Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR la política de cookies

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

categories:

Prevenir l’hepatitis a la feina

Prevenir l’hepatitis a la feina
13 jul

Prevenir l’hepatitis a la feina

A l’Estat, aquesta infecció ocasiona 500 morts a l’any

En el Dia Mundial contra l’Hepatitis Vírica, des d’Activa Mútua coincidim amb el Ministeri de Sanitat, de la importància que té la vacunació de les persones treballadores per a prevenir l’hepatitis, entre altres malalties contagioses relacionades amb determinades activitats professionals.

Dels sectors que requereixen una prevenció específica davant l’hepatitis, segons el citat ministeri, destaquen:

  • El personal de centres d’educació infantil de 0 a 3 anys, ja que l’hepatitis A pot transmetre’s amb la manipulació i el canvi de bolquers de lactants, especialment quan el centre atén població infantil amb pares nascuts en països d’alta endèmia d’hepatitis A. El ministeri comenta que, segons un estudi seroepidemiològic, la majoria de les persones nascudes abans del 1960 són immunes a l’hepatitis A.
  • El personal d’institucions penitenciàries i centres d’immigrants. Degut -sempre segons aquesta administració- a les característiques de la població reclosa, la seva dinàmica de rotació, l’heterogeneïtat social, comportaments amb alt risc de contagi i la pròpia alta prevalença de transmissió de la malaltia. En persones no vacunades, es recomana l’administració de 3 dosi amb pauta de 0, 1 i 6 mesos contra l’hepatitis B.
  • Les persones que treballen a l’àmbit sanitari estan més exposades a malalties inmunoprevenibles i poden transmetre-les a les persones vulnerables amb les quals contacten. Per tant, per al ministeri, és convenient secundar les recomanacions de vacunació per a aquests professionals, inclosa la de l’hepatitis B i l’A, aquesta en segons quines situacions. La pauta de vacunació ha de ser completa, si no ha estat inoculada en el curt termini (3 dosi: 0, 1 i 6 mesos). I 2 dosi d’hepatitis A.
  • Els integrants de serveis públics essencials, sobretot els d’emergències, forces i cossos de seguretat de l’Estat estan exposats a contreure malalties prevenibles per vacunació com l’hepatitis B i en alguns casos també l’hepatitis A. En cas de necessitar ambdues, es poden utilitzar vacunes combinades.
  • Els aplicadors de tatuatges o pírcings, més si es té en compte que a Europa, per exemple, més de 80 milions de persones tenen tatuatges. Estan constatats els riscos per a la salut, de tatuatges i pírcings per contaminació amb sang o fluids corporals de la persona amb l’instrumental utilitzat, si no es prenen mesures asèptiques efectives. Aquí existeix el risc de transmissió del virus de l’hepatitis B i C, entre altres. Per tant, el personal aplicador d’aquestes tècniques haurà d’estar vacunat, entre altres, contra l’hepatitis B amb 3 dosi (als 0, 1 i 6 mesos).

L’hepatitis vírica és una infecció que produeix una inflamació aguda en el fetge i per a prevenir-la o detectar-la, és important fer-se una revisió de l’organisme mitjançant una analítica de sang cada 6 mesos o un any.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) tan sols de la modalitat d’hepatitis B existeixen 250 milions de malalts a tot el món. A l’Estat, segons Sanitat, es diagnostiquen més de 300 casos a l’any d’hepatitis A, més de 400 de B i gairebé 1.500 de C. A més, esdevenen mig miler de defuncions per aquesta malaltia a l’any.

Feines saludables i segures, en el Dia Mundial de la Població

Feines saludables i segures, en el Dia Mundial de la Població
08 jul

Feines saludables i segures, en el Dia Mundial de la Població

Promovem el benestar dels treballadors mitjançant la prevenció dels riscos laborals

L’11 de juliol, Dia Mundial de la Població, Activa Mútua, com a entitat col·laboradora de la Seguretat Social, desitja salut, seguretat, benestar, oportunitats i prosperitat al conjunt de persones ocupades en el planeta. Un contingent que ascendeix a 3.400 milions de professionals, un 15% més el 2020 respecte al 2007, any en què s’inicia una tendència alcista imparable.

En línia amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS), des d’Activa Mútua promovem i mantenim el grau de benestar físic, mental i social dels treballadors, mitjançant la prevenció de riscos laborals i l’estudi i adaptació dels llocs de treball als requeriments de les persones.

Dos terços de la vida

El 65% de la població mundial és treballadora. Dos terços de la seva vida transcorrerà en l’acompliment d’una professió. D’aquí la transcendència d’una feina, no tant sols com a font d’ingressos, sinó de salut, relacions socials o oportunitats a la vida.

Salut i prevenció dels riscos laborals són sinònims d’empreses productives, treballadors motivats i alta qualitat de productes i serveis.

A l’Estat, segons el Ministeri d’Ocupació i Economia Social, els principals accidents de treball on Activa Mútua posa el seu focus d’atenció són: sobreesforços físics i musculars; cops i caigudes; impactes; corts i ferides, i accidents de trànsit.

L’any passat van morir a l’Estat 780 treballadors, un 2% més.

Les principals malalties que originen els entorns laborals són pèrdues auditives, lesions osteomusculars o mentals (ansietat, depressió, fatiga…).

“L’electrosmog”, val més evitar que curar

“L’electrosmog”, val més evitar que curar
23 jun

“L’electrosmog”, val més evitar que curar

Redueix la vida 10 anys, segons alguns estudis

El 24 de juny, Dia Internacional contra la Contaminació Electromagnètica, mai ve exempt de polèmica a causa de les discrepàncies entre defensors i detractors dels possibles efectes nocius sobre la salut del també anomenat electrosmog o electropolució.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha declarat que sota els nivells mitjans d’intensitat als quals se sotmet un adult als països desenvolupats, no existeixen efectes adversos per a la salut.

No obstant això, la International EMF Scientist Appeal (organització integrada per més de 200 científics internacionals independents i experts en bioelectromagnetisme) fa temps que reclama a l’ONU, una legislació que protegeixi la població dels efectes dels camps electromagnètics, a causa de les conclusions a les quals arriben els seus més de 2.000 estudis, asseguren. En la mateixa línia es posicionen Review of Enviromental Health o l’associació Electro i Químic Sensibles pel Dret a la Salut.

Tots ells, ressalten que viure prop d’una antena de telefonia mòbil, per exemple, és un risc perquè la persona tingui el triple de possibilitats de patir càncer. I és que en aquestes zones, sembla que l’esperança de vida és 10 anys menor que en altres emplaçaments.

Afectació del medi ambient

L’Institut per a la Salut Geoambiental, per exemple, assegura que l’ésser humà, igual que ha modificat a escala global l’aire del planeta amb elements tòxics, també ha trastocat l’entorn electromagnètic natural.

Els esmentats experts adverteixen que l’alta exposició a ones electromagnètiques origina trastorns com: alteracions immunològiques, hipertensió, estrès, cansament, vertigen, desorientació, increment de la temperatura corporal, asma, depressió, malalties cardiovasculars, càncer…

Així les coses, i a tenor d’aquestes conclusions, els citats científics comminen a un ús limitat de les noves tecnologies. Com, per exemple: posar el mòbil en manera avió quan sigui possible, usar cable i no wifi a casa per a navegar per internet, no abusar d’auriculars o altres aparells sense fils; no instal·lar prop de les habitacions rentavaixelles, rentadores, microones o altres aparells electrònics. No usar el mòbil prop de neonats o nens, prescindir de vigila petits inalàmbrics… Són alguns dels molts consells amb els quals presumptament poden prevenir-se conseqüències no desitjades sobre la salut.

Per si de cas, introduir hàbits senzills contra la electropolució com apagar el router quan no s’usa, utilitzar el mans lliures del mòbil o allunyar-se de les antenes de telefonia, no requereix massa esforç.

Bon estiu!

Bon estiu!
17 jun

Bon estiu!

Si les onades de calor ho permeten, desitgem a les nostres empreses mutualistes i treballadors protegits que puguin descansar, desconnectar i gaudir

El 21 de juny comença l’estiu fins al pròxim 22 de setembre.

Si no fos per l’escalfament global, les onades de calor i l’afectació que té aquest fenomen en la salut de les persones –preguem la màxima precaució amb aquestes inclemències- a l’estiu sempre se l’ha relacionat amb descans, tranquil·litat, vacances, viatges, passar més temps amb els sers estimats… Viure el present més que mai, oblidar l’estrès, desconnectar de problemes i rutines. Segons fonts de la Societat Espanyola per a l’Avanç de la Psicologia Clínica i de la Salut en el Segle XXI.

Però ull, cal saber fer-ho, que també diuen que és l’època de l’any en la qual més divorcis es gesten. Així que molta paciència, diàleg i comprensió. La calor canvia el caràcter, provoca insomni i aguditza l’estrès ja preexistent. Els nens necessiten activitats, no passar-se tot el dia a casa. Practicar exercicis de relaxació com a respiracions conscients, estiraments o meditació ajuda també bastant.

Els dies de festa ens permeten passar més temps a l’aire lliure i, per tant, beneficiar-nos de la vitamina D dels raigs del sol, molt beneficiosa per a absorbir millor el calci, principal component dels ossos. També per a moltes funcions cel·lulars en el cos. Té propietats antiinflamatòries, antioxidants i neuroprotectores, que contribueixen a enfortir el sistema immune, la funció muscular i l’activitat de les cèl·lules cerebrals, argumenten altres fonts de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família.

Assossec

Tenir més temps lliure, ens allibera de les obligacions diàries i afrontar crisi ansiós depressives.

L’alimentació millora, perquè aquesta època de l’any no convida a menjars copiosos i sí a ingerir més fruites i verdures. També, la citada època ens influeix a beure molta més aigua. La hidratació és summament beneficiosa per a l’organisme i acreix la sensació de benestar.

D’altra banda, que el temps “acompanyi”, estimula a passar menys hores apoltronat al sofà i davant la televisió, a caminar més i, per tant, prevenir obesitat, malalties cardíaques, hipertensió, diabetis… enfortir músculs i ossos, i predisposar a un estat d’ànim més optimista.

Estar més temps fora de casa ens relaciona més amb la gent. Segons les fonts consultades científiques, això disminueix el risc a patir demència o altres malalties mentals.

Ull amb la calor a la feina

Ull amb la calor a la feina
16 jun

Ull amb la calor a la feina

L’accidentalitat laboral augmenta un 20% durant els mesos més tòrrids

Ja és aquí la calor i si cal continuar treballant perquè no és moment encara de vacances, és necessari adoptar una sèrie de mesures preventives a l’àmbit laboral. El propòsit: minimitzar accidents de treball i malalties laborals en aquesta problemàtica època de l’any.

Segons fonts del Departament d’Epidemiologia i Bioestadística de l’Escola Nacional de Sanitat de l’Institut de Salut Carles III, les defuncions per cops de calor al conjunt de l’Estat espanyol són de l’ordre de 1.300 a l’any.

Davant l’escalfament global, les previsions són bastant alarmants, perquè la xifra de finats pot disparar-se, segons les citades fonts, als 12.000 i generar un cost supletori a la Seguretat Social d’uns 50.000 euros a l’any –manifesten-, si no es prenen les mesures preventives necessàries per a pal·liar la nova conjuntura que genera aquesta catàstrofe natural.

Ja avui, a l’àmbit laboral, la sinistralitat augmenta un 20% durant els mesos més calorosos de l’any, segons fonts de CC.OO.

Bona ocasió llavors, per a replantejar revisions mèdiques que detectin possibles patologies que s’agreugin amb esforços a altes temperatures. Descartades malalties o altres riscos de salut, convé que els responsables de l’empresa replantegin l’organització del treball per a moderar o evitar en la mesura del possible les activitats físiques en hores extremadament caloroses.

En paral·lel, cal tenir cautela perquè els treballadors a la intempèrie, sota condicions molt caloroses i amb comeses exigents, beguin suficients líquids per a compensar la pèrdua dels mateixos amb la secreció de suor.

No menys important és mantenir la pell sempre neta per a facilitar la transpiració, així com l’ús de gorres o barrets amb els quals protegir el cap del sol.

Hidratació

Davant condicions de feina complicades per la calor excessiva, l’organització laboral ha de permetre la realització periòdica de descansos breus per a afavorir la recuperació i la hidratació. En cas que la persona sofreixi trastorns lleus, tipus enrampades o esgotament, ha de suspendre l’activitat perquè no s’agreugin i esdevingui el tan temut cop de calor.

El cop de calor no és molt comú, però sí greu. En cas d’insolació prolongada, l’organisme és incapaç d’adaptar-se a l’augment de temperatura, els mecanismes de termoregulació són insuficients i es detenen. Davant aquest contratemps, és primordial que el cervell continuï rebent sang. Per a això, cal traslladar a l’afectat a un lloc fresc i ombrívol. Refrescar-li el cos amb compreses mullades, especialment en aquelles zones on concorren vasos sanguinis importants: coll, pit, axil·les, engonals… Si l’afectat està conscient cal oferir-li abundant aigua fresca i ventar-lo.

Si té convulsions, cal controlar els signes vitals, la via aèria i col·locar-ho en posició lateral. Tot seguit, procedir al trasllat immediat a un centre sanitari o avisar als serveis mèdics d’urgència.

Més informació: en aquest enllaç

Ser feliç per a tenir salut

Ser feliç per a tenir salut
16 jun

Ser feliç per a tenir salut

L’alegria s’aprèn per a estar content, sa i longeu

El 20 de juny és el Yellow Day o el dia més feliç de l’any. Així ho reflecteixen estadístiques com el World Happiness Report (WHR) (“Informe Anual de la Felicitat”), promogut per la Xarxa de Solucions de Desenvolupament Sostenible de l’Organització de les Nacions Unides (ONU).

Això de yellow (groc) és perquè segons la psicologia dels colors, aquest en concret es vincula amb felicitat, optimisme, positivisme, diversió, intel·ligència i creativitat.

Des d’una òptica macroeconòmica i sociològica, el WHR empra les següents variables per a establir un rànquing dels països més feliços. Aquests paràmetres són: Producte Interior Brut (PIB), ajudes per a la població, esperança de vida, llibertat, percepció de la generositat, índex de corrupció i qualitat de vida dels habitants.

Així doncs, els països que desborden més alegria són: Finlàndia, Dinamarca, Suïssa, Islàndia, Holanda, Noruega, Suècia, Luxemburg, Àustria i Nova Zelanda. Espanya hi és al lloc número 24, tenint en compte que entre el 2017 i 2019 hi era al 27, malgrat els rigors de la pandèmia i la forta crisi econòmic i sanitària que sacseja al país.

Però independentment de conjuntures, infraestructures, serveis… Com ser feliç?

Les regles

La Universitat d’Harvard (Cambridge, EUA) ofereix sis consells per a sentir-se “afortunat i content”. Perquè segons el parer d’aquesta magna institució, cal “aprendre a ser feliç”.

  • Perdonar-se els fracassos a un mateix, és més, felicitar-se per ells. A l’acceptar les emocions negatives, s’aconsegueix positivitat i alegria. Baixos nivells de perdó, retroalimenten depressió, ansietat i baixa autoestima.
  • Lo bo no es cosa feta, cal agrair-ho. Els esdeveniments no son fortuïts.
  • Fer esport. En caminar només 30 minuts al dia a pas ràpid o una hora de manera més relaxada, el cervell secreta endorfines i per tant, s’és feliç i minora el dolor.
  • Identificar què és veritablement important. “Qui molt abasta, poc estreny”, resa el dit popular. I no sols a la feina, també amb la família. Cal desconnectar i gaudir dels éssers estimats.
  • Meditar. Combat l’estrès i resisteix les trompejades, gràcies a la pau interior que comporta.
  • Resiliència. No tot és diner, la felicitat és un estat mental. Els depressius s’autoculpen dels seus fracassos i relacionen els èxits amb factors externs a ells. Tampoc és qüestió de “penjar-se medalles” constantment. No cal perdre la percepció que el fracàs és una oportunitat d’aprenentatge i adaptació. És la capacitat d’un individu per a enfrontar-se a circumstàncies adverses, condicions de vida difícils o situacions traumàtiques, recuperar-se i sortir enfortit.

Una altra universitat, la d’Utah (EUA) manifesta que les persones felices se senten bé amb si mateixes, tendeixen a cuidar-se més i a portar estils de vida saludables com fer exercici, menjar bé o dormir les hores necessàries. La felicitat incideix directament sobre el sistema cardiovascular i immunològic, en els nivells hormonals i inflamatoris i l’acceleració de la cicatrització de les ferides. Sent feliç s’és més sa i longeu.

En l’entorn laboral, els treballadors feliços estan més compromesos amb els projectes de l’empresa i la seva major implicació infon major productivitat a la companyia.

Per a plasmar aquesta circumstància, els directius han d’enarborar estendards com a formació, igualtat de gènere, organització laboral interna, conciliació familiar…

Apoderament

Segons Right Management, el 70% dels treballadors compromesos amb la seva feina, romandran mínim 5 anys més en la empresa.

No menys importants són els elements infraestructurals com l’aïllament acústic de les instal·lacions, el control de la temperatura ambient, la possibilitat de treballar amb llum natural, la correcta ventilació…

Des de l’òptica crematística, Frederick Irving Herzberg, eminent psicòleg especialista en gestió administrativa d’empreses i impulsor de la motivació i la higiene, reflexiona que el sou satisfà les necessitats del treballador a curt termini. Ràpidament, s’han d’aplicar noves formes de motivació. Per això, els plans de retribució haurien de ser el més flexibles i personalitzats, i incloure retribucions econòmiques fixes i variables, beneficis socials (segurs, assistència sanitària), recompenses professionals (formació, promoció, vacances…).

El 30% de la població és al·lèrgica

El 30% de la població és al·lèrgica
15 jun

El 30% de la població és al·lèrgica

La malaltia s’expandeix imparable pel deteriorament del medi ambient i l’excés d’higiene

El 20 de juny finalitza la Setmana Mundial de l’Al·lèrgia que promou l’Organització Mundial de l’Al·lèrgia amb la intenció d’alertar i alliçonar a les persones amb aquesta malaltia.

Consells molt significatius i a tenir en compte, a tenor del seu important progrés que tan sols a l’Estat afecta ja al 30% de la població, això és, a més de 14 milions de persones, segons assenyala la Societat Espanyola d’Alergologia i Immunologia Clínica (Seaic).

És més, el Centre Europeu per a la Recerca de les Al·lèrgies adverteix que ja avui, sofreixen la malaltia 1 de cada 2 europeus. I per si no fos suficient, el nombre de nens amb al·lèrgies augmenta un 2% cada any a l’Estat, ressalta la Societat Espanyola d’Immunologia Clínica, Alergologia i Asma Pediàtrica, des d’on s’assegura que en les pròximes dècades el percentatge d’infants amb al·lèrgies als països desenvolupats serà del 50%.

Deteriorament

Des de Seaic, apunten a més que les malalties al·lèrgiques causen un absentisme laboral mitjà de 14,5 dies a l’any degut a la afecció de la salut dels treballadors. De fet, la mateixa entitat comenta que l’augment d’aquestes patologies és fa més palesa a la població urbana. No sols pels al·lergògens aeris, sinó també pels aliments o medicaments.

La causa d’aquest augment, especifiquen des de l’Organització Mundial de l’Al·lèrgia, ha estat per l’escalfament global, la deterioració del medi ambient, unit a l’excés d’higiene de les persones que trastorna el sistema immunològic.

Les al·lèrgies són alteracions físiques que es produeixen en l’organisme dels éssers humans en reaccionar davant una substància estranya. Aquestes reaccions estan associades al sistema immunològic, el qual és l’encarregat de produir anticossos davant elements externs com a pols, fum, pol·len, pèls de mascotes, aliments, medicaments…

En general, quan una persona sofreix d’al·lèrgia presenta simptomatologies com a inflamació de les vies respiratòries, digestives, o dermatològiques. Les al·lèrgies s’han de tractar a temps per a evitar complicacions perilloses.

Anafilàxia

De fet, el lema de la campanya d’aquest any de l’Organització Mundial de l’Al·lèrgia és “Anafilàxia”, és a dir, reacció al·lèrgica greu que fins i tot pot causar la mort per dificultat per a respirar i empassar, erupció cutània, disminució de la pressió arterial, pols feble, tos persistent, nàusees vòmits, pèrdua del coneixement…

Com a prevenció, a part de mascareta, les vacunes són bastant eficaces perquè enforteixen el sistema immunològic. Eviti’s romandre molt de temps a l’aire lliure, viatjar amb el cotxe amb les finestretes tancades, no exposar-se a aires condicionats ni deixar les finestres de la llar obertes massa temps.

El 60% de les malalties al·lèrgiques afecten les vies respiratòries. Del total d’al·lèrgics, la Seaic delimita a 6 milions de persones les afectades amb rinitis al·lèrgica. Per cert, a 3 milions d’espanyols se’ls ha diagnosticat asma.

Els quadres al·lèrgics presenten una gran temporalitat, ja que s’agreugen a la primavera a causa de la germinació de les plantes i la propagació de pol·len per l’ambient. Encara que un altre element important a tenir en compte en les al·lèrgies és la humitat, entorn molt propici per als no menys perniciosos àcars, fongs o floridura.

L’exercici redueix en més d’un 20% la possibilitat de tenir càncer renal i augmenta un 15% les expectatives en les persones ja malaltes

L’exercici redueix en més d’un 20% la possibilitat de tenir càncer renal i augmenta un 15% les expectatives en les persones ja malaltes
15 jun

L’exercici redueix en més d’un 20% la possibilitat de tenir càncer renal i augmenta un 15% les expectatives en les persones ja malaltes

Es diagnostiquen 10.000 casos anuals. Moren 2.500 persones en aquest període

En el Dia Mundial del Càncer de Ronyó, 17 de juny, advertim –tal i com aconsella la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (Seom)- no fumar ni beure alcohol; en l’àmbit laboral, prevenir l’exposicions a productes químics tòxics com el cadmi, els asbestos o el petroli; controlar l’obesitat, la hipertensió; l’ús indiscriminat d’analgèsics com l’aspirina o la fenacetina, entre altres.

Alguns pacients amb insuficiència renal crònica i dialitzats, presenten quists renals que poden fer-se malignes.

També es detecta que un 5% pot ser d’índole hereditària.

Manifestacions

Grosso modo, els símptomes del càncer renal són: hematúria (sang en l’orina), dolor en el costat, anèmia, febre, pèrdua de pes…

Uns 10.000 nous diagnòstics d’adenocarcinoma renal es registren a l’Estat a l’any. El 3% del total de tumors malignes. Els homes, a partir dels 50 anys, sofreixen el doble de possibilitats d’emmalaltir que les dones.

Sembla demostrar-se que fer exercici o certa activitat física diària, redueix en més d’un 20% la possibilitat de contreure aquesta malaltia, segons manifesta la Coalició Internacional de Càncer Renal (IKCC) i fins i tot, incrementa un 15% l’expectativa de vida de les persones ja malaltes amb aquest tumor maligne. Una activitat física moderada amb efectes no tan sols a l’organisme, sinó també a lo psicològic i emocional com a córrer, caminar, pesos, pilates, ioga, estiraments…

A l’Estat moren a l’any unes 2.500 persones a causa del càncer renal.

Els tractaments inclouen, segons casos i gravetat: cirurgia (nefrectomia, embolització, crioablació, ablació per radiofreqüència…), radioteràpia, tractament sistèmic, quimioteràpia, immunoteràpia o teràpia dirigida amb fàrmacs diana, entre altres, segons la Seom.

Roncar impedeix descansar bé i pot provocar accident de treball o malaltia laboral

Roncar impedeix descansar bé i pot provocar accident de treball o malaltia laboral
11 jun

Roncar impedeix descansar bé i pot provocar accident de treball o malaltia laboral

Més d’un milió de persones pateixen síndrome d’apnea obstructiva del somni, el 80% sense diagnosticar

Alguns accidents de treball i malalties laborals es vinculen amb el cansament de l’empleat. I aquest abatiment, entre multitud de causes, també pot estar relacionat amb el fet de no dormir bé a les nits, a causa dels roncs. Esgotament que pot “contagiar-se” a la parella, perquè aquests sorolls no la deixin reposar adequadament i, per tant, també ella pugui tenir incidències en l’entorn laboral.

Més d’un milió de persones a l’Estat -el 4% homes, el 2% dones- pateixen Síndrome d’Apnea Obstructiva del Somni (Saos), una de les principals causes del ronc; una de les patologies respiratòries més significatives, després de l’asma o la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC). D’aquest milió de persones, existeix la barbaritat d’un 80% de pacients sense diagnosticar, segons la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (Separ). De fet, el Saos és el trastorn del somni més freqüent després de l’insomni.

El 40% de les visites que reben els pneumòlegs estan relacionades amb trastorns respiratoris durant el somni. I és que a part del Saos, aquests especialistes també poden topar-se amb la Síndrome d’Apnea Hipòpnea del Somni (SAHS), la Síndrome d’Apnea Central del Somni (Sacs) o, entre altres, la Síndrome d’Hipoventilació per Obesitat (SHO).

Consells

Per a intentar prevenir aquestes malalties, és aconsellable no fumar ni prendre estimulants ni hipnòtics abans d’anar-se al llit.

No existeix farmacopea per a la curació dels roncs, ara bé, segons les mateixes fonts, la pressió positiva contínua en la via aèria superior durant 4 hores al llarg del somni, prevé apnees. També existeixen dispositius orals de desplaçament de la mandíbula o de retenció lingual. I com última possibilitat, pot contemplar-se cirurgia en la via aèria superior.

Abans d’arribar a aquestes conclusions, el pneumòleg estudiarà la intensitat i freqüència del ronc, l’aparició i periodicitat de les apnees, si el pacient acusa cansament durant el dia, si presencia somnolència diürna o somni en determinades ocasions.

Evidentment, l’especialista també contemplarà aspectes com l’edat, el sexe i la tensió arterial del malalt (hipertensió). I donat el cas, pot plantejar un estudi polisomnogràfic nocturn que permeti catalogar el tipus de trastorn respiratori davant el qual es troba.

1,7 milions de donants de sang per a gairebé 2 milions de transfusions a l’any

1,7 milions de donants de sang per a gairebé 2 milions de transfusions a l’any
11 jun

1,7 milions de donants de sang per a gairebé 2 milions de transfusions a l’any

Ajuden a pacients en tractament oncològic, intervenció quirúrgica, malaltia crònica, trasplantats, anèmia o parts

El 14 de juny, Dia Mundial del Donant de Sang, donem les gràcies als més de 1,7 milions de donants que existeixen a l’Estat. Amb la seva ofrena, aconsegueixen ajudar malalts a sortir de processos complicats. Gairebé 2 milions de transfusions es practiquen cada any en aquest país.

Segons la Federació Espanyola de Donants, el perfil del donant és home en un 56% i dona en un 44%. El 40% del total, de 31 a 45 anys d’edat. A tot el món, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), s’obtenen més de 117 milions d’unitats de sang a l’any.

També avui, des d’Activa Mútua, sensibilitzem i conscienciem de la importància de donar sang per a contribuir a la salut de persones malaltes necessitades de transfusions urgents.

Per a ser donant, s’han de complir una sèrie de requisits:

  • Major d’edat (entre 18 i 65 anys)
  • Estar sa
  • Pes mínim 50 kg
  • No haver sofert malalties infeccioses (VIH-Sida, sífilis, hepatitis, paludisme…)
  • No consumir drogues
  • Sense tractament antibiòtic o altres medicaments
  • Tensió arterial normal
  • Sense tatuatges o pírcings recents (mínim 4 mesos)
  • No estar trasplantat
  • No haver rebut transfusions
  • Contraproduent per a dones embarassades
  • No haver estat intervingut quirúrgicament o practicat endoscòpia (mínim 4 mesos)

Formalitat

Complerts aquests requeriments, el donant, abans de fer-ho, haurà:

  • Haver ingerit un menjar complet, una o dues hores abans de l’extracció
  • Indicar medicació o tractament, cas de secundar-se
  • Anàlisi de sang previ per a determinar compatibilitat, grup sanguini i descartar infeccions
  • Després de la donació, la persona haurà de prendre líquids i consumir aliments. Durant les 24 hores següents, no aixecar pes ni fer esforços físics

El procés dura uns 20 minuts i es pot repetir una vegada a la setmana.

El lema d’aquest any de l’OMS és: “Dóna sang perquè el món continuï bategant” i així, enfortir la solidaritat i la cohesió social. Al mateix temps que estimular a la població jove a unir-se a aquesta iniciativa solidària. Ja que molts països presenten dificultats per a obtenir sang segura i de qualitat.

El 2021, el país triat com a amfitrió ha estat Itàlia i l’esdeveniment mundial de celebració d’aquesta important efemèride té lloc a Roma, amb tots els esforços addicionals en temps de pandèmia per a gestionar la donació de sang i plasma.