Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR la política de cookies

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

categories: Empresa saludable

Esport en equip. Socialització i amistat. Salut Física i Mental.

Esport en equip. Socialització i amistat. Salut Física i Mental.
25 jul

Esport en equip. Socialització i amistat. Salut Física i Mental.

L’activitat física, l’exercici i l’esport aporten innombrables beneficis per a cos i ment. Els efectes d’una pràctica esportiva regular actuen optimitzant el nostre estat de salut aportant-nos distracció i diversió, a nens, joves i adults.

Però si a tot això, li afegeixes una activitat esportiva en equip, els efectes beneficiosos arriben nous aspectes i facetes per a l’individu.

Els esports en equip permeten construir una vivència grupal d’esforç i superació generant experiències compartides que afavoreixen el creixement individual i grupal.

Això és important per a qualsevol persona, però és de major rellevància durant les etapes de creixement i desenvolupament, especialment durant l’adolescència.

Els esports en equip beneficien enormement a aquests joves en desenvolupament repercutint positivament en un millor exercici físic i mental contribuint a un desenvolupament físic saludable, una potenciació de les capacitats cognitives i oferint rellevants efectes en el pla personal alhora que se’ls desplaça d’eventuals hàbits i conductes menys saludables.

L’esport ve definit per unes regles clares, de manera que facilita l’assimilació i el respecte per les normes en un context distès, el que els joves ajudarà a comprendre que, tant en el camp de joc com fora d’aquest, hi ha regles i límits.

L’esport en equip ensenya a col·laborar amb els altres, aprendre a comunicar-se, desenvolupa la confiança i facilita els beneficis de la complementarietat, unes habilitats útils en l’esport però també en el món real, on és necessari treballar en equip.

Interactuar en grup desenvolupa la solidaritat, la col·laboració, i el respecte pels altres, aprenent sobre tolerància i diversitat acceptant les diferències d’altres i aprenent el valor i utilitat d’aquestes per la complementarietat.

Els efectes beneficiosos que aporta l’esport en equip en el pla psicològic són obvis pel que fa a la millora la consideració que un té sobre si mateix. La participació útil d’un individu en el joc, així com sentir el suport dels altres reforça l’autoestima, afavoreix la superació de pors i complexos i, en conseqüència l’auto consideració resulta reforçada.

L’important és sempre participar, però tots juguem per guanyar. La consecució de l’objectiu, la rivalitat sana i la competitivitat preparen psicològicament l’individu per a un entorn altament competitiu i capaciten l’esportista per afrontar amb humilitat la victòria i amb tolerància la derrota aprenent al maneig de la frustració.

Si a tot això, li afegim els beneficis que la ciència ha evidenciat que aporta la pràctica a l’exterior, l’augment de mediadors químics com les endorfines es multiplica.

Per tot això, la pràctica esportiva en equip, no només és divertida i plaent, no només desenvolupa les capacitats físiques de l’esportista i els seus beneficis no es limiten, tan sols, al pla més orgànic de l’individu. L’esport en equip construeix esportistes alhora que construeix persones, individus sans i equilibrats que al seu torn, construeixen la societat.

Qui no recorda als seus companys d’equip i als seus entrenadors de joventut, sovint amistats que duraran tota una vida o romandran en el record per haver-nos forjat com a persones?

Amb motiu del Dia Internacional de l’Amistat, des Empresa Saludable, ressaltem el paper de l’esport d’equip afavorint la socialització i forjant amistats.

Dr. Pedro Hermoso – Metge especialista en Educació física i Esport

Dia internacional de l’amistat

Dia internacional de l’amistat
24 jul

Dia internacional de l’amistat

El dia 30 de juliol és el dia internacional de l’amistat. Què és l’amistat? El seu significat pot ser diferent per a cada persona, segons les relacions que ha tingut amb els altres i el que ha après sobre aquestes a partir de les seves experiències. L’amistat es pot caracteritzar de la següent forma:

Una persona amb la qual has compartit tot tipus d’experiències i ha estat al teu costat tant en els bons com els mals moments. Amb la qual pots contar perquè t’ajudi en el que necessitis. És amb qui et mostres tal com ets, ja que, no et sentiràs jutjat/ada l’hora d’explicar-li que et passa, que et preocupa o com t’asseguis. I sobretot, és algú amb el qual sents que està al teu costat, encara que en aquest precís moment no estigui allí físicament.

Així doncs, què fa un amic per tu?

  • T’escolta i sent el que fas
  • No et jutja
  • Es mostra empàtic: es posa en el teu lloc.
  • T’ofereix ajuda: per a parlar, fer alguna activitat per a desconnectar… aconseguint que et sentis millor.
  • Té paciència: entén que cada persona és com és i es pren les coses d’una forma o una altra.
  • És sincer i honest amb tu, sent assertiu.
  • Abraça quan ho necessites.

L’amistat en l’empresa

Aquest tipus de relacions també poden veure’s dins de l’entorn laboral, l’amistat pot contribuir positivament a la reducció de factors psicosocials com l’estrès i els conflictes entre els treballadors i treballadores. Ja que, entre persones afins les relacions interpersonals i la comunicació milloren el clima laboral, repercutint favorablement en la productivitat i competitivitat del mercat laboral. El poder comptar amb algú per a demanar-li ajuda i/o explicar-li el que et preocupa i com et sents de forma sincera respecte al treball també influirà en la salut física i emocional. Si som sincers, ens comuniquem de forma assertiva i ens ajudem recíprocament, els problemes o les circumstàncies que estiguin ocorrent en la nostra empresa poden afrontar-se d’una forma més eficaç i menys ansiosa.

És molt important…

Cada amistat és única. Amb cada amistat tenim una història diferent, creant-se en cada cas, vincles distints per la forma de ser de cada persona o per la forma de relacionar-nos (més pròxims o reservats, tímids o explosius, etc.). Aprecia els moments que has tingut fins ara amb els teus amics, amb els teus companys de treball, amb la família, etc. Compta amb ells perquè t’ajudin, mai seràs un pesat/a, mai. La vida t’ha donat l’oportunitat de conèixer persones meravelloses, que fan que després d’haver passat un mal dia o un esdeveniment negatiu et sentis acompanyat, volgut, comprès, alleujat, menys esglaiat… sempre estaran allí, al teu costat. És molt important valorar a les persones que tenim al nostre voltant, el que hem compartit amb ells, les coses bones que ens han aportat… no et sents millor després de pensar en ells? A que estàs esperant? Digues-los l’important que són per a tu!

 

Albert Joana Santiveri – Departament Prevenció Riscos Laborals Activa Mutua

 

El valor de l’amistat

El valor de l’amistat
24 jul

El valor de l’amistat

En l’actualitat vivim encadenats a horaris rígids, sent esclaus de les nostres obligacions que ens porten a un ritme accelerat el qual ens condueix a comportar-nos de forma mecànica, lluny de nosaltres mateixos. Aturar-se, respirar en silenci i connectar amb el que ens fa gaudir, aspectes que tenen poca prioritat en les nostres atapeïdes agendes rutinàries.

Dedicar-espai i temps diàriament on trobar moments plaents augmenta el nostre benestar a nivell cognitiu, emocional i corporal.

Les relacions d’amistat, on hi ha vincles sòlids, ens ajuden a relaxar-nos, a deixar enrere els innombrables rols pels que transitem al llarg del dia, poder ser un mateix sense necessitat de donar una imatge diferent o condicionada pel context.
Ja des de la infància, el grup d’iguals ens ajuda a identificar-nos i a crear la nostra identitat, com a éssers gregaris que som, necessitem un grup de referència fora de la família per al creixement personal, on les relacions interpersonals tinguin lloc.

L’amistat genera nombrosos beneficis per a la nostra salut, sentir que tenim suports externs a la nostra vida, poder comptar amb algú que t’estima i que aquesta persona compti amb tu, que s’interessi pel que et passa i estigui disposat a escoltar-te, amistats que no jutgen , que et volen pel que ets, que permeten que un sigui lliure més enllà de fingir per complaure a l’altre, i relaxar-nos sense por al rebuig o al qüestionament, poder generar aquest tipus de trobades millora el nostre benestar psicològic.

És important no caure en l’exigència que els amics han de ser perfectes i estar preparats per atendre totes les nostres necessitats, n’hi ha prou amb que et acceptin i també el nostre propi treball poder valorar aquestes actituds, deixant enrere pretensions o la idealització sobre l’amistat . Un amic que acompanya, ajuda a reduir l’estrès, un amic que escolta de forma activa, on es doni un espai de comunicació desinteressat, ja ens condueix cap a alguna cosa més saludable, perquè el simple fet de verbalitzar un pensament o una emoció ens ajuda a prendre consciència interna, digerir i integrar els nostres estats i validar-los com a propis tot i que ens resultin desagradables.

Quan sentim que algú es preocupa per nosaltres, augmenta l’autoestima i l’autocura, en cas contrari, la sensació de soledat sol conduir a l’abandonament. Una cosa que acabarà incidint en la salut de forma negativa.

A més la interacció humana és una factor que estimula el cervell, sostenir una conversa o pensar en una realitat diferent a la pròpia dinamitza l’activitat cerebral, que es manté aïllat tendeix a perdre capacitats cognitives.

Les nostres amistats, aquelles en què ens reconeixem i ens reafirmem, créixer al costat d’algú, que s’alegra dels teus alegries, dels teus triomfs, i també comparteix el teu dolor i els teus derrotes, l’amistat és un exercici ininterromput d’adaptació perquè estem canviant constantment , mai som els mateixos, acompanyar en la mutació tantes vegades com sigui necessari, d’acord, escoltar i també demanar el nostre lloc per parlar, aspectes que fan de la nostra vida un lloc perquè brot la tendresa i l’alegria.

Les amistats, aquest refugi per a sentir-se en calma i acompanyat, l’elecció fora de la família imposada, el lloc on les preocupacions i el malestar disminueixen. Tenir cura i saber mantenir les nostres relacions d’amistat facilita el nostre funcionament quotidià i millora la relació amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb el món.

Qui té un amic té un bàlsam per descansar i connectar amb l’essència més genuïna.

Isabel Arduny – Psicòloga Activa Mútua

Els hàbits saludables dels nostres companys

Els hàbits saludables dels nostres companys
27 mai

Els hàbits saludables dels nostres companys

El nostre company Mikel González, director de la Delegació d’Euskadi, ens parla de la disciplina, exigència i hàbits saludables en la seva etapa com a jugador de futbol en les categories inferiors de l’Athletic Club de Bilbao.

Quant de temps fa que treballes per Activa Mútua?

Porto a l’empresa dos anys, any i mig en la nova delegació a Bilbao, fet que va suposar per a mi un nou repte professional en un camp nou i amb un nou objectiu personal i professional de posicionar Activa Mútua en un bon lloc a Euskadi i Navarra.

A què et dediques dins d’Activa Mútua? I on podem trobar-te?

Com a Director Delegació Euskadi i Navarra, estic a disposició de tots els nostres mutualistes, empreses adherides i col·laboradors en qualsevol moment, per a això compto amb la col·laboració d’una gran professional del sector, la meva companya Sol, formant un gran equip.

La nova delegació està a Bilbao (la capital de l’univers) en una ubicació i instal·lacions en el mateix cor empresarial de la ciutat, ens trobareu al en el carrer Jose Maria Escuza, 23

Des Empresa Saludable sabem de la teva etapa com a futbolista a les categories inferiors de l’Athletic Club de Bilbao, i el que comporta a nivell de vida saludable, pots explicar-nos quines eren les teves hàbits saludables dins d’aquest estil de vida esportiu tan exigent?

Van ser 8 anys meravellosos i inoblidables, en els quals vaig viure una experiència única de poder jugar i iniciar una carrera en club dels meus amors, al principi d’una manera innocent i despreocupada, i amb el pas dels anys amb la perspectiva llunyana però il·lusionant de poder debutar amb el primer equip, molts estàvem en el camí però pocs van ser els elegits. Tot això acompanyat d’uns hàbits de vida acords a l’activitat de màxim rendiment exigida en cada etapa com a jugador.

Sent part fonamental l’alimentació, així com el “entrenament invisible”, aquell que vas més enllà de l’entrenament diari en el terreny de joc i en el qual és totalment necessari i impressionable adaptar-se a una sèrie de rutines, horaris en la teva vida diària que moltes vegades és tant o més important que el propi entrenament físic.

mikel interior

Quins aspectes són necessaris per combinar la vida personal i laboral amb l’alt nivell d’exigència de l’esport de competició?

Vaig seguir la meva carrera competint en equips de 2aB i 3a divisió nacional, compaginant tot això amb la meva anterior treball, per moments va ser complicat combinar les dues situacions alhora, però l’entusiasme i la passió pel que fas i t’agrada, moltes vegades pot amb tot el altres, el fet que en ocasions has de renunciar a passar més temps amb família, parella, amics, es veu recompensat amb la satisfacció personal que sents fent alguna cosa que t’apassiona, tot això amb el cap ben assentada i moblada, i amb el suport racional i incondicional dels meus AITAS, que des d’aquí vull agrair infinitament, sense el qual segurament hagués tirat la tovallola a les primeres de canvi donada l’exigència requerida a nivell personal.

Què creus que aporta la pràctica de l’esport a nivell competitiu en comparació a la pràctica d’esport amateur?

En el meu cas i el que m’emporto per davant són infinitat d’amistats pures i de veritat, tant de companys, directius i aficionats de tots els llocs on he estat, si bé és cert el futbol de competició és un esport de contacte i agressiu tant per a la musculatura com per a les articulacions, gràcies a déu puc presumir de no haver tingut mai una lesió greu, més enllà del que típics esquinços o elongacions musculars derivats de l’alta exigència tant dels entrenaments com de la pròpia competició.

Aquests nivells d’exigència competitiva t’ajuden a mantenir unes rutines, unes obligacions i una força mental i de voluntat elevada, que a altres nivells no són els mateix, encara que el principal és realitzar qualsevol tipus de activitat esportiva sigui la que sigui per sentir-se un mateix satisfet i realitzat, és un mitjà tant mantenir un to físic com mantenir la ment activa i clara.

foto: A la imatge, Mikel González portant el braçalet de capità.

La primavera la sang altera. L’astènia primaveral

La primavera la sang altera. L’astènia primaveral
27 mai

La primavera la sang altera. L’astènia primaveral

Els curts i foscos dies d’hivern moltes vegades ens conviden a quedar-nos a casa, a realitzar una activitat tranquil·la, i fins i tot ens poden fer sentir alguna cosa tristos.

En canvi, amb l’arribada del bon temps, quan els dies són llargs i assolellats, ens activem, ens sentim més alegres i motivats, i amb ganes de sortir i de relacionar-nos. Llavors, com s’explica que amb l’arribada de la primavera algunes persones experimentin falta d’energia, fatiga o falta de motivació?

Això passa, simplement, per la nostra dificultat per adaptar-nos a certs canvis. Hem de tenir en compte que venim de l’hivern, i amb l’arribada de la primavera canvien una sèrie de factors ambientals, com l’augment de les hores de llum, la pujada de les temperatures, vam realitzar el canvi horari, i com a conseqüència modifiquem la nostra rutina diària . Tot això provoca una alteració dels ritmes circadians que s’han d’adaptar a les noves condicions.

Quins són els símptomes que podem experimentar durant aquest procés d’adaptació? Els ritmes circadians poden influir en els cicles de son-vigília, la secreció hormonal, els hàbits alimentaris, la digestió o la temperatura corporal, entre d’altres. Per això pot aparèixer la sensació de cansament, falta d’energia, dificultat de concentració, alteracions del son o de la gana.

Per prevenir o pal·liar-ne els efectes és adequat mantenir una dieta sana, rica en fruites i verdures, fer exercici a l’aire lliure, mantenir relacions socials, i establir uns horaris estructurats.

Hem de saber que no es tracta d’una malaltia mèdica, ni hem de relacionar-la amb la depressió.

L’astènia primaveral, és transitòria, sol durar entre dos i tres setmanes i remet sola.

Cristina Pujol – Psicòloga Activa Mútua

Fre a l’Ictus – Tots Podem tenir una arruga en El nostre vestit de Superman

Fre a l’Ictus – Tots Podem tenir una arruga en El nostre vestit de Superman
27 mai

Fre a l’Ictus – Tots Podem tenir una arruga en El nostre vestit de Superman

Com ja us vam informar, l’any passat vam signar el Conveni de col·laboració amb l’associació Freno al Ictus amb la voluntat de fer difusió, sensibilització i conscienciació sobre l’ictus, per a una correcta prevenció detecció i possible actuació davant aquesta manifestació.

Per aquest motiu, el dia 14 de maig es va celebrar a les instal·lacions de la Mútua, a la seu de Barcelona del carrer Bailen, la conferència “Tots Podem tenir una arruga en El nostre vestit de Superman” realitzada pel president de la associació, Julio Agredano.

Aquesta conferència s’emmarca dins del nostre projecte per informar de la dimensió de la malaltia, factors de risc que hem de tenir en compte, i com podem actuar per prevenir-la. També ens donen informació útil de com detectar-la i com actuar en cas que es produeixi en el nostre entorn. El temps de reacció és vida i aquesta informació ens ajuda a actuar amb més rapidesa i eficàcia.

Freno al Ictus és una associació sense ànim de lucre que informa i consciència per prevenir aquesta malaltia, a més de promoure ajuda i tractaments per a afectats de Dany Cerebral Adquirit (DCA) i millorar la seva qualitat de vida.

Influències entre l’alimentació i la qualitat del son

Influències entre l’alimentació i la qualitat del son
30 abr

Influències entre l’alimentació i la qualitat del son

El somni adequat i reparador no és només beneficiós, sinó que és imprescindible.

Moltes persones no fan res per millorar la seva higiene del son perquè li treuen importància a passar una mala nit de tant en tant.

Una sola nit sense dormir és suficient per danyar el teixit cerebral. La manca de son pot provocar a llarg termini processos neurodegeneratius i influir en el desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer entre d’altres.

Depenent de cada persona, n’hi ha que necessiten dormir més i altres menys, tot és correcte sempre que el somni sigui de qualitat i reparador. Qualsevol persona ha de poder dormir les hores necessàries, sense interrupcions i en ple estat de relaxació, i aixecar-se amb la sensació d’estar descansada i reparada.

Només el 70% de la població aconsegueix descansar un tronc.

El dormir representa un terç de les nostres vides, una persona que visqui una mitjana de 90 anys es passarà 30 dormint. QUE PERDUDA DE TEMPS ¿VERITAT ?, però en realitat per viure 60 anys despert i actiu caldrà dormir aquests 30.

El somni és més que una etapa de simple repòs, durant aquestes hores el cos pateix canvis hormonals, metabòlics i bioquímics que són fonamentals per viure. El nostre organisme entra en un estat fisiològic de reparació, restauració i regeneració de multitud de funcions vitals; disminueix la secreció gàstrica, disminueix la tensió arterial i l’organisme aprofita per alliberar hormones que ens ajuden a mantenir un estat de benestar durant el dia (com l’hormona del creixement, de gran importància en la formació i regeneració muscular), es regula el metabolisme , s’enforteix el sistema immune, el cervell fixa records i es prepara per rebre nova informació.

Un son reparador fa que ens aixequem amb la ment clara, millor humor, més energia i predisposició per enfrontar el dia. El somni funciona com una bateria que recarrega energia tota la nit per poder gestionar aquesta energia durant el dia.

La Societat Mundial de Medicina del Son, ens confirma les pràctiques i hàbits que, si es tenen en compte, ens faciliten el dormir bé i tenir un somni més reparador.

Hàbits i aliments que danyen / beneficien al somni

  • Anar a dormir i llevar-se sempre a la mateixa hora respectant els ritmes circadians.
  • No prolongar les hores de son el cap de setmana perquè estaràs alterant teu ritme natural.
  • Cal mantenir uns horaris de menjar equilibrats.
  • Evita els menjars abundants, pesades o molt grasses durant el dia i en especial en el sopar.
  • Sopar bé, no et quedis amb gana, però tampoc te’n passes tant com per sentir-te molt pesat / a.
  • Excitants com cua, te, cafè i cacau està prohibits des de les set de la tarda.
  • L’alcohol no és recomanable perquè, tot i que pres prop de l’hora de dormir sembla sedarnos una mica, la veritat és que aquest somni és més lleuger.
  • Compte amb les espècies que activen el suc gàstric a l’estómac i dificulten el son per molèsties digestives.
  • Tingues en compte que prendre moltes proteïnes redueixen la síntesi de serotonina en el cervell (un neurotransmissor que participa en els cicles de son i vigília); i augmenta la producció d’adrenalina, el que ens fa mantenir-nos més alerta.
  • Els minerals calci i magnesi permeten les connexions nervioses.
  • Afegir al sopar aliments rics en substàncies que fan que els nivells de les hormones serotonina i melatonina augmentin, un exemple són els hidrats de carboni: cereals (pa, arròs, pasta), vegetals, llegums o patata estimulen la producció d’insulina, hormona que incrementa la disposició del triptòfan per formar serotonina. Les vitamines del grup B que aporten aquests aliments tenen un paper molt important en el sistema nerviós central. Dedica’t temps amb alguna activitat que et generi plaer i baixi els nivells d’estrès.
  • Fer exercici regularment també ajuda a dormir millor i es recomana que sigui en contacte amb la natura, sobretot fer-ho abans de les set de la tarda.
  • Llegir és un plaer, però si tens problemes per dormir millor no fer-ho al llit, tampoc veure la televisió o escoltar música. Hi ha persones que no tenen insomni i dormen amb facilitat però aquelles que pateixin d’aquest mal han de reservar el dormitori com una estada només per al descans.

Aliments rics en serotonina. Lactis, ous, llegums, fruits secs, plàtan, civada, cereals integrals i patata.

Aliments rics en triptòfan. Lactis, ous, peix, llegums, civada i cereals integrals, fruits secs, fruites (plàtan, pinya, alvocat).

La majoria d’aquests nutrients els trobem en els vegetals, però també es troben en la llet i en la carn d’au. La combinació d’aquests aliments exemplificarà el sopar perfecta per dormir com un tronc.

El paper de la melatonina

La melatonina és una hormona reguladora del ritme circadià, s’encarrega d’ajustar el rellotge intern del cos, es secreta de forma natural a la glàndula pineal del cervell, representa un sistema sincronitzador endogen universal per als ritmes endocrins i no endocrins, com el ritme somni / vigília o l’hormonal. La producció nocturna de melatonina ha donat lloc al fet que se la denomini “hormona de la foscor”. Aquesta producció disminueix quan envellim.

S’usa per tractar el “jet lag”, trastorns per canvis en el torn de treball, per ajudar les persones cegues a establir un cicle de dia i de nit, en múltiples malalties, trastorns del son i fins i tot per calmar els pacients abans d’una cirurgia.

Com funciona?

El paper principal de la melatonina en el cos és regular els cicles de dia i de nit o els cicles de son-vigília. La foscor fa que el cos produeixi més melatonina, arriba a un nivell màxim a mitjanit, el que li dóna el senyal al cos perquè es prepari per dormir. La llum de l’alba disminueix la producció de melatonina, el que li dóna el senyal al cos perquè es prepari per estar despert. Algunes persones que tenen problemes per dormir tenen baixos nivells de melatonina. Es pensa que prendre suplements de melatonina podria ajudar-los a lluitar contra l’insomni.

Bibliografia

Societat Espanyola del Somni. www.ses.org.es
World Association of Sleep Medicine. www.wasmonline.org
INSST (Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball). Ministeri de Sanitat: Estils de vida saludable. Estratègies per a la promoció de la salut.

Dr. Alfred Barredo, Activa Mútua – Empresa saludable

 

Salut mental i nutrició

Salut mental i nutrició
30 abr

Salut mental i nutrició

Ja ho va dir Hipòcrates, que els aliments siguin la teva medicina i que la medicina sigui el teu aliment.

Quan pensem en la manera en què ens alimentem, prestem poca atenció a la relació que té la nostra dieta en la nostra salut mental, com si la ment no fos física, com si no tingués una representació en un òrgan vital, el cervell, però és innegable que la realitat que vivim i percebem està definida per cent mil milions de neurones i 100.000.000.000.000 espais sinàptics: 10 elevat a 14.

Sabies que el cervell humà absorbeix el 20-27% de la taxa metabòlica corporal? La taxa metabòlica corporal és la quantitat mínima d’energia requerida per mantenir la vida en condicions normals de repòs i benestar.

El nostre cervell necessita per a un correcte funcionament, una adequada ingesta de nutrients essencials, com els àcids grassos Omega-3, els aminoàcids essencials, les vitamines (àcid fòlic, B12 i D) i els minerals com el zinc, el magnesi i el ferro.

La baixa qualitat de la dieta i la manca de certs nutrients representen importants factors de risc, especialment per als trastorns mentals comuns.

La medicina comença a prendre tímidament una forma holística, és a dir, té en compte un compendi de factors que inclouen hàbits i moltes investigacions recents apunten a una relació entre la nostra dieta i la nostra salut mental.
Tots ja sabem que hem d’evitar el consum d’alguns aliments com snacks, dolços, greixos trans, sucres refinats, farines refinades o carns processades per cuidar la nostra salut cardiovascular o evitar l’obesitat, però sabem quina relació té això amb la salut del nostre cervell ?

Aquest tipus d’alimentació provoca un procés inflamatori en el nostre organisme i ja avui diferents investigacions associen els símptomes depressius, entre d’altres, amb un procés inflamatori crònic. (Reichenberg A, Yirmiya R, Schuld A, Kraus T, Haack M, Morag A et al. Cytokine-Associated Emotional and Cognitive Disturbances in Humans. Arch Gen Psychiatry. 2001; 58 (5): 445).

Així mateix, hi ha estudis que relacionen la dieta d’alta qualitat (rica en fibres, vegetals, peix i llegums) amb una disminució plasmàtica dels marcadors inflamatoris.

Si tenim en compte els resultats de les investigacions, els antioxidants (vitamina C i E) i els àcids grassos essencials s’han relacionat amb la prevenció dels trastorns de l’ànim, el seleni, que actua com a regulador de l’ànim i intervé en la funció immune , el ferro, del dèficit s’ha estudiat que produeix símptomes com irritabilitat, apatia i falta de concentració, i s’ha relacionat amb la depressió.

La salut mental és multimodal, però la tractem principalment amb fàrmacs i amb psicoteràpia, però ha de ser entesa d’una forma holística (vam començar a sentir parlar de la psiquiatria nutricional), igual que en altres malalties cròniques com la diabetis o les cardiopaties, on s’han demostrat grans beneficis.

Així, per cuidar la nostra salut mental, podem tenir en compte els diferents factors:

Una dieta pobra, els estressors psicosocials, la inactivitat física, l’obesitat, l’hàbit tabàquic, la permeabilitat intestinal alterada, una pobra gestió emocional, mala higiene del son, afecten de forma directa al nostre estat d’ànim i per tant, a la nostra salut mental.

Per sort, aquests factors només depenen de nosaltres, prenguem el control, perquè el nostre estil de vida pot determinar en gran mesura la nostra salut mental, a més les dietes d’alta qualitat com la mediterrània, contenen tots els nutrients necessaris per a un correcte funcionament del nostre cervell.

Blanca Carreras Huertas – Psicòloga Activa Mútua

Los hábitos saludables de nuestros compañeros

Los hábitos saludables de nuestros compañeros
25 mar

Los hábitos saludables de nuestros compañeros

Josep Antoni Sàez, fisioterapueta a la Delegació de Madrid, ens parla dels beneficis saludables que li aporta l’alta muntanya, una activitat que li permet gaudir de l’entorn natural i alhora recarregar les piles a nivell emocional.

1-. Quant de temps fa que treballes a Activa Mútua?
Al voltant de 13 anys.

2-. Quines són les teves funcions dins de la mútua? I on podem trobar-te?
Sóc Fisioterapeuta i actualment desenvolupo les meves funcions en el Departament de Biomecànica en el laboratori de la Delegació de Madrid.

3-. Pràctiques regularment activitat física. De quin es tracta?
Sí. Procuro setmanalment practicar natació encara que l’activitat que més m’omple és el muntanyisme en totes les modalitats (senderisme, escalada, vies ferrades, esquí de muntanya, alpinisme, …).

interior

4-. Pots explicar quin tipus de preparació física, entrenament, dietes, comporten l’esport d’alta muntanya?
No deixa de ser important seguir una dieta equilibrada i una activitat física regular, com per a qualsevol altre esport. La dieta Mediterrània i un exercici on es treballen tots els grups musculars com pot ser la natació, el tai-txi o el Pilates, són un bon exemple. No obstant això, l’alta muntanya és una activitat perfectament accessible per a qualsevol amb ganes de gaudir de l’entorn natural i compartir experiències molt enriquidores.
Tot i així, com qualsevol esport, a mesura que incrementis seva dificultat serà necessari realitzar formació en seguretat: “Cal gestionar el risc i fugir del perill” (Jordi Pons, Alpinista).

5-. Quins beneficis saludables t’aporta practicar aquesta activitat?
És increïble el que et “regala” la muntanya.

Coneixes llocs fascinants que creies que només existien en els llibres o a la televisió, interactuant de forma molt satisfactòria amb l’entorn.

A més de l’evident equilibri físic que aconsegueixes, aprenent a escoltar el teu cos i gestionar millor la teva capacitat d’esforç, permet centrar-te en les teves sensacions. És a dir, centrar la teva ment, conèixer-te millor, millorar la teva autoestima i potenciar les teves capacitats.

En definitiva gaudeixes amb el que fas, amb el lloc i els companys que t’acompanyen. Així que no és important el que aconsegueixes, sinó l’experiència d’intentar-perquè “després d’escalar una muntanya molt alta, vam descobrir que hi ha moltes altres per escalar” (Nelson Mandela).

El espejo del alma

El espejo del alma
25 mar

El espejo del alma

Sabries només per l’expressió facial saber si algú està enfadat, trist, content, o espantat? Segur que, encara que no sabries explicar-ho amb detall, hi ha vegades que detectes que, a la teva parella, el teu pare, o el teu fill, li passa alguna cosa. Sense necessitat que hi hagi un senyal explícita. I és que, sovint aquestes expressions són summament subtils (tant que hi ha psicòlegs que formen i entrenen a personal de les forces de seguretat per detectar gestos de possibles sospitosos o durant interrogatoris).

I creus que ara saps discernir millor les expressions que fa 10 anys? A l’Hospital McLean (EE. UU), prop de 10.000 persones, amb edats compreses entre els 10 i els 85 anys van realitzar una prova dissenyada per mesurar quant podia cada persona detectar diferències mínimes en els senyals facials de por, enuig, i felicitat. La prova també va identificar com les persones en diferents grups d’edat van mostrar canvis en la seva sensibilitat a aquestes emocions facials.

Els participants van ser avaluats utilitzant una plataforma basada en la web www.testmybrain.org (que, per cert, pot usar-se en espanyol, i ofereix proves curioses que us recomanem veure). En la prova es mostraven parells de rostres i se’ls preguntaven coses com: “Què rostre està més enfadat?”, “Què rostre és més feliç?”, O “Què rostre és més temorós?”.

Van trobar que la sensibilitat als senyals d’ira augmenta dràsticament durant l’adolescència. Aquesta és la franja d’edat en què els joves estan més alerta a formes d’amenaça social, com l’assetjament escolar. Pares d’adolescents, ara estareu assentint amb el cap recordant les vegades que els vostres semblen estar a la defensiva, prenent-se les coses a la valenta i enfadant davant innocents comentaris ( “Se’t va a refredar el sopar filla …”, “Que em deixis, viure, Mamà! “).

L’estudi també va mostrar que la sensibilitat als senyals facials per la por i la ira disminueix a mesura que les persones envelleixen, però la capacitat de detectar senyals de felicitat segueix sent la mateixa.

Això resulta sorprenent perquè a mesura que envellim es redueixen moltes habilitats de percepció visual, però sembla ser que no passa amb la percepció de la felicitat. Aquestes troballes reflecteixen el ja observat prèviament en altres investigacions, que mostren que els adults grans tendeixen a tenir una perspectiva i unes emocions més positives.

No resulta agradable saber que envellirem i no perdrem capacitat d’apreciar la felicitat en les cares dels que ens envolten? Ara només ens queda una cosa, fer-los feliços.

Pablo Ignacio Alonso – Psicòleg Activa Mútua