Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR la política de cookies

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

categories: clínica tarragona

Prevenir l’hepatitis a la feina

Prevenir l’hepatitis a la feina
13 jul

Prevenir l’hepatitis a la feina

A l’Estat, aquesta infecció ocasiona 500 morts a l’any

En el Dia Mundial contra l’Hepatitis Vírica, des d’Activa Mútua coincidim amb el Ministeri de Sanitat, de la importància que té la vacunació de les persones treballadores per a prevenir l’hepatitis, entre altres malalties contagioses relacionades amb determinades activitats professionals.

Dels sectors que requereixen una prevenció específica davant l’hepatitis, segons el citat ministeri, destaquen:

  • El personal de centres d’educació infantil de 0 a 3 anys, ja que l’hepatitis A pot transmetre’s amb la manipulació i el canvi de bolquers de lactants, especialment quan el centre atén població infantil amb pares nascuts en països d’alta endèmia d’hepatitis A. El ministeri comenta que, segons un estudi seroepidemiològic, la majoria de les persones nascudes abans del 1960 són immunes a l’hepatitis A.
  • El personal d’institucions penitenciàries i centres d’immigrants. Degut -sempre segons aquesta administració- a les característiques de la població reclosa, la seva dinàmica de rotació, l’heterogeneïtat social, comportaments amb alt risc de contagi i la pròpia alta prevalença de transmissió de la malaltia. En persones no vacunades, es recomana l’administració de 3 dosi amb pauta de 0, 1 i 6 mesos contra l’hepatitis B.
  • Les persones que treballen a l’àmbit sanitari estan més exposades a malalties inmunoprevenibles i poden transmetre-les a les persones vulnerables amb les quals contacten. Per tant, per al ministeri, és convenient secundar les recomanacions de vacunació per a aquests professionals, inclosa la de l’hepatitis B i l’A, aquesta en segons quines situacions. La pauta de vacunació ha de ser completa, si no ha estat inoculada en el curt termini (3 dosi: 0, 1 i 6 mesos). I 2 dosi d’hepatitis A.
  • Els integrants de serveis públics essencials, sobretot els d’emergències, forces i cossos de seguretat de l’Estat estan exposats a contreure malalties prevenibles per vacunació com l’hepatitis B i en alguns casos també l’hepatitis A. En cas de necessitar ambdues, es poden utilitzar vacunes combinades.
  • Els aplicadors de tatuatges o pírcings, més si es té en compte que a Europa, per exemple, més de 80 milions de persones tenen tatuatges. Estan constatats els riscos per a la salut, de tatuatges i pírcings per contaminació amb sang o fluids corporals de la persona amb l’instrumental utilitzat, si no es prenen mesures asèptiques efectives. Aquí existeix el risc de transmissió del virus de l’hepatitis B i C, entre altres. Per tant, el personal aplicador d’aquestes tècniques haurà d’estar vacunat, entre altres, contra l’hepatitis B amb 3 dosi (als 0, 1 i 6 mesos).

L’hepatitis vírica és una infecció que produeix una inflamació aguda en el fetge i per a prevenir-la o detectar-la, és important fer-se una revisió de l’organisme mitjançant una analítica de sang cada 6 mesos o un any.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) tan sols de la modalitat d’hepatitis B existeixen 250 milions de malalts a tot el món. A l’Estat, segons Sanitat, es diagnostiquen més de 300 casos a l’any d’hepatitis A, més de 400 de B i gairebé 1.500 de C. A més, esdevenen mig miler de defuncions per aquesta malaltia a l’any.

Ull amb la calor a la feina

Ull amb la calor a la feina
16 jun

Ull amb la calor a la feina

L’accidentalitat laboral augmenta un 20% durant els mesos més tòrrids

Ja és aquí la calor i si cal continuar treballant perquè no és moment encara de vacances, és necessari adoptar una sèrie de mesures preventives a l’àmbit laboral. El propòsit: minimitzar accidents de treball i malalties laborals en aquesta problemàtica època de l’any.

Segons fonts del Departament d’Epidemiologia i Bioestadística de l’Escola Nacional de Sanitat de l’Institut de Salut Carles III, les defuncions per cops de calor al conjunt de l’Estat espanyol són de l’ordre de 1.300 a l’any.

Davant l’escalfament global, les previsions són bastant alarmants, perquè la xifra de finats pot disparar-se, segons les citades fonts, als 12.000 i generar un cost supletori a la Seguretat Social d’uns 50.000 euros a l’any –manifesten-, si no es prenen les mesures preventives necessàries per a pal·liar la nova conjuntura que genera aquesta catàstrofe natural.

Ja avui, a l’àmbit laboral, la sinistralitat augmenta un 20% durant els mesos més calorosos de l’any, segons fonts de CC.OO.

Bona ocasió llavors, per a replantejar revisions mèdiques que detectin possibles patologies que s’agreugin amb esforços a altes temperatures. Descartades malalties o altres riscos de salut, convé que els responsables de l’empresa replantegin l’organització del treball per a moderar o evitar en la mesura del possible les activitats físiques en hores extremadament caloroses.

En paral·lel, cal tenir cautela perquè els treballadors a la intempèrie, sota condicions molt caloroses i amb comeses exigents, beguin suficients líquids per a compensar la pèrdua dels mateixos amb la secreció de suor.

No menys important és mantenir la pell sempre neta per a facilitar la transpiració, així com l’ús de gorres o barrets amb els quals protegir el cap del sol.

Hidratació

Davant condicions de feina complicades per la calor excessiva, l’organització laboral ha de permetre la realització periòdica de descansos breus per a afavorir la recuperació i la hidratació. En cas que la persona sofreixi trastorns lleus, tipus enrampades o esgotament, ha de suspendre l’activitat perquè no s’agreugin i esdevingui el tan temut cop de calor.

El cop de calor no és molt comú, però sí greu. En cas d’insolació prolongada, l’organisme és incapaç d’adaptar-se a l’augment de temperatura, els mecanismes de termoregulació són insuficients i es detenen. Davant aquest contratemps, és primordial que el cervell continuï rebent sang. Per a això, cal traslladar a l’afectat a un lloc fresc i ombrívol. Refrescar-li el cos amb compreses mullades, especialment en aquelles zones on concorren vasos sanguinis importants: coll, pit, axil·les, engonals… Si l’afectat està conscient cal oferir-li abundant aigua fresca i ventar-lo.

Si té convulsions, cal controlar els signes vitals, la via aèria i col·locar-ho en posició lateral. Tot seguit, procedir al trasllat immediat a un centre sanitari o avisar als serveis mèdics d’urgència.

Més informació: en aquest enllaç

El 30% de la població és al·lèrgica

El 30% de la població és al·lèrgica
15 jun

El 30% de la població és al·lèrgica

La malaltia s’expandeix imparable pel deteriorament del medi ambient i l’excés d’higiene

El 20 de juny finalitza la Setmana Mundial de l’Al·lèrgia que promou l’Organització Mundial de l’Al·lèrgia amb la intenció d’alertar i alliçonar a les persones amb aquesta malaltia.

Consells molt significatius i a tenir en compte, a tenor del seu important progrés que tan sols a l’Estat afecta ja al 30% de la població, això és, a més de 14 milions de persones, segons assenyala la Societat Espanyola d’Alergologia i Immunologia Clínica (Seaic).

És més, el Centre Europeu per a la Recerca de les Al·lèrgies adverteix que ja avui, sofreixen la malaltia 1 de cada 2 europeus. I per si no fos suficient, el nombre de nens amb al·lèrgies augmenta un 2% cada any a l’Estat, ressalta la Societat Espanyola d’Immunologia Clínica, Alergologia i Asma Pediàtrica, des d’on s’assegura que en les pròximes dècades el percentatge d’infants amb al·lèrgies als països desenvolupats serà del 50%.

Deteriorament

Des de Seaic, apunten a més que les malalties al·lèrgiques causen un absentisme laboral mitjà de 14,5 dies a l’any degut a la afecció de la salut dels treballadors. De fet, la mateixa entitat comenta que l’augment d’aquestes patologies és fa més palesa a la població urbana. No sols pels al·lergògens aeris, sinó també pels aliments o medicaments.

La causa d’aquest augment, especifiquen des de l’Organització Mundial de l’Al·lèrgia, ha estat per l’escalfament global, la deterioració del medi ambient, unit a l’excés d’higiene de les persones que trastorna el sistema immunològic.

Les al·lèrgies són alteracions físiques que es produeixen en l’organisme dels éssers humans en reaccionar davant una substància estranya. Aquestes reaccions estan associades al sistema immunològic, el qual és l’encarregat de produir anticossos davant elements externs com a pols, fum, pol·len, pèls de mascotes, aliments, medicaments…

En general, quan una persona sofreix d’al·lèrgia presenta simptomatologies com a inflamació de les vies respiratòries, digestives, o dermatològiques. Les al·lèrgies s’han de tractar a temps per a evitar complicacions perilloses.

Anafilàxia

De fet, el lema de la campanya d’aquest any de l’Organització Mundial de l’Al·lèrgia és “Anafilàxia”, és a dir, reacció al·lèrgica greu que fins i tot pot causar la mort per dificultat per a respirar i empassar, erupció cutània, disminució de la pressió arterial, pols feble, tos persistent, nàusees vòmits, pèrdua del coneixement…

Com a prevenció, a part de mascareta, les vacunes són bastant eficaces perquè enforteixen el sistema immunològic. Eviti’s romandre molt de temps a l’aire lliure, viatjar amb el cotxe amb les finestretes tancades, no exposar-se a aires condicionats ni deixar les finestres de la llar obertes massa temps.

El 60% de les malalties al·lèrgiques afecten les vies respiratòries. Del total d’al·lèrgics, la Seaic delimita a 6 milions de persones les afectades amb rinitis al·lèrgica. Per cert, a 3 milions d’espanyols se’ls ha diagnosticat asma.

Els quadres al·lèrgics presenten una gran temporalitat, ja que s’agreugen a la primavera a causa de la germinació de les plantes i la propagació de pol·len per l’ambient. Encara que un altre element important a tenir en compte en les al·lèrgies és la humitat, entorn molt propici per als no menys perniciosos àcars, fongs o floridura.

L’exercici redueix en més d’un 20% la possibilitat de tenir càncer renal i augmenta un 15% les expectatives en les persones ja malaltes

L’exercici redueix en més d’un 20% la possibilitat de tenir càncer renal i augmenta un 15% les expectatives en les persones ja malaltes
15 jun

L’exercici redueix en més d’un 20% la possibilitat de tenir càncer renal i augmenta un 15% les expectatives en les persones ja malaltes

Es diagnostiquen 10.000 casos anuals. Moren 2.500 persones en aquest període

En el Dia Mundial del Càncer de Ronyó, 17 de juny, advertim –tal i com aconsella la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (Seom)- no fumar ni beure alcohol; en l’àmbit laboral, prevenir l’exposicions a productes químics tòxics com el cadmi, els asbestos o el petroli; controlar l’obesitat, la hipertensió; l’ús indiscriminat d’analgèsics com l’aspirina o la fenacetina, entre altres.

Alguns pacients amb insuficiència renal crònica i dialitzats, presenten quists renals que poden fer-se malignes.

També es detecta que un 5% pot ser d’índole hereditària.

Manifestacions

Grosso modo, els símptomes del càncer renal són: hematúria (sang en l’orina), dolor en el costat, anèmia, febre, pèrdua de pes…

Uns 10.000 nous diagnòstics d’adenocarcinoma renal es registren a l’Estat a l’any. El 3% del total de tumors malignes. Els homes, a partir dels 50 anys, sofreixen el doble de possibilitats d’emmalaltir que les dones.

Sembla demostrar-se que fer exercici o certa activitat física diària, redueix en més d’un 20% la possibilitat de contreure aquesta malaltia, segons manifesta la Coalició Internacional de Càncer Renal (IKCC) i fins i tot, incrementa un 15% l’expectativa de vida de les persones ja malaltes amb aquest tumor maligne. Una activitat física moderada amb efectes no tan sols a l’organisme, sinó també a lo psicològic i emocional com a córrer, caminar, pesos, pilates, ioga, estiraments…

A l’Estat moren a l’any unes 2.500 persones a causa del càncer renal.

Els tractaments inclouen, segons casos i gravetat: cirurgia (nefrectomia, embolització, crioablació, ablació per radiofreqüència…), radioteràpia, tractament sistèmic, quimioteràpia, immunoteràpia o teràpia dirigida amb fàrmacs diana, entre altres, segons la Seom.

Depressió, segona malaltia crònica més predominant entre les persones majors de 65 anys

Depressió, segona malaltia crònica més predominant entre les persones majors de 65 anys
15 jun

Depressió, segona malaltia crònica més predominant entre les persones majors de 65 anys

Precarietat, abandó, pobresa, solitud, discriminació, fan mossa en un col·lectiu molt necessitat de prevaler els seus drets, més en època de pandèmia i major dependència

El 15 de juny és el Dia Mundial de Presa de Consciència de l’Abús i el Maltractament a la Vellesa. Sempre, avui més, denunciar mancances i maltractaments inconcebibles a un col·lectiu de persones (els majors de 65 anys) a la darrera etapa de la seva vida.

Societat i autoritats han de posar tots els mitjans al seu abast per a erradicar la precarietat, la solitud, l’abandó, la pobresa, la discriminació; alhora que possibilitar la proporció d’unes cures especials dignes i professionals, en una època de pandèmia i major dependència com l’actual. I sens dubte, atallar i erradicar maltractaments i abusos dels qui els cuiden per no poder els seus familiars.

Tot un conjunt que provoca que la meitat de la població amb més de 75 anys estigui trist, segons un estudi del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC).

Per això, més que mai, fomentar ambients on prevalguin amor, comprensió, tolerància…

A l’Estat existeixen 9,28 milions de persones amb més de 64 anys. Xifra en augment progressiu des del 2000. El 32% dones. I les previsions són les de continuar aquesta tendència alcista, aconseguint-se els 14 milions de persones majors el 2068, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

L’Estat és el quart amb més persones ancianes de la Unió Europea. Les comunitats autònomes amb més avis són Astúries, Galícia, País Basc, Cantàbria i Aragó.

Expectatives

L’esperança de vida, segons el CSIC, és de 86 anys en les dones i 81 anys en els homes.

La gent gran copa el 46% de les altes hospitalàries per malalties relacionades amb la circulació sanguínia, respiració, sistema digestiu o neoplàsies.

Les malalties cròniques que més afligeixen al citat col·lectiu –segons el CSIC- són: artrosi, depressió, bronquitis, Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) i hipertensió. El 40% pateix obesitat i la majoria mor per complicacions del sistema circulatori, càncer, malalties respiratòries, i mentals o nervioses.

Segons l’Institut Nacional de la Seguretat Social, els 10 milions de pensionistes de l’actualitat perceben un import mitjà de 1.138 euros al mes.

La majoria són parelles soles o acompanyades per algú.

Quant a places en residències per a la tercera edat, només existeixen 4 per cada 100 persones.

1,7 milions de donants de sang per a gairebé 2 milions de transfusions a l’any

1,7 milions de donants de sang per a gairebé 2 milions de transfusions a l’any
11 jun

1,7 milions de donants de sang per a gairebé 2 milions de transfusions a l’any

Ajuden a pacients en tractament oncològic, intervenció quirúrgica, malaltia crònica, trasplantats, anèmia o parts

El 14 de juny, Dia Mundial del Donant de Sang, donem les gràcies als més de 1,7 milions de donants que existeixen a l’Estat. Amb la seva ofrena, aconsegueixen ajudar malalts a sortir de processos complicats. Gairebé 2 milions de transfusions es practiquen cada any en aquest país.

Segons la Federació Espanyola de Donants, el perfil del donant és home en un 56% i dona en un 44%. El 40% del total, de 31 a 45 anys d’edat. A tot el món, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), s’obtenen més de 117 milions d’unitats de sang a l’any.

També avui, des d’Activa Mútua, sensibilitzem i conscienciem de la importància de donar sang per a contribuir a la salut de persones malaltes necessitades de transfusions urgents.

Per a ser donant, s’han de complir una sèrie de requisits:

  • Major d’edat (entre 18 i 65 anys)
  • Estar sa
  • Pes mínim 50 kg
  • No haver sofert malalties infeccioses (VIH-Sida, sífilis, hepatitis, paludisme…)
  • No consumir drogues
  • Sense tractament antibiòtic o altres medicaments
  • Tensió arterial normal
  • Sense tatuatges o pírcings recents (mínim 4 mesos)
  • No estar trasplantat
  • No haver rebut transfusions
  • Contraproduent per a dones embarassades
  • No haver estat intervingut quirúrgicament o practicat endoscòpia (mínim 4 mesos)

Formalitat

Complerts aquests requeriments, el donant, abans de fer-ho, haurà:

  • Haver ingerit un menjar complet, una o dues hores abans de l’extracció
  • Indicar medicació o tractament, cas de secundar-se
  • Anàlisi de sang previ per a determinar compatibilitat, grup sanguini i descartar infeccions
  • Després de la donació, la persona haurà de prendre líquids i consumir aliments. Durant les 24 hores següents, no aixecar pes ni fer esforços físics

El procés dura uns 20 minuts i es pot repetir una vegada a la setmana.

El lema d’aquest any de l’OMS és: “Dóna sang perquè el món continuï bategant” i així, enfortir la solidaritat i la cohesió social. Al mateix temps que estimular a la població jove a unir-se a aquesta iniciativa solidària. Ja que molts països presenten dificultats per a obtenir sang segura i de qualitat.

El 2021, el país triat com a amfitrió ha estat Itàlia i l’esdeveniment mundial de celebració d’aquesta important efemèride té lloc a Roma, amb tots els esforços addicionals en temps de pandèmia per a gestionar la donació de sang i plasma.

23.000 nous afectats amb càncer de pell a l’any

23.000 nous afectats amb càncer de pell a l’any
09 jun

23.000 nous afectats amb càncer de pell a l’any

Greu malaltia, fàcil de prevenir amb precaucions bàsiques

13 de juny, Dia Europeu de la Prevenció del Càncer de Pell, ressaltem als treballadors protegits de les nostres empreses mutualistes, que aquesta malaltia és una de les més fàcils d’evitar si es prenen una sèrie de precaucions bàsiques de protecció davant l’exposició dels raigs UV.

Per descomptat que el sol és una excepcional font de vitamines, com la D, que entre molts beneficis, afavoreix la fixació del calci en els ossos i prevé davant l’osteoporosi.

Així i tot, en la mesura que sigui possible, és recomanable, no exposar-se a l’astre entre les 12 i les 17 hores, sobre tot els mesos d’estiu. I no despreocupar-se perquè estigui ennuvolat, els raigs UV actuen igual.

No romandre sota el sol durant llargs períodes de temps.

Bàsic, protegir-se amb cremes solars d’alt factor de protecció (mínim de 30 amb aplicacions cada 2 hores), roba, ulleres de sol, beure aigua amb freqüència per a hidratar la pell i acudir al dermatòleg davant el menor signe d’alerta. Com, per exemple, tota aquella marca en la pell que canviï de color, grandària, forma, superi els 6 mm, s’escati, piqui, sagni o no cicatritzi.

Dels més freqüents

I és que el càncer de pell és un dels més freqüents al nostre país. Es detecten 23.000 nous casos a l’any. 47 afectats per cada 100.000 habitants, segons l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC).

A tot el món, es diagnostiquen més de 3 milions de malalts amb carcinomes o melanomes. Un terç del total de càncers. Tant és així, que cada 9 minuts mor una persona en el planeta per càncer de pell, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

És més freqüent en l’home circumscrit a la població activa i a part de l’exposició excessiva o inadequada al sol, aquesta malaltia també pot aparèixer en entrar en contacte amb substàncies carcinògenes presents en alguns processos industrials.

Ull! -mai més ben dit- davant la llum reflectida en les superfícies metàl·liques, ja que poden ocasionar lesions oculars.

Más información:

NOMÉS TENS UNA PELL, PROTEGEIX-LA! – Prevencion (activamutua.es)

test.pdf (activamutua.es)

autoexamen-paso-a-paso.pdf (activamutua.es)

Guía-melanoma-cutáneo_VF2.pdf (aedv.es)

Cáncer de piel: causas, síntomas y prevención – AECC – YouTube

(1) Regla del ABCD – YouTube

Segona causa de mort per càncer en els homes

Segona causa de mort per càncer en els homes
09 jun

Segona causa de mort per càncer en els homes

Diagnosticats 36.000 nous casos de tumor de pròstata a l’any; 1,3 milions en el món

L’11 de juny, Dia Mundial del Càncer de Pròstata, és l’ocasió per a reflexionar i conscienciar davant la gravetat d’aquest càncer entre el col·lectiu masculí.

El seu impacte no és fútil: 36.000 nous casos a l’any a l’Estat; 1,3 milions al món.

És el segon càncer més diagnosticat després del de còlon i és la segona causa de mort per càncer en homes. En concret, moren més de 6.000 homes a l’any per aquest motiu. Segons l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC).

Si bé la incidència d’aquest tumor ha augmentat, també l’ha fet la supervivència dels afectats. En específic, el 85% dels malalts sobreviuen més de 5 anys, una vegada diagnosticada la malaltia.

En el planeta, és la vuitena causa de mort i la cinquena en els homes.

Què fer? Com prevenir el càncer de pròstata?

És curable si es diagnostica a temps, per a això, és vital que la població masculina, a partir dels 40 anys, es realitzi revisions mèdiques prostàtiques preventives i regulars com el seguiment del nivell de l’antigen prostàtic específic (PSA). D’aquesta manera, el tractament serà menys invasiu.

Hàbits saludables

Encara que aquesta patologia no sol estar associada a un estil de vida i a una sèrie d’hàbits, sinó més aviat a l’edat o a antecedents familiars, ajuda l’adopció d’hàbits de vida saludables com: no beure alcohol, no fumar, no ingerir substàncies nocives. Fer exercici regularment (caminar mínim 1 hora cada dia) per a rebutjar toxines i prevenir l’obesitat i el sobrepès. Per a això, cal controlar també l’alimentació, augmentant el consum de proteïnes, verdures, fruites i vegetals, i disminuint la ingesta de farines, carns vermelles, sal i sucre. També és destacable no abusar de medicaments ni fàrmacs sense prescripció mèdica. D’igual forma, és molt beneficiós mantenir una activitat sexual freqüent. Tant és així que, amb una ejaculació periòdica, la probabilitat de patir càncer de pròstata es redueix al 47%, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

La pròstata és una glàndula amb forma i grandària de nou que se situa sota la bufeta i davant del recte en els homes. És l’encarregada de produir el líquid seminal que nodreix i transporta l’esperma.

Els símptomes del càncer són: demora, dificultat, ganes freqüents d’orinar, pèrdua de pes, disfunció erèctil, presència de sang en orina i semen; dolor al maluc, columna vertebral o costelles, feblesa i endormiscament de cames i peus…

El tractament dependrà, és clar, del grau de lesió de cada pacient.

En conseqüència, les actuacions urològiques contemplen: la prostatectomia oberta, radioteràpia, crioteràpia, teràpia hormonal, quimioteràpia, immunoteràpia…

Màxima prioritat al col·lectiu femení

Màxima prioritat al col·lectiu femení
27 mai

Màxima prioritat al col·lectiu femení

28 de maig, Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones, ressaltem que la nostra entitat vela per la salut i seguretat laboral, alhora que gestiona ajudes de la Seguretat Social específiques per a dones en circumstàncies específiques com l’embaràs.

I ho fem amb plena vocació i entrega, ja que ens alarmen les dades que posen de manifest -encara avui de manera inaudita- la situació d’indefensió que sofreixen nenes i dones.

Per exemple, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 12 dones moren de part al món per cada 100.000 naixements de bebès. A l’Estat, la meitat aproximadament, segons la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia. A Llatinoamèrica, la dada es multiplica per 15 i a Àfrica, les defuncions copen l’1% del total de parts.

És clar que un part “per sé” no està exempt de riscos i que les complicacions poden esdevenir en qualsevol que sigui el centre hospitalari per molt equipat que estigui, ara bé, un percentatge elevadíssim de les defuncions ressenyades, evidentment, són a països amb falta de mitjans que impedeixen atallar hemorràgies greus, infeccions, eclampsies (hipertensió greu i convulsions), embolismes pulmonars o cerebrals per romanents de líquid amniòtic que traspassa al torrent sanguini…

I tot això, sense oblidar a les 70.000 dones que expiren en avortaments clandestins al mon, segons l’Institut Guttmacher, ni les que pereixen per violència de gènere. Tan sols a l’Estat, segons la delegació del Govern per a la violència de gènere, han mort més de 1.000 dones per aquestes causes lamentables des de l’any 2003, 51 el 2020, 13 el 2021 (al tancament de l’edició d’aquesta informació).

A voltes amb les prestacions de les Seguretat Social destinades al col·lectiu femení, ja siguin les gestionades per mútues col·laboradores de la Seguretat Social com a Activa Mútua, ja siguin les tramitades per l’Institut Nacional de la Seguretat Social, existeixen ajudes per risc durant l’embaràs, durant la lactància, el naixement i cura del menor o per corresponsabilitat en la cura del lactant i que, grosso modo, són prestacions econòmiques que cobreixen la pèrdua d’ingressos quan la treballadora incorre en situació de suspensió de contracte de treball per risc durant l’embaràs.

Així mateix, la Llei de Prevenció de Riscos Laborals en el seu article 25 estableix que l’empresari ha de garantir la protecció als treballadors que, a causa de les seves característiques personals o al seu estat biològic, puguin ser especialment sensibles a riscos derivats de la seva feina.

És per aquesta raó que cal realitzar una avaluació específica de riscos a l’entorn laboral d’una dona embarassada, per a detectar incidències que puguin perjudicar el fetus o a ella, així com durant el període de lactància natural i, per tant, adequar el lloc o les tasques, a les circumstàncies d’aquesta persona.

En la situació actual de pandèmia per Covid-19, es considerarà a una dona embarassada: treballadora vulnerable, si exerceix la seva funció a centres sanitaris o sociosanitaris. Així doncs, el servei de prevenció analitzarà i establirà les mesures de prevenció, adaptació i protecció que siguin necessàries.

Una causant de malalties anomenada obesitat

Una causant de malalties anomenada obesitat
18 mai

Una causant de malalties anomenada obesitat

Extrapolat el problema de la salut a l’àmbit del treball, especialitat d’Activa Mútua com a mútua col·laboradora número 3 de la Seguretat Social, advertim que més de la meitat dels treballadors espanyols tenen sobrepès. Condició que els porta a cursar un 71% més de baixes laborals. A part dels múltiples i perillosos impactes que l’obesitat implica en la salut de les persones.

Més informació