Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR la política de cookies

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

categories:

Roncar impedeix descansar bé i pot provocar accident de treball o malaltia laboral

Roncar impedeix descansar bé i pot provocar accident de treball o malaltia laboral
11 jun

Roncar impedeix descansar bé i pot provocar accident de treball o malaltia laboral

Més d’un milió de persones pateixen síndrome d’apnea obstructiva del somni, el 80% sense diagnosticar

Alguns accidents de treball i malalties laborals es vinculen amb el cansament de l’empleat. I aquest abatiment, entre multitud de causes, també pot estar relacionat amb el fet de no dormir bé a les nits, a causa dels roncs. Esgotament que pot “contagiar-se” a la parella, perquè aquests sorolls no la deixin reposar adequadament i, per tant, també ella pugui tenir incidències en l’entorn laboral.

Més d’un milió de persones a l’Estat -el 4% homes, el 2% dones- pateixen Síndrome d’Apnea Obstructiva del Somni (Saos), una de les principals causes del ronc; una de les patologies respiratòries més significatives, després de l’asma o la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC). D’aquest milió de persones, existeix la barbaritat d’un 80% de pacients sense diagnosticar, segons la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (Separ). De fet, el Saos és el trastorn del somni més freqüent després de l’insomni.

El 40% de les visites que reben els pneumòlegs estan relacionades amb trastorns respiratoris durant el somni. I és que a part del Saos, aquests especialistes també poden topar-se amb la Síndrome d’Apnea Hipòpnea del Somni (SAHS), la Síndrome d’Apnea Central del Somni (Sacs) o, entre altres, la Síndrome d’Hipoventilació per Obesitat (SHO).

Consells

Per a intentar prevenir aquestes malalties, és aconsellable no fumar ni prendre estimulants ni hipnòtics abans d’anar-se al llit.

No existeix farmacopea per a la curació dels roncs, ara bé, segons les mateixes fonts, la pressió positiva contínua en la via aèria superior durant 4 hores al llarg del somni, prevé apnees. També existeixen dispositius orals de desplaçament de la mandíbula o de retenció lingual. I com última possibilitat, pot contemplar-se cirurgia en la via aèria superior.

Abans d’arribar a aquestes conclusions, el pneumòleg estudiarà la intensitat i freqüència del ronc, l’aparició i periodicitat de les apnees, si el pacient acusa cansament durant el dia, si presencia somnolència diürna o somni en determinades ocasions.

Evidentment, l’especialista també contemplarà aspectes com l’edat, el sexe i la tensió arterial del malalt (hipertensió). I donat el cas, pot plantejar un estudi polisomnogràfic nocturn que permeti catalogar el tipus de trastorn respiratori davant el qual es troba.

1,7 milions de donants de sang per a gairebé 2 milions de transfusions a l’any

1,7 milions de donants de sang per a gairebé 2 milions de transfusions a l’any
11 jun

1,7 milions de donants de sang per a gairebé 2 milions de transfusions a l’any

Ajuden a pacients en tractament oncològic, intervenció quirúrgica, malaltia crònica, trasplantats, anèmia o parts

El 14 de juny, Dia Mundial del Donant de Sang, donem les gràcies als més de 1,7 milions de donants que existeixen a l’Estat. Amb la seva ofrena, aconsegueixen ajudar malalts a sortir de processos complicats. Gairebé 2 milions de transfusions es practiquen cada any en aquest país.

Segons la Federació Espanyola de Donants, el perfil del donant és home en un 56% i dona en un 44%. El 40% del total, de 31 a 45 anys d’edat. A tot el món, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), s’obtenen més de 117 milions d’unitats de sang a l’any.

També avui, des d’Activa Mútua, sensibilitzem i conscienciem de la importància de donar sang per a contribuir a la salut de persones malaltes necessitades de transfusions urgents.

Per a ser donant, s’han de complir una sèrie de requisits:

  • Major d’edat (entre 18 i 65 anys)
  • Estar sa
  • Pes mínim 50 kg
  • No haver sofert malalties infeccioses (VIH-Sida, sífilis, hepatitis, paludisme…)
  • No consumir drogues
  • Sense tractament antibiòtic o altres medicaments
  • Tensió arterial normal
  • Sense tatuatges o pírcings recents (mínim 4 mesos)
  • No estar trasplantat
  • No haver rebut transfusions
  • Contraproduent per a dones embarassades
  • No haver estat intervingut quirúrgicament o practicat endoscòpia (mínim 4 mesos)

Formalitat

Complerts aquests requeriments, el donant, abans de fer-ho, haurà:

  • Haver ingerit un menjar complet, una o dues hores abans de l’extracció
  • Indicar medicació o tractament, cas de secundar-se
  • Anàlisi de sang previ per a determinar compatibilitat, grup sanguini i descartar infeccions
  • Després de la donació, la persona haurà de prendre líquids i consumir aliments. Durant les 24 hores següents, no aixecar pes ni fer esforços físics

El procés dura uns 20 minuts i es pot repetir una vegada a la setmana.

El lema d’aquest any de l’OMS és: “Dóna sang perquè el món continuï bategant” i així, enfortir la solidaritat i la cohesió social. Al mateix temps que estimular a la població jove a unir-se a aquesta iniciativa solidària. Ja que molts països presenten dificultats per a obtenir sang segura i de qualitat.

El 2021, el país triat com a amfitrió ha estat Itàlia i l’esdeveniment mundial de celebració d’aquesta important efemèride té lloc a Roma, amb tots els esforços addicionals en temps de pandèmia per a gestionar la donació de sang i plasma.

23.000 nous afectats amb càncer de pell a l’any

23.000 nous afectats amb càncer de pell a l’any
09 jun

23.000 nous afectats amb càncer de pell a l’any

Greu malaltia, fàcil de prevenir amb precaucions bàsiques

13 de juny, Dia Europeu de la Prevenció del Càncer de Pell, ressaltem als treballadors protegits de les nostres empreses mutualistes, que aquesta malaltia és una de les més fàcils d’evitar si es prenen una sèrie de precaucions bàsiques de protecció davant l’exposició dels raigs UV.

Per descomptat que el sol és una excepcional font de vitamines, com la D, que entre molts beneficis, afavoreix la fixació del calci en els ossos i prevé davant l’osteoporosi.

Així i tot, en la mesura que sigui possible, és recomanable, no exposar-se a l’astre entre les 12 i les 17 hores, sobre tot els mesos d’estiu. I no despreocupar-se perquè estigui ennuvolat, els raigs UV actuen igual.

No romandre sota el sol durant llargs períodes de temps.

Bàsic, protegir-se amb cremes solars d’alt factor de protecció (mínim de 30 amb aplicacions cada 2 hores), roba, ulleres de sol, beure aigua amb freqüència per a hidratar la pell i acudir al dermatòleg davant el menor signe d’alerta. Com, per exemple, tota aquella marca en la pell que canviï de color, grandària, forma, superi els 6 mm, s’escati, piqui, sagni o no cicatritzi.

Dels més freqüents

I és que el càncer de pell és un dels més freqüents al nostre país. Es detecten 23.000 nous casos a l’any. 47 afectats per cada 100.000 habitants, segons l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC).

A tot el món, es diagnostiquen més de 3 milions de malalts amb carcinomes o melanomes. Un terç del total de càncers. Tant és així, que cada 9 minuts mor una persona en el planeta per càncer de pell, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

És més freqüent en l’home circumscrit a la població activa i a part de l’exposició excessiva o inadequada al sol, aquesta malaltia també pot aparèixer en entrar en contacte amb substàncies carcinògenes presents en alguns processos industrials.

Ull! -mai més ben dit- davant la llum reflectida en les superfícies metàl·liques, ja que poden ocasionar lesions oculars.

Más información:

NOMÉS TENS UNA PELL, PROTEGEIX-LA! – Prevencion (activamutua.es)

test.pdf (activamutua.es)

autoexamen-paso-a-paso.pdf (activamutua.es)

Guía-melanoma-cutáneo_VF2.pdf (aedv.es)

Cáncer de piel: causas, síntomas y prevención – AECC – YouTube

(1) Regla del ABCD – YouTube

Segona causa de mort per càncer en els homes

Segona causa de mort per càncer en els homes
09 jun

Segona causa de mort per càncer en els homes

Diagnosticats 36.000 nous casos de tumor de pròstata a l’any; 1,3 milions en el món

L’11 de juny, Dia Mundial del Càncer de Pròstata, és l’ocasió per a reflexionar i conscienciar davant la gravetat d’aquest càncer entre el col·lectiu masculí.

El seu impacte no és fútil: 36.000 nous casos a l’any a l’Estat; 1,3 milions al món.

És el segon càncer més diagnosticat després del de còlon i és la segona causa de mort per càncer en homes. En concret, moren més de 6.000 homes a l’any per aquest motiu. Segons l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC).

Si bé la incidència d’aquest tumor ha augmentat, també l’ha fet la supervivència dels afectats. En específic, el 85% dels malalts sobreviuen més de 5 anys, una vegada diagnosticada la malaltia.

En el planeta, és la vuitena causa de mort i la cinquena en els homes.

Què fer? Com prevenir el càncer de pròstata?

És curable si es diagnostica a temps, per a això, és vital que la població masculina, a partir dels 40 anys, es realitzi revisions mèdiques prostàtiques preventives i regulars com el seguiment del nivell de l’antigen prostàtic específic (PSA). D’aquesta manera, el tractament serà menys invasiu.

Hàbits saludables

Encara que aquesta patologia no sol estar associada a un estil de vida i a una sèrie d’hàbits, sinó més aviat a l’edat o a antecedents familiars, ajuda l’adopció d’hàbits de vida saludables com: no beure alcohol, no fumar, no ingerir substàncies nocives. Fer exercici regularment (caminar mínim 1 hora cada dia) per a rebutjar toxines i prevenir l’obesitat i el sobrepès. Per a això, cal controlar també l’alimentació, augmentant el consum de proteïnes, verdures, fruites i vegetals, i disminuint la ingesta de farines, carns vermelles, sal i sucre. També és destacable no abusar de medicaments ni fàrmacs sense prescripció mèdica. D’igual forma, és molt beneficiós mantenir una activitat sexual freqüent. Tant és així que, amb una ejaculació periòdica, la probabilitat de patir càncer de pròstata es redueix al 47%, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

La pròstata és una glàndula amb forma i grandària de nou que se situa sota la bufeta i davant del recte en els homes. És l’encarregada de produir el líquid seminal que nodreix i transporta l’esperma.

Els símptomes del càncer són: demora, dificultat, ganes freqüents d’orinar, pèrdua de pes, disfunció erèctil, presència de sang en orina i semen; dolor al maluc, columna vertebral o costelles, feblesa i endormiscament de cames i peus…

El tractament dependrà, és clar, del grau de lesió de cada pacient.

En conseqüència, les actuacions urològiques contemplen: la prostatectomia oberta, radioteràpia, crioteràpia, teràpia hormonal, quimioteràpia, immunoteràpia…

Una causant de malalties anomenada obesitat

Una causant de malalties anomenada obesitat
18 mai

Una causant de malalties anomenada obesitat

Extrapolat el problema de la salut a l’àmbit del treball, especialitat d’Activa Mútua com a mútua col·laboradora número 3 de la Seguretat Social, advertim que més de la meitat dels treballadors espanyols tenen sobrepès. Condició que els porta a cursar un 71% més de baixes laborals. A part dels múltiples i perillosos impactes que l’obesitat implica en la salut de les persones.

Més informació

 

La R+D+i d’Activa Mútua

La R+D+i d’Activa Mútua
18 mai

La R+D+i d’Activa Mútua

La unitat de #biomecànica de #ActivaMutua ha experimentat un creixement espectacular des que es posés en funcionament en #2012. Tant és així, que realitza entorn de les 2.000 proves anuals en els seus tres #laboratoris: #Barcelona, #Còrdova i #Madrid.

Estudis que analitzen l’impacte de #accidentesdetrabajo, #contingenciascomunes i #pacients derivats d’altres #mutuascolaboradorasdelaSeguridadSocial. Entre moltes utilitats, la biomecànica valora funcionalitat, capacitat laboral, mal corporal, simulació, seguiment, evolució del tractament rehabilitador i assignació de la #rehabilitació més efectiva.

Més informació

En la “Setmana Mundial de la Immunització”, #YomevacunoSeguro

En la “Setmana Mundial de la Immunització”, #YomevacunoSeguro
19 abr

En la “Setmana Mundial de la Immunització”, #YomevacunoSeguro

En aquesta setmana de conscienciació per part de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que va començar el 19 i finalitza el 25 d’abril, connecta perfectament una altra campanya, aquesta del Ministeri de Sanitat, que amb l’etiqueta #YomeVacunoSeguro, les autoritats pretenen reforçar la confiança en la seguretat de les vacunes per a protegir-nos i salvaguardar als altres de la Covid-19.

Durant aquesta setmana, habitualment cada any, l’OMS promou la vacunació a fi d’erradicar les malalties mortals. Les vacunes, ressalta l’OMS, “salven vides i ajuden a suprimir malalties greus que han causat gran mortalitat a escala mundial”, com per exemple, la Covid-19.

Quant a #YomeVacunoSeguro, l’operatiu governamental reincideix en els beneficis de les vacunes per a evitar situacions tan dramàtiques com les viscudes en plena pandèmia, com la solitud dels malalts confinats als hospitals, fins i tot morint sense tenir al costat als seus sers estimats.

Així mateix, es desmitifica el rumor que s’ha estès durant els últims mesos, es constata que totes les vacunes són segures i s’aclareix que han arribat tan ràpid a la població perquè els mitjans humans, tècnics i el coneixement científic gaudeixen d’un elevat grau de desenvolupament. Per això s’insta que, arribat el moment, ningú tingui por i es vacuni.

Les recerques no conclouen trombosis amb l’Astrazeneca

La Comissió Europea ha autoritzat 4 vacunes i totes han demostrat nivells adequats d’eficàcia i seguretat. A l’Estat es disposen de 3: Comirnaty de Pfizer/BiNTech; Moderna i Astrazeneca. Respecte a aquesta última, l’Agència Europea del Medicament (EMA) ha conclòs que no es considera que l’administració d’aquesta vacuna s’associï a un augment del risc global d’esdeveniments tromboembòlics i que el balanç benefici-risc de la vacuna enfront de la Covid-19, en relació a la prevenció d’hospitalització i mort per coronavirus, supera amb escreix possibles reaccions adverses. De fet, les recerques no han pogut concloure que les trombosis hagin estat causades per la vacunació. És per això, que s’ha suprimit la limitació d’edat a menors de 55 anys i es continuarà vacunant a població d’entre 56 a 65 anys.

Vacunats 1 de cada 10

Segons les últimes dades disponibles durant l’edició d’aquest article, entre el 27 de desembre i el 19 de març, s’havien vacunat a l’Estat un total de 4.135.410 persones. El 71% amb Comirnaty, el 24% amb Astrazeneca i un 5% amb Moderna. O el que és el mateix, ja estan vacunats 1 de cada 10 ciutadans. D’ells, el 98%, persones majors o amb discapacitat, han rebut la primera dosi i al 90%, ja se’ls ha administrat la pauta completa. És per això que aquest col·lectiu hagi disminuït significativament el nombre de casos, brots i persones hospitalitzades.

En resum, a l’Estat ja s’han vacunat amb la primera dosi més de 7 milions de persones i més de 3 milions ja han finalitzat la pauta completa de vacunació enfront de la Covid-19. L’objectiu és que abans de l’agost el 70% de la població (uns 33 milions de persones) ja estigui vacunada amb el punt de mira posat en la tan anhelada immunitat col·lectiva.

Per cert, recentment, el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, va avançar que s’està ultimant un conveni de col·laboració amb la Fundació CEOE i amb les mútues col·laboradores de la Seguretat Social com a Activa Mútua, perquè aquestes últimes disposin logística i personal sanitari per a accelerar el procés d’inoculació.

Recordar que mal de cap, malestar, febrícula, miàlgies, així com nàusees i vòmits són freqüents després de la vacunació i poden tractar-se amb paracetamol. Aquests símptomes no solen durar més que uns pocs dies.

“Vacunar, vacunar i vacunar per a salvar vides, la nostra economia i retornar a la normalitat”, va manifestar recentment la ministra de Sanitat, Carolina Darias.

Per a més informació: https://bit.ly/2p1mlfx

Què és l’epicondilitis?

Què és l’epicondilitis?
14 abr

Què és l’epicondilitis?

També es coneix com a “colze de tennista” i és una de les lesions laborals més freqüents al braç dominant. És un procés dolorós que es genera on els músculs i tendons que permeten el moviment del canell i els dits, contacten amb l’os. És una varietat de tendinitis o inflamació del tendó i els músculs al voltant del colze.

Hem dit que es coneix com a “colze de tennista”, però també com a “colze de golfista”, si les molèsties procedeixen de la part interna de l’articulació.

El dolor comença de manera tímida, però avança progressivament. Cedeix per la nit, les molèsties acostumen a estendre’s cap al radi i els músculs extensors. El seu agreujament pot provocar la pèrdua de la capacitat de moviment de l’articulació. Amb símptomes de rigidesa i dificultat de moviment a primera hora del dia. Dolor a la palpació i pressió en la part externa del colze, limitació per a realitzar activitats i inflamació.

I en l’àmbit laboral, quines són les causes que precipiten aquesta tendinitis. Amb bastant freqüència treballs que combinen moviments repetitius i postures forçades, esforç manual i descansos insuficients. Actuacions que provoquen fatiga i inflamació de les beines tendinoses, dels teixits peritendinosos i insercions musculars i tendinoses. Sobreesforços i tensions repetides sobre la part externa del colze que desemboquen en una tensió dels punts d’inserció dels tendons de l’os.

Desencadenants

Els oficis més predisposats a sofrir aquesta malaltia són els de paleta, operari de magatzem, carnisser, fuster, xapista, conductor, esportista, lampista, conserver, llenyataire, mecànic, perruquers, pintor, usuari d’ordinador… En l’àmbit administratiu, a aquesta malaltia també se la coneix com a “síndrome del ratolí”, ja que es deriva de l’ús excessiu d’aquest perifèric i l’execució prolongada de moviments repetitius amb aquesta eina.

L’epicondilitis es considera malaltia laboral. Copa gairebé el 35% de totes les lesions i malalties musculoesquelètiques relacionades amb la feina. La població amb major risc es concentra en la franja d’entre 40 i 50 anys. Al conjunt de les malalties laborals, suposa el 4%; encara que pot disparar-se al 30% en activitats laborals específiques.

Els trastorns musculoesquelètics generen un cost del 1,6% del PIB a tota Europa. El 25% dels treballadors de l’Estat es queixa de dolors d’esquena i el 23% ho fa de dolors musculars. Un terç del total dels accidents laborals amb baixa mèdica corresponen a malalties dorsolumbars. A més, gairebé 9 de cada 10 malalties professionals declarades, comporten danys musculoesquelètics.

Habitualment, els tractaments per a l’epicondilitis contemplen antiinflamatoris no esteroideos, ortesis, ones de xoc, infiltració, nitrats tòpics, fisioteràpia i exercicis (electroteràpia, magnetoteràpia, massatges, estiraments, crioteràpia…) i intervenció quirúrgica “in extremis”.

“Construir un món més just i saludable”

“Construir un món més just i saludable”
06 abr

“Construir un món més just i saludable”

Sota aquest lema, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) celebra el 7 d’abril el “Dia Mundial de la Salut”. Una efemèride que el 2021 cobra major transcendència a causa del rerefons de la pandèmia pel nou coronavirus Covid-19.

Per aquesta raó, reiterem que per a salvaguardar la integritat de les persones, continua sent obligatòria l’adopció de mesures com el distanciament físic (almenys 1 metre de separació), portar sempre mascareta a l’hora d’interactuar amb altres persones, ventilar bé les habitacions, evitar aglomeracions, rentar-se o desinfectar-se les mans amb freqüència i en tossir, cobrir-se la boca i el nas amb el colze flexionat o amb un mocador. Eludir espais tancats, congestionats o on es forcin contactes pròxims. Les reunions, millor a l’aire lliure.

Per descomptat, si la persona es troba malament, amb febre, tos seca, cansament, pèrdua de gust i olfacte, dolors, faringoamigdalitis, congestió nasal, ulls enrogits, diarrea, erupció cutània… ha de romandre a casa sota aïllament, fins i tot amb símptomes lleus. Si no pot respirar bé, buscar atenció mèdica immediatament.

Així doncs, més que mai, és necessari conscienciar sobre les malalties mortals mundials i suscitar hàbits sans en les persones per a pal·liar les malalties en la manera del possible.

La Covid-19 ha evidenciat més, que algunes persones porten una vida més sana i tenen millor accés als serveis de salut que altres a causa de les condicions en les quals neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen. Per això, és vital que totes les persones tinguin unes condicions de vida i de treball que afavoreixin la bona salut. La Covid-19 ha colpejat més durament a les comunitats més vulnerables, exposades a més malalties i amb menys probabilitats d’accedir a serveis de salut de qualitat.

Hàbits saludables

Segons l’OMS, els principals consells per a gaudir de bona salut són:

  • Seguir una dieta saludable
  • Mantenir-se físicament actiu diàriament (cadascun a la seva manera)
  • Vacunar-se
  • No fumar
  • Evitar l’alcohol o reduir-lo
  • Gestionar l’estrès
  • Mantenir una bona higiene
  • No conduir a velocitat excessiva ni sota els efectes de l’alcohol
  • Cordar-se el cinturó de seguretat en el cotxe. Col·locar-se casc amb moto i bicicleta
  • Mantenir pràctiques sexuals segures
  • Sotmetre’s a revisions mèdiques periòdiques
  • Alletar als bebès

Menjar bé

Les dietes malsanes i la inactivitat física són importants factors de risc de malalties cròniques. El correcte és:

  • Aconseguir un equilibri calòric i un pes saludable
  • Reduir els greixos. Canviar els saturats pels insaturats. Eliminar els àcids grassos trans
  • Augmentar el consum de fruites, verdures, llegums, cereals integrals i fruita seca
  • Reduir la ingesta de sucres lliures
  • Reduir el consum de sal, qualsevol que sigui la seva procedència i procurar que la que es consumeixi sigui iodada

Malalties més habituals

Els problemes de salut més recurrents i que convé prevenir i vigilar són:

  • Malalties cardiovasculars. Les que afecten el cor i els vasos sanguinis. Una de les principals causes de mort en el món. El colesterol o els triglicèrids en nivells alts, durant un període de temps prolongat, deterioren el sistema cardiovascular i desencadenen malalties com a angina, hipertensió, infarts, ictus…
  • L’obesitat és considerada per l’OMS com una epidèmia ja que va en augment, sobretot als països desenvolupats, a causa de mals hàbits alimentaris i sedentarisme
  • Diabetis, una malaltia amb una alta prevalença a escala mundial. Tan sols a l’Estat existeixen més de 3 milions de diabètics que acaben sofrint problemes cardiovasculars o renals
  • El càncer origina a l’any, més de 280.000 nous casos a l’Estat. Un creixement anormal de cèl·lules malignes en l’organisme que causa més de 120.000 morts a l’any al país. Pulmó, còlon, pàncrees, mama, pròstata… són els més diagnosticats. És la primera causa de mort en els homes. Segons l’OMS, 1/3 de les morts per càncer són degudes a cinc factors evitables, incloent el tabac (responsable de fins el 33% dels tumors a nivell global, i del 22% de les morts per càncer), les infeccions (especialment rellevants en països en vies de desenvolupament, en els quals són responsables del 25% dels tumors), l’alcohol (responsable del 12% dels tumors en el món), el sedentarisme i les dietes inadequades (insuficient quantitat de fruita i verdura)
  • L’asma dificulta la respiració i pot ser mortal en casos greus. A l’Estat, més de 3 milions de persones sofreixen asma i 1.000 d’elles moren a l’any. Existeixen més de 240 milions d’aquests malalts a tot el món, segons l’OMS
  • Les càries dentals són molt freqüents. La seva principal causa és la mala higiene, també influeixen factors hereditaris, així com infeccions i inflamacions com gingivitis, sagnat de genives i periodontitis, malaltia que afecta el suport de les dents. A part de la pèrdua de peces dentals, també és causa de greus malalties com endocarditis, artritis reumatòide, problemes estomacals, diabetis, Alzheimer…
  • La malaltia pulmonar obstructiva crònica (Epoc) és una patologia respiratòria que provoca un mal progressiu en el sistema respiratori. El seu causant principal és el tabaquisme i desencadena unes 20.000 morts a l’any a l’Estat.
  • La grip, que pot provocar mal de cap, vòmits, febre, malestar…
  • Les malalties hepàtiques poden tenir conseqüències greus si no es tracten a temps, fins i tot la mort
  • L’estrès -la malaltia del segle XXI- afecta a la salut psíquica i emocional. Un dels principals causants de l’estrès és l’entorn laboral (assetjament, explotació, “burnout”…)

Toxicitat mediambiental

D’altra banda, està comprovat que la deteriorament del medi ambient influeix directament en el patiment de moltes malalties.

Gairebé 20 milions de persones moren a l’any per insalubritat: contaminació de l’aire, aigua, sòl, exposició a productes químics, canvi climàtic, radiació ultraviolada… propicien més de 100 malalties o traumatismes. Les principals causes de mortalitat vinculada al medi ambient són:

  • Accidents cerebrovasculars
  • Cardiopatia isquèmica
  • Traumatismes
  • Càncers
  • Neumopaties
  • Diarrees
  • Infeccions respiratòries
  • Afeccions neonatals
  • Paludisme

Salut laboral

I com mútua col·laboradora número 3 de la Seguretat Social -especialistes en salut laboral- no podíem acabar aquest article amb motiu del “Dia Mundial de la Salut”, sense abordar els més de 140 milions de malalties que es diagnostiquen en el món cada any en els entorns professionals o ocupacionals. Molts, a causa de l’existència de condicions de treball perilloses i insegures com a exposicions a agents químics, físics, biològics, estressors ergonòmics. psicològics… S’estima que els riscos de treball contribueixen en un 15% a la càrrega total de les malalties.

Els accidents i morts ocupacionals representen un problema seriós. Uns 700.000 accidents de treball amb baixa a l’any a l’Estat. És més, els riscos de treball imposen alts costos per al país, uns 12.000 milions d’euros, el 3% del PIB. És per això que les intervencions preventives en els llocs de treball, requereixen accions coordinades amb tots els sectors productius per a resguardar la salut i la vida dels treballadors, al mateix temps que promoure la salut, el benestar i el treball saludable en l’ambient laboral, mitjançant accions multisectorials en pro de la salut dels treballadors.

L’absentisme laboral de les persones amb epilèpsia és inferior al de la població en general

L’absentisme laboral de les persones amb epilèpsia és inferior al de la població en general
08 feb

L’absentisme laboral de les persones amb epilèpsia és inferior al de la població en general

Solidaritat, davant un col·lectiu de 400.000 pacients a l’Estat, al dia internacional d’aquesta malaltia.

Des d’Activa Mútua alertem que una persona amb epilèpsia no pot ser discriminada laboralment per patir aquesta malaltia. El 70-80% d’aquests pacients poden desenvolupar un treball de manera totalment normalitzada. Però, malgrat això, segons associacions de malalts consultades, aquestes persones tenen grans dificultats per a trobar una ocupació estable si transcendeix la seva condició. De fet, l’atur en aquest col·lectiu és desproporcionadament alt: dues o tres vegades per sobre de la població en general i més elevat que en persones amb altres discapacitats. Segons les mateixes fonts, l’absentisme laboral de les persones amb epilèpsia és inferior al d’altres malalties cròniques o fins i tot menor que el de la població en general.

Activa Mútua recolza avui el Dia Internacional de l’Epilèpsia, una malaltia que segueix necessitada de la màxima atenció, tant pel volum ascendent de pacients, com la necessitat d’un diagnòstic i tractament primerenc i correcte que minimitzi al màxim les contrarietats dels malalts.

Molt per avançar

El nombre de pacients amb discapacitat per epilèpsia en edat activa és de més de 26.000 persones. Per tant, si l’epilèpsia origina situació d’incapacitat permanent en el treballador, Activa Mútua –com a col·laboradora número 3 de la Seguretat Social- gestiona prestacions econòmiques que tractan de cobrir la pèrdua d’ingressos que sofreix un treballador quan per malaltia o accident veu reduïda o anul·lada la seva capacitat laboral. De tal forma, els graus d’incapacitat poden ser permanent parcial, permanent total, permanent absoluta o gran invalidesa.

Segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), a l’Estat pateixen epilèpsia de l’ordre de 400.000 persones; no suficient, unes 600.000 patiran algun episodi al llarg de la seva vida.

65 milions de pacients en el món

Segons l’OMS, a Europa, l’epilèpsia afligeix a 6 milions de persones. A més, 15 milions de ciutadans del vell continent podrien manifestar-la en algun moment de la seva existència. En el món, la suporten 65 milions de persones.

L’epilèpsia és una malaltia neurològica que presenta crisis recurrents que ocasionen moltes manifestacions, entre elles, pèrdues de coneixement, convulsions…

Al 70% dels pacients, la malaltia el perjudica bastant la seva qualitat de vida. Aquesta constatació està relacionada amb diversos factors. Errors en el diagnòstic -que poden prolongar-se fins a 10 anys en el temps fins a donar amb la causa-; ineficàcia de la farmacopea en el 25% dels malalts o que només un terç dels hospitals disposi d’especialitat en epilèpsia i la majoria estiguin situats a Catalunya o Madrid. Després de l’ictus, l’epilèpsia és la segona causa d’atenció als serveis d’urgències hospitalaris, així que amb més motiu per dotar a aquests centres d’especialistes.

Tota una amalgama que empitjora els símptomes de les persones amb epilèpsia amb: depressió, dèficit d’atenció, inadequat consum de medicaments, morbiditat, mortalitat… Sense oblidar als nens: fracàs escolar, trastorn d’aprenentatge, alteracions de conducta…