Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR la política de cookies

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

categories: Artículos PRL

Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat

Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat
03 des

Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat

La discapacitat és una condició que afecta al nivell de vida d’un individu o d’un grup.

Està àmpliament demostrat que, una vegada eliminats els obstacles a la integració de les persones amb discapacitat, aquestes poden participar activa i productivament en la vida social i econòmica de les seves comunitats.

L’accessibilitat i la inclusió de les persones amb discapacitat són drets fonamentals reconeguts com a tal en la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat celebrada el 13 de desembre de 2006 a la Seu de Nacions Unides, Nova York.

Aquesta convenció va tenir el propòsit de promoure, protegir i assegurar el gaudi ple i en condicions d’igualtat de tots els drets humans i llibertats fonamentals per totes les persones amb discapacitat, i promoure el respecte de la seva dignitat inherent.

En l’àmbit laboral es reconeix el dret de les persones amb discapacitat a treballar, en igualtat de condicions amb les altres; això inclou el dret a tenir l’oportunitat de guanyar-se la vida mitjançant un treball lliurement triat o acceptat en un mercat i un entorn laborals que siguin oberts, inclusius i accessibles a les persones amb discapacitat.

En aquesta mateixa línia no podem oblidar-nos de la seva seguretat laboral. En tot moment l’empresari ha de vetllar per la seguretat i salut d’aquest col·lectiu, en tractar-se de treballadors especialment sensibles (Art. 25 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals 31/1995), adoptant i adaptant les mesures de prevenció i protecció necessàries perquè puguin desenvolupar les seves tasques de tal manera que estigui garantida la seguretat i salut.

És fonamental i necessari, en aquesta aplicació de mesures, eliminar barreres en la informació i promoure la cultura preventiva de riscos laborals inclusiva.

Activa Mútua, a través de la seva Àrea de Prevenció de Riscos Laborals, ha impulsat la creació de documentació en matèria preventiva adaptada a lectura fàcil. El resultat d’aquest treball, i que a continuació presentem, és una col·lecció de 16 fitxes dirigides a la nostra població protegida que tenen alguna dificultat en comprensió lectora, ben transitòria (immigració, incorporació tardana a la lectura, escolarització deficient, etc.) o bé permanent (trastorns de l’aprenentatge, diversitat funcional, senilitat, etc.). Tenen la finalitat específica de transmetre la informació de forma totalment comprensible, independentment del sector al qual pertanyin i a les seves capacitats.

Per a aquest projecte, s’ha comptat amb la col·laboració de l’Institut de Lectura Fàcil, organització social que reivindica la promoció i la universalització de l’accessibilitat cognitiva al nostre país, permetent així l’accés en igualtat, com a dret i necessitat de qualsevol persona, a una informació completa i fomentant l’aprenentatge en aquest cas i de vital importància, sobre els riscos laborals als quals, aquest col·lectiu, es troben exposats en el desenvolupament de la seva activitat rutinària, danys en la salut que poden originar i mesures d’actuació per a eliminar-los o tractar d’evitar-los.

Adaptar un text a lectura fàcil és un procés llarg en el qual participen moltes persones.

El primer pas és l’adaptació del text. Per a adaptar un text a lectura fàcil hi ha unes pautes molt concretes regides per una Norma UNE que indica com estructurar les frases i el contingut.

A continuació, es realitza la maquetació accessible del document. Gràcies a la maquetació accessible s’ajuda a la millor comprensió del text, amb el tipus de lletra, el contrast o les ajudes visuals.

Després, es realitza la validació tècnica, en la qual un grup d’experts comproven d’una banda, que la idea de l’autor no canvia i que l’adaptació a lectura fàcil segueix les pautes de la Norma UNE.

I finalment es realitza una de les parts més importants: la validació cognitiva. En aquesta fase, persones amb discapacitat intel·lectual i altres capacitats llegeixen el document i fan les seves aportacions.

Gràcies a aquesta fase ens assegurem que la informació realment s’entén per les persones amb majors dificultats de comprensió.

Àrea de Prevenció de Riscos Laborals

Per a més informació: Col·lecció de fitxes PRL de lectura fàcil

Activa Mútua Empresa Saludable, una proposta innovadora en matèria de promoció de la Salut

Activa Mútua Empresa Saludable, una proposta innovadora en matèria de promoció de la Salut
12 jun

Activa Mútua Empresa Saludable, una proposta innovadora en matèria de promoció de la Salut

Compromesa amb la salut dels seus treballadors, Activa Mútua s’intensifica i dirigeix ​​els seus esforços en un nou projecte orientat a la promoció de la salut en l’empresa, d’aquesta manera, d’altra banda, un dels grans objectius definits en el Pla d’Acció Mundial de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Des de fa dècades hi ha programes de prevenció i promoció de la salut en el treball. No obstant això, Activa Mútua llança una proposta innovadora en matèria de promoció de la Salut: Activa Mútua, Empresa Saludable.

L’Empresa Saludable és l’empresa que a més de prevenir la salut dels seus treballadors, promociona conscientment la seva millora. És empresa saludable aquella que la totalitat dels treballadors inclosos els seus directius, col·laboren en un procés de millora contínua per a la protecció i promoció de la salut de tots ells, implicant-se de manera proactiva per millorar els nivells de salut i benestar.

Però què entenem per Salut? Fent ús de la pròpia definició de Salut de l’OMS en el seu mateix any de fundació (1948), es defineix la Salut com un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l’absència de malaltia.

Així doncs el model de gestió d’Empresa Saludable d’Activa Mútua pretén l’abordatge del concepte en totes les seves extensions. No tan sols en l’àmbit de la malaltia, i el benestar físic, sinó també dirigir els esforços en la intervenció sobre el pla mental i social.

És hora d’avançar des de la prevenció i promoció de la salut, és hora d’una transformació cultural a la manera d’entendre i abordar la salut de les persones. Correspon potenciar encara més la capacitat de l’organització per incidir en la millora de la salut i el benestar dels seus treballadors, les seves famílies i la comunitat.
Ha d’actualitzar la gestió de les empreses cap a un nou paradigma integrant aquest model en l’estratègia de l’organització vetllant per aconseguir un millor nivell de salut i benestar dels nostres treballadors que repercuteixi secundàriament en l’organització.

És qüestió d’assimilar i incorporar en el pla estratègic de l’empresa una política de salut compromesa amb uns procediments de gestió que es tradueixi en uns beneficis objectivables en la salut dels nostres treballadors i que llavors, així, es puguin millorar els resultats de productivitat, competitivitat i sostenibilitat.

Es tracta d’resituar l’actiu més valuós de l’organització, EL TREBALLADOR, on veritablement li correspon. Reconsiderar el capital humà i reconèixer que invertint en la seva salut i benestar millorarà la salut i el benestar de l’organització.

Aquest model estableix els requisits d’un sistema de gestió per a organitzacions compromeses amb els principis i recomanacions internacionals existents sobre empreses saludables i que volen promoure i protegir de manera continuada la salut, la seguretat i el benestar dels treballadors i la sostenibilitat de l’ambient de treball .

Pedro Hermoso Fernández, Metge col·legiat 430/5508

Activa Mútua – Empresa Saludable

Arriba la temuda “Síndrome post-vacacional”… tornada a la feina

Arriba la temuda “Síndrome post-vacacional”… tornada a la feina
31 ago

Arriba la temuda “Síndrome post-vacacional”… tornada a la feina

I… desgraciadament, tot el bó arriba a la seva fi…torna setembre, adéu a l’estiu, als dies de descans i desconnexió, toca desfer maletes, i el pitjor, haver de tornar a escoltar tots els matins aquest maleït despertador per anar a treballar…

És el que es denomina síndrome de tornada al treball o estrès post-vacacional.

Segons un informe d’Adecco, consultora de Recursos Humans, el 30% dels treballadors espanyols, sofrirà aquesta síndrome, causat per un fracàs durant el procés d’adaptació entre un període de vacances i d’oci amb la volta a la vida laboral. Produeix diferents símptomes que ens fan respondre al desenvolupament de les nostres funcions amb un menor rendiment, arribant en moltes ocasions a ser causa responsable d’absentisme laboral.

Aquests símptomes es caracteritzen per apatia, cansament, falta d’energia, falta de gana, insomni, falta de concentració, fins i tot en algunes ocasions, presentant quadres més severs com a depressió, conducta violenta, etc.

La probabilitat de sofrir aquesta patologia vindrà determinada per nombrosos factors, entre els quals es troba la personalitat del treballador i l’entorn laboral. En aquest sentit un perfil de treballador amb menor autoestima, desenvolupant treballs monòtons, en ambients hostils, amb extenses jornades de treball i després d’un llarg període de vacances tindrà major tendència a experimentar aquestes sensacions.

Per tant a continuació s’enumeren algunes mesures per prevenir i combatre aquesta síndrome, i que permetin una tornada al treball més suportable:

  1. Planificar la transició de les vacances al treball, sent un procés gradual (tornar de vacances uns dies abans, reestablir a poc a poc l’horari adaptant-ho a la vida laboral habitual, evitar períodes de vacances massa llargs).
  2. Incorporar-se al treball amb actitud positiva, enfocar la càrrega de treball com a nous reptes i il·lusions, encaminats a un assoliment personal.
  3. Adaptar progressivament el ritme de treball, no volent fer-ho tot el primer dia. Organitzar-se i marcar-se metes a curt termini.
  4. Establir hàbits de vida saludable (dormir suficients hores a la nit, menjar correctament seguint una dieta mediterrània, practicar algun esport, aprendre a desconnectar, gaudint de família i/o amics, evitar les presses gestionant correctament el temps al llarg del dia, adoptar una mentalitat positiva).
  5. Les organitzacions tenen la responsabilitat, en aquest sentit de generar un entorn laboral inspirador i estimulant, de col·laboració, en el qual es pugui treballar amb autonomia, amb unes adequades condicions de treball. Enfortir la comunicació afavorint la motivació i implicació del treballador en cada tasca.

Recorda, la volta al treball… amb un SOMRIURE… guanyaràs en salut i contribuiràs a aconseguir un millor entorn laboral.

Maria Salud López Sanchez – Tècnica PRL d’Activa Mútua

Salud Lopez

Breu estudi sobre la accidentabilidad de les empreses pertanyents al sector de l’ensenyament

Breu estudi sobre la accidentabilidad de les empreses pertanyents al sector de l’ensenyament
06 jul

Breu estudi sobre la accidentabilidad de les empreses pertanyents al sector de l’ensenyament

L’Oficina nacional del sector de l’ensenyament (ONSE) va ser una de les primeres oficines sectorials que va crear Activa Mútua, amb la finalitat de proporcionar un servei molt més personalitzat i eficaç a totes les empreses mutualistes pertanyents al sector de l’ensenyament (CNAE 85). Dins d’aquest context, amb el present estudi es pretén realitzar una breu radiografia de la accidentabilidad durant els últims 4 anys en aquestes empreses.

El principal propòsit és determinar les causes i variables presents en la majoria dels accidents amb baixa, per establir posteriorment futures estratègies d’actuació encaminades per reduir la seva incidència.

METODOLOGIA

  • Recopilació a través de les bases de dades corporatives d’Activa Mútua de la accidentabilidad dels anys 2012, 2013, 2014, 2015 de les empreses mutualistes pertanyents al sector de l’ensenyament.
  • Camps codificats: Data de l’accident, durada de la baixa, edat, sexe, antiguitat en l’empresa, forma del AT, desviació, parteix afectada, etc.
  • Anàlisi mitjançant estadística descriptiva de les dades.

RESULTATS

  • El perfil de la població laboral estudiada correspon el 65,3% al sexe femení i el 34,7% al sexe masculí.
  • L’índex d’incidència dels accidents amb baixa (nº d’accidents amb baixa per cada100.000 treballadors) s’ha reduït un 8,5% l’any 2015 respecte a l’any 2014.
  • El 41,0% del total dels accidents han estat amb baixa.
  • Del total dels accidents de treball amb baixa, el 60,2% s’han produït en el lloc de treball i el 39,8% han estat in itínere.
  • El 41,6% dels accidents amb baixa ocorreguts en el lloc de treball han estat per sobreesfuerzos, seguit de les caigudes (17,7%).
  • La mitjana d’edat dels accidentats és de 42,1 anys.
  • La durada mitjana dels dies de baixa han estat de 28,9 dies.
  • La mitjana d’antiguitat en l’empresa és de 6,3 anys.
  • El major percentatge de lesions per sobreesfuerzos han tingut lloc en l’esquena.
  • Les lesions principals per sobresfuerzos pertanyen al grup dels esquinços, dislocacions.

CONCLUSIONS

Sobre la base dels resultats obtinguts podem concloure que en les empreses mutualistes pertanyents al sector de l’ensenyament, els accidents in itínere i els causats per sobreesfuerzos presenten el major percentatge entre els accidents amb baixa.

Leandro Regidor – Tècnic de PRL d’Activa Mútua

Leandro Regidor

 

Seguretat vial en vacances

Seguretat vial en vacances
27 jun

Seguretat vial en vacances

Arriba l’estiu i amb ell, l’augment dels accidents de trànsit, hagut de també a l’augment dels desplaçaments en vehicles per la nostra xarxa de carreteres. Se sap que el factor humà és el principal dels quals intervenen en aquest tipus de sinistres, les distraccions pels telèfons mòbils, per fumar, per somni, etc., i que el mecànic és el següent en importància.

Mirant la comparativa dels accidents de trànsit mes a mes que realitza la DGT, es veu que en any 2016 s’està augmentant en un 1% el nombre d’accidents en vies interurbanes i en un 6% les víctimes mortals a 24 hores. RACE ha realitzat un informe on ens alerta d’un augment del 9% de les avaries dels vehicles, preocupant de forma especial l’increment d’un 11,2% en els casos en els quals s’ha atès a un usuari per un accident de trànsit.

Segons RACE, la falta de manteniment és un problema que pot derivar en una avaria mecànica. Les fallades que van afectar al motor van augmentar un 7%, els de l’alternador un 58% i els de el disc d’embragatge un 89%. També ha detectat un augment de l’11,1% dels problemes en rodes i pneumàtics, sobretot quan es requereix la seva substitució, amb un increment del 17,9% dels casos en els quals no s’ha pogut fer ús de la de recanvi.

Segons dades de la DGT, l’edat mitjana dels vehicles implicats en accidents mortals era d’11,3 anys, i les dades del parc automobilístic mostren que el 29% dels vehicles tenen més de 16 anys. Aquesta dada és fonamental si tenim en compte que el risc de morir o sofrir una lesió amb hospitalització augmenta amb l’antiguitat del vehicle. En comparació dels turismes de fins a 4 anys, el risc de defunció és 1,6 vegades superior en els turismes de 10 a 14 anys, i 2,2 vegades superior en els turismes de 15 a 19 anys.

De tot això hem de treure conclusions on puguem adoptar mesures al nostre abast.

L’ideal seria poder canviar el vehicle per un més recent, ja que amb això incrementem les seguretats passives i actives del mateix. Però ja se sap que aquesta opció no és viable amb la freqüència amb la qual ens agradaria a molts, veritat?.

El que sí es pot fer és revisar tot el referent al vehicle començant per la documentació referent al mateix. Veure si tenim les inspeccions del vehicle actualitzada (ITV) o hem de passar-la ràpid i assegurar-nos que el segur que tenim contractat ho tenim al dia i el document que acredita el vigor del mateix (factura pagada o rebut bancari) ho tenim localitzat i en el mateix.

Posteriorment hauríem de portar el vehicle al taller que tenim de referència per realitzar-li una revisió general. Els pneumàtics juntament amb la suspensió, són els elements principals d’unió entre el vehicle i la carretera i no cal descurar-los, perquè una roda en mal estat pot produir accidents com a conseqüència d’una rebentada, de acuaplaning per impossibilitat d’evacuar aigua en dies de pluja o en creuar un toll, o en prendre una corba superant les velocitats recomanades, on les rodes han d’actuar suportant grans esforços.

Una vegada realitzades totes aquestes comprovacions ja podem dir que el vehicle tindrà una probabilitat molt baixa de donar-nos algun esglai en les vacances.

Però recorda, que al volant no has de beure alcohol, ni prendre medicaments que facin venir son, drogues d’un altre tipus o usar dispositius electrònics com el mòbil o el gps, ja que disminueixen clarament les facultats de concentració, les de prendre de decisions, de percepció del perill i un llarg etc. que fan que t’estiguis jugant la teva vida i, la d’uns altres que no tenen per què sofrir aquest acte de inconsciencia.

Carlos Gutierrez – Tècnic Superior en PRL d’Activa Mútua

Foto Carlos Gutiérrez

 

Nou “Bonus” per a empreses: Un sistema de reducció de quotes encertat?

Nou “Bonus” per a empreses: Un sistema de reducció de quotes encertat?
03 feb

Nou “Bonus” per a empreses: Un sistema de reducció de quotes encertat?

El Reial decret 404/2010, de 31 de març, regulava l’establiment d’un sistema de reducció de les cotitzacions per contingències professionals a les empreses que havien contribuït especialment a la disminució i prevenció de la sinistralitat laboral.

El que a priori semblava un sistema al que s’anaven a acollir un alt % d’empreses i que anava a contribuir en gran manera a la disminució de la sinistralitat, ha acabat sent una opció utilitzada per un baix % d’empreses, principalment si ens centrem en aquelles pimes que dins del període d’observació màxim de quatre exercicis no hagin superat un volum de cotització per contingències professionals de més de 5.000 euros.

Actualment, el Govern al costat dels agents socials estan confeccionant un nou sistema de reducció de les cotitzacions per contingències professionals; la finalitat és simplificar el procés de sol·licitud i agilitar la verificació i pagament dels incentius.

Segons l’esborrany del nou sistema, aquest fixa com a principal requisit el no haver depassat els índexs de sinistralitat general ni de sinistralitat extrema, a més d’estar al corrent de pagament i no haver estat sancionats per resolució ferma via administrativa per la comissió d’infraccions greus o molt greus en matèria de Prevenció de Riscos Laborals o de Seguretat Social; es tracta per tant d’un incentiu basat estrictament en resultat.

Sense més dades dels quals disposem actualment, sembla ser que desapareixen per tant els requisits formals d’haver realitzat inversions en instal·lacions i processos en matèria de prevenció de riscos laborals, i possiblement, l’obligació d’haver dut a terme alguna de les accions complementàries en prevenció de riscos laborals que contempla el sistema vigent actualment. El nou Bonus convida per tant a fer-nos una sèrie de reflexions:

  • Pel que fa a Prevenció de Riscos Laborals, el no depassar els índexs de sinistralitat és una condició suficient per “premiar” a una empresa amb una reducció de cotitzacions per contingències professionals?
  • S’hauria de tenir en compte l’anar més enllà de l’estrictament requerit per la llei de Prevenció de riscos Laborals a l’hora de concedir la reducció de la cotització?
  • S’afavoreix amb això a la no comunicació d’accidents de treball fomentant amb això “la picardia” amb la finalitat de poder accedir a l’incentiu?
  • Una empresa que no mostri cap interès per la prevenció de riscos laborals, si no depassa els índexs i compleix amb els requisits formals tindrà dret a la reducció, mentre que una altra que sí que destini mitjans i recursos però que acabi depassant algun dels índexs no tindrà dret a sol·licitar-ho; es tracta d’un sistema just?

És evident que segons el prisma des del qual es miri i a els qui es formulin les preguntes aquestes reflexions tindran unes respostes contraposades; independentment d’això, i si ens cenyim en el literal del RD actual que regula el *Bonus, aquest diu el següent: “Sistema de reducció de les cotitzacions per contingències professionals a les empreses que han contribuït especialment a la disminució i prevenció de la sinistralitat laboral”.

En funció de tot l’anterior, el literal/títol del nou RD sobre el “*Bonus” continuarà sent el mateix, o hauria de ser modificat?

Juan Flores
Tècnic Superior en PRL d’ Activa Mútua 2008

pDSC_4570