Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR la política de cookies

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

categories:

Ull amb la calor a la feina

Ull amb la calor a la feina
16 jun

Ull amb la calor a la feina

L’accidentalitat laboral augmenta un 20% durant els mesos més tòrrids

Ja és aquí la calor i si cal continuar treballant perquè no és moment encara de vacances, és necessari adoptar una sèrie de mesures preventives a l’àmbit laboral. El propòsit: minimitzar accidents de treball i malalties laborals en aquesta problemàtica època de l’any.

Segons fonts del Departament d’Epidemiologia i Bioestadística de l’Escola Nacional de Sanitat de l’Institut de Salut Carles III, les defuncions per cops de calor al conjunt de l’Estat espanyol són de l’ordre de 1.300 a l’any.

Davant l’escalfament global, les previsions són bastant alarmants, perquè la xifra de finats pot disparar-se, segons les citades fonts, als 12.000 i generar un cost supletori a la Seguretat Social d’uns 50.000 euros a l’any –manifesten-, si no es prenen les mesures preventives necessàries per a pal·liar la nova conjuntura que genera aquesta catàstrofe natural.

Ja avui, a l’àmbit laboral, la sinistralitat augmenta un 20% durant els mesos més calorosos de l’any, segons fonts de CC.OO.

Bona ocasió llavors, per a replantejar revisions mèdiques que detectin possibles patologies que s’agreugin amb esforços a altes temperatures. Descartades malalties o altres riscos de salut, convé que els responsables de l’empresa replantegin l’organització del treball per a moderar o evitar en la mesura del possible les activitats físiques en hores extremadament caloroses.

En paral·lel, cal tenir cautela perquè els treballadors a la intempèrie, sota condicions molt caloroses i amb comeses exigents, beguin suficients líquids per a compensar la pèrdua dels mateixos amb la secreció de suor.

No menys important és mantenir la pell sempre neta per a facilitar la transpiració, així com l’ús de gorres o barrets amb els quals protegir el cap del sol.

Hidratació

Davant condicions de feina complicades per la calor excessiva, l’organització laboral ha de permetre la realització periòdica de descansos breus per a afavorir la recuperació i la hidratació. En cas que la persona sofreixi trastorns lleus, tipus enrampades o esgotament, ha de suspendre l’activitat perquè no s’agreugin i esdevingui el tan temut cop de calor.

El cop de calor no és molt comú, però sí greu. En cas d’insolació prolongada, l’organisme és incapaç d’adaptar-se a l’augment de temperatura, els mecanismes de termoregulació són insuficients i es detenen. Davant aquest contratemps, és primordial que el cervell continuï rebent sang. Per a això, cal traslladar a l’afectat a un lloc fresc i ombrívol. Refrescar-li el cos amb compreses mullades, especialment en aquelles zones on concorren vasos sanguinis importants: coll, pit, axil·les, engonals… Si l’afectat està conscient cal oferir-li abundant aigua fresca i ventar-lo.

Si té convulsions, cal controlar els signes vitals, la via aèria i col·locar-ho en posició lateral. Tot seguit, procedir al trasllat immediat a un centre sanitari o avisar als serveis mèdics d’urgència.

Més informació: en aquest enllaç

El 30% de la població és al·lèrgica

El 30% de la població és al·lèrgica
15 jun

El 30% de la població és al·lèrgica

La malaltia s’expandeix imparable pel deteriorament del medi ambient i l’excés d’higiene

El 20 de juny finalitza la Setmana Mundial de l’Al·lèrgia que promou l’Organització Mundial de l’Al·lèrgia amb la intenció d’alertar i alliçonar a les persones amb aquesta malaltia.

Consells molt significatius i a tenir en compte, a tenor del seu important progrés que tan sols a l’Estat afecta ja al 30% de la població, això és, a més de 14 milions de persones, segons assenyala la Societat Espanyola d’Alergologia i Immunologia Clínica (Seaic).

És més, el Centre Europeu per a la Recerca de les Al·lèrgies adverteix que ja avui, sofreixen la malaltia 1 de cada 2 europeus. I per si no fos suficient, el nombre de nens amb al·lèrgies augmenta un 2% cada any a l’Estat, ressalta la Societat Espanyola d’Immunologia Clínica, Alergologia i Asma Pediàtrica, des d’on s’assegura que en les pròximes dècades el percentatge d’infants amb al·lèrgies als països desenvolupats serà del 50%.

Deteriorament

Des de Seaic, apunten a més que les malalties al·lèrgiques causen un absentisme laboral mitjà de 14,5 dies a l’any degut a la afecció de la salut dels treballadors. De fet, la mateixa entitat comenta que l’augment d’aquestes patologies és fa més palesa a la població urbana. No sols pels al·lergògens aeris, sinó també pels aliments o medicaments.

La causa d’aquest augment, especifiquen des de l’Organització Mundial de l’Al·lèrgia, ha estat per l’escalfament global, la deterioració del medi ambient, unit a l’excés d’higiene de les persones que trastorna el sistema immunològic.

Les al·lèrgies són alteracions físiques que es produeixen en l’organisme dels éssers humans en reaccionar davant una substància estranya. Aquestes reaccions estan associades al sistema immunològic, el qual és l’encarregat de produir anticossos davant elements externs com a pols, fum, pol·len, pèls de mascotes, aliments, medicaments…

En general, quan una persona sofreix d’al·lèrgia presenta simptomatologies com a inflamació de les vies respiratòries, digestives, o dermatològiques. Les al·lèrgies s’han de tractar a temps per a evitar complicacions perilloses.

Anafilàxia

De fet, el lema de la campanya d’aquest any de l’Organització Mundial de l’Al·lèrgia és “Anafilàxia”, és a dir, reacció al·lèrgica greu que fins i tot pot causar la mort per dificultat per a respirar i empassar, erupció cutània, disminució de la pressió arterial, pols feble, tos persistent, nàusees vòmits, pèrdua del coneixement…

Com a prevenció, a part de mascareta, les vacunes són bastant eficaces perquè enforteixen el sistema immunològic. Eviti’s romandre molt de temps a l’aire lliure, viatjar amb el cotxe amb les finestretes tancades, no exposar-se a aires condicionats ni deixar les finestres de la llar obertes massa temps.

El 60% de les malalties al·lèrgiques afecten les vies respiratòries. Del total d’al·lèrgics, la Seaic delimita a 6 milions de persones les afectades amb rinitis al·lèrgica. Per cert, a 3 milions d’espanyols se’ls ha diagnosticat asma.

Els quadres al·lèrgics presenten una gran temporalitat, ja que s’agreugen a la primavera a causa de la germinació de les plantes i la propagació de pol·len per l’ambient. Encara que un altre element important a tenir en compte en les al·lèrgies és la humitat, entorn molt propici per als no menys perniciosos àcars, fongs o floridura.

L’exercici redueix en més d’un 20% la possibilitat de tenir càncer renal i augmenta un 15% les expectatives en les persones ja malaltes

L’exercici redueix en més d’un 20% la possibilitat de tenir càncer renal i augmenta un 15% les expectatives en les persones ja malaltes
15 jun

L’exercici redueix en més d’un 20% la possibilitat de tenir càncer renal i augmenta un 15% les expectatives en les persones ja malaltes

Es diagnostiquen 10.000 casos anuals. Moren 2.500 persones en aquest període

En el Dia Mundial del Càncer de Ronyó, 17 de juny, advertim –tal i com aconsella la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (Seom)- no fumar ni beure alcohol; en l’àmbit laboral, prevenir l’exposicions a productes químics tòxics com el cadmi, els asbestos o el petroli; controlar l’obesitat, la hipertensió; l’ús indiscriminat d’analgèsics com l’aspirina o la fenacetina, entre altres.

Alguns pacients amb insuficiència renal crònica i dialitzats, presenten quists renals que poden fer-se malignes.

També es detecta que un 5% pot ser d’índole hereditària.

Manifestacions

Grosso modo, els símptomes del càncer renal són: hematúria (sang en l’orina), dolor en el costat, anèmia, febre, pèrdua de pes…

Uns 10.000 nous diagnòstics d’adenocarcinoma renal es registren a l’Estat a l’any. El 3% del total de tumors malignes. Els homes, a partir dels 50 anys, sofreixen el doble de possibilitats d’emmalaltir que les dones.

Sembla demostrar-se que fer exercici o certa activitat física diària, redueix en més d’un 20% la possibilitat de contreure aquesta malaltia, segons manifesta la Coalició Internacional de Càncer Renal (IKCC) i fins i tot, incrementa un 15% l’expectativa de vida de les persones ja malaltes amb aquest tumor maligne. Una activitat física moderada amb efectes no tan sols a l’organisme, sinó també a lo psicològic i emocional com a córrer, caminar, pesos, pilates, ioga, estiraments…

A l’Estat moren a l’any unes 2.500 persones a causa del càncer renal.

Els tractaments inclouen, segons casos i gravetat: cirurgia (nefrectomia, embolització, crioablació, ablació per radiofreqüència…), radioteràpia, tractament sistèmic, quimioteràpia, immunoteràpia o teràpia dirigida amb fàrmacs diana, entre altres, segons la Seom.

Roncar impedeix descansar bé i pot provocar accident de treball o malaltia laboral

Roncar impedeix descansar bé i pot provocar accident de treball o malaltia laboral
11 jun

Roncar impedeix descansar bé i pot provocar accident de treball o malaltia laboral

Més d’un milió de persones pateixen síndrome d’apnea obstructiva del somni, el 80% sense diagnosticar

Alguns accidents de treball i malalties laborals es vinculen amb el cansament de l’empleat. I aquest abatiment, entre multitud de causes, també pot estar relacionat amb el fet de no dormir bé a les nits, a causa dels roncs. Esgotament que pot “contagiar-se” a la parella, perquè aquests sorolls no la deixin reposar adequadament i, per tant, també ella pugui tenir incidències en l’entorn laboral.

Més d’un milió de persones a l’Estat -el 4% homes, el 2% dones- pateixen Síndrome d’Apnea Obstructiva del Somni (Saos), una de les principals causes del ronc; una de les patologies respiratòries més significatives, després de l’asma o la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC). D’aquest milió de persones, existeix la barbaritat d’un 80% de pacients sense diagnosticar, segons la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (Separ). De fet, el Saos és el trastorn del somni més freqüent després de l’insomni.

El 40% de les visites que reben els pneumòlegs estan relacionades amb trastorns respiratoris durant el somni. I és que a part del Saos, aquests especialistes també poden topar-se amb la Síndrome d’Apnea Hipòpnea del Somni (SAHS), la Síndrome d’Apnea Central del Somni (Sacs) o, entre altres, la Síndrome d’Hipoventilació per Obesitat (SHO).

Consells

Per a intentar prevenir aquestes malalties, és aconsellable no fumar ni prendre estimulants ni hipnòtics abans d’anar-se al llit.

No existeix farmacopea per a la curació dels roncs, ara bé, segons les mateixes fonts, la pressió positiva contínua en la via aèria superior durant 4 hores al llarg del somni, prevé apnees. També existeixen dispositius orals de desplaçament de la mandíbula o de retenció lingual. I com última possibilitat, pot contemplar-se cirurgia en la via aèria superior.

Abans d’arribar a aquestes conclusions, el pneumòleg estudiarà la intensitat i freqüència del ronc, l’aparició i periodicitat de les apnees, si el pacient acusa cansament durant el dia, si presencia somnolència diürna o somni en determinades ocasions.

Evidentment, l’especialista també contemplarà aspectes com l’edat, el sexe i la tensió arterial del malalt (hipertensió). I donat el cas, pot plantejar un estudi polisomnogràfic nocturn que permeti catalogar el tipus de trastorn respiratori davant el qual es troba.

Activa Mútua estrena sala de rehabilitació a Vielha

Activa Mútua estrena sala de rehabilitació a Vielha
27 mai

Activa Mútua estrena sala de rehabilitació a Vielha

Gràcies a les seves noves i espaioses instal·lacions de 150 metres quadrats

Activa Mútua ha reafirmat la seva presència a Vielha, capital de la comarca de la Vall d’Aran (Lleida), des de finals del 2020, amb el trasllat a unes noves, modernes i còmodes instal·lacions a l’Avinguda Garona n. 27, complementades ara amb un competitiu i equipat centre de rehabilitació que, segons detalla el delegat, Enrique Moduvar, “reforcen i ajuden a l’únic servei de rehabilitació públic de la comarca, reduint temps i amb la conseqüent translació als expedients de baixa per incapacitat temporal”.

Per tant, Activa Mútua ha aconseguit “assumir la rehabilitació dels accidents de treball sense haver de sobrecarregar el servei públic de salut, sense subcontractar i a la vegada, agilitzar els expedients d’incapacitat temporal per contingències comunes (ITCC)”, afegeix.

Activa Mútua compte a Vielha amb uns 2.000 treballadors protegits del règim general i més de 800 treballadors autònoms adherits.

Activa Mútua implanta una nova plataforma virtual d’investigació d’accidents de treball

Activa Mútua implanta una nova plataforma virtual d’investigació d’accidents de treball
20 mai

Activa Mútua implanta una nova plataforma virtual d’investigació d’accidents de treball

L’Àrea de Prevenció de Riscos Laborals desenvolupa un “software” perquè les seves empreses i treballadors autònoms esclareixin els motius causants de contratemps laborals

En les visites realitzades pels tècnics de Prevenció de Riscos Laborals (PRL) d’Activa Mútua a empreses mutualistes i treballadors autònoms adherits, es constata que, moltes vegades, els accidents de treball (AT) considerats lleus no han estat investigats i a vegades, tampoc fins i tot els qualificats com a greus, molt greus o mortals.

Una de les causes, es vincula a la modalitat de gestió preventiva adoptada. La immensa majoria de les pimes disposen d’un Servei de Prevenció Aliè (SPA) com a model de gestió preventiva. És important recordar que, encara que es tingui plena confiança en el servei prestat pel SPA, existeixen responsabilitats que no es poden delegar, com és el cas de la recerca dels AT. En aquests casos, l’empresari és el responsable de complir amb les mesures imposades, en aquest aspecte, per la legislació vigent en PRL (art. 16.3 LPRL).

Dins d’aquestes obligacions, es troba el realitzar una recerca de tots aquells casos que hagin produït mal a la salut dels treballadors. El seu incompliment és considerat com una infracció greu en matèria de PRL.

Efectuar la recerca dels accidents, no sols ha de ser una obligació formal, també és una millora de l’activitat preventiva; ja que les avaluacions de riscos han de revisar-se quan es produeixen AT, incorporant les mesures d’actuació detallades en els mateixos (art. 16.2 LPRL).

Reticències

Encara que la cultura preventiva està afermada en la gestió empresarial, moltes pimes i treballadors autònoms, en analitzar temes tan específics com una recerca d’AT, a vegades, produeix reticències donada la teòrica complexitat tècnica de l’actuació.

Així les coses, des d’Activa Mútua ajudem en aquesta tasca i per a això, des de l’Àrea de PRL s’ha elaborat una eina informàtica perquè, amb les dades de l’accident esdevingut (tramitat a través del sistema DELT@) i amb l’ajuda que aporta aquest “software” -amb la pertinent seguretat en el tractament de les dades- els propis mutualistes puguin realitzar una recerca dels accidents i portar una correcta gestió i control dels mateixos.

Una causant de malalties anomenada obesitat

Una causant de malalties anomenada obesitat
18 mai

Una causant de malalties anomenada obesitat

Extrapolat el problema de la salut a l’àmbit del treball, especialitat d’Activa Mútua com a mútua col·laboradora número 3 de la Seguretat Social, advertim que més de la meitat dels treballadors espanyols tenen sobrepès. Condició que els porta a cursar un 71% més de baixes laborals. A part dels múltiples i perillosos impactes que l’obesitat implica en la salut de les persones.

Més informació

 

La R+D+i d’Activa Mútua

La R+D+i d’Activa Mútua
18 mai

La R+D+i d’Activa Mútua

La unitat de #biomecànica de #ActivaMutua ha experimentat un creixement espectacular des que es posés en funcionament en #2012. Tant és així, que realitza entorn de les 2.000 proves anuals en els seus tres #laboratoris: #Barcelona, #Còrdova i #Madrid.

Estudis que analitzen l’impacte de #accidentesdetrabajo, #contingenciascomunes i #pacients derivats d’altres #mutuascolaboradorasdelaSeguridadSocial. Entre moltes utilitats, la biomecànica valora funcionalitat, capacitat laboral, mal corporal, simulació, seguiment, evolució del tractament rehabilitador i assignació de la #rehabilitació més efectiva.

Més informació

En la “Setmana Mundial de la Immunització”, #YomevacunoSeguro

En la “Setmana Mundial de la Immunització”, #YomevacunoSeguro
19 abr

En la “Setmana Mundial de la Immunització”, #YomevacunoSeguro

En aquesta setmana de conscienciació per part de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que va començar el 19 i finalitza el 25 d’abril, connecta perfectament una altra campanya, aquesta del Ministeri de Sanitat, que amb l’etiqueta #YomeVacunoSeguro, les autoritats pretenen reforçar la confiança en la seguretat de les vacunes per a protegir-nos i salvaguardar als altres de la Covid-19.

Durant aquesta setmana, habitualment cada any, l’OMS promou la vacunació a fi d’erradicar les malalties mortals. Les vacunes, ressalta l’OMS, “salven vides i ajuden a suprimir malalties greus que han causat gran mortalitat a escala mundial”, com per exemple, la Covid-19.

Quant a #YomeVacunoSeguro, l’operatiu governamental reincideix en els beneficis de les vacunes per a evitar situacions tan dramàtiques com les viscudes en plena pandèmia, com la solitud dels malalts confinats als hospitals, fins i tot morint sense tenir al costat als seus sers estimats.

Així mateix, es desmitifica el rumor que s’ha estès durant els últims mesos, es constata que totes les vacunes són segures i s’aclareix que han arribat tan ràpid a la població perquè els mitjans humans, tècnics i el coneixement científic gaudeixen d’un elevat grau de desenvolupament. Per això s’insta que, arribat el moment, ningú tingui por i es vacuni.

Les recerques no conclouen trombosis amb l’Astrazeneca

La Comissió Europea ha autoritzat 4 vacunes i totes han demostrat nivells adequats d’eficàcia i seguretat. A l’Estat es disposen de 3: Comirnaty de Pfizer/BiNTech; Moderna i Astrazeneca. Respecte a aquesta última, l’Agència Europea del Medicament (EMA) ha conclòs que no es considera que l’administració d’aquesta vacuna s’associï a un augment del risc global d’esdeveniments tromboembòlics i que el balanç benefici-risc de la vacuna enfront de la Covid-19, en relació a la prevenció d’hospitalització i mort per coronavirus, supera amb escreix possibles reaccions adverses. De fet, les recerques no han pogut concloure que les trombosis hagin estat causades per la vacunació. És per això, que s’ha suprimit la limitació d’edat a menors de 55 anys i es continuarà vacunant a població d’entre 56 a 65 anys.

Vacunats 1 de cada 10

Segons les últimes dades disponibles durant l’edició d’aquest article, entre el 27 de desembre i el 19 de març, s’havien vacunat a l’Estat un total de 4.135.410 persones. El 71% amb Comirnaty, el 24% amb Astrazeneca i un 5% amb Moderna. O el que és el mateix, ja estan vacunats 1 de cada 10 ciutadans. D’ells, el 98%, persones majors o amb discapacitat, han rebut la primera dosi i al 90%, ja se’ls ha administrat la pauta completa. És per això que aquest col·lectiu hagi disminuït significativament el nombre de casos, brots i persones hospitalitzades.

En resum, a l’Estat ja s’han vacunat amb la primera dosi més de 7 milions de persones i més de 3 milions ja han finalitzat la pauta completa de vacunació enfront de la Covid-19. L’objectiu és que abans de l’agost el 70% de la població (uns 33 milions de persones) ja estigui vacunada amb el punt de mira posat en la tan anhelada immunitat col·lectiva.

Per cert, recentment, el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, va avançar que s’està ultimant un conveni de col·laboració amb la Fundació CEOE i amb les mútues col·laboradores de la Seguretat Social com a Activa Mútua, perquè aquestes últimes disposin logística i personal sanitari per a accelerar el procés d’inoculació.

Recordar que mal de cap, malestar, febrícula, miàlgies, així com nàusees i vòmits són freqüents després de la vacunació i poden tractar-se amb paracetamol. Aquests símptomes no solen durar més que uns pocs dies.

“Vacunar, vacunar i vacunar per a salvar vides, la nostra economia i retornar a la normalitat”, va manifestar recentment la ministra de Sanitat, Carolina Darias.

Per a més informació: https://bit.ly/2p1mlfx

Què és l’epicondilitis?

Què és l’epicondilitis?
14 abr

Què és l’epicondilitis?

També es coneix com a “colze de tennista” i és una de les lesions laborals més freqüents al braç dominant. És un procés dolorós que es genera on els músculs i tendons que permeten el moviment del canell i els dits, contacten amb l’os. És una varietat de tendinitis o inflamació del tendó i els músculs al voltant del colze.

Hem dit que es coneix com a “colze de tennista”, però també com a “colze de golfista”, si les molèsties procedeixen de la part interna de l’articulació.

El dolor comença de manera tímida, però avança progressivament. Cedeix per la nit, les molèsties acostumen a estendre’s cap al radi i els músculs extensors. El seu agreujament pot provocar la pèrdua de la capacitat de moviment de l’articulació. Amb símptomes de rigidesa i dificultat de moviment a primera hora del dia. Dolor a la palpació i pressió en la part externa del colze, limitació per a realitzar activitats i inflamació.

I en l’àmbit laboral, quines són les causes que precipiten aquesta tendinitis. Amb bastant freqüència treballs que combinen moviments repetitius i postures forçades, esforç manual i descansos insuficients. Actuacions que provoquen fatiga i inflamació de les beines tendinoses, dels teixits peritendinosos i insercions musculars i tendinoses. Sobreesforços i tensions repetides sobre la part externa del colze que desemboquen en una tensió dels punts d’inserció dels tendons de l’os.

Desencadenants

Els oficis més predisposats a sofrir aquesta malaltia són els de paleta, operari de magatzem, carnisser, fuster, xapista, conductor, esportista, lampista, conserver, llenyataire, mecànic, perruquers, pintor, usuari d’ordinador… En l’àmbit administratiu, a aquesta malaltia també se la coneix com a “síndrome del ratolí”, ja que es deriva de l’ús excessiu d’aquest perifèric i l’execució prolongada de moviments repetitius amb aquesta eina.

L’epicondilitis es considera malaltia laboral. Copa gairebé el 35% de totes les lesions i malalties musculoesquelètiques relacionades amb la feina. La població amb major risc es concentra en la franja d’entre 40 i 50 anys. Al conjunt de les malalties laborals, suposa el 4%; encara que pot disparar-se al 30% en activitats laborals específiques.

Els trastorns musculoesquelètics generen un cost del 1,6% del PIB a tota Europa. El 25% dels treballadors de l’Estat es queixa de dolors d’esquena i el 23% ho fa de dolors musculars. Un terç del total dels accidents laborals amb baixa mèdica corresponen a malalties dorsolumbars. A més, gairebé 9 de cada 10 malalties professionals declarades, comporten danys musculoesquelètics.

Habitualment, els tractaments per a l’epicondilitis contemplen antiinflamatoris no esteroideos, ortesis, ones de xoc, infiltració, nitrats tòpics, fisioteràpia i exercicis (electroteràpia, magnetoteràpia, massatges, estiraments, crioteràpia…) i intervenció quirúrgica “in extremis”.