Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR la política de cookies

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

categories: Autònoms

Bon estiu!

Bon estiu!
17 jun

Bon estiu!

Si les onades de calor ho permeten, desitgem a les nostres empreses mutualistes i treballadors protegits que puguin descansar, desconnectar i gaudir

El 21 de juny comença l’estiu fins al pròxim 22 de setembre.

Si no fos per l’escalfament global, les onades de calor i l’afectació que té aquest fenomen en la salut de les persones –preguem la màxima precaució amb aquestes inclemències- a l’estiu sempre se l’ha relacionat amb descans, tranquil·litat, vacances, viatges, passar més temps amb els sers estimats… Viure el present més que mai, oblidar l’estrès, desconnectar de problemes i rutines. Segons fonts de la Societat Espanyola per a l’Avanç de la Psicologia Clínica i de la Salut en el Segle XXI.

Però ull, cal saber fer-ho, que també diuen que és l’època de l’any en la qual més divorcis es gesten. Així que molta paciència, diàleg i comprensió. La calor canvia el caràcter, provoca insomni i aguditza l’estrès ja preexistent. Els nens necessiten activitats, no passar-se tot el dia a casa. Practicar exercicis de relaxació com a respiracions conscients, estiraments o meditació ajuda també bastant.

Els dies de festa ens permeten passar més temps a l’aire lliure i, per tant, beneficiar-nos de la vitamina D dels raigs del sol, molt beneficiosa per a absorbir millor el calci, principal component dels ossos. També per a moltes funcions cel·lulars en el cos. Té propietats antiinflamatòries, antioxidants i neuroprotectores, que contribueixen a enfortir el sistema immune, la funció muscular i l’activitat de les cèl·lules cerebrals, argumenten altres fonts de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família.

Assossec

Tenir més temps lliure, ens allibera de les obligacions diàries i afrontar crisi ansiós depressives.

L’alimentació millora, perquè aquesta època de l’any no convida a menjars copiosos i sí a ingerir més fruites i verdures. També, la citada època ens influeix a beure molta més aigua. La hidratació és summament beneficiosa per a l’organisme i acreix la sensació de benestar.

D’altra banda, que el temps “acompanyi”, estimula a passar menys hores apoltronat al sofà i davant la televisió, a caminar més i, per tant, prevenir obesitat, malalties cardíaques, hipertensió, diabetis… enfortir músculs i ossos, i predisposar a un estat d’ànim més optimista.

Estar més temps fora de casa ens relaciona més amb la gent. Segons les fonts consultades científiques, això disminueix el risc a patir demència o altres malalties mentals.

Ull amb la calor a la feina

Ull amb la calor a la feina
16 jun

Ull amb la calor a la feina

L’accidentalitat laboral augmenta un 20% durant els mesos més tòrrids

Ja és aquí la calor i si cal continuar treballant perquè no és moment encara de vacances, és necessari adoptar una sèrie de mesures preventives a l’àmbit laboral. El propòsit: minimitzar accidents de treball i malalties laborals en aquesta problemàtica època de l’any.

Segons fonts del Departament d’Epidemiologia i Bioestadística de l’Escola Nacional de Sanitat de l’Institut de Salut Carles III, les defuncions per cops de calor al conjunt de l’Estat espanyol són de l’ordre de 1.300 a l’any.

Davant l’escalfament global, les previsions són bastant alarmants, perquè la xifra de finats pot disparar-se, segons les citades fonts, als 12.000 i generar un cost supletori a la Seguretat Social d’uns 50.000 euros a l’any –manifesten-, si no es prenen les mesures preventives necessàries per a pal·liar la nova conjuntura que genera aquesta catàstrofe natural.

Ja avui, a l’àmbit laboral, la sinistralitat augmenta un 20% durant els mesos més calorosos de l’any, segons fonts de CC.OO.

Bona ocasió llavors, per a replantejar revisions mèdiques que detectin possibles patologies que s’agreugin amb esforços a altes temperatures. Descartades malalties o altres riscos de salut, convé que els responsables de l’empresa replantegin l’organització del treball per a moderar o evitar en la mesura del possible les activitats físiques en hores extremadament caloroses.

En paral·lel, cal tenir cautela perquè els treballadors a la intempèrie, sota condicions molt caloroses i amb comeses exigents, beguin suficients líquids per a compensar la pèrdua dels mateixos amb la secreció de suor.

No menys important és mantenir la pell sempre neta per a facilitar la transpiració, així com l’ús de gorres o barrets amb els quals protegir el cap del sol.

Hidratació

Davant condicions de feina complicades per la calor excessiva, l’organització laboral ha de permetre la realització periòdica de descansos breus per a afavorir la recuperació i la hidratació. En cas que la persona sofreixi trastorns lleus, tipus enrampades o esgotament, ha de suspendre l’activitat perquè no s’agreugin i esdevingui el tan temut cop de calor.

El cop de calor no és molt comú, però sí greu. En cas d’insolació prolongada, l’organisme és incapaç d’adaptar-se a l’augment de temperatura, els mecanismes de termoregulació són insuficients i es detenen. Davant aquest contratemps, és primordial que el cervell continuï rebent sang. Per a això, cal traslladar a l’afectat a un lloc fresc i ombrívol. Refrescar-li el cos amb compreses mullades, especialment en aquelles zones on concorren vasos sanguinis importants: coll, pit, axil·les, engonals… Si l’afectat està conscient cal oferir-li abundant aigua fresca i ventar-lo.

Si té convulsions, cal controlar els signes vitals, la via aèria i col·locar-ho en posició lateral. Tot seguit, procedir al trasllat immediat a un centre sanitari o avisar als serveis mèdics d’urgència.

Més informació: en aquest enllaç

Davant les immenses possibilitats que ofereixen les TIC, encara hi ha un 10% d’autònoms que no té ordinador

Davant les immenses possibilitats que ofereixen les TIC, encara hi ha un 10% d’autònoms que no té ordinador
10 jun

Davant les immenses possibilitats que ofereixen les TIC, encara hi ha un 10% d’autònoms que no té ordinador

Un entorn que ha revolucionat la comunicació, l’activitat econòmica i permès al freelance ser més productiu i competitiu, en uns temps que obliguen a ser-ho

Encara existeixen treballadors autònoms, una mica més del 10%, que no tenen ordinador per a transmetre efectivitat a la gestió del seu negoci i guanyar en competitivitat, compten a Activa Mútua, fonts d’una associació de treballadors autònoms i de l’Observatori Nacional de Tecnologia i Societat.

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) han revolucionat la manera de transmetre i interactuar en el món dels negocis, ja que han introduït valors incalculables com l’automatització de tasques i processos o un control molt més efectiu de l’economia i les finances de la microempresa que, fet i fet, s’ha materialitzat en l’excel·lència de la gestió i el desenvolupament de l’activitat econòmica.

Per tant, el treballador autònom, a més de comptar necessàriament amb un bon ordinador que suporti múltiples solucions adaptades a la mena d’activitat realitzada pel professional, ha de disposar precisament d’aquestes mateixes: sistemes, eines, comerç electrònic…

Des de la perspectiva fiscal, l’autònom pot deduir-se la quota de l’IVA del preu de l’ordinador, si aquest s’emprà completament al negoci, s’obtindran beneficis amb el mencionat aparat, figurarà en la comptabilitat o registres oficials de l’activitat econòmica que s’està obligat a portar, i si el preu de la computadora ha superat els 300 euros. Només així, podrà deduir aquesta despesa com bé d’inversió.
Els equips informàtics es poden amortitzar com a màxim un 26% anual, durant no més 10 anys. I ull, si no s’adquireix l’1 de gener, no podrà amortitzar-se l’import anual complet, si nó la part proporcional. Per altra banda, aquesta inversió ha d’incorporar-se en el llibre de registre de béns d’inversió.

Altres fonts de la Cambra de Comerç d’Espanya indiquen que, per al cas concret d’aquestes corporacions, regeixen una sèrie de programes com a “TIC Cambres” que faciliten bastant la tasca als autònoms a l’hora d’impulsar una pàgina web, una botiga en línia, l’ús del màrqueting digital…

Ajudes que poden amortitzar el 85% de la despesa en formació i dotació, en segons quines comunitats autònomes. Aquest programa està finançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder).

Des d’aquí, pot accedir-se a tota una àmplia amalgama de solucions que transmeten competitivitat com el comerç electrònic (web, botiga en línia, passarel·la de pagaments, facturació electrònica, signatura digital…), màrqueting digital (posicionament web, email màrqueting, social media, APP…).

O eines de productivitat al núvol com:

  • ERP o sistema de planificació de recursos empresarials. Unifica i organitza totes les àrees, permet la traçabilitat de tots els processos o planificació i optimització dels recursos.
  • CRM o gestió de l’administració de les relacions amb el client, basada en la canalització de la interacció d’una empresa amb els seus clients potencials, ja que es facilita la comunicació, el funcionament i l’automatització.
  • TPV o terminal de punt de venda que permet el cobrament amb targeta de crèdit o la impressió del rebut o la factura.
  • IoT o “internet de les coses”, possibilita l’agrupació i l’interconnexió de dispositius entre ells, mitjançant una xarxa. Aquí, tots ells són visibles, interaccionen, són capaços de recopilar dades i informació, i transmetre-ho a altres dispositius per a l’optimització de tots.
  • Big Data incardina el gran volum de dades que es mouen, encara que sigui en una microempresa. Agilitza la presa de decisions, l’assumpció de moviments estratègics o proporciona respostes a diverses situacions i moments del negoci. Fet i fet, redueix costos i accelera la presa de decisions.
  • La realitat virtual va gradualment introduint-se a estratègies de promoció i difusió de continguts de l’empresa, ja sigui amb vídeos 360°, fotos 360°, fòrums, blogs, xarxes socials… Fins i tot, estan apareixent nous nínxols de mercat amb experiències úniques amb realitat virtual. O màrqueting i vendes mitjançant experiències virtuals (com està realitzant, sobretot, el sector immobiliari). També rebre i impartir formació, entre moltes utilitats.

Comptat i debatut, tota una àmplia amalgama d’eines que es tradueixen amb immediatesa, en la productivitat i eficiència en la gestió dels processos, així com en la millora del posicionament de la marca. Que acaben reflectint-se en beneficis econòmics amb l’estalvi de despeses i de temps, reducció de càrregues i l’augment d’ingressos.

Una major capacitat innovadora que eleva substancialment el prestigi i la credibilitat del negoci.

Activa Mútua estrena sala de rehabilitació a Vielha

Activa Mútua estrena sala de rehabilitació a Vielha
27 mai

Activa Mútua estrena sala de rehabilitació a Vielha

Gràcies a les seves noves i espaioses instal·lacions de 150 metres quadrats

Activa Mútua ha reafirmat la seva presència a Vielha, capital de la comarca de la Vall d’Aran (Lleida), des de finals del 2020, amb el trasllat a unes noves, modernes i còmodes instal·lacions a l’Avinguda Garona n. 27, complementades ara amb un competitiu i equipat centre de rehabilitació que, segons detalla el delegat, Enrique Moduvar, “reforcen i ajuden a l’únic servei de rehabilitació públic de la comarca, reduint temps i amb la conseqüent translació als expedients de baixa per incapacitat temporal”.

Per tant, Activa Mútua ha aconseguit “assumir la rehabilitació dels accidents de treball sense haver de sobrecarregar el servei públic de salut, sense subcontractar i a la vegada, agilitzar els expedients d’incapacitat temporal per contingències comunes (ITCC)”, afegeix.

Activa Mútua compte a Vielha amb uns 2.000 treballadors protegits del règim general i més de 800 treballadors autònoms adherits.

Activa Mútua implanta una nova plataforma virtual d’investigació d’accidents de treball

Activa Mútua implanta una nova plataforma virtual d’investigació d’accidents de treball
20 mai

Activa Mútua implanta una nova plataforma virtual d’investigació d’accidents de treball

L’Àrea de Prevenció de Riscos Laborals desenvolupa un “software” perquè les seves empreses i treballadors autònoms esclareixin els motius causants de contratemps laborals

En les visites realitzades pels tècnics de Prevenció de Riscos Laborals (PRL) d’Activa Mútua a empreses mutualistes i treballadors autònoms adherits, es constata que, moltes vegades, els accidents de treball (AT) considerats lleus no han estat investigats i a vegades, tampoc fins i tot els qualificats com a greus, molt greus o mortals.

Una de les causes, es vincula a la modalitat de gestió preventiva adoptada. La immensa majoria de les pimes disposen d’un Servei de Prevenció Aliè (SPA) com a model de gestió preventiva. És important recordar que, encara que es tingui plena confiança en el servei prestat pel SPA, existeixen responsabilitats que no es poden delegar, com és el cas de la recerca dels AT. En aquests casos, l’empresari és el responsable de complir amb les mesures imposades, en aquest aspecte, per la legislació vigent en PRL (art. 16.3 LPRL).

Dins d’aquestes obligacions, es troba el realitzar una recerca de tots aquells casos que hagin produït mal a la salut dels treballadors. El seu incompliment és considerat com una infracció greu en matèria de PRL.

Efectuar la recerca dels accidents, no sols ha de ser una obligació formal, també és una millora de l’activitat preventiva; ja que les avaluacions de riscos han de revisar-se quan es produeixen AT, incorporant les mesures d’actuació detallades en els mateixos (art. 16.2 LPRL).

Reticències

Encara que la cultura preventiva està afermada en la gestió empresarial, moltes pimes i treballadors autònoms, en analitzar temes tan específics com una recerca d’AT, a vegades, produeix reticències donada la teòrica complexitat tècnica de l’actuació.

Així les coses, des d’Activa Mútua ajudem en aquesta tasca i per a això, des de l’Àrea de PRL s’ha elaborat una eina informàtica perquè, amb les dades de l’accident esdevingut (tramitat a través del sistema DELT@) i amb l’ajuda que aporta aquest “software” -amb la pertinent seguretat en el tractament de les dades- els propis mutualistes puguin realitzar una recerca dels accidents i portar una correcta gestió i control dels mateixos.

Una causant de malalties anomenada obesitat

Una causant de malalties anomenada obesitat
18 mai

Una causant de malalties anomenada obesitat

Extrapolat el problema de la salut a l’àmbit del treball, especialitat d’Activa Mútua com a mútua col·laboradora número 3 de la Seguretat Social, advertim que més de la meitat dels treballadors espanyols tenen sobrepès. Condició que els porta a cursar un 71% més de baixes laborals. A part dels múltiples i perillosos impactes que l’obesitat implica en la salut de les persones.

Més informació

 

Què és l’epicondilitis?

Què és l’epicondilitis?
14 abr

Què és l’epicondilitis?

També es coneix com a “colze de tennista” i és una de les lesions laborals més freqüents al braç dominant. És un procés dolorós que es genera on els músculs i tendons que permeten el moviment del canell i els dits, contacten amb l’os. És una varietat de tendinitis o inflamació del tendó i els músculs al voltant del colze.

Hem dit que es coneix com a “colze de tennista”, però també com a “colze de golfista”, si les molèsties procedeixen de la part interna de l’articulació.

El dolor comença de manera tímida, però avança progressivament. Cedeix per la nit, les molèsties acostumen a estendre’s cap al radi i els músculs extensors. El seu agreujament pot provocar la pèrdua de la capacitat de moviment de l’articulació. Amb símptomes de rigidesa i dificultat de moviment a primera hora del dia. Dolor a la palpació i pressió en la part externa del colze, limitació per a realitzar activitats i inflamació.

I en l’àmbit laboral, quines són les causes que precipiten aquesta tendinitis. Amb bastant freqüència treballs que combinen moviments repetitius i postures forçades, esforç manual i descansos insuficients. Actuacions que provoquen fatiga i inflamació de les beines tendinoses, dels teixits peritendinosos i insercions musculars i tendinoses. Sobreesforços i tensions repetides sobre la part externa del colze que desemboquen en una tensió dels punts d’inserció dels tendons de l’os.

Desencadenants

Els oficis més predisposats a sofrir aquesta malaltia són els de paleta, operari de magatzem, carnisser, fuster, xapista, conductor, esportista, lampista, conserver, llenyataire, mecànic, perruquers, pintor, usuari d’ordinador… En l’àmbit administratiu, a aquesta malaltia també se la coneix com a “síndrome del ratolí”, ja que es deriva de l’ús excessiu d’aquest perifèric i l’execució prolongada de moviments repetitius amb aquesta eina.

L’epicondilitis es considera malaltia laboral. Copa gairebé el 35% de totes les lesions i malalties musculoesquelètiques relacionades amb la feina. La població amb major risc es concentra en la franja d’entre 40 i 50 anys. Al conjunt de les malalties laborals, suposa el 4%; encara que pot disparar-se al 30% en activitats laborals específiques.

Els trastorns musculoesquelètics generen un cost del 1,6% del PIB a tota Europa. El 25% dels treballadors de l’Estat es queixa de dolors d’esquena i el 23% ho fa de dolors musculars. Un terç del total dels accidents laborals amb baixa mèdica corresponen a malalties dorsolumbars. A més, gairebé 9 de cada 10 malalties professionals declarades, comporten danys musculoesquelètics.

Habitualment, els tractaments per a l’epicondilitis contemplen antiinflamatoris no esteroideos, ortesis, ones de xoc, infiltració, nitrats tòpics, fisioteràpia i exercicis (electroteràpia, magnetoteràpia, massatges, estiraments, crioteràpia…) i intervenció quirúrgica “in extremis”.

Gairebé 31.000 afiliats menys a la Seguretat Social i 900.000 treballadors amb Erte, al febrer

Gairebé 31.000 afiliats menys a la Seguretat Social i 900.000 treballadors amb Erte, al febrer
04 mar

Gairebé 31.000 afiliats menys a la Seguretat Social i 900.000 treballadors amb Erte, al febrer

Els sectors econòmics que “prenen alè” són indústria, construcció i agricultura. La segona i tercera onada no impacten tant en l’economia, per això els Erto descendeixen un 75%

El nombre mitjà d’afiliats a la Seguretat Social, en termes desestacionalitzats, ha estat de 19.074.871 persones al febrer, 30.211 treballadors menys que el mes anterior.

S’han recuperat 713.461 afiliats des de maig del 2020, moment de major impacte de la pandèmia en el mercat laboral, és a dir, el 64% de l’ocupació destruïda entre febrer i llavors.

Per activitats econòmiques, l’ocupació amb ajust estacional es va incrementar especialment en l’últim mes en agricultura, ramaderia i pesca, amb 16.405 ocupats més, i en construcció (724) i indústria (478). Va descendir en serveis, amb 49.170 afiliats menys.

El règim d’autònoms, per part seva, va aconseguir els 3.262.255 afiliats de mitja, 5.515 més que el mes anterior (0,17%).

Van sumar afiliats dotze comunitats autònomes: Múrcia (1,07%), Catalunya (0,37%), Madrid (0,36%), Illes Balears (0,27%), Aragó (0,25%), Navarra (0,24%), Galícia (0,17%), Astúries (0,09%), Cantàbria (0,08%), Castella i Lleó (0,07%), País Basc (0,09) i La Rioja (0,05%).

D’altra banda, van restar treballadors: Comunitat Valenciana (-0,57%), Andalusia (-0,12%), Canàries (-0,12%), Castella-la Manxa (-0,10%) i Extremadura (-0,10%).

Xifres estables

En aquest mateix període, hi havia 899.383 persones protegides per Erto, segons dades provisionals recollides per la Seguretat Social. Aquestes xifres es mantenen més o menys estables des del mes de setembre, la qual cosa indica que la segona i tercera onada de la pandèmia han tingut un efecte més feble que la primera en aquest sentit.

Respecte al moment més agut de la crisi, a l’abril del 2020, s’ha produït un descens de 2,7 milions de persones, segons data d’alta, i de 2,5 milions, segons data de notificació. En tots dos casos, suposen un descens del 75% respecte al moment més agut de la pandèmia de la Covid-19.

En concret, cinc activitats tenen a més del 40% dels seus afiliats en Erto i sumen gairebé mig milió de persones, és a dir, concentren prop del 60% de les persones protegides per aquests instruments. Les cinc activitats corresponen als sectors ultraprotegits, per tant, tenen importants exoneracions en les seves cotitzacions a la Seguretat Social fins al 31 de maig.

En concret, serveis d’allotjament, amb 119.389 persones, el 63% dels seus afiliats, és el sector amb major percentatge de treballadors en Erto. Li segueix agències de viatges, amb un 57% dels seus afiliats sota aquest instrument de protecció. Activitats de jocs d’atzar, transport aeri, i serveis de menjars i begudes també tenen entre el 40 i el 50% dels seus treballadors protegits. D’ells, el primer i el tercer es van incorporar als sectors ultraprotegits pel RD 35/2020, aprovat al desembre de l’any passat dins de les mesures de suport a l’hostaleria. El sector de servei de menjars i begudes és quantitativament el que més persones en Erto concentra, amb 323.084 persones.

Ajudem a les famílies amb fills malalts de càncer

Ajudem a les famílies amb fills malalts de càncer
15 feb

Ajudem a les famílies amb fills malalts de càncer

En el “Dia Internacional del Nen amb Càncer”, actuem contra una malaltia que lamentablement, afecta a cada vegada més petits

Avui, “Dia Internacional del Nen amb Càncer”, des d’Activa Mútua emfatitzem que -com a mútua col·laboradora de la Seguretat Social número 3- oferim tot el nostre suport a aquelles famílies que afronten el repte de comptar amb un dels seus membres més petits, malalt per càncer.

Amb l’objectiu de compensar les pèrdues d’ingressos que sofreixen aquestes famílies, ja que els pares han de reduir les seves jornades laborals per a cuidar dels seus fills malalts durant el temps d’hospitalització i/o tractament continuat de la malaltia, Activa Mútua gestiona una prestació denominada “cura de menors afectats per càncer o altres malalties greus”.

Aquesta ajuda, es destina a aquells pares amb fills o menors acollits al seu càrrec, que comptin amb menys de 18 anys, pateixin càncer o altra malaltia greu que requereixi ingrés hospitalari de llarga durada i a més, precisin de cura directa, continuada i permanent per part dels seus progenitors, adoptants o acollidors.

Els progenitors hauran de veure’s obligats a reduir la seva jornada de feina en almenys un 50% de la seva durada. El subsidi es reconeixerà en proporció al percentatge de reducció que experimenti la jornada de treball que compleixin els treballadors.

L’ajuda es concedirà per un període inicial d’1 mes, prorrogable per períodes de 2 mesos quan existeixi la necessitat d’una cura directa, continua i permanent del menor.

La prestació consisteix en un subsidi de concessió diària, equivalent al 100% de la base reguladora que estigui establerta per a la prestació d’incapacitat temporal derivada de contingències professionals o comuns.

Els treballadors autònoms també tenen dret a aquesta prestació, amb els mateixos termes i condicions que en el règim general.

Epidèmia

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el càncer infantil pot categoritzar-se “d’epidèmia” a causa de l’alt percentatge de nens malalts a tot el planeta. El càncer més concorregut és la leucèmia, seguit per afeccions en el sistema nerviós central o limfomes que ataquen als ganglis limfàtics.

Avanços

Afortunadament, i gràcies als avanços de la ciència, molts d’aquests nens que són diagnosticats a temps, aconsegueixen sobreviure. Segons els especialistes, els nens tenen l’avantatge de curar-se molt més ràpid a causa de la seva joventut, el seu sistema immunològic i el seu procés de creixement. De totes maneres, bé és cert, que encara es necessita invertir més en programes de recerca perquè la ciència aconsegueixi trobar la causa d’aquest patiment.

Des d’Activa Mútua, lloem el coratge i tenacitat de tots aquests petits pacients que no es rendeixen i lluiten per a continuar gaudint de la vida, al costat dels seus familiars i amics.

Som-hi, valents!

Les ajudes per als autònoms s’estenen fins al 31 de maig

27 gen

Les ajudes per als autònoms s’estenen fins al 31 de maig

El Consell de Ministres ha aprovat un Reial decret llei de reforç i consolidació de mesures socials en defensa de l’ocupació que inclou la pròrroga des de l’1 de febrer fins al 31 de maig de les prestacions posades en marxa per a pal·liar la situació dels treballadors autònoms a conseqüència de la pandèmia de la COVID 19.

L’RDL recull l’acord subscrit pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions amb les principals associacions d’autònoms pel qual s’estenen les ajudes fins a finals de maig.

L’esquema d’aquestes ajudes també inclou exoneracions en les quotes a la Seguretat Social i queda així:

La prestació per suspensió d’activitat està dirigida a aquells treballadors autònoms que vegin suspesa tota la seva activitat a conseqüència d’una resolució de les autoritats administratives competents per a la contenció de la pandèmia de la COVID 19. La seva quantia és del 50% de la base mínima de cotització i s’incrementarà un 20% si l’autònom és membre d’una família nombrosa. A més, queda exonerat de pagar les quotes a la Seguretat Social, encara que aquest període comptarà com cotitzat. La prestació és compatible amb ingressos per compte aliena fins 1,25 vegades el SMI. El benefici mínim estimat és de 760 euros.

Requisit de facturació

Així mateix es prorroga la prestació compatible amb l’activitat i es modifica el requisit de facturació. La podran sol·licitar aquells treballadors els ingressos dels quals en el primer semestre de 2021 caiguin el 50% (abans era el 75%) respecte al segon semestre de 2019. L’import d’aquesta prestació és el que correspongui per la seva base de cotització.

Es manté la prestació extraordinària per baixos ingressos per als qui no compleixin els requisits per a accedir a les anteriors prestacions. Es destina a aquells treballadors autònoms que sofreixin una caiguda d’ingressos i que en el primer semestre de 2021 no superin els 6.650 euros. La quantia és del 50% de la base mínima i és
compatible amb ingressos per compte aliena de 1,25 vegades el SMI.

També es prorroga, adaptant el període de referència, la prestació per a autònoms de temporada, que és del 70% de la base mínima i requereix no tenir ingressos superiors a 6.650 euros en el primer semestre de 2021.

Una altra de les novetats acordades és la suspensió de la pujada dels tipus de contingències professionals i de cessament (del 0,3%), previst en el Reial decret llei 28/2018, durant aquest període.