Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR la política de cookies

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

categories: empleo

Gairebé 31.000 afiliats menys a la Seguretat Social i 900.000 treballadors amb Erte, al febrer

Gairebé 31.000 afiliats menys a la Seguretat Social i 900.000 treballadors amb Erte, al febrer
04 mar

Gairebé 31.000 afiliats menys a la Seguretat Social i 900.000 treballadors amb Erte, al febrer

Els sectors econòmics que “prenen alè” són indústria, construcció i agricultura. La segona i tercera onada no impacten tant en l’economia, per això els Erto descendeixen un 75%

El nombre mitjà d’afiliats a la Seguretat Social, en termes desestacionalitzats, ha estat de 19.074.871 persones al febrer, 30.211 treballadors menys que el mes anterior.

S’han recuperat 713.461 afiliats des de maig del 2020, moment de major impacte de la pandèmia en el mercat laboral, és a dir, el 64% de l’ocupació destruïda entre febrer i llavors.

Per activitats econòmiques, l’ocupació amb ajust estacional es va incrementar especialment en l’últim mes en agricultura, ramaderia i pesca, amb 16.405 ocupats més, i en construcció (724) i indústria (478). Va descendir en serveis, amb 49.170 afiliats menys.

El règim d’autònoms, per part seva, va aconseguir els 3.262.255 afiliats de mitja, 5.515 més que el mes anterior (0,17%).

Van sumar afiliats dotze comunitats autònomes: Múrcia (1,07%), Catalunya (0,37%), Madrid (0,36%), Illes Balears (0,27%), Aragó (0,25%), Navarra (0,24%), Galícia (0,17%), Astúries (0,09%), Cantàbria (0,08%), Castella i Lleó (0,07%), País Basc (0,09) i La Rioja (0,05%).

D’altra banda, van restar treballadors: Comunitat Valenciana (-0,57%), Andalusia (-0,12%), Canàries (-0,12%), Castella-la Manxa (-0,10%) i Extremadura (-0,10%).

Xifres estables

En aquest mateix període, hi havia 899.383 persones protegides per Erto, segons dades provisionals recollides per la Seguretat Social. Aquestes xifres es mantenen més o menys estables des del mes de setembre, la qual cosa indica que la segona i tercera onada de la pandèmia han tingut un efecte més feble que la primera en aquest sentit.

Respecte al moment més agut de la crisi, a l’abril del 2020, s’ha produït un descens de 2,7 milions de persones, segons data d’alta, i de 2,5 milions, segons data de notificació. En tots dos casos, suposen un descens del 75% respecte al moment més agut de la pandèmia de la Covid-19.

En concret, cinc activitats tenen a més del 40% dels seus afiliats en Erto i sumen gairebé mig milió de persones, és a dir, concentren prop del 60% de les persones protegides per aquests instruments. Les cinc activitats corresponen als sectors ultraprotegits, per tant, tenen importants exoneracions en les seves cotitzacions a la Seguretat Social fins al 31 de maig.

En concret, serveis d’allotjament, amb 119.389 persones, el 63% dels seus afiliats, és el sector amb major percentatge de treballadors en Erto. Li segueix agències de viatges, amb un 57% dels seus afiliats sota aquest instrument de protecció. Activitats de jocs d’atzar, transport aeri, i serveis de menjars i begudes també tenen entre el 40 i el 50% dels seus treballadors protegits. D’ells, el primer i el tercer es van incorporar als sectors ultraprotegits pel RD 35/2020, aprovat al desembre de l’any passat dins de les mesures de suport a l’hostaleria. El sector de servei de menjars i begudes és quantitativament el que més persones en Erto concentra, amb 323.084 persones.

L’absentisme laboral de les persones amb epilèpsia és inferior al de la població en general

L’absentisme laboral de les persones amb epilèpsia és inferior al de la població en general
08 feb

L’absentisme laboral de les persones amb epilèpsia és inferior al de la població en general

Solidaritat, davant un col·lectiu de 400.000 pacients a l’Estat, al dia internacional d’aquesta malaltia.

Des d’Activa Mútua alertem que una persona amb epilèpsia no pot ser discriminada laboralment per patir aquesta malaltia. El 70-80% d’aquests pacients poden desenvolupar un treball de manera totalment normalitzada. Però, malgrat això, segons associacions de malalts consultades, aquestes persones tenen grans dificultats per a trobar una ocupació estable si transcendeix la seva condició. De fet, l’atur en aquest col·lectiu és desproporcionadament alt: dues o tres vegades per sobre de la població en general i més elevat que en persones amb altres discapacitats. Segons les mateixes fonts, l’absentisme laboral de les persones amb epilèpsia és inferior al d’altres malalties cròniques o fins i tot menor que el de la població en general.

Activa Mútua recolza avui el Dia Internacional de l’Epilèpsia, una malaltia que segueix necessitada de la màxima atenció, tant pel volum ascendent de pacients, com la necessitat d’un diagnòstic i tractament primerenc i correcte que minimitzi al màxim les contrarietats dels malalts.

Molt per avançar

El nombre de pacients amb discapacitat per epilèpsia en edat activa és de més de 26.000 persones. Per tant, si l’epilèpsia origina situació d’incapacitat permanent en el treballador, Activa Mútua –com a col·laboradora número 3 de la Seguretat Social- gestiona prestacions econòmiques que tractan de cobrir la pèrdua d’ingressos que sofreix un treballador quan per malaltia o accident veu reduïda o anul·lada la seva capacitat laboral. De tal forma, els graus d’incapacitat poden ser permanent parcial, permanent total, permanent absoluta o gran invalidesa.

Segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), a l’Estat pateixen epilèpsia de l’ordre de 400.000 persones; no suficient, unes 600.000 patiran algun episodi al llarg de la seva vida.

65 milions de pacients en el món

Segons l’OMS, a Europa, l’epilèpsia afligeix a 6 milions de persones. A més, 15 milions de ciutadans del vell continent podrien manifestar-la en algun moment de la seva existència. En el món, la suporten 65 milions de persones.

L’epilèpsia és una malaltia neurològica que presenta crisis recurrents que ocasionen moltes manifestacions, entre elles, pèrdues de coneixement, convulsions…

Al 70% dels pacients, la malaltia el perjudica bastant la seva qualitat de vida. Aquesta constatació està relacionada amb diversos factors. Errors en el diagnòstic -que poden prolongar-se fins a 10 anys en el temps fins a donar amb la causa-; ineficàcia de la farmacopea en el 25% dels malalts o que només un terç dels hospitals disposi d’especialitat en epilèpsia i la majoria estiguin situats a Catalunya o Madrid. Després de l’ictus, l’epilèpsia és la segona causa d’atenció als serveis d’urgències hospitalaris, així que amb més motiu per dotar a aquests centres d’especialistes.

Tota una amalgama que empitjora els símptomes de les persones amb epilèpsia amb: depressió, dèficit d’atenció, inadequat consum de medicaments, morbiditat, mortalitat… Sense oblidar als nens: fracàs escolar, trastorn d’aprenentatge, alteracions de conducta…

Les mútues van gestionar 2 milions de prestacions per als autònoms que van cessar la seva activitat el 2020

22 gen

Les mútues van gestionar 2 milions de prestacions per als autònoms que van cessar la seva activitat el 2020

El 92% de les sol·licituds que van ser aprovades, van concedir ajudes per valor de 5.000 milions d’euros

A partir del 14 de març i a conseqüència de l’estat d’alarma que es va decretar a causa de la dramàtica crisi sanitària provocada pel nou coronavirus Covid-19, van ser aprovats una sèrie de decrets que tenien per objecte alleujar la complicada situació econòmica d’una gran majoria de treballadors autònoms. D’aquesta iniciativa, es van desprendre prestacions extraordinàries com la del cessament d’activitat i per baixada d’ingressos dels treballadors autònoms.

En finalitzar 2020, segons l’Associació de Mútues d’Accidents de Treball (Amat), les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social van rebre i tramitat un total de 2.153.481 sol·licituds. El 92% -detalla Amat- va obtenir un “reconeixement favorable”, en concret, 1.989.009 de les diferents prestacions extraordinàries que van entrar en vigor.

Puntualitat

L’import total d’aquestes prestacions, que les mútues van abonar puntualment en tots i cadascun dels terminis, va aconseguir els 4.932.416.531 d’euros.

Amat destaca que l’abonament puntual d’aquestes prestacions ha estat possible gràcies a la “professionalitat i a l’extraordinària tasca dels equips de les mútues” que van assumir aquesta responsabilitat i la van dur a terme amb la “màxima eficàcia, organització, procediment i introducció d’altes tecnologies”, d’acord amb la gestió aplicada a l’esfera privada.

En tot moment, les mútues s’han coordinat amb la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social.

Els autònoms més afectats o que van necessitar més ajudes, segons es miri, van ser els de les comunitats d’Andalusia, Catalunya, Madrid i València.

Comerç i hostaleria en “caiguda lliure”, segons Adecco

21 gen

Comerç i hostaleria en “caiguda lliure”, segons Adecco

La recessió econòmica, derivada de la crisi sanitària provocada per la pandèmia ocasionada pel nou coronavirus Covid-19, ha sumit en una situació molt delicada a sectors de l’economia espanyola com al comerç i l’hostaleria, fins al punt que “el 71% de les ocupacions que es van destruir durant el 2020 van tenir lloc a tots dos sectors”, segons evidència un estudi presentat recentment per Adecco: “Monitor d’Ocupació II, perfil socioeconòmic de l’ocupació a l’Estat”. On es confirma “el daltabaix d’aquestes activitats, de les més colpejades de l’economia espanyola”.

La citada anàlisi rememora que a l’anterior exercici es van perdre a l’Estat un total de 697.400 ocupacions, dels quals 496.100 pertanyien al comerç i l’hostaleria. I que només 5 d’11 branques d’activitat van incrementar ocupació durant el període de temps ressenyat. Aquestes són: finances i assegurances (4,4%), aigua i energia (2,7%), immobiliària (2,3%), administracions públiques i serveis socials (1,9%), informació i comunicacions (1,8%).

Aquesta recerca no contempla transport i logística, que durant la pandèmia ha destacat com una activitat essencial i ha aconseguit mantenir i no trencar la cadena logística. Mercaderies, paqueteria i agroalimentaris resisteixen, però a costa d’una menor rendibilitat.

Continuant amb l’informe d’Adecco, a part de comerç i hostaleria (-8,3%), han precipitat l’activitat: construcció (-1,6%), agricultura i ramaderia (-2%), activitats professionals (-3,1%), manufactures (-5,3%), serveis culturals i altres (-6,1%).

Si les comparatives es retrotreuen fins al 2008, l’anàlisi comprova que malgrat la destrucció i escassa generació d’ocupació, 5 sectors econòmics han incrementat la contractació de personal al llarg dels últims 12 anys: activitats immobiliàries (33,5%), administracions públiques i serveis socials (18,2%), aigua i energia (9,1%), activitats professionals (7,7%) i informació i comunicacions (2,7%). En canvi, en aquesta dotzena d’anys, els qui més s’han vist afectats han estat construcció (-48,3%), manufactures (-19%), i finances i assegurances (-13,6%).

A l’àmbit dels autònoms i malgrat ser un altre dels col·lectius més afectats per la pandèmia, amb pèrdues de 65.000 milions d’euros, segons les associacions d’aquests professionals, l’estudi d’Adecco assenyala que s’ha assistit a un augment del 3,4% de treballadors per compte propi sense plantilla, a causa dels acomiadaments també practicats per les microempreses que han deixat només al fundador i a aturats, que intenten sortir d’aquesta situació iniciant una activitat independent.

La companyia especialitzada en la gestió de recursos humans també ha comparat el mercat de treball tant al sector públic com al privat. En el primer, s’han contractat 108.400 persones, un 3,4% més; mentre que en el segon s’ha perdut 790.400 feines. De fet, 9 de cada 10 ocupacions suprimides durant la pandèmia eren de caràcter temporal. Tant és així, que la taxa de contractació temporal ha minvat un destacat 24,2%, 2,5 punts menys que un any abans.

En altre ordre de coses, també recentment, la Federació Espanyola d’Empresaris Professionals d’Automoció (Conepa) alertava que les vendes dels tallers de reparació i manteniment de vehicles havia descendit un 20% o el que és el mateix, una facturació de 10.120 milions d’euros el 2020. Aquesta recessió ha suposat en els tallers la destrucció de 5.500 feines, un 3,5% del total, malgrat el “baló d’oxigen” que els ha suposat l’ajuda dels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (Erto). Durant l’estat d’alarma, la clientela dels tallers va disminuir un 90%.

Contra la discriminació en el Dia Internacional de la Quequesa

Contra la discriminació en el Dia Internacional de la Quequesa
22 oct

Contra la discriminació en el Dia Internacional de la Quequesa

8 de cada 10 casos de persones amb aquest trastorn comunicacional no superen les entrevistes de feina

#ActivaMutua afronta aquest dijous, no sense trencar una llança a favor del #DiaInternacionaldelaQuequesa.

La nostra entitat, que diposita en la #discapacitat, la biga mestra de la seva #responsabilitatsocial, reprova enèrgicament la falta de reconeixement, prejudici i #discriminaciósociolaboral que sofreixen aquestes persones amb #trastorncomunicacional.

És intolerable que pateixin #frustració, #por, #rebuig, #aïllament, per culpa de les #bromes i #burles dels #irrespectuosos.

Segons la #FundacióEspanyoladelaQuequesa, els qui sofreixen aquest impediment, assenyalen l’#entornlaboral o #docent, on es pateix més #discriminació.

I encara que la #LleidelaDiscapacitat garanteix un 2% dels llocs de #feina a les #empreses per als qui tenen reconeguda una discapacitat d’almenys un 33%, la majoria de les vegades no és així en el cas de la #quequesa.

És més, 8 de cada 10 persones amb quequesa no superen les #entrevistesdefeina.

Com més aviat es comenci un tractament amb un #logopeda, més possibilitats hi ha de millorar la manera d’expressar-se.

#ISAD2020 #ConcienciaTartamudeo

Nou catàleg de prestacions complementàries d’assistència social

Nou catàleg de prestacions complementàries d’assistència social
17 des

Nou catàleg de prestacions complementàries d’assistència social

En vigor l’1 de gener de 2020, li correspon la seva concessió a les mútues

El passat 13 de desembre, el Boletín Oficial del Estado (BOE) publicava una resolució perquè des de les mútues col·laboradores de la Seguretat Social s’ofereixi un nou catàleg de prestacions complementàries d’assistència social en casos d’accidents de treball (AT) o malaltia professional (MP) a l’empara de l’article 96.1.b del text refós de la llei general de la Seguretat Social. Això, en funció de la disponibilitat pressupostària d’aquestes entitats.

En vigor des de l’1 de gener de 2020, s’estableix que els expedients iniciats i no resolts amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta resolució, s’adaptaran a les previsions contemplades en elles.

Les noves prestacions complementàries són:

–              Rehabilitació i recuperació: Ajudes per a despeses d’ingrés en centres sociosanitaris o residencials; despeses per ingrés d’un treballador en un centre hospitalari; pròtesi o ajudes tècniques no reglades i per a tractaments mèdics o teràpies no reglades.

–              Reorientació professional i adaptació del lloc de treball: formació professional i inserció sociolaboral o adaptació del local on el treballador autònom desenvolupa la seva activitat.

–              Adaptació dels mitjans essencials per al desenvolupament de les activitats bàsiques de la vida diària: eliminació de barreres en habitatge habitual, adquisició d’habitatge habitual adaptat, adaptació de vehicle, suport domiciliari per al desenvolupament d’activitats bàsiques de la vida diària, accés a les noves tecnologies de la informació i comunicació.

–              Altres prestacions: complement a l’auxili per defunció, formació en la cura de persones en situació de gran invalidesa, manteniment de la possessió o gaudi de l’habitatge habitual o altres prestacions a favor del treballador que hagi sofert un accident de treball o malaltia professional i es trobi especialment estat o situació de necessitat.

Podran beneficiar-se d’aquestes prestacions complementàries:

–              La persona treballadora, pels danys soferts com a conseqüència d’un AT o d’una MP, encara amb posterioritat a la pèrdua de l’ocupació, sempre que quedi acreditat amb el corresponent informe mèdic que és conseqüència directa de l’AT o de la MP.

–              El cònjuge o la parella de fet del treballador fins i tot en els casos en els quals no tingui drets successoris del treballador mort i els fills del treballador accidentat. En tots dos supòsits, hauran de constituir una unitat de convivència amb el treballador.

–              Mancant els anteriors, els néts i, mancant aquests, els pares. En tots dos supòsits hauran de constituir una unitat de convivència amb el treballador.

–              Podrà ser beneficiari de la prestació d’auxili per defunció, qualsevol familiar, cònjuge o parella de fet que tingui la condició de drethavent i hagi sufragat les despeses del decés.