Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR la política de cookies

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

categories: empleo

Nou centre mèdic i de rehabilitació a Gandia

Nou centre mèdic i de rehabilitació a Gandia
13 jul

Nou centre mèdic i de rehabilitació a Gandia

A causa del desenvolupament registrat en aquesta capital i a la comarca de la Safor

Activa Mútua compta amb un nou centre mèdic i de rehabilitació a Gandia, capital de la comarca de la Safor (València). Al C / Ciutat de Barcelona n. 33; tel.: 962 954 323.

Aquest desenvolupament, es vincula amb la creixent evolució del nombre d’empreses mutualistes i col·laboradors adscrits a l’entitat en la citada zona del llevant, els quals requerien a la mútua col·laboradora número 3 de la Seguretat Social, un centre assistencial i de rehabilitació propi per a una atenció més pròxima als pacients. A més, a conseqüència d’això, l’augment de consultes en un centre mèdic concertat, imposava un estalvi de costos al sistema de la Seguretat Social.

Aquest nou centre mèdic assisteix qualsevol accident de treball, així com el control i seguiment de les baixes per contingències comunes, de dilluns a divendres de 8 a 15.30 h. Detallar que les urgències fora d’horari laboral, s’atenen les 24 h a l’Hospital IMED, situat al C / Daimús, n. 26 de Gandia.

El nou equip de professionals sanitaris es compon de la mèdica Yesenia Montaño; la DUE Elisabet Roig i la fisioterapeuta María Mahíques. Totes elles de nova contractació i amb vinculació a la zona de Gandia.

L’esmentada delegació se situa en un immoble amb una superfície de 400 m² distribuïts en dues plantes. En la primera: recepció, despatxos administratius, sala per a radiografies, consulta mèdica, lavabos i zona de rehabilitació de 70 m². El segon pis alberga sala de formació, lavabos, menjador i arxius.

Activa Mútua ofereix els seus serveis a Gandia des de l’any 2001. A la comarca de la Safor, l’entitat compta amb 576 empreses i 1.102 autònoms mutualistes, així com 3.844 treballadors protegits. Empreses adscrites majoritàriament a sectors econòmics de serveis, agricultura i turísme.

Feines saludables i segures, en el Dia Mundial de la Població

Feines saludables i segures, en el Dia Mundial de la Població
08 jul

Feines saludables i segures, en el Dia Mundial de la Població

Promovem el benestar dels treballadors mitjançant la prevenció dels riscos laborals

L’11 de juliol, Dia Mundial de la Població, Activa Mútua, com a entitat col·laboradora de la Seguretat Social, desitja salut, seguretat, benestar, oportunitats i prosperitat al conjunt de persones ocupades en el planeta. Un contingent que ascendeix a 3.400 milions de professionals, un 15% més el 2020 respecte al 2007, any en què s’inicia una tendència alcista imparable.

En línia amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS), des d’Activa Mútua promovem i mantenim el grau de benestar físic, mental i social dels treballadors, mitjançant la prevenció de riscos laborals i l’estudi i adaptació dels llocs de treball als requeriments de les persones.

Dos terços de la vida

El 65% de la població mundial és treballadora. Dos terços de la seva vida transcorrerà en l’acompliment d’una professió. D’aquí la transcendència d’una feina, no tant sols com a font d’ingressos, sinó de salut, relacions socials o oportunitats a la vida.

Salut i prevenció dels riscos laborals són sinònims d’empreses productives, treballadors motivats i alta qualitat de productes i serveis.

A l’Estat, segons el Ministeri d’Ocupació i Economia Social, els principals accidents de treball on Activa Mútua posa el seu focus d’atenció són: sobreesforços físics i musculars; cops i caigudes; impactes; corts i ferides, i accidents de trànsit.

L’any passat van morir a l’Estat 780 treballadors, un 2% més.

Les principals malalties que originen els entorns laborals són pèrdues auditives, lesions osteomusculars o mentals (ansietat, depressió, fatiga…).

45.000 treballadors autònoms més

45.000 treballadors autònoms més
25 jun

45.000 treballadors autònoms més

La majoria homes, a partir dels 50 anys d’edat

A l’espera dels resultats del segon trimestre del 2021, el Ministeri de Treball i Economia Social exposa en el seu informe de treballadors autònoms donats d’alta en la Seguretat fins al passat 31 de març d’enguany, que la xifra d’aquests professionals actius en el mercat laboral, ha augmentat en més de 45.000 efectius, respecte al mateix període de l’any anterior. Sobretot, gràcies als adscrits al Règim Especial de Treballadors Autònoms (Reta), perquè els circumscrits al règim de la mar han minvat en més de 500 professionals.

En aquest estudi, es ressalta que la majoria dels treballadors autònoms són homes en un 65%; la resta dones, 35%. La majoria d’aquestes persones amb 50 anys d’edat o més, copen gairebé el 27% del total de treballadors autònoms donats d’alta en la Seguretat Social.

Una dada a tenir en compte: l’empenta propinada pels treballadors autònoms estrangers, que en el període ressenyat, han augmentat en més d’un 8,5%, situant-se en les 252.707 persones. La majoria d’elles procedents d’Amèrica del Sud, la mateixa Europa i Àsia.

Els sectors econòmics que més concentren treballadors autònoms són agricultura, indústria, construcció i serveis.

S’aprecia un descens en l’antiguitat dels professionals autònoms perquè la majoria compten amb 6 mesos.

El desenvolupament de l’esperit emprenedor és clar que ve propulsat per la crisi econòmica derivada de la Covid-19 i la destrucció d’ocupació per compte aliena. Ara bé, la subsistència i l’enfortiment de la base del col·lectiu autònom, ha estat clarament vinculat amb les prestacions especials concedides pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions per tal de contenir aquesta important recessió.

De fet, des del març del 2020 al maig del 2021, l’esmentat organisme ha destinat en ajudes per a autònoms al voltant de 9.700 milions d’euros entre exoneracions (uns 3.110 milions) i prestacions (6.610 milions). Aquestes ajudes s’han anat adaptant a la marxa de la pandèmia gràcies a successius acords amb les associacions d’autònoms. En el moment més intens d’afectació de la pandèmia al mercat laboral, aquestes ajudes van protegir 1,46 milions de professionals.

El 25% de les prestacions han beneficiat a treballadors autònoms de l’hostaleria; 22% comerç i 11% transport i emmagatzematge.

Microempreses i pimes descendeixen un 16% amb la pandèmia

Microempreses i pimes descendeixen un 16% amb la pandèmia
25 jun

Microempreses i pimes descendeixen un 16% amb la pandèmia

El suport institucional comença a donar els seus fruits, amb una previsió de 189.000 afiliats més a la Seguretat Social a la fi d’aquest mes

27 de juny, Dia de les Microempreses i les Petites i mitjanes empreses, des d’Activa Mútua, entitat col·laboradora número 3 de la Seguretat Social, donem tot el suport i l’incentiu a aquest important col·lectiu d’emprenedors que copa més del 90% de les empreses, concedeix el 70% de l’ocupació i genera el 50% del PIB, segons la Cambra de Comerç d’Espanya o el Centre de Comerç Internacional.

Per tant, aquests negocis són claus per a la innovació, el desenvolupament, la riquesa i la reducció de la pobresa. D’aquí, la necessària ajuda institucional que requereixen pimes i microempreses, després de l’alarmant crisi sanitària i econòmica generada per la Covid-19.

Per a esclarir el fort impacte d’aquesta recessió, cal acudir a dades del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. Segons aquest organisme, abans de la Covid-19, les pimes acaparaven el 97% del total de les empreses espanyoles, 3.417.000 de negocis. El 73%, adscrit al sector serveis. Doncs bé, transcorregut el sisme de la pandèmia, aquesta xifra s’ha reduït a 2.872.000 pimes, un 16% menys.

Lògicament, amb el conseqüent impacte en el mercat laboral i en els índexs de pobresa. Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), la pandèmia s’ha saldat amb 3,71 milions d’aturats, la qual cosa suposa un increment de 527.900 desocupats, un 16,13% més.

Per si no fos suficient, el Fons Monetari Internacional (FMI) tem que la insolvència de les pimes creixerà del 10 al 16%.

Malgrat tot, el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Pensions, divisa ja l’aflorament d’una recuperació de l’ocupació, que, per cert, està sent molt més ràpida que a l’anterior crisi econòmica, malgrat que la caiguda inicial va ser molt més potent.

Auguris favorables

En l’àmbit del treballador autònom, per exemple, les mateixes fonts ressalten que la xifra d’afiliació d’aquests professionals supera ja la d’abans de la pandèmia. Des de març de l’any passat al maig del 2021, el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Pensions ha destinat en ajudes per a autònoms al voltant de 9.700 milions d’euros entre exoneracions (uns 3.110 milions) i prestacions (6.610 milions). Aquestes ajudes s’han anat adaptant al compàs de la pandèmia, gràcies a successius acords amb les associacions d’autònoms. En el moment més intens d’afectació de la pandèmia en el mercat laboral, aquestes ajudes van arribar a protegir 1,46 milions de treballadors.

Hostaleria, comerç i activitats recreatives, a més de construcció i indústria, despunten en aquests moments com a sectors econòmics amb símptomes de millora. Tant és així, que l’afiliació a la Seguretat Social tancarà al juny amb un creixement estimat de més de 189.000 persones, sempre segons les mateixes fonts ministerials.

A part del suport institucional, des de l’Institut Espanyol de Comerç Exterior (Icex) Espanya, Exportació i Inversions, alerten de la summa importància d’internacionalitzar-se en aquesta època.

D’altra banda, la Cambra de Comerç d’Espanya assenyala la denominada economia circular, un model de producció i consum molt útil a hores d’ara, que implica compartir, reutilitzar, reparar, renovar o reciclar materials i productes, totes les vegades que sigui possible per a crear valor afegit. Tant és així, que aquesta corporació preveu la creació de 160.000 nous llocs de treball abans del 2030 amb aquesta metodologia productiva. De fet, en l’actualitat, el 80% de les pimes ja estan compromeses amb aquesta estratègia.

Partners estratègics

En el Dia de les Microempreses i les Petites i mitjanes empreses, des d’Activa Mútua, felicitem nostres més de 65.000 empreses mutualistes i més de 550.000 treballadors protegists pel seu esforç, tenacitat i emprenedoria. Recordem la nostra vocació col·laboradora en llaures a la competitivitat i estabilitat de les empreses -des de l’òptica de la gestió dels recursos humans-, mitjançant una assistència sanitària que garanteix la salut i la curació dels nostres pacients; així com la seva seguretat, mitjançant la prevenció dels riscos laborals. A més, com a entitat col·laboradora de la Seguretat Social, gestionem totes aquelles prestacions socials que se’ns encomanen de manera àgil, efectiva i propera.

Ull amb la calor a la feina

Ull amb la calor a la feina
16 jun

Ull amb la calor a la feina

L’accidentalitat laboral augmenta un 20% durant els mesos més tòrrids

Ja és aquí la calor i si cal continuar treballant perquè no és moment encara de vacances, és necessari adoptar una sèrie de mesures preventives a l’àmbit laboral. El propòsit: minimitzar accidents de treball i malalties laborals en aquesta problemàtica època de l’any.

Segons fonts del Departament d’Epidemiologia i Bioestadística de l’Escola Nacional de Sanitat de l’Institut de Salut Carles III, les defuncions per cops de calor al conjunt de l’Estat espanyol són de l’ordre de 1.300 a l’any.

Davant l’escalfament global, les previsions són bastant alarmants, perquè la xifra de finats pot disparar-se, segons les citades fonts, als 12.000 i generar un cost supletori a la Seguretat Social d’uns 50.000 euros a l’any –manifesten-, si no es prenen les mesures preventives necessàries per a pal·liar la nova conjuntura que genera aquesta catàstrofe natural.

Ja avui, a l’àmbit laboral, la sinistralitat augmenta un 20% durant els mesos més calorosos de l’any, segons fonts de CC.OO.

Bona ocasió llavors, per a replantejar revisions mèdiques que detectin possibles patologies que s’agreugin amb esforços a altes temperatures. Descartades malalties o altres riscos de salut, convé que els responsables de l’empresa replantegin l’organització del treball per a moderar o evitar en la mesura del possible les activitats físiques en hores extremadament caloroses.

En paral·lel, cal tenir cautela perquè els treballadors a la intempèrie, sota condicions molt caloroses i amb comeses exigents, beguin suficients líquids per a compensar la pèrdua dels mateixos amb la secreció de suor.

No menys important és mantenir la pell sempre neta per a facilitar la transpiració, així com l’ús de gorres o barrets amb els quals protegir el cap del sol.

Hidratació

Davant condicions de feina complicades per la calor excessiva, l’organització laboral ha de permetre la realització periòdica de descansos breus per a afavorir la recuperació i la hidratació. En cas que la persona sofreixi trastorns lleus, tipus enrampades o esgotament, ha de suspendre l’activitat perquè no s’agreugin i esdevingui el tan temut cop de calor.

El cop de calor no és molt comú, però sí greu. En cas d’insolació prolongada, l’organisme és incapaç d’adaptar-se a l’augment de temperatura, els mecanismes de termoregulació són insuficients i es detenen. Davant aquest contratemps, és primordial que el cervell continuï rebent sang. Per a això, cal traslladar a l’afectat a un lloc fresc i ombrívol. Refrescar-li el cos amb compreses mullades, especialment en aquelles zones on concorren vasos sanguinis importants: coll, pit, axil·les, engonals… Si l’afectat està conscient cal oferir-li abundant aigua fresca i ventar-lo.

Si té convulsions, cal controlar els signes vitals, la via aèria i col·locar-ho en posició lateral. Tot seguit, procedir al trasllat immediat a un centre sanitari o avisar als serveis mèdics d’urgència.

Més informació: en aquest enllaç

Ser feliç per a tenir salut

Ser feliç per a tenir salut
16 jun

Ser feliç per a tenir salut

L’alegria s’aprèn per a estar content, sa i longeu

El 20 de juny és el Yellow Day o el dia més feliç de l’any. Així ho reflecteixen estadístiques com el World Happiness Report (WHR) (“Informe Anual de la Felicitat”), promogut per la Xarxa de Solucions de Desenvolupament Sostenible de l’Organització de les Nacions Unides (ONU).

Això de yellow (groc) és perquè segons la psicologia dels colors, aquest en concret es vincula amb felicitat, optimisme, positivisme, diversió, intel·ligència i creativitat.

Des d’una òptica macroeconòmica i sociològica, el WHR empra les següents variables per a establir un rànquing dels països més feliços. Aquests paràmetres són: Producte Interior Brut (PIB), ajudes per a la població, esperança de vida, llibertat, percepció de la generositat, índex de corrupció i qualitat de vida dels habitants.

Així doncs, els països que desborden més alegria són: Finlàndia, Dinamarca, Suïssa, Islàndia, Holanda, Noruega, Suècia, Luxemburg, Àustria i Nova Zelanda. Espanya hi és al lloc número 24, tenint en compte que entre el 2017 i 2019 hi era al 27, malgrat els rigors de la pandèmia i la forta crisi econòmic i sanitària que sacseja al país.

Però independentment de conjuntures, infraestructures, serveis… Com ser feliç?

Les regles

La Universitat d’Harvard (Cambridge, EUA) ofereix sis consells per a sentir-se “afortunat i content”. Perquè segons el parer d’aquesta magna institució, cal “aprendre a ser feliç”.

  • Perdonar-se els fracassos a un mateix, és més, felicitar-se per ells. A l’acceptar les emocions negatives, s’aconsegueix positivitat i alegria. Baixos nivells de perdó, retroalimenten depressió, ansietat i baixa autoestima.
  • Lo bo no es cosa feta, cal agrair-ho. Els esdeveniments no son fortuïts.
  • Fer esport. En caminar només 30 minuts al dia a pas ràpid o una hora de manera més relaxada, el cervell secreta endorfines i per tant, s’és feliç i minora el dolor.
  • Identificar què és veritablement important. “Qui molt abasta, poc estreny”, resa el dit popular. I no sols a la feina, també amb la família. Cal desconnectar i gaudir dels éssers estimats.
  • Meditar. Combat l’estrès i resisteix les trompejades, gràcies a la pau interior que comporta.
  • Resiliència. No tot és diner, la felicitat és un estat mental. Els depressius s’autoculpen dels seus fracassos i relacionen els èxits amb factors externs a ells. Tampoc és qüestió de “penjar-se medalles” constantment. No cal perdre la percepció que el fracàs és una oportunitat d’aprenentatge i adaptació. És la capacitat d’un individu per a enfrontar-se a circumstàncies adverses, condicions de vida difícils o situacions traumàtiques, recuperar-se i sortir enfortit.

Una altra universitat, la d’Utah (EUA) manifesta que les persones felices se senten bé amb si mateixes, tendeixen a cuidar-se més i a portar estils de vida saludables com fer exercici, menjar bé o dormir les hores necessàries. La felicitat incideix directament sobre el sistema cardiovascular i immunològic, en els nivells hormonals i inflamatoris i l’acceleració de la cicatrització de les ferides. Sent feliç s’és més sa i longeu.

En l’entorn laboral, els treballadors feliços estan més compromesos amb els projectes de l’empresa i la seva major implicació infon major productivitat a la companyia.

Per a plasmar aquesta circumstància, els directius han d’enarborar estendards com a formació, igualtat de gènere, organització laboral interna, conciliació familiar…

Apoderament

Segons Right Management, el 70% dels treballadors compromesos amb la seva feina, romandran mínim 5 anys més en la empresa.

No menys importants són els elements infraestructurals com l’aïllament acústic de les instal·lacions, el control de la temperatura ambient, la possibilitat de treballar amb llum natural, la correcta ventilació…

Des de l’òptica crematística, Frederick Irving Herzberg, eminent psicòleg especialista en gestió administrativa d’empreses i impulsor de la motivació i la higiene, reflexiona que el sou satisfà les necessitats del treballador a curt termini. Ràpidament, s’han d’aplicar noves formes de motivació. Per això, els plans de retribució haurien de ser el més flexibles i personalitzats, i incloure retribucions econòmiques fixes i variables, beneficis socials (segurs, assistència sanitària), recompenses professionals (formació, promoció, vacances…).

Davant les immenses possibilitats que ofereixen les TIC, encara hi ha un 10% d’autònoms que no té ordinador

Davant les immenses possibilitats que ofereixen les TIC, encara hi ha un 10% d’autònoms que no té ordinador
10 jun

Davant les immenses possibilitats que ofereixen les TIC, encara hi ha un 10% d’autònoms que no té ordinador

Un entorn que ha revolucionat la comunicació, l’activitat econòmica i permès al freelance ser més productiu i competitiu, en uns temps que obliguen a ser-ho

Encara existeixen treballadors autònoms, una mica més del 10%, que no tenen ordinador per a transmetre efectivitat a la gestió del seu negoci i guanyar en competitivitat, compten a Activa Mútua, fonts d’una associació de treballadors autònoms i de l’Observatori Nacional de Tecnologia i Societat.

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) han revolucionat la manera de transmetre i interactuar en el món dels negocis, ja que han introduït valors incalculables com l’automatització de tasques i processos o un control molt més efectiu de l’economia i les finances de la microempresa que, fet i fet, s’ha materialitzat en l’excel·lència de la gestió i el desenvolupament de l’activitat econòmica.

Per tant, el treballador autònom, a més de comptar necessàriament amb un bon ordinador que suporti múltiples solucions adaptades a la mena d’activitat realitzada pel professional, ha de disposar precisament d’aquestes mateixes: sistemes, eines, comerç electrònic…

Des de la perspectiva fiscal, l’autònom pot deduir-se la quota de l’IVA del preu de l’ordinador, si aquest s’emprà completament al negoci, s’obtindran beneficis amb el mencionat aparat, figurarà en la comptabilitat o registres oficials de l’activitat econòmica que s’està obligat a portar, i si el preu de la computadora ha superat els 300 euros. Només així, podrà deduir aquesta despesa com bé d’inversió.
Els equips informàtics es poden amortitzar com a màxim un 26% anual, durant no més 10 anys. I ull, si no s’adquireix l’1 de gener, no podrà amortitzar-se l’import anual complet, si nó la part proporcional. Per altra banda, aquesta inversió ha d’incorporar-se en el llibre de registre de béns d’inversió.

Altres fonts de la Cambra de Comerç d’Espanya indiquen que, per al cas concret d’aquestes corporacions, regeixen una sèrie de programes com a “TIC Cambres” que faciliten bastant la tasca als autònoms a l’hora d’impulsar una pàgina web, una botiga en línia, l’ús del màrqueting digital…

Ajudes que poden amortitzar el 85% de la despesa en formació i dotació, en segons quines comunitats autònomes. Aquest programa està finançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder).

Des d’aquí, pot accedir-se a tota una àmplia amalgama de solucions que transmeten competitivitat com el comerç electrònic (web, botiga en línia, passarel·la de pagaments, facturació electrònica, signatura digital…), màrqueting digital (posicionament web, email màrqueting, social media, APP…).

O eines de productivitat al núvol com:

  • ERP o sistema de planificació de recursos empresarials. Unifica i organitza totes les àrees, permet la traçabilitat de tots els processos o planificació i optimització dels recursos.
  • CRM o gestió de l’administració de les relacions amb el client, basada en la canalització de la interacció d’una empresa amb els seus clients potencials, ja que es facilita la comunicació, el funcionament i l’automatització.
  • TPV o terminal de punt de venda que permet el cobrament amb targeta de crèdit o la impressió del rebut o la factura.
  • IoT o “internet de les coses”, possibilita l’agrupació i l’interconnexió de dispositius entre ells, mitjançant una xarxa. Aquí, tots ells són visibles, interaccionen, són capaços de recopilar dades i informació, i transmetre-ho a altres dispositius per a l’optimització de tots.
  • Big Data incardina el gran volum de dades que es mouen, encara que sigui en una microempresa. Agilitza la presa de decisions, l’assumpció de moviments estratègics o proporciona respostes a diverses situacions i moments del negoci. Fet i fet, redueix costos i accelera la presa de decisions.
  • La realitat virtual va gradualment introduint-se a estratègies de promoció i difusió de continguts de l’empresa, ja sigui amb vídeos 360°, fotos 360°, fòrums, blogs, xarxes socials… Fins i tot, estan apareixent nous nínxols de mercat amb experiències úniques amb realitat virtual. O màrqueting i vendes mitjançant experiències virtuals (com està realitzant, sobretot, el sector immobiliari). També rebre i impartir formació, entre moltes utilitats.

Comptat i debatut, tota una àmplia amalgama d’eines que es tradueixen amb immediatesa, en la productivitat i eficiència en la gestió dels processos, així com en la millora del posicionament de la marca. Que acaben reflectint-se en beneficis econòmics amb l’estalvi de despeses i de temps, reducció de càrregues i l’augment d’ingressos.

Una major capacitat innovadora que eleva substancialment el prestigi i la credibilitat del negoci.

Màxima prioritat al col·lectiu femení

Màxima prioritat al col·lectiu femení
27 mai

Màxima prioritat al col·lectiu femení

28 de maig, Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones, ressaltem que la nostra entitat vela per la salut i seguretat laboral, alhora que gestiona ajudes de la Seguretat Social específiques per a dones en circumstàncies específiques com l’embaràs.

I ho fem amb plena vocació i entrega, ja que ens alarmen les dades que posen de manifest -encara avui de manera inaudita- la situació d’indefensió que sofreixen nenes i dones.

Per exemple, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 12 dones moren de part al món per cada 100.000 naixements de bebès. A l’Estat, la meitat aproximadament, segons la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia. A Llatinoamèrica, la dada es multiplica per 15 i a Àfrica, les defuncions copen l’1% del total de parts.

És clar que un part “per sé” no està exempt de riscos i que les complicacions poden esdevenir en qualsevol que sigui el centre hospitalari per molt equipat que estigui, ara bé, un percentatge elevadíssim de les defuncions ressenyades, evidentment, són a països amb falta de mitjans que impedeixen atallar hemorràgies greus, infeccions, eclampsies (hipertensió greu i convulsions), embolismes pulmonars o cerebrals per romanents de líquid amniòtic que traspassa al torrent sanguini…

I tot això, sense oblidar a les 70.000 dones que expiren en avortaments clandestins al mon, segons l’Institut Guttmacher, ni les que pereixen per violència de gènere. Tan sols a l’Estat, segons la delegació del Govern per a la violència de gènere, han mort més de 1.000 dones per aquestes causes lamentables des de l’any 2003, 51 el 2020, 13 el 2021 (al tancament de l’edició d’aquesta informació).

A voltes amb les prestacions de les Seguretat Social destinades al col·lectiu femení, ja siguin les gestionades per mútues col·laboradores de la Seguretat Social com a Activa Mútua, ja siguin les tramitades per l’Institut Nacional de la Seguretat Social, existeixen ajudes per risc durant l’embaràs, durant la lactància, el naixement i cura del menor o per corresponsabilitat en la cura del lactant i que, grosso modo, són prestacions econòmiques que cobreixen la pèrdua d’ingressos quan la treballadora incorre en situació de suspensió de contracte de treball per risc durant l’embaràs.

Així mateix, la Llei de Prevenció de Riscos Laborals en el seu article 25 estableix que l’empresari ha de garantir la protecció als treballadors que, a causa de les seves característiques personals o al seu estat biològic, puguin ser especialment sensibles a riscos derivats de la seva feina.

És per aquesta raó que cal realitzar una avaluació específica de riscos a l’entorn laboral d’una dona embarassada, per a detectar incidències que puguin perjudicar el fetus o a ella, així com durant el període de lactància natural i, per tant, adequar el lloc o les tasques, a les circumstàncies d’aquesta persona.

En la situació actual de pandèmia per Covid-19, es considerarà a una dona embarassada: treballadora vulnerable, si exerceix la seva funció a centres sanitaris o sociosanitaris. Així doncs, el servei de prevenció analitzarà i establirà les mesures de prevenció, adaptació i protecció que siguin necessàries.

Gairebé 31.000 afiliats menys a la Seguretat Social i 900.000 treballadors amb Erte, al febrer

Gairebé 31.000 afiliats menys a la Seguretat Social i 900.000 treballadors amb Erte, al febrer
04 mar

Gairebé 31.000 afiliats menys a la Seguretat Social i 900.000 treballadors amb Erte, al febrer

Els sectors econòmics que “prenen alè” són indústria, construcció i agricultura. La segona i tercera onada no impacten tant en l’economia, per això els Erto descendeixen un 75%

El nombre mitjà d’afiliats a la Seguretat Social, en termes desestacionalitzats, ha estat de 19.074.871 persones al febrer, 30.211 treballadors menys que el mes anterior.

S’han recuperat 713.461 afiliats des de maig del 2020, moment de major impacte de la pandèmia en el mercat laboral, és a dir, el 64% de l’ocupació destruïda entre febrer i llavors.

Per activitats econòmiques, l’ocupació amb ajust estacional es va incrementar especialment en l’últim mes en agricultura, ramaderia i pesca, amb 16.405 ocupats més, i en construcció (724) i indústria (478). Va descendir en serveis, amb 49.170 afiliats menys.

El règim d’autònoms, per part seva, va aconseguir els 3.262.255 afiliats de mitja, 5.515 més que el mes anterior (0,17%).

Van sumar afiliats dotze comunitats autònomes: Múrcia (1,07%), Catalunya (0,37%), Madrid (0,36%), Illes Balears (0,27%), Aragó (0,25%), Navarra (0,24%), Galícia (0,17%), Astúries (0,09%), Cantàbria (0,08%), Castella i Lleó (0,07%), País Basc (0,09) i La Rioja (0,05%).

D’altra banda, van restar treballadors: Comunitat Valenciana (-0,57%), Andalusia (-0,12%), Canàries (-0,12%), Castella-la Manxa (-0,10%) i Extremadura (-0,10%).

Xifres estables

En aquest mateix període, hi havia 899.383 persones protegides per Erto, segons dades provisionals recollides per la Seguretat Social. Aquestes xifres es mantenen més o menys estables des del mes de setembre, la qual cosa indica que la segona i tercera onada de la pandèmia han tingut un efecte més feble que la primera en aquest sentit.

Respecte al moment més agut de la crisi, a l’abril del 2020, s’ha produït un descens de 2,7 milions de persones, segons data d’alta, i de 2,5 milions, segons data de notificació. En tots dos casos, suposen un descens del 75% respecte al moment més agut de la pandèmia de la Covid-19.

En concret, cinc activitats tenen a més del 40% dels seus afiliats en Erto i sumen gairebé mig milió de persones, és a dir, concentren prop del 60% de les persones protegides per aquests instruments. Les cinc activitats corresponen als sectors ultraprotegits, per tant, tenen importants exoneracions en les seves cotitzacions a la Seguretat Social fins al 31 de maig.

En concret, serveis d’allotjament, amb 119.389 persones, el 63% dels seus afiliats, és el sector amb major percentatge de treballadors en Erto. Li segueix agències de viatges, amb un 57% dels seus afiliats sota aquest instrument de protecció. Activitats de jocs d’atzar, transport aeri, i serveis de menjars i begudes també tenen entre el 40 i el 50% dels seus treballadors protegits. D’ells, el primer i el tercer es van incorporar als sectors ultraprotegits pel RD 35/2020, aprovat al desembre de l’any passat dins de les mesures de suport a l’hostaleria. El sector de servei de menjars i begudes és quantitativament el que més persones en Erto concentra, amb 323.084 persones.

L’absentisme laboral de les persones amb epilèpsia és inferior al de la població en general

L’absentisme laboral de les persones amb epilèpsia és inferior al de la població en general
08 feb

L’absentisme laboral de les persones amb epilèpsia és inferior al de la població en general

Solidaritat, davant un col·lectiu de 400.000 pacients a l’Estat, al dia internacional d’aquesta malaltia.

Des d’Activa Mútua alertem que una persona amb epilèpsia no pot ser discriminada laboralment per patir aquesta malaltia. El 70-80% d’aquests pacients poden desenvolupar un treball de manera totalment normalitzada. Però, malgrat això, segons associacions de malalts consultades, aquestes persones tenen grans dificultats per a trobar una ocupació estable si transcendeix la seva condició. De fet, l’atur en aquest col·lectiu és desproporcionadament alt: dues o tres vegades per sobre de la població en general i més elevat que en persones amb altres discapacitats. Segons les mateixes fonts, l’absentisme laboral de les persones amb epilèpsia és inferior al d’altres malalties cròniques o fins i tot menor que el de la població en general.

Activa Mútua recolza avui el Dia Internacional de l’Epilèpsia, una malaltia que segueix necessitada de la màxima atenció, tant pel volum ascendent de pacients, com la necessitat d’un diagnòstic i tractament primerenc i correcte que minimitzi al màxim les contrarietats dels malalts.

Molt per avançar

El nombre de pacients amb discapacitat per epilèpsia en edat activa és de més de 26.000 persones. Per tant, si l’epilèpsia origina situació d’incapacitat permanent en el treballador, Activa Mútua –com a col·laboradora número 3 de la Seguretat Social- gestiona prestacions econòmiques que tractan de cobrir la pèrdua d’ingressos que sofreix un treballador quan per malaltia o accident veu reduïda o anul·lada la seva capacitat laboral. De tal forma, els graus d’incapacitat poden ser permanent parcial, permanent total, permanent absoluta o gran invalidesa.

Segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), a l’Estat pateixen epilèpsia de l’ordre de 400.000 persones; no suficient, unes 600.000 patiran algun episodi al llarg de la seva vida.

65 milions de pacients en el món

Segons l’OMS, a Europa, l’epilèpsia afligeix a 6 milions de persones. A més, 15 milions de ciutadans del vell continent podrien manifestar-la en algun moment de la seva existència. En el món, la suporten 65 milions de persones.

L’epilèpsia és una malaltia neurològica que presenta crisis recurrents que ocasionen moltes manifestacions, entre elles, pèrdues de coneixement, convulsions…

Al 70% dels pacients, la malaltia el perjudica bastant la seva qualitat de vida. Aquesta constatació està relacionada amb diversos factors. Errors en el diagnòstic -que poden prolongar-se fins a 10 anys en el temps fins a donar amb la causa-; ineficàcia de la farmacopea en el 25% dels malalts o que només un terç dels hospitals disposi d’especialitat en epilèpsia i la majoria estiguin situats a Catalunya o Madrid. Després de l’ictus, l’epilèpsia és la segona causa d’atenció als serveis d’urgències hospitalaris, així que amb més motiu per dotar a aquests centres d’especialistes.

Tota una amalgama que empitjora els símptomes de les persones amb epilèpsia amb: depressió, dèficit d’atenció, inadequat consum de medicaments, morbiditat, mortalitat… Sense oblidar als nens: fracàs escolar, trastorn d’aprenentatge, alteracions de conducta…