Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR la política de cookies

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

categories: Empresa saludable

Activa Mútua aconsegueix que pacients recentment operats, caminin des del primer dia en un entorn sense gravetat

Activa Mútua aconsegueix que pacients recentment operats, caminin des del primer dia en un entorn sense gravetat
21 set

Activa Mútua aconsegueix que pacients recentment operats, caminin des del primer dia en un entorn sense gravetat

El tractament prevé anquilosament i obesitat als malalts de llarga durada.

Activa Mútua aconsegueix que aquells pacients recentment operats de lesions en genoll i turmell -complicades i d’evolució lenta-: fractures, lligamentplàsties, meniscopaties agudes… caminin i comencin el seu procés de rehabilitació de manera primerenca, gràcies a la inclusió en el seu tractament de la cinta antigravitatòria.

L’aplicació d’aquesta alta tecnologia en el procés curatiu dels malalts, aclareix Josep Maria Solé, fisioterapeuta del servei de rehabilitació de Clínica Activa Mútua, influeix perquè “des del primer dia de tractament, el pacient torni a reproduir patrons normals de marxa dins d’aquesta màquina i percebi una sèrie de beneficis -tant físics, com a emocionals- que l’estimulen en la seva adherència al tractament”, assegura.

D’igual forma, s’aconsegueix que els malalts que tenen un desgast físic nul al llarg del dia, a causa de la seva immobilitat “tinguin una mínima, però continuada activitat física”. Precisament, el sobrepès és un altre dels problemes que acompanyen a la majoria dels pacients de llarga evolució.

La cinta antigravitatòria genera un flux d’aire a pressió en un compartiment estanc que materialitza un mitjà ingràvid. Una vegada que es calibra el pes del pacient, es gradua el percentatge d’ingravitació que necessita, es redueix per tant el pes del malalt, la qual cosa repercuteix directament en la pressió que s’exerceix sobre les extremitats inferiors. D’aquesta manera, el dolor i les dificultats per a caminar desapareixen pràcticament durant l’exercici. A part de poder modificar-se la ingravitació, s’estableix una velocitat d’acord amb la marxa normal d’una persona, entre 4-5 km/h i, donat el cas, també pot aplicar-se una inclinació de fins al deu per cent per a estimular la flexió dorsal del turmell.

Clínica Activa Mútua de Tarragona és l’única mútua i instal·lació sanitària a aquesta província que compta amb aquest equipament.

La cinta antigravitatòria Alter G Anti-Gravity Treadmill compta amb una tecnologia desenvolupada per l’enginyer de la NASA, Robert Whalen, per a readaptar als astronautes a la vida normal, després d’un llarg període de permanència a l’espai.

Fins a la data, 370 pacients del servei de rehabilitació de Clínica Activa Mútua, s’han beneficiat d’aquest innovador tractament altament tecnològic.

Tercera edició dels reconeixements: “Objectiu, zero accidents”

Tercera edició dels reconeixements: “Objectiu, zero accidents”
29 gen

Tercera edició dels reconeixements: “Objectiu, zero accidents”

Gaudeix de gran acceptació empresarial

El director de l’Àrea de Prevenció de Riscos Laborals (PRL) d’Activa Mútua, Ceferino Fernández, avança que enguany ja s’ultima la tercera edició dels reconeixements “Objectiu: zero accidents”, destinats a aquelles empreses que en un període de temps d’entre 5 i 10 anys no han registrat accidents laborals. De fet, en aquests moments, l’Àrea de PRL analitza les empreses que durant l’any passat 2019 van ser mereixedores d’aquests.

Es realitzaran actes a les delegacions d’Activa Mútua on se celebren juntes territorials i s’enviaran les acreditacions amb una carta d’agraïment per correu certificat, perquè el reconeixement no comporti cost o impediment a les empreses.

La intenció és fer lliurament d’aquestes acreditacions durant el primer quadrimestre de l’any i la realització dels actes el 28 d’abril, dia internacional de la seguretat i la salut en el treball.

Fernández concreta que la progressió en PRL d’aquestes empreses està relacionat amb les seves activitats preventives. Ara bé, «allà on Activa Mútua interactua com a resultat de les visites dels seus tècnics de prevenció a les empreses -a conseqüència de les pautes del Pla General d’Activitats Preventives (PGAP) o de les activitats de les Comunitats Autònomes amb competències en PRL vinculades a les mútues-, el número d’accidents baixa; el nombre de dies de baixa laboral descendeix i, per tant, disminueix el cost econòmic derivat d’aquestes incidències».

Precisament, el director de l’Àrea de PRL afegeix que al proper mes de març presentaran la memòria del 2019 a la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social (DGOSS) i a la Generalitat de Catalunya on «es ratifica des de fa força temps que, efectivament, així com les empreses d’àmbit general tenen tendència a registrar una pujada dels índexs d’accidentalitat on actua Activa Mútua, succeeix tot el contrari».

En les dues edicions anteriors, més d’un centenar d’empreses van ser mereixedores d’aquests reconeixements. Fernández ressalta que aquestes acreditacions «gaudeixen d’una gran acceptació».

Els tipus d’accidents més habituals durant 2019 van ser; en forma i contacte: els sobreesforços físics o durant l’acompliment d’una activitat física específica com caminar, córrer, pujar o baixar. Les parts del cos més lesionades van ser peus, dits, genoll o esquena, mentre que les malalties més recurrents: dislocacions, esquinços o torçades.

La PRL es promou entre les empreses mutualistes d’Activa Mútua en funció dels compromisos adquirits amb la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social (DGOSS), sobre la base de l’especificat al Pla General d’Activitats Preventives de la Seguretat Social (PGAP). A més de les directrius estipulades en les competències de Comunitats Autònomes.

El PGAP ho apliquen les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social, segons resolució de 28 de març del 2019 de la Secretaria d’Estat de la Seguretat Social i com a desenvolupament del que es disposa en l’RD 860/2018 de 13 de juliol. Per a això, Activa Mútua compta amb un programa d’assistència tècnica a pimes i empreses de sectors preferents.

Finalment, detallar que l’Àrea de PRL d’Activa Mútua ha habilitat una nova estructura organitzativa i una estratègia de gestió per a aconseguir una major transversalitat i una millora del servei. Una altra etapa amb la qual es pretén acostar la cultura preventiva i, en conseqüència, guanyar en dinamisme i efectivitat.

Activa Mútua centralitza a Amposta la seva activitat al Montsià

Activa Mútua centralitza a Amposta la seva activitat al Montsià
09 gen

Activa Mútua centralitza a Amposta la seva activitat al Montsià

Amb la finalitat de millorar el servei a les nostres empreses mutualistes i població protegida, amb data 8 d’abril de 2020, es procedirà a centralitzar tota l’activitat assistencial de la comarca del Montsià al centre d’Amposta situat a la Avgda. Josep Tarradellas, n. 133 i des d’aquí atenderem encantats i millor als nostres mutualistes de la delegació d’Ulldecona.

Un dels principis d’actuació de la mútua és donar una atenció de proximitat garantint uns elevats estàndards de qualitat i eficiència. Forma part del nostre objectiu i això ens compromet a treballar en una millora contínua dels nostres serveis.

Per això, hem unificat tots els nostres recursos a Amposta, a l’Avgda. Josep Tarradellas n. 133, amb la finalitat de centralitzar i optimitzar l’atenció sanitària i la gestió de les prestacions de la Seguretat Social ofertes als treballadors, i millorant en agilitat i eficiència.

Activa Mútua enforteix el centre assistencial de Reus

Activa Mútua enforteix el centre assistencial de Reus
08 gen

Activa Mútua enforteix el centre assistencial de Reus

L’entitat redirigeix recursos a aquesta delegació

Activa Mútua, mútua col·laboradora amb la Seguretat Social número 3, ha començat 2020 potenciant i impulsant la que és una de les delegacions més importants de la seva xarxa estatal: la de Reus (Baix Camp), emplaçada al carrer del Roser n. 107.

L’objectiu d’aquesta estratègia és transmetre la màxima qualitat al catàleg de la Seguretat Social i promoure la salut laboral i millorar la gestió de les prestacions durant els períodes de baixa laboral a una zona: Reus i comarca, on conflueix un nodrit nombre d’empreses protegides per Activa Mútua: més de 3.200 empreses amb un contingent de gairebé 30.000 treballadors adherits; gairebé 5.000 d’ells, autònoms.

Amb aquest propòsit, tant des de la direcció territorial de Catalunya, la direcció d’aquesta sucursal, com la directiva del centre mèdic i assistencial aquí operatiu s’aposta per una millora de la gestió, redirigint tots els recursos sanitaris a una única delegació. La intenció és transmetre competitivitat, eficiència i resolució a les empreses protegides de la zona.

De fet, amb aquest mateix propòsit de potenciació i millora, també s’ha procedit al trasllat al carrer de Roser de l’equip mèdic i sanitari que fins avui oferia les seves funcions al centre assistencial de la seu territorial de Reus-Tecnoparc.

A la delegació de Reus al carrer de Roser treballen 41 professionals, dels quals 26 són personal sanitari.

Aquesta nova configuració permet que la funcionalitat i assistència sigui més folgada i espaiosa, amb la instauració d’un horari més ampli per a l’atenció dels mutualistes: de 8 a 19.30 hores.

Activa Mútua col·labora novament amb la campanya “Posa’t la gorra” el 2020

Activa Mútua col·labora novament amb la campanya “Posa’t la gorra” el 2020
18 des

Activa Mútua col·labora novament amb la campanya “Posa’t la gorra” el 2020

Els treballadors de l’entitat captaran fons per a nens malalts de càncer i les seves famílies

Activa Mútua tornarà a col·laborar el 2020 amb la multitudinària i ja famosa campanya “Posa’t la gorra” que promou l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (Afanoc) i que impulsa a la nostra entitat, la companya Irene Sáez de la delegació de Tarragona.

Així doncs, Activa Mútua tornarà a convertir-se novament en punt de venda d’aquestes divertides i originals gorres, concebudes per prestigiosos dissenyadors/il·lustradors com a Rosa Capdevila, Jordi Labanda o marques com Kukuxumusu, Custo Dalmau, Munich, Desigual…

La campanya “Posa’t la gorra” s’ha convertit en el pilar fonamental per a l’evolució d’Afanoc, ha estat la iniciativa que més repercussió li ha aportat. Concebuda l’any 2001, fins a la data han col·laborat en aquesta campanya més de 5.700 voluntaris; 14 poblacions, inclòs el parc temàtic Port Aventura; promogudes 67 festes i comercialitzades 770.000 gorres. La venda d’aquestes gorres sol complementar-se amb celebracions festives com la que s’organitza al parc temàtic Port Aventura per a conscienciar sobre la realitat i la situació de nens i adolescents amb càncer i les seves famílies, alhora que normalitzar la malaltia i pal·liar les necessitats que sorgeixen una vegada que es confirma el diagnòstic.

“Posa’t la Gorra” és un més dels projectes i activitats que s’impulsen des d’Afanoc. Per exemple: suport psicoemocional, educatiu o social; voluntariat; escoles de formació (a Barcelona i Tarragona) o des de 2011, la iniciativa coneguda com “La casa dels Xuklis”, llar d’uns graciosos ninots que s’especialitzen a llevar els «mals rotllos». Aquesta casa alberga a nens i adolescents amb càncer i a les seves famílies, al carrer Harmonia 8 de Barcelona; prop d’hospitals com el de la Vall d’Hebron o el Sant Joan de Déu. 25 apartaments que permeten a aquests malalts i a les seves famílies desplaçar-se des dels seus llocs d’origen per a rebre els tractaments.

En l’anterior campanya “Posa’t la gorra” de l’any 2019, els treballadors d’Activa Mútua van donar gairebé 2.000 euros. A la delegació de Lleida es va habilitar un punt de venda de gorres que va vendre 39 barrets gràcies a l’emprenedoria de dues companyes de la mútua: Selena Tabarés i Laia Carulla. A Reus-Tecnoparc, Clínica de Tarragona, Barcelona i Palma, els treballadors van comprar gorres i entrades per a Port Aventura gràcies al lideratge d’Irene Saez, qui des de 2018 relleva en aquesta tasca a la companya Pilar Guillemat de Reus-Tecnoparc.

La gorra és tot un símbol de solidaritat per als nens i adolescents malalts de càncer donat que perden el seu cabell.

Afanoc es va fundar el 1987, presidida per Maite Montañés, té l’objectiu de millorar la salut psicosocial dels nens malalts amb càncer i de les seves famílies. Per a això, roman al seu costat durant tot el temps que dura el procés de la malaltia i dona suport psicoemocional, social, educatiu o econòmic.

Nou catàleg de prestacions complementàries d’assistència social

Nou catàleg de prestacions complementàries d’assistència social
17 des

Nou catàleg de prestacions complementàries d’assistència social

En vigor l’1 de gener de 2020, li correspon la seva concessió a les mútues

El passat 13 de desembre, el Boletín Oficial del Estado (BOE) publicava una resolució perquè des de les mútues col·laboradores de la Seguretat Social s’ofereixi un nou catàleg de prestacions complementàries d’assistència social en casos d’accidents de treball (AT) o malaltia professional (MP) a l’empara de l’article 96.1.b del text refós de la llei general de la Seguretat Social. Això, en funció de la disponibilitat pressupostària d’aquestes entitats.

En vigor des de l’1 de gener de 2020, s’estableix que els expedients iniciats i no resolts amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta resolució, s’adaptaran a les previsions contemplades en elles.

Les noves prestacions complementàries són:

–              Rehabilitació i recuperació: Ajudes per a despeses d’ingrés en centres sociosanitaris o residencials; despeses per ingrés d’un treballador en un centre hospitalari; pròtesi o ajudes tècniques no reglades i per a tractaments mèdics o teràpies no reglades.

–              Reorientació professional i adaptació del lloc de treball: formació professional i inserció sociolaboral o adaptació del local on el treballador autònom desenvolupa la seva activitat.

–              Adaptació dels mitjans essencials per al desenvolupament de les activitats bàsiques de la vida diària: eliminació de barreres en habitatge habitual, adquisició d’habitatge habitual adaptat, adaptació de vehicle, suport domiciliari per al desenvolupament d’activitats bàsiques de la vida diària, accés a les noves tecnologies de la informació i comunicació.

–              Altres prestacions: complement a l’auxili per defunció, formació en la cura de persones en situació de gran invalidesa, manteniment de la possessió o gaudi de l’habitatge habitual o altres prestacions a favor del treballador que hagi sofert un accident de treball o malaltia professional i es trobi especialment estat o situació de necessitat.

Podran beneficiar-se d’aquestes prestacions complementàries:

–              La persona treballadora, pels danys soferts com a conseqüència d’un AT o d’una MP, encara amb posterioritat a la pèrdua de l’ocupació, sempre que quedi acreditat amb el corresponent informe mèdic que és conseqüència directa de l’AT o de la MP.

–              El cònjuge o la parella de fet del treballador fins i tot en els casos en els quals no tingui drets successoris del treballador mort i els fills del treballador accidentat. En tots dos supòsits, hauran de constituir una unitat de convivència amb el treballador.

–              Mancant els anteriors, els néts i, mancant aquests, els pares. En tots dos supòsits hauran de constituir una unitat de convivència amb el treballador.

–              Podrà ser beneficiari de la prestació d’auxili per defunció, qualsevol familiar, cònjuge o parella de fet que tingui la condició de drethavent i hagi sufragat les despeses del decés.

El creixement d’Activa Mútua es consolida amb l’estalvi

El creixement d’Activa Mútua es consolida amb l’estalvi
13 nov

El creixement d’Activa Mútua es consolida amb l’estalvi

La direcció celebra a Lleida una segona trobada amb els treballadors, per a analitzar la situació actual i albirar les mesures a emprendre

«La recuperació, el desenvolupament i l’enfortiment d’Activa Mútua es plasmaran gradualment mitjançant l’estalvi i el control de despeses innecessàries», van preponderar recentment els subdirectors, Lidia Mur de Prestacions i el Dr. Joan Rovirosa d’Assistencial.

De tal forma, a Lleida per exemple, s’ha paralitzat l’obertura d’un centre assistencial de dubtosa utilitat a un polígon industrial. O a Tarragona, d’antuvi es tancaran 5 petits centres assistencials amb resultats insatisfactoris o la paralització d’una aplicació informàtica que suposarà a la mútua un estalvi d’entre 1,5-2 milions d’euros.

De fet, amb anterioritat al cop de timó conferit en la gestió d’Activa Mútua, tres quartes parts de la despesa procedia de l’estructura central i això era «inconcebible». En una entitat de serveis assistencials, el 75% del dispendi ha de procedir realment del personal que proporciona el servei.

Recentment, la direcció d’Activa Mútua va celebrar a Lleida la seva segona trobada amb els treballadors per a explicar de manera detallada la situació de la mútua després ja de 8 mesos quan va estar a punt de ser intervinguda per gestió indeguda de recursos públics.

En aquesta ocasió, no va presidir la trobada el director gerent, Miguel Ángel Díaz Peña perquè encapçalessin l’acte dos dels subdirectors de la mútua: Lidia Mur de Prestacions i el Dr. Joan Rovirosa d’Assistencial. L’acte va comptar amb el suport logístic del director de la delegació de Lleida, Santi Figueras.

En representació dels treballadors adscrits a aquesta seu territorial de la mútua i triats a l’atzar, van estar presents: Albert Calderó, d’assessoria jurídica de serveis generals; Laia Carulla de prestacions; Alba Codina, infermera d’ITCC i supervisora a la zona centre-nord; Cristina Esquerda d’atenció al mutualista; Noemí Giró de prestacions; Ana Lapera, infermera assistencial; Lidia Muñoz, cap del departament financer; Sonia Rodríguez de prestacions i David Sabin, fisioterapeuta.

Inquietuds

Estrès, incertesa, desorientació, desmotivació, precipitació, desorganització, incapacitació, indefensió… van ser les inquietuds traslladades pels treballadors al llarg del debat, a conseqüència de les experiències que s’estan vivint en aquesta etapa de transició de la mútua fins a la plasmació total d’una nova i efectiva gestió d’acord amb els paràmetres de la Seguretat Social.

En aquest sentit, els subdirectors van recomanar paciència als treballadors i van verificar que «tot anirà encaixant progressivament». Van aconsellar a la plantilla ser «proactiva» perquè «ningú millor per a conèixer les necessitats de les feines i millorar-les», seguint, és clar, les línies jeràrquiques.

Van exhortar a la plantilla a donar «el màxim de si», a posar ordre, aplicar una política de control de la despesa i una gestió més eficient dels recursos per a arribar a bon port i «enfortir-nos com a mútua».

Els subdirectors van recalcar que s’havia aconseguit «un punt d’inflexió» i per això, estaven convençuts que es produirà un canvi de tendència en el curt termini. «L’interès de la majoria és que tot funcioni bé i lògicament, el control exhaustiu de la despesa és un paràmetre prioritari a causa de l’important problema econòmic regnant resultant de decisions passades no autoritzades i, en conseqüència, la devolució de molts diners a la Seguretat Social».

Aquesta és la situació que està llastrant aquest període intermedi, però ja sabem «què tenim què retornar, què podem gastar i estem a punt de començar a executar». «S’ha de revisar tot, des de les tarifes establertes amb els centres assistencials, les bases reguladores que paguem en prestacions, fins als salaris. Estem reduint dispendis i pagant encara la despesa compromesa, per això encara queden mesos de desajustos».

Els subdirectors van recordar la intervenció que va estar a punt d’ocórrer fa uns 8 mesos, però van vanagloriar la capacitat de la junta general de reaccionar a temps i de nomenar com a director gerent a Miguel Ángel Diaz Peña.

Fusió

Respecte als rumors de fusió amb una altra mútua, els subdirectors no van oblidar que el sector de les mútues ja està sumit en aquesta inèrcia des de fa força temps, això ja no ha de sorprendre a ningú i en qualsevol cas, existeix un pacte polític pel qual «no es regularan les plantilles de les mútues encara que es produeixin fusions». Sense prescindir del fet que el model de les mútues és molt més còmode i barat per al ministeri pel que dóna fe de la seva perdurabilitat en el temps. És més, «amb les integracions s’unificaran els salaris», una circumstància positiva per a Activa Mútua perquè en aquest sentit està «per sota de la mitjana del sector».

«Les fusions ja s’estan produint», van remarcar. De fet, a la Clínica Activa Mútua ja existeix un conveni amb Fremap, Fraternitat i Mútua Universal perquè aquí operin als seus malalts. «S’estan tancant molts acords», van destacar.

Respecte a l’entorn específic de Lleida, els subdirectors van recolzar que és una delegació que registra una bona dinàmica perquè se situa en la mitjana del sector mutualista i fins i tot, per damunt quant a resultats. Tant és així, que la previsió des del vessant assistencial és la de reforçar la seva posició amb un nou traumatòleg: el Dr. Vicente Agraz, qui també operarà a la Clínica Activa Mútua de Tarragona.

Els treballadors de Lleida també van sol·licitar un canvi de l’entorn físic del gimnàs i reformes a l’edifici per fallades estructurals.

Esport en equip. Socialització i amistat. Salut Física i Mental.

Esport en equip. Socialització i amistat. Salut Física i Mental.
25 jul

Esport en equip. Socialització i amistat. Salut Física i Mental.

L’activitat física, l’exercici i l’esport aporten innombrables beneficis per a cos i ment. Els efectes d’una pràctica esportiva regular actuen optimitzant el nostre estat de salut aportant-nos distracció i diversió, a nens, joves i adults.

Però si a tot això, li afegeixes una activitat esportiva en equip, els efectes beneficiosos arriben nous aspectes i facetes per a l’individu.

Els esports en equip permeten construir una vivència grupal d’esforç i superació generant experiències compartides que afavoreixen el creixement individual i grupal.

Això és important per a qualsevol persona, però és de major rellevància durant les etapes de creixement i desenvolupament, especialment durant l’adolescència.

Els esports en equip beneficien enormement a aquests joves en desenvolupament repercutint positivament en un millor exercici físic i mental contribuint a un desenvolupament físic saludable, una potenciació de les capacitats cognitives i oferint rellevants efectes en el pla personal alhora que se’ls desplaça d’eventuals hàbits i conductes menys saludables.

L’esport ve definit per unes regles clares, de manera que facilita l’assimilació i el respecte per les normes en un context distès, el que els joves ajudarà a comprendre que, tant en el camp de joc com fora d’aquest, hi ha regles i límits.

L’esport en equip ensenya a col·laborar amb els altres, aprendre a comunicar-se, desenvolupa la confiança i facilita els beneficis de la complementarietat, unes habilitats útils en l’esport però també en el món real, on és necessari treballar en equip.

Interactuar en grup desenvolupa la solidaritat, la col·laboració, i el respecte pels altres, aprenent sobre tolerància i diversitat acceptant les diferències d’altres i aprenent el valor i utilitat d’aquestes per la complementarietat.

Els efectes beneficiosos que aporta l’esport en equip en el pla psicològic són obvis pel que fa a la millora la consideració que un té sobre si mateix. La participació útil d’un individu en el joc, així com sentir el suport dels altres reforça l’autoestima, afavoreix la superació de pors i complexos i, en conseqüència l’auto consideració resulta reforçada.

L’important és sempre participar, però tots juguem per guanyar. La consecució de l’objectiu, la rivalitat sana i la competitivitat preparen psicològicament l’individu per a un entorn altament competitiu i capaciten l’esportista per afrontar amb humilitat la victòria i amb tolerància la derrota aprenent al maneig de la frustració.

Si a tot això, li afegim els beneficis que la ciència ha evidenciat que aporta la pràctica a l’exterior, l’augment de mediadors químics com les endorfines es multiplica.

Per tot això, la pràctica esportiva en equip, no només és divertida i plaent, no només desenvolupa les capacitats físiques de l’esportista i els seus beneficis no es limiten, tan sols, al pla més orgànic de l’individu. L’esport en equip construeix esportistes alhora que construeix persones, individus sans i equilibrats que al seu torn, construeixen la societat.

Qui no recorda als seus companys d’equip i als seus entrenadors de joventut, sovint amistats que duraran tota una vida o romandran en el record per haver-nos forjat com a persones?

Amb motiu del Dia Internacional de l’Amistat, des Empresa Saludable, ressaltem el paper de l’esport d’equip afavorint la socialització i forjant amistats.

Dr. Pedro Hermoso – Metge especialista en Educació física i Esport

Dia internacional de l’amistat

Dia internacional de l’amistat
24 jul

Dia internacional de l’amistat

El dia 30 de juliol és el dia internacional de l’amistat. Què és l’amistat? El seu significat pot ser diferent per a cada persona, segons les relacions que ha tingut amb els altres i el que ha après sobre aquestes a partir de les seves experiències. L’amistat es pot caracteritzar de la següent forma:

Una persona amb la qual has compartit tot tipus d’experiències i ha estat al teu costat tant en els bons com els mals moments. Amb la qual pots contar perquè t’ajudi en el que necessitis. És amb qui et mostres tal com ets, ja que, no et sentiràs jutjat/ada l’hora d’explicar-li que et passa, que et preocupa o com t’asseguis. I sobretot, és algú amb el qual sents que està al teu costat, encara que en aquest precís moment no estigui allí físicament.

Així doncs, què fa un amic per tu?

  • T’escolta i sent el que fas
  • No et jutja
  • Es mostra empàtic: es posa en el teu lloc.
  • T’ofereix ajuda: per a parlar, fer alguna activitat per a desconnectar… aconseguint que et sentis millor.
  • Té paciència: entén que cada persona és com és i es pren les coses d’una forma o una altra.
  • És sincer i honest amb tu, sent assertiu.
  • Abraça quan ho necessites.

L’amistat en l’empresa

Aquest tipus de relacions també poden veure’s dins de l’entorn laboral, l’amistat pot contribuir positivament a la reducció de factors psicosocials com l’estrès i els conflictes entre els treballadors i treballadores. Ja que, entre persones afins les relacions interpersonals i la comunicació milloren el clima laboral, repercutint favorablement en la productivitat i competitivitat del mercat laboral. El poder comptar amb algú per a demanar-li ajuda i/o explicar-li el que et preocupa i com et sents de forma sincera respecte al treball també influirà en la salut física i emocional. Si som sincers, ens comuniquem de forma assertiva i ens ajudem recíprocament, els problemes o les circumstàncies que estiguin ocorrent en la nostra empresa poden afrontar-se d’una forma més eficaç i menys ansiosa.

És molt important…

Cada amistat és única. Amb cada amistat tenim una història diferent, creant-se en cada cas, vincles distints per la forma de ser de cada persona o per la forma de relacionar-nos (més pròxims o reservats, tímids o explosius, etc.). Aprecia els moments que has tingut fins ara amb els teus amics, amb els teus companys de treball, amb la família, etc. Compta amb ells perquè t’ajudin, mai seràs un pesat/a, mai. La vida t’ha donat l’oportunitat de conèixer persones meravelloses, que fan que després d’haver passat un mal dia o un esdeveniment negatiu et sentis acompanyat, volgut, comprès, alleujat, menys esglaiat… sempre estaran allí, al teu costat. És molt important valorar a les persones que tenim al nostre voltant, el que hem compartit amb ells, les coses bones que ens han aportat… no et sents millor després de pensar en ells? A que estàs esperant? Digues-los l’important que són per a tu!

 

Albert Joana Santiveri – Departament Prevenció Riscos Laborals Activa Mutua

 

El valor de l’amistat

El valor de l’amistat
24 jul

El valor de l’amistat

En l’actualitat vivim encadenats a horaris rígids, sent esclaus de les nostres obligacions que ens porten a un ritme accelerat el qual ens condueix a comportar-nos de forma mecànica, lluny de nosaltres mateixos. Aturar-se, respirar en silenci i connectar amb el que ens fa gaudir, aspectes que tenen poca prioritat en les nostres atapeïdes agendes rutinàries.

Dedicar-espai i temps diàriament on trobar moments plaents augmenta el nostre benestar a nivell cognitiu, emocional i corporal.

Les relacions d’amistat, on hi ha vincles sòlids, ens ajuden a relaxar-nos, a deixar enrere els innombrables rols pels que transitem al llarg del dia, poder ser un mateix sense necessitat de donar una imatge diferent o condicionada pel context.
Ja des de la infància, el grup d’iguals ens ajuda a identificar-nos i a crear la nostra identitat, com a éssers gregaris que som, necessitem un grup de referència fora de la família per al creixement personal, on les relacions interpersonals tinguin lloc.

L’amistat genera nombrosos beneficis per a la nostra salut, sentir que tenim suports externs a la nostra vida, poder comptar amb algú que t’estima i que aquesta persona compti amb tu, que s’interessi pel que et passa i estigui disposat a escoltar-te, amistats que no jutgen , que et volen pel que ets, que permeten que un sigui lliure més enllà de fingir per complaure a l’altre, i relaxar-nos sense por al rebuig o al qüestionament, poder generar aquest tipus de trobades millora el nostre benestar psicològic.

És important no caure en l’exigència que els amics han de ser perfectes i estar preparats per atendre totes les nostres necessitats, n’hi ha prou amb que et acceptin i també el nostre propi treball poder valorar aquestes actituds, deixant enrere pretensions o la idealització sobre l’amistat . Un amic que acompanya, ajuda a reduir l’estrès, un amic que escolta de forma activa, on es doni un espai de comunicació desinteressat, ja ens condueix cap a alguna cosa més saludable, perquè el simple fet de verbalitzar un pensament o una emoció ens ajuda a prendre consciència interna, digerir i integrar els nostres estats i validar-los com a propis tot i que ens resultin desagradables.

Quan sentim que algú es preocupa per nosaltres, augmenta l’autoestima i l’autocura, en cas contrari, la sensació de soledat sol conduir a l’abandonament. Una cosa que acabarà incidint en la salut de forma negativa.

A més la interacció humana és una factor que estimula el cervell, sostenir una conversa o pensar en una realitat diferent a la pròpia dinamitza l’activitat cerebral, que es manté aïllat tendeix a perdre capacitats cognitives.

Les nostres amistats, aquelles en què ens reconeixem i ens reafirmem, créixer al costat d’algú, que s’alegra dels teus alegries, dels teus triomfs, i també comparteix el teu dolor i els teus derrotes, l’amistat és un exercici ininterromput d’adaptació perquè estem canviant constantment , mai som els mateixos, acompanyar en la mutació tantes vegades com sigui necessari, d’acord, escoltar i també demanar el nostre lloc per parlar, aspectes que fan de la nostra vida un lloc perquè brot la tendresa i l’alegria.

Les amistats, aquest refugi per a sentir-se en calma i acompanyat, l’elecció fora de la família imposada, el lloc on les preocupacions i el malestar disminueixen. Tenir cura i saber mantenir les nostres relacions d’amistat facilita el nostre funcionament quotidià i millora la relació amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb el món.

Qui té un amic té un bàlsam per descansar i connectar amb l’essència més genuïna.

Isabel Arduny – Psicòloga Activa Mútua