Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR la política de cookies

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

categories: Article d’opinió

Activa Mútua aposta per la salut mental

Activa Mútua aposta per la salut mental
26 abr

Activa Mútua aposta per la salut mental

Espanya és el segon país del món que més medicaments consumeix i lidera a Europa el consum de Lexatín, Trankimazín i Valium. Les baixes per ansietat i depressió augmenten any rere any i no només augmenten, sinó que són gairebé les més duradores i les que més patiment produeixen, i no només al pacient, afecten el seu entorn laboral, familiar i social.

La globalització, el ritme de treball imposat, la competitivitat, els problemes econòmics, socials, laborals … els nostres nivells d’estrès han augmentat, però … sabem gestionar-ho?

Ens preocupen els nostres nivells de colesterol, ens preocupem pel nostre aspecte físic, el nostre estil de vida, vam acudir a revisions periòdicament, però, i la nostra salut mental? La cuidem?

La sobremedicació, la cultura de la píndola de la felicitat, la psiquiatrització de la vida quotidiana … Què podem fer, podem prevenir-lo?

Rotundament, si.

La salut mental no és només l’absència de trastorns mentals. Normalitzar i parlar dels aspectes emocionals dins de l’entorn laboral, és clau per millorar la nostra salut mental i la salut laboral.

Qualsevol tipus de malestar emocional pot ser un tabú dins de les organitzacions, hi ha por a sentir-se jutjat, però patir estrès o ansietat no ens defineix, igual que no ens defineix una grip.

Abordar la salut mental amb naturalitat, integrar-la en la nostra cultura organitzacional, és un repte, facilita la prevenció, la promoció de la salut i afavoreix un tractament més ràpid i adequat.

Des d’Activa Mútua estem fent una gran aposta per la promoció d’hàbits psicològics saludables, som molt conscients de la importància que cada vegada més, té aquest camp, per a nosaltres com a treballadors i per als nostres mutualistes també, per això, com a empresa saludable vam iniciar un espai en aquest butlletí on el Departament de Psicologia publicarà periòdicament continguts, amb l’objectiu que tots puguem incorporar hàbits saludables també des de l’esfera psicològica.

El que has de saber sobre la Nova Llei d’Autònoms

El que has de saber sobre la Nova Llei d’Autònoms
11 oct

El que has de saber sobre la Nova Llei d’Autònoms

L’esperada Llei de Reformes Urgents del Treball Autònom ja s’ha aprovat..

D’entre les novetats que la nova normativa introduirà, destacarem aquelles que tot treballador autònom ha de conèixer:

1. Menys càrregues administratives i econòmiques: 

  • Es pot canviar fins a 4 vegades a l’any la base de cotització per adequar-se a la fluctuació d’ingressos.
  • Només es pagarà pels dies treballats, (fins a un màxim de 3 altes i 3 baixes a l’any). No des del primer dia del mes en què s’inicia l’activitat, com es feia fins ara.
  • Es redueixen a la meitat els recàrrecs per retard en el pagament de les quotes a la Seguretat Social durant el primer mes.
  • Es permet compatibilitzar el 100% de la pensió de jubilació si s’acredita tenir contractat almenys a un treballador.

2. S’amplia la tarifa plana de 50 euros mensuals de 6 mesos a 1 any. Es redueix el termini d’espera 5 a 2 anys perquè els autònoms que hagin cessat la seva activitat puguin beneficiar-se de la tarifa plana. S’aplica també a les dones que tornin a reprendre després de la seva maternitat (alta dins dels 2 anys des del cessament).

3. Bonificació del 100% de la quota d’autònoms durant el descans de maternitat, paternitat, adopció, etc. S’incrementa fins a 12 anys (abans 7 anys) l’edat de menors a càrrec per reconèixer la bonificació per conciliació.

4. Es reconeix l’accident de treball “in-itinere” als autònoms. Es considera l’ocorregut en anar o en tornar del lloc de la prestació de l’activitat econòmica. Es requereix que el lloc de prestació de l’activitat no coincideixi amb el domicili de l’autònom i es correspongui amb el declarat afecte a l’activitat.

5. Es tindrà com a despesa deduïble a efectes fiscals: 

  • Deducció primes d’assegurança sanitària fins a 500 euros per beneficiari.
  • Si l’autònom treballa des de casa, es podrà deduir les despeses de subministraments (aigua, gas, electricitat, telefonia i internet) en el percentatge que resulti d’aplicar el 30% a la proporció de metres quadrats destinats a l’activitat.
  • Deducció de despeses de manutenció propis si s’efectua el pagament de forma electrònica i amb els mateixos límits quantitatius que els treballadors per compte d’altri (26,67 euros diaris o 48,08 euros a l’estranger. El doble si es pernocta).

Hi ha altres propostes que quedaran pendents de regulació, com la implantació d’un sistema de cotització per treball a temps parcial o l’estudi del concepte d’habitualitat a l’efecte d’inclusió en el règim d’autònoms.

Malgrat aquestes novetats, altres propostes de millora i mesures han de seguir avançant. No podem oblidar que els autònoms necessiten flexibilitat normativa per poder emprendre i subsistir.

tessa petita

Tessa Cabré Serrano
Advocada, Àrea Secretaria General i Assessoria Jurídica de Prestacions
Activa Mútua 2008, Mútua Col·laboradora amb la Seguretat Social nº 3

(ESPAÑOL) “Efectos económicos de la incapacidad temporal”

(ESPAÑOL) “Efectos económicos de la incapacidad temporal”
18 ago

(ESPAÑOL) “Efectos económicos de la incapacidad temporal”

Ho sentim, aquest contingut només està disponible en ESPAÑOL.

Los distintos aspectos relacionados con los efectos económicos de la Incapacidad Temporal (IT) siempre han comportado diferentes controversias, en particular lo referente al abono del subsidio correspondiente al día siguiente a aquel en que el médico expide el parte de alta cuando este último sea festivo o víspera de festivo (previsto en los artículos 5 del Decreto 3158/1966, de 23 de diciembre, y 9.2 de la Orden de 13 de octubre de 1967).

En el artículo 5 del Decreto 3158/1966, de 23 de diciembre, se establece que: “Si el día del alta fuera víspera de festivo, o festivo, el trabajador tendrá derecho a percibir subsidios por tales días no laborales, con cargo a las expresadas Entidades o Empresas”. Por otra parte, en el referido artículo 9.2 de la Orden de 13 de octubre (antes de su modificación por Orden ESS/1187/2015, de 15 de junio) se dispone que: “En el caso de que el trabajador sea dado de alta sin invalidez tendrá derecho a percibir el subsidio correspondiente al día del alta. Si dicho día fuera festivo o víspera de festivo, el trabajador tendrá derecho asimismo a percibir subsidio por tales días”.

Estos artículos siempre han conllevado una discrepancia en su aplicación dado que ciertos organismos consideraban que antes de abonar se debería comprobar si el trabajador pertenece a un colectivo en que los días festivos son laborales, a fin de evitar que un trabajador que trabaje los días festivos perciba el subsidio por un lado y la retribución de la empresa por otro.

De acuerdo con una interpretación histórica de la normativa aplicable, hay que tener presente que su redacción original respondía a la realidad profesional de los años sesenta cuando las jornadas laborales, salvo excepciones, aplicaban un parámetro uniforme que excluía los domingos y festivos. Desde entonces, el mundo laboral ha experimentado importantes cambios y por supuesto, también las ornadas laborales de los trabajadores, con fórmulas muy variadas, de tal modo que la coincidencia entre día festivo y no laborales no siempre se produce, como tampoco todos los días no festivos son laborales para muchos trabajadores. Además, también hay que tomar en consideración los días festivos fijados por cada Comunidad Autónoma y las distintas localidades, lo que, sin duda, hace más complejo compatibilizar estas peculiaridades con la informatización de los procesos de gestión de la incapacidad temporal.

Hay que indicar que la problemática planteada es la que ha motivado la referida modificación del artículo 9.2 de la Orden de 1967 por la disposición final segunda de la Orden ESS/1187/2015, de 15 de junio, por la que se desarrolla el Real Decreto 625/2014, de 18 de julio, por la que se regulan determinados aspectos de la gestión y control de los procesos por IT en los primeros 365 días de duración quedando con la siguiente redacción: “En el caso de que el trabajador sea dado de alta sin incapacidad permanente, tendrá derecho a percibir el subsidio correspondiente al día de alta”.

La derogación expresa en este artículo de la mención al pago del subsidio de IT en el supuesto en que el día siguiente al del alta médica fuera festivo o víspera de festivo, está en línea con lo preceptuado en el párrafo tercero del artículo 5.1 del Real Decreto 625/2014, de 18 de julio, que estable: “El alta médica extinguirá el proceso de IT del trabajador con efectos del día siguiente al de su emisión,…El alta médica determinará la obligación de que el trabajador se incorpore a su puesto de trabajo el mismo día en que produzca sus efectos”.

Y en desarrollo de lo anterior, el artículo 6.2 de la ORDEN ESS/1187/2015, de 15 de julio, dispone: “El alta médica determinará la extinción de la situación de incapacidad temporal y del consiguiente subsidio el día de su expedición…”.
“Por tanto, se establece un nuevo régimen jurídico del subsidio de IT de tal manera que el alta médica extingue tanto el proceso de IT como el correspondiente subsidio el mismo día de su expedición, determinando la obligación del trabajador de reincorporarse a su puesto de trabajo al día siguiente al de su emisión, sin que tenga ya cabida el abono del subsidio en día festivo o víspera de festivo posterior al alta médica” (escrito de la Dirección General de Ordenación de la Seguridad Social de fecha 13 de julio de 2016, en relación con distintos aspectos relacionados con los efectos económicos de la IT).

 

Ferran Pellisé Guinjoan
Director de Prestaciones y Asesoría Jurídica de Prestaciones de Activa Mutua

La Dra. Mireia Esplugas col·labora a la prestigiosa revista Journal of Hand Therapy

La Dra. Mireia Esplugas col·labora a la prestigiosa revista Journal of Hand Therapy
08 jul

La Dra. Mireia Esplugas col·labora a la prestigiosa revista Journal of Hand Therapy

La Dra. Mireia Esplugas, responsable de la Unitat de Mà i del canell de la Clínica Activa Mútua de Tarragona ha col·laborat recentment, amb la prestigiosa revista  “Journal of Hand Therapy” i la seva versió web, en la publicació d’un article mèdic on s’aborda el paper dels músculs per a l’estabilització dels lligaments del canell.

Accedeix al contingut al següent enllaç. http://bit.ly/29avb0l

Vacatio Legis

Vacatio Legis
23 jun

Vacatio Legis

El concepte jurídic de “vacatio legis” s’identifica com aquell període que intervé entre la publicació d’una norma en el butlletí oficial corresponent i el moment en què inicia els seus efectes. No és est un tema menor, quan inicia els seus efectes una norma, de fet l’article 2 del Codi Civil ho regula precisament assenyalant que l’entrada en vigor es produirà als vint dies de la seva publicació en el butlletí oficial “si en elles no es disposa d’una altra cosa”, o també podem citar aquell principi general (o dret fonamental) que impedeix que les normes penals tinguin efectes retroactius.

Com sempre, la norma general, els vint dies, porta annexa l’excepció, si la mateixa norma no disposa una altra cosa, amb la qual cosa, ens trobem davant una amalgama de diferents moments en què les normes entren en vigor. Sense ànim exhaustiu, aquelles que verifiquen el seu inici d’efectes en el mateix dia de la seva publicació, la que tenen el seu inici d’efectivitat l’endemà de sortir a la llum, més aquelles que conjuminen diferents moments d’entrada en vigor, l’endemà, als vint dies, en un termini més o menys curt o llarg, o fins i tot aquelles que tenen efectes retroactius, i si volen encara més retorçat, les que vinculen la seva efectivitat a la publicació d’una altra norma…que mai va arribar a publicar-se amb el que la primera d’elles, en realitat, mai va entrar en vigor.

Però no és aquesta la “vacatio legis” a la qual vull referir-me, potser amb incorrecció jurídica, amb aquest concepte vull descriure el període que hem viscut com a conseqüència de no comptar amb unes corts constituïdes i un govern amb iniciativa legislativa, amb el que ha desaparegut la publicació de qualsevol tipus de norma que reguli els més variopintos aspectes de la nostra societat.

Aquesta absència de textos legals publicats en les gasetes oficials contrasta amb la vorágine sense fi viscuda abans de la convocatòria de les eleccions legislatives estatals celebrades al desembre de 2015, en els mesos previs als comicis el Butlletí Oficial de l’Estat era un continu de textos refosos, decrets, lleis…una successió imparable de normes i més normes que abastaven matèries de tot tipus de pelatge, sens dubte importantíssimes però que afectaven directament al corpus jurídic que regula la nostra ciutadania. Vaga realitzar una descripció o llista per que tots aquells que tractem amb el Dret, vam ser testimonis d’aquest fenomen.

Aquesta realitat em permet portar a col·lació diverses reflexions.
La primera és que cal preguntar-se si només amb l’acte de legislar el poder de l’Estat (o de l’Administració si es prefereix) aconsegueix el seu objectiu últim de transformar la societat de manera que quedi alineada als designis (o si es vol la visió, missió i valors) del Govern de torn. La resposta, almenys per a mi, és que no, l’extensa i il·limitada capacitat legislativa de totes els poders legislatius i administratius constituïts en aquesta pell de toro no suposa garantia alguna que existeixi una efectiva transformació, o dit d’una altra manera, que les normes s’apliquin i serveixin para allò que van ser creades. Quantes vegades una Llei ha estat cacareada a so de bombo i platerets perquè una vegada que volem aplicar-la surti la infranquejable barrera de “reglamentàriament s’establirà…”, o llocs a dir, quantes vegades ens hem enfrontat a un text inintel·ligible només a l’abast d’aquella ment privilegiada que és capaç d’entendre els més subtils recovecos de la llei de la relativitat o de la física quàntica.

Segona reflexió, para quina ha servit legislar tant?. Un efecte és evident, l’increment aberrant de la burocràcia en aquest país. Sembla com si els ciutadans anéssim analfabets o incapaços de regir les nostres destinacions, la burocràcia dirigirà els nostres designis pels llits adequats. No obstant això, aquest efecte té una contraprestació molt pesada, l’absència de capacitat d’iniciativa transformadora o si es vol la petrificación de la nostra societat. Cridin-me com vulguin, però enyoro la llibertat.

I tercer, la coerció, la punibilidad, s’han incrementat desmesuradament. Fa uns anys, amb la reforma de l’any 2010 del Codi Penal, un catedràtic de Dret Penal va exclamar, seguint el deixant del cineasta Berlanga, “Tots a la presó”…i amb el pas dels anys…sens dubte així serà, amb les reformes habidas en aquests últims temps de les normes administratives punitives i les de caràcter penal, hi ha del pobre desgraciat que s’oblidi un tràmit administratiu o si ho emplena inadequadament, la seva destinació pot ser preocupantment onerós.

Per això, i ara ve el corol·lari de les meves reflexions, aquesta “vacatio legis” ha estat com un bàlsam, un recés, massa breu segurament a tenor del que ens espera sigui quin sigui el color de qui ens governi després de les eleccions de juny de 2016.

Període que ens ha permès llegir sosegadamente textos legislatius que només havíem pogut albirar a rajaploma, que ens ha permès prestar més atenció a l’actualitat jurisprudencial que interpreta l’aplicació de les normes, moments fins i tot, que permeten reflexionar sobre el que, de “lege ferenda”, seria convenient que es publiqués en un butlletí oficial.

Gaudeixin d’aquests moments, dic això perquè vénen a la meva ment les memòries de Winston Churchill en les quals descriu les seves experiències durant la Segona Guerra Mundial, la qual cosa ell va cridar la Guerra Crepuscular, aquell període previ a la invasió de les terres franceses, en el qual fins i tot els futurs contendents (cadascun en el seu front) semblaven gaudir d’una pau que només va ser un mer miratge, donada la cruesa dels enfrontaments que es van produir amb l’entrada de les forces invasores a França i que la història ens descriu tan cruament(sense oblidar a aquells que prèviament a aquest fet van sofrir en les seves carns els dramàtics rigors de la guerra).

Confiem que la “vacatio legis” que ara gaudim, no sigui crepuscular i que de pas a la “rationabili lege” i no a una nova tempesta legislativa sense fi i sense control.

Miquel Benabarre Casals – Secretari General d’Activa Mútua

pDSC_4017

Les jornades d’assessoria jurídica d’Activa Mútua anticipen una era més resolutiva en jurisprudència gràcies a les altes tecnologies

Les jornades d’assessoria jurídica d’Activa Mútua anticipen una era més resolutiva en jurisprudència gràcies a les altes tecnologies
29 feb

Les jornades d’assessoria jurídica d’Activa Mútua anticipen una era més resolutiva en jurisprudència gràcies a les altes tecnologies

La comunicació serà més fluïda entre els actors, amb un major aprofitament de les bases de dades.

“2016 marca una nova era en la dinàmica jurídica amb la irrupció de nous mitjans electrònics i intel·ligència artificial”, emfatitza el secretari general d’Activa Mútua, Miquel Benabarre, en el marc de les quartes jornades sobre assessoria jurídica d’Activa Mútua, celebrades els passats 24 i 25 de febrer a la seu central de Reus situada al Tecnoparc.

“La jurisprudència es fa més ràpida, àgil i eficaç gràcies a l’afavoriment dels fluxos d’informació entre advocats, fiscalies i jutjats”, afegeix Benabarre, qui recorda que des del passat 1 de gener ha entrat en vigor una potent eina coneguda com LEXNET, un entramat electrònic de comunicació que ha fomentat la participació entre el col·lectiu. Sense oblidar la dinamització de les bases de dades i el major aprofitament de les mateixes.

El contacte habitual de les Mútues Col·laboradores de la Seguretat Social amb la jurisprudència sempre ha estat amb índexs publicats en toms de paper, “amb cerques pràcticament artesanals”. No obstant això, en aquests moments, els cercadors de jurisprudència i informació jurídica ja utilitzen conceptes d’intel·ligència artificial com qualsevol altre cercador d’internet. “Això planteja nous reptes per l’abundant informació de la qual es disposa i ha de ser seleccionada adequadament”.

D’altra banda, els ponents van examinar les últimes novetats legals que afecten en l’àmbit d’actuació de les Mútues Col·laboradores amb la Seguretat Social, especialment en matèria de contractació pública i de les prestacions del sistema de la Seguretat Social. També es va tractar la nova llei de procediment administratiu i la transformació de les relacions amb l’Administració. Així mateix, es van realitzar dos tallers pràctics: el primer sobre el citat LEXNET i altre sobre les eines que ofereixen les bases de dades jurídiques.

Aquestes jornades celebraran l’any que ve el cinquè aniversari i seran el seu moment de consagració, va emfatitzar el director gerent d’Activa Mútua, Miquel Àngel Puig, qui va destacar el prestigi que ja compten entre el col·lectiu d’advocats, graduats socials i entre les empreses mutualistes. Per tant, va avançar, les cinquenes jornades gaudiran d’una posada en escena més grandiloqüent i una organització i muntatge propi del seu prestigi.

El director gerent va ressaltar l’aposta d’Activa Mútua per eines de base jurídica com per l’exemple el nou Portal de Prestacions. Estratègies que cobren un major sentit si es té en compte el fet que el volum de les queixes ha anat in crescendo en els últims anys, un fenomen relacionat amb l’augment del nivell d’exigència de l’usuari i al que evidentment la mútua ha d’estar l’altura d’aquestes expectatives, entre altres, amb la potenciació del servei jurídic de l’entitat i la proliferació d’esdeveniments com les jornades d’assessoria jurídica.

Conferències que s’anteposen al pols de l’actualitat i que ensenyen a mutualistes i especialistes les interpretacions que fa el Tribunal Suprem en casos de nou tall com l’accident in itinere, l’accident en missió o la malaltia professional. O introdueixen en l’aplicació de noves prestacions com la del risc durant l’embaràs, nens amb malaltia greu i temes importants per a les empreses com per exemple, la gestió de l’absentisme. Aquí, el director de Prestacions i Assessoria Jurídica de Prestacions, Ferran Pellisé, va recordar el desenvolupament del programa d’Activa Mútua denominat Aplica que pretén dotar a les empreses d’uns instruments que facilitin un menor absentisme en les plantilles gràcies a equips humans motivats i incardinats a uns objectius com per exemple un pla estratègic.

Aquestes jornades són el reflex de l’existència en Activa Mútua d’un departament jurídic intern i potent amb professionals especialitzats. Un equip compost per 15 especialistes àvids de coneixements amb vocació de projecció cap a la societat en general.

pDSC_9693pDSC_9968pDSC_9715pDSC_9795pDSC_9886pDSC_9766pDSC_9836pDSC_9918pDSC_0042pDSC_0067pDSC_0118

Complement per maternitat en les pensions contributives del sistema de la Seguretat Social

Complement per maternitat en les pensions contributives del sistema de la Seguretat Social
18 feb

Complement per maternitat en les pensions contributives del sistema de la Seguretat Social

Ferran Pellisé, Director de Prestacions i Assessoria jurídica de prestacions d’Activa Mútua, resol les principals qüestions relacionades amb els criteris per a l’aplicació del Complement per Maternitat en les pensions contributives del sistema de la Seguretat Social.

1. On es troba regulat aquest complement per maternitat?

La disposició final segona, un, de la Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2016, afegeix un nou article, el 50 bis, al text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat per Reial decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, mitjançant el qual s’introdueix o nou complement per maternitat (CM).

El contingut del citat article 50 bis s’ha integrat com a article 60 en el nou text refós de la Llei General de la Seguretat Social (TRLGSS), aprovat pel Reial decret Legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre.

2. Què és el complement per maternitat (CM)?

Consisteix en un complement al que tindran dret, per la seva aportació demogràfica a la Seguretat Social, les dones que han tingut dos o més fills biològics o adoptats i siguin beneficiàries en qualsevol règim del sistema de la Seguretat Social de pensions contributives de jubilació, viduïtat o incapacitat permanent.

3. Sobri quines pensions són les que procedeix reconèixer el complement per maternitat?

El CM serà aplicable, segons el que es disposa en el disposició final tercera de l’esmentada Llei de Pressupostos i en el segon paràgraf de la disposició final única del Reial decret Legislatiu 8/2015, a les pensions el fet causant de les quals es produeixi a partir de l’1 de gener de 2016 i que la seva titular sigui una dona que hagi tingut dues o més fills biològics o adoptats.

4. S’ha de reconèixer sobre qualsevol que sigui la contingència?

La norma no distingeix, tractant-se de pensions de viduïtat o incapacitat permanent, amb el que es podrà reconèixer el CM qualsevol que sigui la contingència, comuna o professional, de la qual derivin aquelles.

5. És exigible algun requisit de residència per a la pensionista?

Per al reconeixement i abonament del CM no resulta exigible a la pensionista cap requisit de residència.

6. Quin és el percentatge que s’aplica a la pensió per determinar el CM?

El percentatge aplicable a la pensió per determinar el CM varia en funció del nombre de fills nascuts i/o adoptats, d’acord amb la següent escala:

  • En el cas de dos fills: 5%
  • En el cas de tres fills: 10%
  • En el cas de quatre o més fills: 15%

7. Quins fills són computables?

Únicament són computables els fills nascuts o adoptats amb anterioritat al fet causant de la pensió que es tracti. D’aquesta manera, el naixement o adopció posteriors al referit fet causant no determinarà el reconeixement del CM sobre aquesta pensió, ni l’increment del reconegut inicialment.

De la mateixa manera, quan es causin pensions en moments diferents podria succeir que els fills tinguts en compte per determinar l’existència o no del dret al CM o la seva quantia no siguin els mateixos respecte de cadascuna de les pensions.

El naixement ha d’haver-se produït a Espanya i l’adopció ha de realitzés conforme a la legislació espanyola.

No obstant això, quan siguin aplicable els Reglaments Comunitaris, els naixements que s’hagin produït al territori d’un Estat membre de la Unió Europea, de l’Espai Econòmic Europeu o a Suïssa s’assimilaran als produïts a Espanya, en virtut del principi d’assimilació de fets (article 5 del Reglamento nº 883/2004 – CE). De la mateixa manera, les adopcions que s’hagin realitzat conforme a la legislació d’un d’aquests Estats tindran els mateixos efectes que les realitzades conforme a la legislació espanyola.

L’assenyalat anteriorment serà igualment aplicable quan la interessada hagi treballat únicament a Espanya.

Les altres normes internacionals de coordinació de sistemes de Seguretat Social no estableixen el principi d’assimilació de fets, per la qual cosa no es tindran en compte els naixements que s’hagin produït fora d’Espanya quan es tracti d’expedients tramitats a l’empara d’aquestes normes.

Els naixements que s’hagin produït fora d’Espanya o, si escau, fora del territori d’un Estat membre, durant una estada temporal de la interessada, s’assimilaran als produïts a Espanya sempre que, en aquesta data, la interessada fos resident habitual a Espanya o, si escau, en un Estat membre.

Quant a la validesa de les adopcions realitzades en virtut de la regulació d’altres països, s’estarà al que es disposa en la Llei 54/2007, de 28 de desembre, d’Adopció internacional.

8. Quina naturalesa jurídica té el CM?

El CM tindrà naturalesa jurídica de pensió pública contributiva i estarà subjecte al règim jurídic de la pensió sobre la qual es determina, referent a naixement, durada, suspensió, extinció i, si escau, actualització.

Cal considerar que el CM no forma part de la pensió a la qual complementa, en sentit estricte, que continua regint-se per la seva normativa específica. No obstant això, comparteix la seva consideració com a pensió pública contributiva i seguirà la seva mateixa dinàmica.

L’import del CM serà objecte de revaloració en els mateixos termes previstos per a les pensions contributives i estarà subjecte a variacions en funció de les modificacions de quantia sofertes per la pensió sobre la qual es determini.

9. Com es realitza el seu reconeixement?

El seu reconeixement es realitzarà, quan així procedeixi conforme a les dades tingudes en compte en l’expedient, en la mateixa resolució per la qual es determini el dret a la pensió i amb idèntics efectes econòmics.

Aquest reconeixement, a més, correspondrà a l’entitat gestora (INSS o ISM) o mútua col·laboradora amb la Seguretat Social a la qual correspongui el de la pensió sobre la qual s’apliqui el CM.

Serà responsable del CM l’entitat gestora o col·laboradora que ho sigui de la pensió a la qual complementi.

10. Què succeeix quan es reconeix la incapacitat permanent total “qualificada”?

En els supòsits en què es reconegui el 20%, bé al moment inicial o en un moment posterior, corresponent a la *IPT “qualificada”; el CM s’aplicarà a la quantia de la pensió, inclòs aquest increment. De la mateixa manera, el CM es recalcularà quan se suprimeixi el citat increment.

11. Com es calcula el CM en la pensió de gran invalidesa?

Es calcula solament sobre la quantia de la pensió, sense tenir en compte el complement destinat a remunerar a la persona que atengui a la pensionista.

12. Què succeeix en els supòsits de revisió de grau de la incapacitat permanent?

Quan com a conseqüència de la revisió de grau d’una incapacitat permanent, el fet causant inicial s’hagués produït a partir d’1 de gener de 2016, se suprimeixi, incrementi o redueixi la quantia de la pensió anteriorment reconeguda, el CM que, si escau, complementi a la mateixa, se suprimirà igualment o es recalcularà en funció del nou import de la pensió.

Si la revisió de grau recau sobre una pensió d’incapacitat permanent el fet causant de la qual és anterior a 1/1/2016, no s’aplicarà el CM a la pensió resultant d’aquesta revisió, encara que aquesta sigui posterior a aquesta data.

13. Què succeeix en els delictes dolosos d’homicidi i l’impediment per ser beneficiària de la pensió de viduïtat?

L’impediment per ser beneficiari de la pensió de viduïtat i les facultats de revisió del seu reconeixement i de suspensió cautelar del seu abonament, en els supòsits previstos en els articles 231 i 232 del TRLGSS, aconsegueixen igualment al CM que hagués pogut correspondre a aquesta pensió.

14. Com s’aplica el CM en els supòsits de concurrència de diverses beneficiàries de pensió de viduïtat?

En els supòsits en què concorrin diverses beneficiàries de pensió de viduïtat d’un mateix causant, el CM s’aplicarà a cadascuna d’elles segons el percentatge que li correspongui en funció dels fills biològics o adoptats que la mateixa hagi tingut, computant a aquests efectes tant els que siguin comuns amb el causant com els no comuns.

En els casos de nul·litat, separació o divorci en els quals la pensió de viduïtat hagi de calcular-se en proporció al temps conviscut amb el causant, el CM es calcularà sobre la pensió inicial que correspongui a cadascuna de les vídues, entenent per tal: la que resulti d’aplicar a la base reguladora el percentatge (52% o 70%) que correspongui a la interessada, i al resultat la prorrata per període de convivència, reduïda si escau en la quantia necessària per garantir al cònjuge *supérstite o parella de fet el 40%, i una vegada aplicat, si així procedís, el límit de la pensió compensatòria.

15. Quina afectació té el CM sobre el recàrrec de prestacions?

El CM es calcularà solament sobre la pensió sense tenir en compte el recàrrec per falta de mesures de seguretat i salut en el treball.

Al seu torn, el càlcul del recàrrec s’efectuarà, si escau, solament sobre la pensió sense computar el CM.

Ferran Pellisé Guinjoan
Director de Prestacions i Assessoría jurídica de prestacions.

PDSC_1447

L’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Reus publica al seu web un article de Ferran Pellisé, Director de Prestacions i Assessoria Jurídica de Prestacions.

L’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Reus publica al seu web un article de Ferran Pellisé, Director de Prestacions i Assessoria Jurídica de Prestacions.
26 nov

L’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Reus publica al seu web un article de Ferran Pellisé, Director de Prestacions i Assessoria Jurídica de Prestacions.

L’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Reus publica al seu web un article de Ferran Pellisé Guinjoan, Director de Prestacions i Assessoria Jurídica de Prestacions d’Activa Mútua. Aquest article fa referència a l’Ordre de desenvolupament del RD 625/2014 en matèria d’Incapacitat Temporal, que entrarà en vigor per al proper dia 1 de desembre de 2015.

Per veure el contingut segueixi el següent enllaç.

Activa Mútua rep el Segell Bequal Plus, que certifica la seva política inclusiva amb la discapacitat.

Activa Mútua rep el Segell Bequal Plus, que certifica la seva política inclusiva amb la discapacitat.
29 oct

Activa Mútua rep el Segell Bequal Plus, que certifica la seva política inclusiva amb la discapacitat.

Luis Cayo Pérez Bueno, president de la Fundació Bequal, ha fet lliurament a Josep Nogués, vicepresident primer d’Activa Mútua 2008, del Segell Bequal Plus que certifica la política de responsabilitat social empresarial cap a les persones amb discapacitat.

En l’acte celebrat a la seu madrilenya de la companyia, Luis Cayo Pérez Bé ha explicat els orígens i l’objectiu d’aquest segell i s’ha felicitat per la fructífera relació amb Activa Mútua 2008 perquè “és la primera vegada que es lliura aquesta acreditació a una mútua. Esteu fent història”. Així mateix el president ha recordat que l’aposta per la discapacitat “és productiva, motiu de justícia i equitat i generadora d’independència econòmica de les persones”.

Per la seva banda Josep Nogués, a qui acompanyava Ceferino Fernández, director de Gestió de Qualitat de la Mútua, ha assegurat estar molt satisfet amb el segell “perquè el compromís amb la discapacitat està plasmat en el pla estratègic 2014-2016 en el marc de la RSE i en el nostre codi de conducta”.

Activa Mútua 2008 destaca per la creació de l’oficina sectorial ONCADIS (Oficina de Centres i Serveis de Suport a Persones amb Discapacitat). Amb la creació d’aquest servei especialitzat i totalment nou, Activa Mútua 2008 fa una ferma aposta pel sector de la discapacitat i per la salut dels seus professionals, confirmant el compromís i la sensibilitat que aquesta entitat col·laboradora ha mostrat amb aquest grup social a través de l’atenció permanent i la resposta a les necessitats de les empreses i dels seus professionals

El certificat Bequal
El certificat Bequal és una fórmula d’avaluació per un tercer, que determina el grau de compromís en matèria de Responsabilitat Empresarial amb la Discapacitat en àrees essencials com són l’estratègia i lideratge, el compromís de l’alta adreça cap a les persones amb discapacitat, la gestió dels recursos humans, el compliment de la normativa i les polítiques inclusives i d’igualtat d’oportunitats en tots els procediments de selecció, accés a l’ocupació, promoció professional i formació.

Les empreses i la seva relació amb l’Administració: Novetats legals i tecnològiques.

Les empreses i la seva relació amb l’Administració: Novetats legals i tecnològiques.
09 oct

Les empreses i la seva relació amb l’Administració: Novetats legals i tecnològiques.

Davant la voràgine normativa d’aquests últims dies entorn de les administracions públiques, les empreses, han de tenir clars quins són els canvis normatius que afectaran la forma que tenen de relacionar-se amb l’administració. Les principals novetats són les següents:

Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.

  • La llei pretén regular els requisits de validesa i eficàcia dels actes administratius i procediments administratius dictats per les administracions públiques. Derogarà l’anterior Llei 30/1992, entre unes altres.
  • Les persones jurídiques i professionals tindran l’obligació d’emprar mitjans electrònics per a la realització de tràmits davant l’Administració (art.14). Es regulen els sistemes d’identificació davant l’administració com la identificació i signatura electròniques.
  • Cada administració disposarà d’un Registre Electrònic General en el qual constaran els documents oficials d’entrada i els documents oficials de sortida dirigits a altres òrgans o a particulars. (art. 16).
  • Les administracions no podran exigir als interessats documents que ja hagin estat aportats amb anterioritat a qualsevol Administració. Tampoc podran exigir documents originals, excepte casos concrets (art. 28).
  • Nova regulació dels terminis administratius: hi haurà terminis per hores i els dissabtes seran considerats inhàbils (art 30).
  • La notificació dels actes es realitzarà per part de les administracions preferentment per mitjans electrònics (art 41 i 43). Les empreses hauran de revisar exhaustivament les safates d’entrada dels correus electrònics de contacte informats a les administracions, per evitar que als 10 dies naturals sense accedir al contingut de la notificació, aquesta s’entengui com rebutjada.
  • Els expedients administratius constaran en format electrònic (art. 70).
  • Es mantenen algunes especialitats d’actuacions segons el procediment (actes afiliació a la Seguretat Social, jurisdicció social, etc.).
  • Entrada en vigor: el 02/10/2016 com a norma general i el 02/10/2017 respecte l’arxiu únic electrònic.

 

Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic

  • La llei pretén regular les bases del règim jurídic del Sector Públic quant a principis rectors, composició dels seus òrgans, responsabilitat patrimonial, funcionament electrònic del sector, etc.
  • Els principis generals que han de respectar les administracions i que beneficiaran a les empreses són el fomentar la transparència i la simplificació dels procediments administratius, i el compartir sistemes electrònics entre Administracions.
  • Es regula la responsabilitat patrimonial de l’administració, que inclou alguna novetat davant lesions que sofreixin particulars per lleis declarades inconstitucionals o contràries al Dret de la Unió Europea.
  • Modifica la Llei de Contractes del Sector Públic, quant a les prohibicions de contractar amb les administracions. Les empreses de més de 50 treballadors, hauran de revisar si compleixen amb el requisit que almenys el 2 per cent dels seus empleats siguin treballadors amb discapacitat o compleixin les mesures alternatives. Si no compleixen aquest requisit no podran contractar amb l’administració.
  • Entrada en vigor: 2/10/2016.

 

Llei 42/2015, de 5 d’octubre, de reforma de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil 

  • A partir del 01/01/2016, tots els professionals de la justícia hauran d’utilitzar els sistemes telemàtics per a la presentació dels seus escrits, documents, actes processals, etc.
  • A partir del 01/01/2017, l’obligatorietat de la utilització de sistemes telemàtics davant l’Administració de justícia s’estendrà també a les persones jurídiques i altres professionals.
  • S’estableixen les normes que han de complir els escrits telemàtics presentats (terminis, dades del demandat, forma de presentació, etc).
  • Modificació del Codi Civil en matèria de prescripcions: es redueix de 15 a 5 anys el termini de prescripció d’accions personals que no tenen un termini especial de prescripció. Les empreses han de revisar els deutes per serveis prestats a tercers o altres reclamacions, per evitar la prescripció de l’acció.
  • Entrada en vigor: 07/10/2015 com a norma general, excepte les previsions sobre sistemes telemàtics.

Ens trobem davant un repte tecnològic molt important que canviarà la relació tradicional entre administrats i administració. Per això, les empreses han d’estar preparades per afrontar els canvis que s’aveïnen i les administracions saber acompanyar-les durant el camí.

pDSC_34411

Tessa Cabré Serrano
Advocada, Àrea Secretaria General i Assessoria Jurídica
Activa Mútua 2008, Mútua Col·laboradora amb la Seguretat Social nº 3