Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR la política de cookies

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

categories: Autònoms

Registre de jornada en el Sistema especial per a empleats de la llar

Registre de jornada en el Sistema especial per a empleats de la llar
29 mai

Registre de jornada en el Sistema especial per a empleats de la llar

Després de la publicació al BOE del Reial decret llei 8/2019, de 8 de març, de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral a la jornada de treball, des del passat 12 de maig les empreses estan obligades a portar un registre horari diari de tots els seus treballadors. Per facilitar-nos l’aplicació pràctica de la norma, el Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social ha publicat una guia sobre el registre de jornada.

El registre horari és d’aplicació a la totalitat dels treballadors, al marge de la seva categoria o grup professional, a tots els sectors d’activitat ia totes les empreses, qualsevol que sigui la seva mida o organització de treball, sempre que estiguin incloses en el àmbit d’aplicació que defineix l’article 1 de l’Estatut dels Treballadors. S’inclouen els treballadors “mòbils”, comercials, temporals, comandaments intermedis, i treballadors a distància o altres situacions en què la prestació laboral no es desenvolupi, total o parcialment en el centre de treball de l’empresa.

Com afecta la mesura als 408.004 treballadors que a mes d’abril integren el Sistema Especial de Llar?

Els empleats / es del Sistema Especial de Llar es troben englobats dins de les relacions laborals de caràcter especial. A principis de maig, el sistema especial de la llar compta amb 408.004 treballadors / es afiliats a la Seguretat Social, un nombre considerable si comparem amb les xifres d’uns anys enrere.

La llei indica que hauran de seguir la seva pròpia normativa específica, en aquest cas, el Reial Decret 1620/2011, de 14 de novembre, pel qual es regula la relació laboral de caràcter especial del servei de la llar familiar. La normativa regula alguns aspectes de la jornada, però no apareix l’obligatorietat del seu registre. Donem resposta d’aquesta manera a la nostra anterior pregunta, ni ocupador ni empleat vinculats al sistema especial de la llar estaran obligats a portar un registre de la jornada.

És important destacar que, de la mateixa manera, els despatxos d’advocats, els esportistes professionals, els artistes d’espectacles públics, o els treballadors amb discapacitat dels centres especials d’ocupació es regiran per la seva normativa particular. Quedant totalment excepcionat del registre de jornada el personal d’alta direcció.

Peculiaritats i excepcions sobre el Registre de Jornada

1. Les Relacions laborals de caràcter especial.

2. Treballadors que compten amb un règim específic o particular en matèria de registre de jornada.

3. Altres relacions o prestacions de treball excloses de l’àmbit d’aplicació de l’Estatut dels Treballadors, com són els socis treballadors de cooperatives, o els treballadors autònoms.

¿Evolució positiva?

A dia d’avui, ja hi ha sectors que compten amb una llarga experiència i tradició en el control de l’horari i registre de la jornada, un clar exemple és el sector industrial. Serà fonamental seguir de prop l’adaptació a la normativa d’aquells determinats sectors i activitats que no compten amb aquesta experiència. És de vital importància que sapiguem diferenciar entre el temps de presència a la feina i el temps de treball, ja que no tot el temps en el centre de treball és temps de treball.

D’altra banda, dos dies després de l’entrada en vigor de l’obligatorietat del registre a Espanya, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), situat a Luxemburg, avala l’obligació d’implantar un “sistema objectiu, fiable i accessible” que permeti computar la jornada laboral diària realitzada per cada treballador, ja que sense ell “no és possible determinar el nombre d’hores de treball”.

Documents d’interès

Reial decret llei 8/2019, de 8 de març, de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral a la jornada de treball.

Guia sobre el registre de jornada publicada pel Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social el passat 13 de maig.

Breu resum sobre els punts més ressenyables de la guia sobre el registre de jornada publicada pel Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social.

Document d’Informació bàsica 2019 sobre el Servei de la Llar Familiar, guia elaborada pel mateix Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social.

Permiso de paternidad del trabajador autónomo por nacimiento, adopción o acogimiento

Permiso de paternidad del trabajador autónomo por nacimiento, adopción o acogimiento
19 mar

Permiso de paternidad del trabajador autónomo por nacimiento, adopción o acogimiento

Llum verda per a l’entrada en vigor del Decret llei de Mesures urgents per a la igualtat, el qual conté importants novetats en referència a la conciliació de la vida laboral i familiar dels treballadors autònoms

Una de les seves mesures “estrella” és l’extensió a 8 setmanes del permís de paternitat per a aquest any 2019. L’1 de gener de 2020 aquestes 8 setmanes passaran a ser 12, i l’1 de gener de 2021 arribaran fins a les 16 setmanes. Amb aquesta ampliació progressiva del permís de paternitat, quedarà equiparat en temps i condicions amb el permís de maternitat

Produint-se una gran evolució en aquest marc. Recordem que fins fa molt poc únicament es gaudien de 2 setmanes de permís de paternitat, pujant a 4 setmanes en 2017, i 5 setmanes en 2018. A poc a poc es va tancant la bretxa amb els Països europeus capdavanters, Suècia 420 dies, Àustria 365 dies, Islàndia 90 dies

Hem de tenir molt clar que per a ser beneficiaris de l’ampliació del permís de paternitat a 8 setmanes, el naixement del bebè haurà de produir-se a partir del dia 1 d’abril. Per tant, aquells naixements amb anterioritat a l’1 d’abril de 2019 donaran accés a 5 setmanes de permís. El treballador estarà obligat al gaudi les dues primeres setmanes ininterrompudes de permís des del dia del naixement del fill, podent distribuir el temps restant del permís durant el primer any de vida del menor.

El permís de paternitat donarà accés a un subsidi equivalent al 100% de la base reguladora establerta per a la prestació per incapacitat temporal per contingències comunes. Beneficiant-se el treballador autònom d’una bonificació del 100% en la quota d’autònoms durant el període de descans per paternitat.

Entre els requisits necessaris per a poder ser beneficiari de l’ajuda:
1.    Estar donat d’alta tant en Hisenda com en la Seguretat Social.
2.    No tenir deutes amb cap d’aquests dos organismes.
3.    Comunicar en termini el naixement del fill.
4.    Tenir un mínim de temps cotitzat acumulat: 180 dies en els últims 7 anys immediatament anteriors a la data de la baixa, o 360 dies al llarg de la seva vida laboral.

La seva finalitat no és una altra de la qual el treballador autònom pugui gaudir al màxim de la criança dels seus fills sense deixar de ser professionals en efectiu. Creant a més una balança, que farà que el pare s’involucri al mateix nivell que la mare en la cura dels fills, i no sigui ella la que renunciï a la seva vida laboral. Aconseguint per tant un equilibri saludable entre treball i família. 255.531 va ser el nombre de processos de permisos de paternitat en l’INSS durant l’any 2018, per la qual cosa no hi ha dubte que aquesta mesura tindrà un gran impacte sobre el col·lectiu REPTA d’aquí d’ara endavant.

Javier Alegre Panadero – Tècnic Àrea de Prestacions

Ampliació del sistema RED per a treballadors autònoms

Ampliació del sistema RED per a treballadors autònoms
17 set

Ampliació del sistema RED per a treballadors autònoms

Tal com ja és va anticipar en el primer Butlletí de Notícies RED d’aquest any, el pròxim 1 d’octubre del 2018 finalitza el període transitori d’adaptació de sis mesos que estableix l’Ordre ESS / 214/2018, d’1 de març, emesa pel Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, per la qual es modifica l’Ordre ESS / 484/2013, de 26 de març, per la qual es regula el Sistema de remissió electrònica de dades en l’àmbit de la Seguretat Social, que amplia el llistat de subjectes obligats a realitzar els tràmits per via electrònica.

La reforma no afecta únicament als col·lectius dels Treballadors enquadrats en el règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms sinó també als del grup I dels treballadors del mar, al col·lectiu dels representants de comerç i al sistema especial de la Indústria Resinera.

L’objecte de l’ordre és facilitar tant l’intercanvi electrònic de dades o documents com la comunicació d’actuacions administratives entre la Tresoreria General de la Seguretat Social i les entitats gestores de la Seguretat Social i els autoritzats per a això, per donar així compliment a les obligacions de Seguretat Social per part dels subjectes responsables, en els següents àmbits:

  • Actuacions en matèria d’afiliació, cotització i recaptació de quotes.
  • Comunicació de parts mèdics de baixa, confirmació i alta corresponents a processos d’incapacitat temporal.
  • Comunicació empresarial de la data d’inici de suspensió del contracte de treball o del corresponent permís, a efectes de tramitació de les prestacions per maternitat, paternitat, risc durant l’embaràs o lactància natural, així com les reduccions de jornades de treball dels progenitors, adoptants o acollidors, als efectes de la tramitació de la prestació de cura de menors afectats per càncer o malaltia greu, de les que siguin beneficiaris treballadors per compte aliè o assimilats.
  • Qualsevol altra actuació exigida en la normativa de Seguretat Social la gestió dels quals sigui atribuïda a la Tresoreria General de la Seguretat Social.

La incorporació dels treballadors autònoms al Sistema RED es podrà realitzar tant en els termes i condicions generals de l’Ordre ESS / 484/2013, de 26 de març, com per l’ús dels mitjans disponibles en la seu electrònica de la Secretaria d’Estat de la Seguretat Social.

Clica al següent enllaç per accedir al BOE

També pots accedir a la següent circular on es resumeixen els conceptes més destacats.

 

Lourdes de Lamo Valverde – Àrea de Gestió Integral i Afiliació-Cotització

Activa Mútua presenta les novetats sobre “La nova regulació del sistema de reducció de les cotitzacions” a Reus

Activa Mútua presenta les novetats sobre “La nova regulació del sistema de reducció de les cotitzacions” a Reus
12 abr

Activa Mútua presenta les novetats sobre “La nova regulació del sistema de reducció de les cotitzacions” a Reus

Ahir es va realitzar a les instal·lacions de Reus-Tecnoparc una jornada adreçada a mutualistes on es van explicar les novetats respecte a la nova regulació del sistema de reducció de les cotitzacions o Bonus.

Actualment el Bonus és una eina que permet a les empreses beneficiar-se d’una reducció de les cotitzacions per contingències professionals a empreses amb menys sinistralitat laboral. Per aquest motiu, i tenint en compte la recent publicació al BOE del passat dissabte 17 de març del 2018, de l’ordre ESS / 256/2018 que regula el Bonus i per la qual es desenvolupa el RD 231/2017.

DSC_7654

L’objectiu de la jornada va ser donar a conèixer tant el contingut del RD com de l’ordre acabada de publicar, i facilitar l’emplenament de les sol·licituds del Bonus en la mateixa jornada. D’altra banda també es va incloure en la mateixa sessió els aspectes més importants de la nova llei d’autònoms publicada en l’últim trimestre del 2017.

DSC_7648

La benvinguda i presentació de l’acte va anar a càrrec de Xavier Llucià, director de la Delegació d’Activa Mútua Reus. Per la seva banda Alfons Luesma Pazo, inspector de Treball i Seguretat Social es va encarregar de la transmetre tots els aspectes relacionats amb la Nova regulació del sistema de reducció de les cotitzacions, i finalment Lluís Martínez García, Coordinador Tècnic de Gestió Integral Afiliació Cotització presentar com gestionar les sol·licituds a través de l’eina interna Servimutua.

El que has de saber sobre la Nova Llei d’Autònoms

El que has de saber sobre la Nova Llei d’Autònoms
11 oct

El que has de saber sobre la Nova Llei d’Autònoms

L’esperada Llei de Reformes Urgents del Treball Autònom ja s’ha aprovat..

D’entre les novetats que la nova normativa introduirà, destacarem aquelles que tot treballador autònom ha de conèixer:

1. Menys càrregues administratives i econòmiques: 

  • Es pot canviar fins a 4 vegades a l’any la base de cotització per adequar-se a la fluctuació d’ingressos.
  • Només es pagarà pels dies treballats, (fins a un màxim de 3 altes i 3 baixes a l’any). No des del primer dia del mes en què s’inicia l’activitat, com es feia fins ara.
  • Es redueixen a la meitat els recàrrecs per retard en el pagament de les quotes a la Seguretat Social durant el primer mes.
  • Es permet compatibilitzar el 100% de la pensió de jubilació si s’acredita tenir contractat almenys a un treballador.

2. S’amplia la tarifa plana de 50 euros mensuals de 6 mesos a 1 any. Es redueix el termini d’espera 5 a 2 anys perquè els autònoms que hagin cessat la seva activitat puguin beneficiar-se de la tarifa plana. S’aplica també a les dones que tornin a reprendre després de la seva maternitat (alta dins dels 2 anys des del cessament).

3. Bonificació del 100% de la quota d’autònoms durant el descans de maternitat, paternitat, adopció, etc. S’incrementa fins a 12 anys (abans 7 anys) l’edat de menors a càrrec per reconèixer la bonificació per conciliació.

4. Es reconeix l’accident de treball “in-itinere” als autònoms. Es considera l’ocorregut en anar o en tornar del lloc de la prestació de l’activitat econòmica. Es requereix que el lloc de prestació de l’activitat no coincideixi amb el domicili de l’autònom i es correspongui amb el declarat afecte a l’activitat.

5. Es tindrà com a despesa deduïble a efectes fiscals: 

  • Deducció primes d’assegurança sanitària fins a 500 euros per beneficiari.
  • Si l’autònom treballa des de casa, es podrà deduir les despeses de subministraments (aigua, gas, electricitat, telefonia i internet) en el percentatge que resulti d’aplicar el 30% a la proporció de metres quadrats destinats a l’activitat.
  • Deducció de despeses de manutenció propis si s’efectua el pagament de forma electrònica i amb els mateixos límits quantitatius que els treballadors per compte d’altri (26,67 euros diaris o 48,08 euros a l’estranger. El doble si es pernocta).

Hi ha altres propostes que quedaran pendents de regulació, com la implantació d’un sistema de cotització per treball a temps parcial o l’estudi del concepte d’habitualitat a l’efecte d’inclusió en el règim d’autònoms.

Malgrat aquestes novetats, altres propostes de millora i mesures han de seguir avançant. No podem oblidar que els autònoms necessiten flexibilitat normativa per poder emprendre i subsistir.

tessa petita

Tessa Cabré Serrano
Advocada, Àrea Secretaria General i Assessoria Jurídica de Prestacions
Activa Mútua 2008, Mútua Col·laboradora amb la Seguretat Social nº 3

Projecte de recerca sobre la salut laboral dels autònoms vinculat a la seva actitud cap al treball

Projecte de recerca sobre la salut laboral dels autònoms vinculat a la seva actitud cap al treball
08 abr

Projecte de recerca sobre la salut laboral dels autònoms vinculat a la seva actitud cap al treball

Activa Mútua demana la col·laboració en el projecte de Recerca, Innovació i Desenvolupament que s’ha iniciat des del Departament de Prevenció en col·laboració amb la #universidadhuelva.

En Activa Mútua considerem que el treballador autònom, en qualsevol de les seves activitats, és la columna vertebral de l’economia, el seu esforç, la seva dedicació i el seu compromís, són les arrels del creixement econòmic i del desenvolupament del país.

Mitjançant les dades obtingudes dels autònoms de tota Espanya, volem comprovar si l’actitud de l’autònom enfront del treball contribueix a preservar la seva salut laboral, i amb les conclusions d’aquest estudi pretenem retornar als autònoms eines que li permetin aconseguir l’excel·lència professional i personal.

Per aquest motiu li convidem a participar en aquest estudi contestant al qüestionari que trobarà al següent enllaç

Valorem el temps que ens dediqui i agraïm la seva contribució a aquest projecte que persegueix incrementar la salut d’aquells que ho arrisquen tot per un somni.

Els dotze documents perquè un autònom liquidi l’IVA

Els dotze documents perquè un autònom liquidi l’IVA
19 gen

Els dotze documents perquè un autònom liquidi l’IVA

Existeixen fins a dotze documents que pots necessitar per liquidar l’IVA. Dotze models a presentar davant Hisenda en funció de la teva activitat i de com estiguis donat d’alta com a autònom.

L’autònom té la obligació de liquidar l’IVA que suporta en les operacions que realitza. Repassem a continuació els dotze documents que serveixen per a tal fi, i que hauràs de presentar a Hisenda. Encara que no tots. Depèn de la teva activitat i de com estiguis donat d’alta com a autònom.

  • Model 303: per a la autoliquidació de l’Impost sobre el Valor Afegit. Serveix tant per al règim general com per a règims especials, per presentar liquidacions mensuals i trimestrals. S’ha de presentar per internet amb certificat electrònic en el cas de les societats anònimes, societats de responsabilitat limitada, grans contribuents, grans empreses i els inscrits en el REDEME.
  • Model 308: fa referència a la sol·licitud de devolució, utilitzat en el règim especial del recarrego equivalència i subjectes passius ocasionals. La liquidació no és periòdica i s’admet la seva presentació per internet amb certificat electrònic i presencial en paper imprès a través del servei d’impressió de la *AEAT des d’Internet.
  • Model 309: Declaració-liquidació no periòdica de l’IVA, que s’utilitza en els casos d’una d declaració complementària d’altres presentades amb anterioritat. Es pot presentar de manera presencial o per internet.
  • Model 322: Autoliquidació de l’IVA, model individual. Inclòs en el règim especial del grup d’entitats. La liquidació es produirà de manera mensual i serà obligatori presentar-ho per Internet.
  • Model 341: fa referència a la sol·licitud de reintegrament de compensació en el Règim Especial d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, on la liquidació serà trimestral i es podrà presentar tant de manera presencial amb els impresos obtinguts a través d’Internet o telemàticament amb el certificat electrònic.
  • Model 353: Impost sobre el Valor Afegit, grup d’entitats, model agregat. L’autoliquidació serà mensual i s’obliga a presentar-ho per Internet.
  • Model 360: fa referència a les sol·licituds de devolució de l’IVA suportat en altres estats membres per professionals o empresaris establerts al territori d’aplicació de l’impost, Ceuta, Melilla i Canàries. A partir de l’endemà de cada any o trimestre i fins al 30 de setembre del següent any natural.
  • Model 361: sol·licituds de devolució de l’IVA suportat al territori d’aplicació de l’Impost per professionals o empresaris establerts en tercers països amb els quals hi hagi reciprocitat. Des de l’endemà al trimestre o any, i fins al 30 de setembre del següent any natural. Presentació per Internet.
  • Model 362: sol·licitud de reemborsament en el marc de les relacions diplomàtiques, consulars i dels organismes internacionals reconeguts per Espanya.
  • Model 363: sol·licitud de reconeixement de el dret a l’exempció de l’IVA en el marc de les relacions diplomàtiques, consulars, dels organismes internacionals reconeguts per Espanya per adquisicions de serveis o béns fos del territori d’aplicació de l’impost.
  • Model 367: règim especial de serveis prestats per via electrònica. Declaració trimestral.
  • Model 380: declaració-liquidació en operacions vinculades a les importacions.

Font: http://cincodias.com/cincodias/2016/01/18/autonomos/1453131213_879947.html

L’atur dels autònoms l’any 2016

L’atur dels autònoms l’any 2016
12 gen

L’atur dels autònoms l’any 2016

La sol·licitud s’ha de presentar davant la Mútua o davant el Servei Públic d’Ocupació Estatal.

Els autònoms que pretenguin beneficiar-se de la prestació per cessament d’activitat hauran de presentar la sol·licitud en la Mútua amb la qual el professional tingui coberta la contingència per cessament d’activitat o davant el Servei Públic d’Ocupació en el cas d’estar cobert per l’INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social) o l’Institut Social de la Marina.

El termini per a la presentació de la sol·licitud es perllongarà fins a l’últim dia del mes següent al que es va dur a terme el cessament d’activitat. Per a això serà necessari acompanyar aquesta sol·licitud amb la documentació que li sol·licitin. Per calcular el temps de gaudi de la prestació es tindrà en compte l’edat i els períodes cotitzats pel treballador durant els últims 48 mesos des del moment del cessament d’activitat. L’ajuda quedaria de la següent manera:

  • Entre 12 i 17 mesos cotitzats: dos mesos de prestació.
  • Entre 18 i 23 mesos cotitzats: tres mesos de prestació per als menors de 60 anys i quatre mesos per als majors de 60 anys.
  • Entre 24 i 29 mesos cotitzats: quatre mesos de prestació (menors de 60 anys) i sis mesos (majors de 60).
  • Entre 30 i 35 mesos cotitzats: cinc mesos de prestació (menors de 60 anys) i vuit mesos (majors de 60).
  • Entre 36 i 42 mesos cotitzats: sis mesos de prestació (menors de 60 anys) i deu mesos (majors de 60).
  • Entre 43 i 47 mesos: vuit mesos de prestació (menors de 60 anys) i dotze mesos (majors de 60).
  • Amb 48 mesos: dos mesos de prestació al marge de l’edat.

La quantia de la prestació aconseguirà el 70% de la base reguladora, que es calcularà en funció de la mitjana de les bases per les quals el treballador hagués cotitzat durant els dotze mesos anteriors al cessament d’activitat.

Fuente: http://cincodias.com/cincodias/2016/01/08/autonomo /1452268424_339428.html

Els contribuents amb deutes fins a 30.000 euros podran sol·licitar ajornaments de pagament sense necessitat de garanties.

Els contribuents amb deutes fins a 30.000 euros podran sol·licitar ajornaments de pagament sense necessitat de garanties.
20 oct

Els contribuents amb deutes fins a 30.000 euros podran sol·licitar ajornaments de pagament sense necessitat de garanties.

En els últims anys, l’Agència Tributària ha rebut més de 25.000 sol·licituds anuals d’ajornament de deutes situats entre l’anterior límit per a l’exempció de garanties, 18.000 euros, i el nou límit de 30.000 euros. El total d’ajornaments concedits des de 2011 suma més de 30.800 milions d’euros, i d’aquest import gairebé un 70% ha beneficiat a pimes i autònoms. Juntament amb l’exempció d’aportar garanties, els contribuents comptaran amb un tipus d’interès de demora que se situarà en un nou mínim del 3,75% per 2016.

 
Els contribuents que presentin sol·licituds d’ajornament o fraccionament de pagament de deutes tributaris fins a 30.000 euros quedaran exempts d’aportar garanties per a la seva concessió, d’acord amb una ordre ministerial que es publicarà pròximament en el Butlletí Oficial de l’Estat, que regula el nou límit per a l’exempció, situat fins ara en els 18.000 euros.
D’aquesta manera, un major nombre de contribuents comptarà amb més facilitats per al compliment de les seves obligacions tributàries. De mitjana, l’Agència Tributària ve rebent en els últims anys més de 25.000 sol·licituds anuals d’ajornament o fraccionament de deutes situats entre els 18.000 i els 30.000 euros. Entre 2011 i 2014, l’import de les sol·licituds d’ajornament que ara passen a quedar eximides de l’aportació de garanties per a la seva concessió va sumar més de 2.500 milions d’euros.

Aquesta millora en les facilitats de pagament de deutes afectarà a totes les sol·licituds d’ajornament i fraccionament que es presentin davant l’Agència Tributària, amb excepció dels deutes generats per la falta d’ingrés de les retencions d’IRPF, que segueixen sent inajornables, excepte la concurrència de les causes excepcionals taxades per llei, i dels deutes per les quals el Codi Duaner Comunitari estableix una regulació independent.

 
Reducció de costos indirectes
L’exempció de garanties en les sol·licituds d’ajornaments i fraccionaments suposa per al contribuent una clara reducció de càrregues indirectes, atès que la sol·licitud de l’ajornament es pot tramitar de forma més senzilla i ràpida, i el sol·licitant no ha d’assumir els costos derivats de la sol·licitud d’avals, hipoteques o altres garanties.
Amb aquesta ampliació del perímetre d’exempció de garanties s’aprofundeix en la millora de les condicions per a la concessió d’ajornaments que ja ve donada pel finançament històricament baixa existent per al deute tributari. Per 2016, el tipus d’interès de demora, el que regeix per als ajornaments i fraccionaments de deutes tributaris, baixarà del 4,375% vigent en 2015 a un nou mínim del 3,75%.

 
En els últims quatre anys, l’Agència Tributària ha concedit ajornaments per un import superior als 30.800 milions d’euros, i d’aquest total gairebé un 70% ha suposat majors facilitats de pagament de deutes tributaris per al col·lectiu de pimes i autònoms.

 

Fuente:http://www.agenciatributaria.es/static_files/AEAT/Contenidos_Comunes/La_Agencia_Tributaria/Sala_de_Prensa/19_10_2015_NP_aplazamientos.pdf

Principals novetats sobre la modificació del Reglament General de la Llei de Contractes del Sector Públic.

Principals novetats sobre la modificació del Reglament General de la Llei de Contractes del Sector Públic.
08 set

Principals novetats sobre la modificació del Reglament General de la Llei de Contractes del Sector Públic.