

Així doncs, els països que desborden més alegria són: Finlàndia, Dinamarca, Suïssa, Islàndia, Holanda, Noruega, Suècia, Luxemburg, Àustria i Nova Zelanda. Espanya hi és al lloc número 24, tenint en compte que entre el 2017 i 2019 hi era al 27, malgrat els rigors de la pandèmia i la forta crisi econòmic i sanitària que sacseja al país.

Però independentment de conjuntures, infraestructures, serveis… Com ser feliç?

Les regles

La Universitat d’Harvard (Cambridge, EUA) ofereix sis consells per a sentir-se “afortunat i content”. Perquè segons el parer d’aquesta magna institució, cal “aprendre a ser feliç”.

  • Perdonar-se els fracassos a un mateix, és més, felicitar-se per ells. A l’acceptar les emocions negatives, s’aconsegueix positivitat i alegria. Baixos nivells de perdó, retroalimenten depressió, ansietat i baixa autoestima.
  • Lo bo no es cosa feta, cal agrair-ho. Els esdeveniments no son fortuïts.
  • Fer esport. En caminar només 30 minuts al dia a pas ràpid o una hora de manera més relaxada, el cervell secreta endorfines i per tant, s’és feliç i minora el dolor.
  • Identificar què és veritablement important. “Qui molt abasta, poc estreny”, resa el dit popular. I no sols a la feina, també amb la família. Cal desconnectar i gaudir dels éssers estimats.
  • Meditar. Combat l’estrès i resisteix les trompejades, gràcies a la pau interior que comporta.
  • Resiliència. No tot és diner, la felicitat és un estat mental. Els depressius s’autoculpen dels seus fracassos i relacionen els èxits amb factors externs a ells. Tampoc és qüestió de “penjar-se medalles” constantment. No cal perdre la percepció que el fracàs és una oportunitat d’aprenentatge i adaptació. És la capacitat d’un individu per a enfrontar-se a circumstàncies adverses, condicions de vida difícils o situacions traumàtiques, recuperar-se i sortir enfortit.

Una altra universitat, la d’Utah (EUA) manifesta que les persones felices se senten bé amb si mateixes, tendeixen a cuidar-se més i a portar estils de vida saludables com fer exercici, menjar bé o dormir les hores necessàries. La felicitat incideix directament sobre el sistema cardiovascular i immunològic, en els nivells hormonals i inflamatoris i l’acceleració de la cicatrització de les ferides. Sent feliç s’és més sa i longeu.

En l’entorn laboral, els treballadors feliços estan més compromesos amb els projectes de l’empresa i la seva major implicació infon major productivitat a la companyia.

Per a plasmar aquesta circumstància, els directius han d’enarborar estendards com a formació, igualtat de gènere, organització laboral interna, conciliació familiar…

Apoderament

Segons Right Management, el 70% dels treballadors compromesos amb la seva feina, romandran mínim 5 anys més en la empresa.

No menys importants són els elements infraestructurals com l’aïllament acústic de les instal·lacions, el control de la temperatura ambient, la possibilitat de treballar amb llum natural, la correcta ventilació…

Des de l’òptica crematística, Frederick Irving Herzberg, eminent psicòleg especialista en gestió administrativa d’empreses i impulsor de la motivació i la higiene, reflexiona que el sou satisfà les necessitats del treballador a curt termini. Ràpidament, s’han d’aplicar noves formes de motivació. Per això, els plans de retribució haurien de ser el més flexibles i personalitzats, i incloure retribucions econòmiques fixes i variables, beneficis socials (segurs, assistència sanitària), recompenses professionals (formació, promoció, vacances…).