Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR la política de cookies

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

categories: Empresa saludable

Bon estiu!

Bon estiu!
17 jun

Bon estiu!

Si les onades de calor ho permeten, desitgem a les nostres empreses mutualistes i treballadors protegits que puguin descansar, desconnectar i gaudir

El 21 de juny comença l’estiu fins al pròxim 22 de setembre.

Si no fos per l’escalfament global, les onades de calor i l’afectació que té aquest fenomen en la salut de les persones –preguem la màxima precaució amb aquestes inclemències- a l’estiu sempre se l’ha relacionat amb descans, tranquil·litat, vacances, viatges, passar més temps amb els sers estimats… Viure el present més que mai, oblidar l’estrès, desconnectar de problemes i rutines. Segons fonts de la Societat Espanyola per a l’Avanç de la Psicologia Clínica i de la Salut en el Segle XXI.

Però ull, cal saber fer-ho, que també diuen que és l’època de l’any en la qual més divorcis es gesten. Així que molta paciència, diàleg i comprensió. La calor canvia el caràcter, provoca insomni i aguditza l’estrès ja preexistent. Els nens necessiten activitats, no passar-se tot el dia a casa. Practicar exercicis de relaxació com a respiracions conscients, estiraments o meditació ajuda també bastant.

Els dies de festa ens permeten passar més temps a l’aire lliure i, per tant, beneficiar-nos de la vitamina D dels raigs del sol, molt beneficiosa per a absorbir millor el calci, principal component dels ossos. També per a moltes funcions cel·lulars en el cos. Té propietats antiinflamatòries, antioxidants i neuroprotectores, que contribueixen a enfortir el sistema immune, la funció muscular i l’activitat de les cèl·lules cerebrals, argumenten altres fonts de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família.

Assossec

Tenir més temps lliure, ens allibera de les obligacions diàries i afrontar crisi ansiós depressives.

L’alimentació millora, perquè aquesta època de l’any no convida a menjars copiosos i sí a ingerir més fruites i verdures. També, la citada època ens influeix a beure molta més aigua. La hidratació és summament beneficiosa per a l’organisme i acreix la sensació de benestar.

D’altra banda, que el temps “acompanyi”, estimula a passar menys hores apoltronat al sofà i davant la televisió, a caminar més i, per tant, prevenir obesitat, malalties cardíaques, hipertensió, diabetis… enfortir músculs i ossos, i predisposar a un estat d’ànim més optimista.

Estar més temps fora de casa ens relaciona més amb la gent. Segons les fonts consultades científiques, això disminueix el risc a patir demència o altres malalties mentals.

Ull amb la calor a la feina

Ull amb la calor a la feina
16 jun

Ull amb la calor a la feina

L’accidentalitat laboral augmenta un 20% durant els mesos més tòrrids

Ja és aquí la calor i si cal continuar treballant perquè no és moment encara de vacances, és necessari adoptar una sèrie de mesures preventives a l’àmbit laboral. El propòsit: minimitzar accidents de treball i malalties laborals en aquesta problemàtica època de l’any.

Segons fonts del Departament d’Epidemiologia i Bioestadística de l’Escola Nacional de Sanitat de l’Institut de Salut Carles III, les defuncions per cops de calor al conjunt de l’Estat espanyol són de l’ordre de 1.300 a l’any.

Davant l’escalfament global, les previsions són bastant alarmants, perquè la xifra de finats pot disparar-se, segons les citades fonts, als 12.000 i generar un cost supletori a la Seguretat Social d’uns 50.000 euros a l’any –manifesten-, si no es prenen les mesures preventives necessàries per a pal·liar la nova conjuntura que genera aquesta catàstrofe natural.

Ja avui, a l’àmbit laboral, la sinistralitat augmenta un 20% durant els mesos més calorosos de l’any, segons fonts de CC.OO.

Bona ocasió llavors, per a replantejar revisions mèdiques que detectin possibles patologies que s’agreugin amb esforços a altes temperatures. Descartades malalties o altres riscos de salut, convé que els responsables de l’empresa replantegin l’organització del treball per a moderar o evitar en la mesura del possible les activitats físiques en hores extremadament caloroses.

En paral·lel, cal tenir cautela perquè els treballadors a la intempèrie, sota condicions molt caloroses i amb comeses exigents, beguin suficients líquids per a compensar la pèrdua dels mateixos amb la secreció de suor.

No menys important és mantenir la pell sempre neta per a facilitar la transpiració, així com l’ús de gorres o barrets amb els quals protegir el cap del sol.

Hidratació

Davant condicions de feina complicades per la calor excessiva, l’organització laboral ha de permetre la realització periòdica de descansos breus per a afavorir la recuperació i la hidratació. En cas que la persona sofreixi trastorns lleus, tipus enrampades o esgotament, ha de suspendre l’activitat perquè no s’agreugin i esdevingui el tan temut cop de calor.

El cop de calor no és molt comú, però sí greu. En cas d’insolació prolongada, l’organisme és incapaç d’adaptar-se a l’augment de temperatura, els mecanismes de termoregulació són insuficients i es detenen. Davant aquest contratemps, és primordial que el cervell continuï rebent sang. Per a això, cal traslladar a l’afectat a un lloc fresc i ombrívol. Refrescar-li el cos amb compreses mullades, especialment en aquelles zones on concorren vasos sanguinis importants: coll, pit, axil·les, engonals… Si l’afectat està conscient cal oferir-li abundant aigua fresca i ventar-lo.

Si té convulsions, cal controlar els signes vitals, la via aèria i col·locar-ho en posició lateral. Tot seguit, procedir al trasllat immediat a un centre sanitari o avisar als serveis mèdics d’urgència.

Més informació: en aquest enllaç

Ser feliç per a tenir salut

Ser feliç per a tenir salut
16 jun

Ser feliç per a tenir salut

L’alegria s’aprèn per a estar content, sa i longeu

El 20 de juny és el Yellow Day o el dia més feliç de l’any. Així ho reflecteixen estadístiques com el World Happiness Report (WHR) (“Informe Anual de la Felicitat”), promogut per la Xarxa de Solucions de Desenvolupament Sostenible de l’Organització de les Nacions Unides (ONU).

Això de yellow (groc) és perquè segons la psicologia dels colors, aquest en concret es vincula amb felicitat, optimisme, positivisme, diversió, intel·ligència i creativitat.

Des d’una òptica macroeconòmica i sociològica, el WHR empra les següents variables per a establir un rànquing dels països més feliços. Aquests paràmetres són: Producte Interior Brut (PIB), ajudes per a la població, esperança de vida, llibertat, percepció de la generositat, índex de corrupció i qualitat de vida dels habitants.

Així doncs, els països que desborden més alegria són: Finlàndia, Dinamarca, Suïssa, Islàndia, Holanda, Noruega, Suècia, Luxemburg, Àustria i Nova Zelanda. Espanya hi és al lloc número 24, tenint en compte que entre el 2017 i 2019 hi era al 27, malgrat els rigors de la pandèmia i la forta crisi econòmic i sanitària que sacseja al país.

Però independentment de conjuntures, infraestructures, serveis… Com ser feliç?

Les regles

La Universitat d’Harvard (Cambridge, EUA) ofereix sis consells per a sentir-se “afortunat i content”. Perquè segons el parer d’aquesta magna institució, cal “aprendre a ser feliç”.

  • Perdonar-se els fracassos a un mateix, és més, felicitar-se per ells. A l’acceptar les emocions negatives, s’aconsegueix positivitat i alegria. Baixos nivells de perdó, retroalimenten depressió, ansietat i baixa autoestima.
  • Lo bo no es cosa feta, cal agrair-ho. Els esdeveniments no son fortuïts.
  • Fer esport. En caminar només 30 minuts al dia a pas ràpid o una hora de manera més relaxada, el cervell secreta endorfines i per tant, s’és feliç i minora el dolor.
  • Identificar què és veritablement important. “Qui molt abasta, poc estreny”, resa el dit popular. I no sols a la feina, també amb la família. Cal desconnectar i gaudir dels éssers estimats.
  • Meditar. Combat l’estrès i resisteix les trompejades, gràcies a la pau interior que comporta.
  • Resiliència. No tot és diner, la felicitat és un estat mental. Els depressius s’autoculpen dels seus fracassos i relacionen els èxits amb factors externs a ells. Tampoc és qüestió de “penjar-se medalles” constantment. No cal perdre la percepció que el fracàs és una oportunitat d’aprenentatge i adaptació. És la capacitat d’un individu per a enfrontar-se a circumstàncies adverses, condicions de vida difícils o situacions traumàtiques, recuperar-se i sortir enfortit.

Una altra universitat, la d’Utah (EUA) manifesta que les persones felices se senten bé amb si mateixes, tendeixen a cuidar-se més i a portar estils de vida saludables com fer exercici, menjar bé o dormir les hores necessàries. La felicitat incideix directament sobre el sistema cardiovascular i immunològic, en els nivells hormonals i inflamatoris i l’acceleració de la cicatrització de les ferides. Sent feliç s’és més sa i longeu.

En l’entorn laboral, els treballadors feliços estan més compromesos amb els projectes de l’empresa i la seva major implicació infon major productivitat a la companyia.

Per a plasmar aquesta circumstància, els directius han d’enarborar estendards com a formació, igualtat de gènere, organització laboral interna, conciliació familiar…

Apoderament

Segons Right Management, el 70% dels treballadors compromesos amb la seva feina, romandran mínim 5 anys més en la empresa.

No menys importants són els elements infraestructurals com l’aïllament acústic de les instal·lacions, el control de la temperatura ambient, la possibilitat de treballar amb llum natural, la correcta ventilació…

Des de l’òptica crematística, Frederick Irving Herzberg, eminent psicòleg especialista en gestió administrativa d’empreses i impulsor de la motivació i la higiene, reflexiona que el sou satisfà les necessitats del treballador a curt termini. Ràpidament, s’han d’aplicar noves formes de motivació. Per això, els plans de retribució haurien de ser el més flexibles i personalitzats, i incloure retribucions econòmiques fixes i variables, beneficis socials (segurs, assistència sanitària), recompenses professionals (formació, promoció, vacances…).

El 30% de la població és al·lèrgica

El 30% de la població és al·lèrgica
15 jun

El 30% de la població és al·lèrgica

La malaltia s’expandeix imparable pel deteriorament del medi ambient i l’excés d’higiene

El 20 de juny finalitza la Setmana Mundial de l’Al·lèrgia que promou l’Organització Mundial de l’Al·lèrgia amb la intenció d’alertar i alliçonar a les persones amb aquesta malaltia.

Consells molt significatius i a tenir en compte, a tenor del seu important progrés que tan sols a l’Estat afecta ja al 30% de la població, això és, a més de 14 milions de persones, segons assenyala la Societat Espanyola d’Alergologia i Immunologia Clínica (Seaic).

És més, el Centre Europeu per a la Recerca de les Al·lèrgies adverteix que ja avui, sofreixen la malaltia 1 de cada 2 europeus. I per si no fos suficient, el nombre de nens amb al·lèrgies augmenta un 2% cada any a l’Estat, ressalta la Societat Espanyola d’Immunologia Clínica, Alergologia i Asma Pediàtrica, des d’on s’assegura que en les pròximes dècades el percentatge d’infants amb al·lèrgies als països desenvolupats serà del 50%.

Deteriorament

Des de Seaic, apunten a més que les malalties al·lèrgiques causen un absentisme laboral mitjà de 14,5 dies a l’any degut a la afecció de la salut dels treballadors. De fet, la mateixa entitat comenta que l’augment d’aquestes patologies és fa més palesa a la població urbana. No sols pels al·lergògens aeris, sinó també pels aliments o medicaments.

La causa d’aquest augment, especifiquen des de l’Organització Mundial de l’Al·lèrgia, ha estat per l’escalfament global, la deterioració del medi ambient, unit a l’excés d’higiene de les persones que trastorna el sistema immunològic.

Les al·lèrgies són alteracions físiques que es produeixen en l’organisme dels éssers humans en reaccionar davant una substància estranya. Aquestes reaccions estan associades al sistema immunològic, el qual és l’encarregat de produir anticossos davant elements externs com a pols, fum, pol·len, pèls de mascotes, aliments, medicaments…

En general, quan una persona sofreix d’al·lèrgia presenta simptomatologies com a inflamació de les vies respiratòries, digestives, o dermatològiques. Les al·lèrgies s’han de tractar a temps per a evitar complicacions perilloses.

Anafilàxia

De fet, el lema de la campanya d’aquest any de l’Organització Mundial de l’Al·lèrgia és “Anafilàxia”, és a dir, reacció al·lèrgica greu que fins i tot pot causar la mort per dificultat per a respirar i empassar, erupció cutània, disminució de la pressió arterial, pols feble, tos persistent, nàusees vòmits, pèrdua del coneixement…

Com a prevenció, a part de mascareta, les vacunes són bastant eficaces perquè enforteixen el sistema immunològic. Eviti’s romandre molt de temps a l’aire lliure, viatjar amb el cotxe amb les finestretes tancades, no exposar-se a aires condicionats ni deixar les finestres de la llar obertes massa temps.

El 60% de les malalties al·lèrgiques afecten les vies respiratòries. Del total d’al·lèrgics, la Seaic delimita a 6 milions de persones les afectades amb rinitis al·lèrgica. Per cert, a 3 milions d’espanyols se’ls ha diagnosticat asma.

Els quadres al·lèrgics presenten una gran temporalitat, ja que s’agreugen a la primavera a causa de la germinació de les plantes i la propagació de pol·len per l’ambient. Encara que un altre element important a tenir en compte en les al·lèrgies és la humitat, entorn molt propici per als no menys perniciosos àcars, fongs o floridura.

Menjar sa també salvaguarda al medi ambient

Menjar sa també salvaguarda al medi ambient
15 jun

Menjar sa també salvaguarda al medi ambient

Els aliments locals i de temporada estan en perfecta sintonia amb el desenvolupament sostenible

Molt es parla de desenvolupament sostenible. Una de les explicacions més interessants és la que assegura que “satisfà les necessitats actuals de les persones, sense comprometre la capacitat de les futures generacions per a satisfer les seves”, segons l’Informe de la Comissió Mundial sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament.

En definitiva, que el benestar de la població no té per què col·lidir amb la protecció i preservació dels recursos naturals.

El 18 de juny, Dia de la Gastronomia Sostenible, es difonen aquests conceptes des de la perspectiva dels aliments que no tenen un impacte negatiu sobre el medi ambient i que ajuden a cuidar al planeta com, per exemple, els productes locals i de temporada. O els articles a granel, millor que els envasats. L’ús de més verdures en les àgapes i no tant de carn, l’estalvi d’aigua o contribuir al reciclatge amb l’adquisició de manufactures sense envasos de plàstic.

“La salut i el desenvolupament sostenible estan íntimament units”, argumenta el Ministeri de Sanitat. “La salut de les poblacions depèn directament de la possibilitat d’accedir a fonts d’aigua netes, de comptar amb sistemes d’evacuació d’aigües residuals, d’ambients lliures de contaminació, del control de malalties i epidèmies, i de la possibilitat d’accés als serveis sanitaris”. Per contra –afegeix-, “la pobresa, la falta d’educació i formació, els desastres naturals o induïts per l’home i la urbanització desmesurada, poden exacerbar els problemes sanitaris. Com a conseqüència, una salut pobra, està associada amb un descens de la productivitat, particularment al sector agrícola”.

Una manera pràctica de contribuir amb la gastronomia sostenible és consumir articles amb segell de denominació d’origen, els quals gaudeixen de reconeixement per la seva excel·lent qualitat. Gràcies a aquestes iniciatives, els productors aconsegueixen acords de cooperació en la cadena de producció, distribució, comercialització i certificació d’aquestes viandes.

En harmonia

Aquesta efemèride suposa un avanç per als objectius de desenvolupament sostenible que planteja l’ONU en l’Agenda 2030, orientats a reduir la fam, la pobresa i a contribuir amb una vida més harmoniosa i equilibrada amb el medi ambient.

Activa Mútua és conscient del seu paper d’agent de canvi i sensibilització, per la qual cosa, en el marc de la política de responsabilitat social integra el programa “Sostenibilitat Mediambiental”, on estableix estratègies mediambientals i tecnologies ecològiques per a col·laborar amb la comunitat internacional a aconseguir els compromisos mundials en matèria de canvi climàtic. En aquest sentit, treballa d’acord amb els esmentats objectius de desenvolupament sostenible.

La mútua col·laboradora número 3 de la Seguretat Social, en el seu compromís amb el medi ambient, treballa per a la reducció de les emissions de CO₂ i la millora de l’eficiència energètica. Per a reduir emissions, aplica criteris ambientals en vehicles, calderes, o refrigeració. De fet, durant la pandèmia ha reduït un 90% els desplaçaments, gràcies a la proliferació de l’ús de videoconferències, la qual cosa ha suposat una important reducció d’emissions.

Quant al consum elèctric, es contracta energia elèctrica renovable, s’empra il·luminació intel·ligent i de baix consuma als interiors y a rles etolacions exteriors, fa compres verdes, la climatització és de baix consum amb l’incorporació de criteris d’eficiència i sostenibilitat en el llibre d’estil de la mútua.

Per a reduir i reutilitzar els desaprofitaments, Activa Mútua segrega els residus sanitaris GII, GIII i GIV mitjançant contenidors específics. Procura el mínim consum de paper amb la implantació d’aplicatius per a facturació, així com el seu ús racional i reutilització. També disposa de contenidors per al reciclatge de tòners, piles i plàstics.

Cal destacar la col·laboració del personal de la mútua, d’aquí l’elaboració d’un manual de bones pràctiques mediambientals. Així mateix, a través del voluntariat corporatiu, la plantilla desenvolupa accions en defensa del medi ambient de manera desinteressada.

L’exercici redueix en més d’un 20% la possibilitat de tenir càncer renal i augmenta un 15% les expectatives en les persones ja malaltes

L’exercici redueix en més d’un 20% la possibilitat de tenir càncer renal i augmenta un 15% les expectatives en les persones ja malaltes
15 jun

L’exercici redueix en més d’un 20% la possibilitat de tenir càncer renal i augmenta un 15% les expectatives en les persones ja malaltes

Es diagnostiquen 10.000 casos anuals. Moren 2.500 persones en aquest període

En el Dia Mundial del Càncer de Ronyó, 17 de juny, advertim –tal i com aconsella la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (Seom)- no fumar ni beure alcohol; en l’àmbit laboral, prevenir l’exposicions a productes químics tòxics com el cadmi, els asbestos o el petroli; controlar l’obesitat, la hipertensió; l’ús indiscriminat d’analgèsics com l’aspirina o la fenacetina, entre altres.

Alguns pacients amb insuficiència renal crònica i dialitzats, presenten quists renals que poden fer-se malignes.

També es detecta que un 5% pot ser d’índole hereditària.

Manifestacions

Grosso modo, els símptomes del càncer renal són: hematúria (sang en l’orina), dolor en el costat, anèmia, febre, pèrdua de pes…

Uns 10.000 nous diagnòstics d’adenocarcinoma renal es registren a l’Estat a l’any. El 3% del total de tumors malignes. Els homes, a partir dels 50 anys, sofreixen el doble de possibilitats d’emmalaltir que les dones.

Sembla demostrar-se que fer exercici o certa activitat física diària, redueix en més d’un 20% la possibilitat de contreure aquesta malaltia, segons manifesta la Coalició Internacional de Càncer Renal (IKCC) i fins i tot, incrementa un 15% l’expectativa de vida de les persones ja malaltes amb aquest tumor maligne. Una activitat física moderada amb efectes no tan sols a l’organisme, sinó també a lo psicològic i emocional com a córrer, caminar, pesos, pilates, ioga, estiraments…

A l’Estat moren a l’any unes 2.500 persones a causa del càncer renal.

Els tractaments inclouen, segons casos i gravetat: cirurgia (nefrectomia, embolització, crioablació, ablació per radiofreqüència…), radioteràpia, tractament sistèmic, quimioteràpia, immunoteràpia o teràpia dirigida amb fàrmacs diana, entre altres, segons la Seom.

Roncar impedeix descansar bé i pot provocar accident de treball o malaltia laboral

Roncar impedeix descansar bé i pot provocar accident de treball o malaltia laboral
11 jun

Roncar impedeix descansar bé i pot provocar accident de treball o malaltia laboral

Més d’un milió de persones pateixen síndrome d’apnea obstructiva del somni, el 80% sense diagnosticar

Alguns accidents de treball i malalties laborals es vinculen amb el cansament de l’empleat. I aquest abatiment, entre multitud de causes, també pot estar relacionat amb el fet de no dormir bé a les nits, a causa dels roncs. Esgotament que pot “contagiar-se” a la parella, perquè aquests sorolls no la deixin reposar adequadament i, per tant, també ella pugui tenir incidències en l’entorn laboral.

Més d’un milió de persones a l’Estat -el 4% homes, el 2% dones- pateixen Síndrome d’Apnea Obstructiva del Somni (Saos), una de les principals causes del ronc; una de les patologies respiratòries més significatives, després de l’asma o la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC). D’aquest milió de persones, existeix la barbaritat d’un 80% de pacients sense diagnosticar, segons la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (Separ). De fet, el Saos és el trastorn del somni més freqüent després de l’insomni.

El 40% de les visites que reben els pneumòlegs estan relacionades amb trastorns respiratoris durant el somni. I és que a part del Saos, aquests especialistes també poden topar-se amb la Síndrome d’Apnea Hipòpnea del Somni (SAHS), la Síndrome d’Apnea Central del Somni (Sacs) o, entre altres, la Síndrome d’Hipoventilació per Obesitat (SHO).

Consells

Per a intentar prevenir aquestes malalties, és aconsellable no fumar ni prendre estimulants ni hipnòtics abans d’anar-se al llit.

No existeix farmacopea per a la curació dels roncs, ara bé, segons les mateixes fonts, la pressió positiva contínua en la via aèria superior durant 4 hores al llarg del somni, prevé apnees. També existeixen dispositius orals de desplaçament de la mandíbula o de retenció lingual. I com última possibilitat, pot contemplar-se cirurgia en la via aèria superior.

Abans d’arribar a aquestes conclusions, el pneumòleg estudiarà la intensitat i freqüència del ronc, l’aparició i periodicitat de les apnees, si el pacient acusa cansament durant el dia, si presencia somnolència diürna o somni en determinades ocasions.

Evidentment, l’especialista també contemplarà aspectes com l’edat, el sexe i la tensió arterial del malalt (hipertensió). I donat el cas, pot plantejar un estudi polisomnogràfic nocturn que permeti catalogar el tipus de trastorn respiratori davant el qual es troba.

1,7 milions de donants de sang per a gairebé 2 milions de transfusions a l’any

1,7 milions de donants de sang per a gairebé 2 milions de transfusions a l’any
11 jun

1,7 milions de donants de sang per a gairebé 2 milions de transfusions a l’any

Ajuden a pacients en tractament oncològic, intervenció quirúrgica, malaltia crònica, trasplantats, anèmia o parts

El 14 de juny, Dia Mundial del Donant de Sang, donem les gràcies als més de 1,7 milions de donants que existeixen a l’Estat. Amb la seva ofrena, aconsegueixen ajudar malalts a sortir de processos complicats. Gairebé 2 milions de transfusions es practiquen cada any en aquest país.

Segons la Federació Espanyola de Donants, el perfil del donant és home en un 56% i dona en un 44%. El 40% del total, de 31 a 45 anys d’edat. A tot el món, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), s’obtenen més de 117 milions d’unitats de sang a l’any.

També avui, des d’Activa Mútua, sensibilitzem i conscienciem de la importància de donar sang per a contribuir a la salut de persones malaltes necessitades de transfusions urgents.

Per a ser donant, s’han de complir una sèrie de requisits:

  • Major d’edat (entre 18 i 65 anys)
  • Estar sa
  • Pes mínim 50 kg
  • No haver sofert malalties infeccioses (VIH-Sida, sífilis, hepatitis, paludisme…)
  • No consumir drogues
  • Sense tractament antibiòtic o altres medicaments
  • Tensió arterial normal
  • Sense tatuatges o pírcings recents (mínim 4 mesos)
  • No estar trasplantat
  • No haver rebut transfusions
  • Contraproduent per a dones embarassades
  • No haver estat intervingut quirúrgicament o practicat endoscòpia (mínim 4 mesos)

Formalitat

Complerts aquests requeriments, el donant, abans de fer-ho, haurà:

  • Haver ingerit un menjar complet, una o dues hores abans de l’extracció
  • Indicar medicació o tractament, cas de secundar-se
  • Anàlisi de sang previ per a determinar compatibilitat, grup sanguini i descartar infeccions
  • Després de la donació, la persona haurà de prendre líquids i consumir aliments. Durant les 24 hores següents, no aixecar pes ni fer esforços físics

El procés dura uns 20 minuts i es pot repetir una vegada a la setmana.

El lema d’aquest any de l’OMS és: “Dóna sang perquè el món continuï bategant” i així, enfortir la solidaritat i la cohesió social. Al mateix temps que estimular a la població jove a unir-se a aquesta iniciativa solidària. Ja que molts països presenten dificultats per a obtenir sang segura i de qualitat.

El 2021, el país triat com a amfitrió ha estat Itàlia i l’esdeveniment mundial de celebració d’aquesta important efemèride té lloc a Roma, amb tots els esforços addicionals en temps de pandèmia per a gestionar la donació de sang i plasma.

23.000 nous afectats amb càncer de pell a l’any

23.000 nous afectats amb càncer de pell a l’any
09 jun

23.000 nous afectats amb càncer de pell a l’any

Greu malaltia, fàcil de prevenir amb precaucions bàsiques

13 de juny, Dia Europeu de la Prevenció del Càncer de Pell, ressaltem als treballadors protegits de les nostres empreses mutualistes, que aquesta malaltia és una de les més fàcils d’evitar si es prenen una sèrie de precaucions bàsiques de protecció davant l’exposició dels raigs UV.

Per descomptat que el sol és una excepcional font de vitamines, com la D, que entre molts beneficis, afavoreix la fixació del calci en els ossos i prevé davant l’osteoporosi.

Així i tot, en la mesura que sigui possible, és recomanable, no exposar-se a l’astre entre les 12 i les 17 hores, sobre tot els mesos d’estiu. I no despreocupar-se perquè estigui ennuvolat, els raigs UV actuen igual.

No romandre sota el sol durant llargs períodes de temps.

Bàsic, protegir-se amb cremes solars d’alt factor de protecció (mínim de 30 amb aplicacions cada 2 hores), roba, ulleres de sol, beure aigua amb freqüència per a hidratar la pell i acudir al dermatòleg davant el menor signe d’alerta. Com, per exemple, tota aquella marca en la pell que canviï de color, grandària, forma, superi els 6 mm, s’escati, piqui, sagni o no cicatritzi.

Dels més freqüents

I és que el càncer de pell és un dels més freqüents al nostre país. Es detecten 23.000 nous casos a l’any. 47 afectats per cada 100.000 habitants, segons l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC).

A tot el món, es diagnostiquen més de 3 milions de malalts amb carcinomes o melanomes. Un terç del total de càncers. Tant és així, que cada 9 minuts mor una persona en el planeta per càncer de pell, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

És més freqüent en l’home circumscrit a la població activa i a part de l’exposició excessiva o inadequada al sol, aquesta malaltia també pot aparèixer en entrar en contacte amb substàncies carcinògenes presents en alguns processos industrials.

Ull! -mai més ben dit- davant la llum reflectida en les superfícies metàl·liques, ja que poden ocasionar lesions oculars.

Más información:

NOMÉS TENS UNA PELL, PROTEGEIX-LA! – Prevencion (activamutua.es)

test.pdf (activamutua.es)

autoexamen-paso-a-paso.pdf (activamutua.es)

Guía-melanoma-cutáneo_VF2.pdf (aedv.es)

Cáncer de piel: causas, síntomas y prevención – AECC – YouTube

(1) Regla del ABCD – YouTube

Segona causa de mort per càncer en els homes

Segona causa de mort per càncer en els homes
09 jun

Segona causa de mort per càncer en els homes

Diagnosticats 36.000 nous casos de tumor de pròstata a l’any; 1,3 milions en el món

L’11 de juny, Dia Mundial del Càncer de Pròstata, és l’ocasió per a reflexionar i conscienciar davant la gravetat d’aquest càncer entre el col·lectiu masculí.

El seu impacte no és fútil: 36.000 nous casos a l’any a l’Estat; 1,3 milions al món.

És el segon càncer més diagnosticat després del de còlon i és la segona causa de mort per càncer en homes. En concret, moren més de 6.000 homes a l’any per aquest motiu. Segons l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC).

Si bé la incidència d’aquest tumor ha augmentat, també l’ha fet la supervivència dels afectats. En específic, el 85% dels malalts sobreviuen més de 5 anys, una vegada diagnosticada la malaltia.

En el planeta, és la vuitena causa de mort i la cinquena en els homes.

Què fer? Com prevenir el càncer de pròstata?

És curable si es diagnostica a temps, per a això, és vital que la població masculina, a partir dels 40 anys, es realitzi revisions mèdiques prostàtiques preventives i regulars com el seguiment del nivell de l’antigen prostàtic específic (PSA). D’aquesta manera, el tractament serà menys invasiu.

Hàbits saludables

Encara que aquesta patologia no sol estar associada a un estil de vida i a una sèrie d’hàbits, sinó més aviat a l’edat o a antecedents familiars, ajuda l’adopció d’hàbits de vida saludables com: no beure alcohol, no fumar, no ingerir substàncies nocives. Fer exercici regularment (caminar mínim 1 hora cada dia) per a rebutjar toxines i prevenir l’obesitat i el sobrepès. Per a això, cal controlar també l’alimentació, augmentant el consum de proteïnes, verdures, fruites i vegetals, i disminuint la ingesta de farines, carns vermelles, sal i sucre. També és destacable no abusar de medicaments ni fàrmacs sense prescripció mèdica. D’igual forma, és molt beneficiós mantenir una activitat sexual freqüent. Tant és així que, amb una ejaculació periòdica, la probabilitat de patir càncer de pròstata es redueix al 47%, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

La pròstata és una glàndula amb forma i grandària de nou que se situa sota la bufeta i davant del recte en els homes. És l’encarregada de produir el líquid seminal que nodreix i transporta l’esperma.

Els símptomes del càncer són: demora, dificultat, ganes freqüents d’orinar, pèrdua de pes, disfunció erèctil, presència de sang en orina i semen; dolor al maluc, columna vertebral o costelles, feblesa i endormiscament de cames i peus…

El tractament dependrà, és clar, del grau de lesió de cada pacient.

En conseqüència, les actuacions urològiques contemplen: la prostatectomia oberta, radioteràpia, crioteràpia, teràpia hormonal, quimioteràpia, immunoteràpia…