Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR la política de cookies

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

categories: Prevención de la salud

Menjar sa també salvaguarda al medi ambient

Menjar sa també salvaguarda al medi ambient
15 jun

Menjar sa també salvaguarda al medi ambient

Els aliments locals i de temporada estan en perfecta sintonia amb el desenvolupament sostenible

Molt es parla de desenvolupament sostenible. Una de les explicacions més interessants és la que assegura que “satisfà les necessitats actuals de les persones, sense comprometre la capacitat de les futures generacions per a satisfer les seves”, segons l’Informe de la Comissió Mundial sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament.

En definitiva, que el benestar de la població no té per què col·lidir amb la protecció i preservació dels recursos naturals.

El 18 de juny, Dia de la Gastronomia Sostenible, es difonen aquests conceptes des de la perspectiva dels aliments que no tenen un impacte negatiu sobre el medi ambient i que ajuden a cuidar al planeta com, per exemple, els productes locals i de temporada. O els articles a granel, millor que els envasats. L’ús de més verdures en les àgapes i no tant de carn, l’estalvi d’aigua o contribuir al reciclatge amb l’adquisició de manufactures sense envasos de plàstic.

“La salut i el desenvolupament sostenible estan íntimament units”, argumenta el Ministeri de Sanitat. “La salut de les poblacions depèn directament de la possibilitat d’accedir a fonts d’aigua netes, de comptar amb sistemes d’evacuació d’aigües residuals, d’ambients lliures de contaminació, del control de malalties i epidèmies, i de la possibilitat d’accés als serveis sanitaris”. Per contra –afegeix-, “la pobresa, la falta d’educació i formació, els desastres naturals o induïts per l’home i la urbanització desmesurada, poden exacerbar els problemes sanitaris. Com a conseqüència, una salut pobra, està associada amb un descens de la productivitat, particularment al sector agrícola”.

Una manera pràctica de contribuir amb la gastronomia sostenible és consumir articles amb segell de denominació d’origen, els quals gaudeixen de reconeixement per la seva excel·lent qualitat. Gràcies a aquestes iniciatives, els productors aconsegueixen acords de cooperació en la cadena de producció, distribució, comercialització i certificació d’aquestes viandes.

En harmonia

Aquesta efemèride suposa un avanç per als objectius de desenvolupament sostenible que planteja l’ONU en l’Agenda 2030, orientats a reduir la fam, la pobresa i a contribuir amb una vida més harmoniosa i equilibrada amb el medi ambient.

Activa Mútua és conscient del seu paper d’agent de canvi i sensibilització, per la qual cosa, en el marc de la política de responsabilitat social integra el programa “Sostenibilitat Mediambiental”, on estableix estratègies mediambientals i tecnologies ecològiques per a col·laborar amb la comunitat internacional a aconseguir els compromisos mundials en matèria de canvi climàtic. En aquest sentit, treballa d’acord amb els esmentats objectius de desenvolupament sostenible.

La mútua col·laboradora número 3 de la Seguretat Social, en el seu compromís amb el medi ambient, treballa per a la reducció de les emissions de CO₂ i la millora de l’eficiència energètica. Per a reduir emissions, aplica criteris ambientals en vehicles, calderes, o refrigeració. De fet, durant la pandèmia ha reduït un 90% els desplaçaments, gràcies a la proliferació de l’ús de videoconferències, la qual cosa ha suposat una important reducció d’emissions.

Quant al consum elèctric, es contracta energia elèctrica renovable, s’empra il·luminació intel·ligent i de baix consuma als interiors y a rles etolacions exteriors, fa compres verdes, la climatització és de baix consum amb l’incorporació de criteris d’eficiència i sostenibilitat en el llibre d’estil de la mútua.

Per a reduir i reutilitzar els desaprofitaments, Activa Mútua segrega els residus sanitaris GII, GIII i GIV mitjançant contenidors específics. Procura el mínim consum de paper amb la implantació d’aplicatius per a facturació, així com el seu ús racional i reutilització. També disposa de contenidors per al reciclatge de tòners, piles i plàstics.

Cal destacar la col·laboració del personal de la mútua, d’aquí l’elaboració d’un manual de bones pràctiques mediambientals. Així mateix, a través del voluntariat corporatiu, la plantilla desenvolupa accions en defensa del medi ambient de manera desinteressada.

23.000 nous afectats amb càncer de pell a l’any

23.000 nous afectats amb càncer de pell a l’any
09 jun

23.000 nous afectats amb càncer de pell a l’any

Greu malaltia, fàcil de prevenir amb precaucions bàsiques

13 de juny, Dia Europeu de la Prevenció del Càncer de Pell, ressaltem als treballadors protegits de les nostres empreses mutualistes, que aquesta malaltia és una de les més fàcils d’evitar si es prenen una sèrie de precaucions bàsiques de protecció davant l’exposició dels raigs UV.

Per descomptat que el sol és una excepcional font de vitamines, com la D, que entre molts beneficis, afavoreix la fixació del calci en els ossos i prevé davant l’osteoporosi.

Així i tot, en la mesura que sigui possible, és recomanable, no exposar-se a l’astre entre les 12 i les 17 hores, sobre tot els mesos d’estiu. I no despreocupar-se perquè estigui ennuvolat, els raigs UV actuen igual.

No romandre sota el sol durant llargs períodes de temps.

Bàsic, protegir-se amb cremes solars d’alt factor de protecció (mínim de 30 amb aplicacions cada 2 hores), roba, ulleres de sol, beure aigua amb freqüència per a hidratar la pell i acudir al dermatòleg davant el menor signe d’alerta. Com, per exemple, tota aquella marca en la pell que canviï de color, grandària, forma, superi els 6 mm, s’escati, piqui, sagni o no cicatritzi.

Dels més freqüents

I és que el càncer de pell és un dels més freqüents al nostre país. Es detecten 23.000 nous casos a l’any. 47 afectats per cada 100.000 habitants, segons l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC).

A tot el món, es diagnostiquen més de 3 milions de malalts amb carcinomes o melanomes. Un terç del total de càncers. Tant és així, que cada 9 minuts mor una persona en el planeta per càncer de pell, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

És més freqüent en l’home circumscrit a la població activa i a part de l’exposició excessiva o inadequada al sol, aquesta malaltia també pot aparèixer en entrar en contacte amb substàncies carcinògenes presents en alguns processos industrials.

Ull! -mai més ben dit- davant la llum reflectida en les superfícies metàl·liques, ja que poden ocasionar lesions oculars.

Más información:

NOMÉS TENS UNA PELL, PROTEGEIX-LA! – Prevencion (activamutua.es)

test.pdf (activamutua.es)

autoexamen-paso-a-paso.pdf (activamutua.es)

Guía-melanoma-cutáneo_VF2.pdf (aedv.es)

Cáncer de piel: causas, síntomas y prevención – AECC – YouTube

(1) Regla del ABCD – YouTube

Segona causa de mort per càncer en els homes

Segona causa de mort per càncer en els homes
09 jun

Segona causa de mort per càncer en els homes

Diagnosticats 36.000 nous casos de tumor de pròstata a l’any; 1,3 milions en el món

L’11 de juny, Dia Mundial del Càncer de Pròstata, és l’ocasió per a reflexionar i conscienciar davant la gravetat d’aquest càncer entre el col·lectiu masculí.

El seu impacte no és fútil: 36.000 nous casos a l’any a l’Estat; 1,3 milions al món.

És el segon càncer més diagnosticat després del de còlon i és la segona causa de mort per càncer en homes. En concret, moren més de 6.000 homes a l’any per aquest motiu. Segons l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC).

Si bé la incidència d’aquest tumor ha augmentat, també l’ha fet la supervivència dels afectats. En específic, el 85% dels malalts sobreviuen més de 5 anys, una vegada diagnosticada la malaltia.

En el planeta, és la vuitena causa de mort i la cinquena en els homes.

Què fer? Com prevenir el càncer de pròstata?

És curable si es diagnostica a temps, per a això, és vital que la població masculina, a partir dels 40 anys, es realitzi revisions mèdiques prostàtiques preventives i regulars com el seguiment del nivell de l’antigen prostàtic específic (PSA). D’aquesta manera, el tractament serà menys invasiu.

Hàbits saludables

Encara que aquesta patologia no sol estar associada a un estil de vida i a una sèrie d’hàbits, sinó més aviat a l’edat o a antecedents familiars, ajuda l’adopció d’hàbits de vida saludables com: no beure alcohol, no fumar, no ingerir substàncies nocives. Fer exercici regularment (caminar mínim 1 hora cada dia) per a rebutjar toxines i prevenir l’obesitat i el sobrepès. Per a això, cal controlar també l’alimentació, augmentant el consum de proteïnes, verdures, fruites i vegetals, i disminuint la ingesta de farines, carns vermelles, sal i sucre. També és destacable no abusar de medicaments ni fàrmacs sense prescripció mèdica. D’igual forma, és molt beneficiós mantenir una activitat sexual freqüent. Tant és així que, amb una ejaculació periòdica, la probabilitat de patir càncer de pròstata es redueix al 47%, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

La pròstata és una glàndula amb forma i grandària de nou que se situa sota la bufeta i davant del recte en els homes. És l’encarregada de produir el líquid seminal que nodreix i transporta l’esperma.

Els símptomes del càncer són: demora, dificultat, ganes freqüents d’orinar, pèrdua de pes, disfunció erèctil, presència de sang en orina i semen; dolor al maluc, columna vertebral o costelles, feblesa i endormiscament de cames i peus…

El tractament dependrà, és clar, del grau de lesió de cada pacient.

En conseqüència, les actuacions urològiques contemplen: la prostatectomia oberta, radioteràpia, crioteràpia, teràpia hormonal, quimioteràpia, immunoteràpia…

Màxima prioritat al col·lectiu femení

Màxima prioritat al col·lectiu femení
27 mai

Màxima prioritat al col·lectiu femení

28 de maig, Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones, ressaltem que la nostra entitat vela per la salut i seguretat laboral, alhora que gestiona ajudes de la Seguretat Social específiques per a dones en circumstàncies específiques com l’embaràs.

I ho fem amb plena vocació i entrega, ja que ens alarmen les dades que posen de manifest -encara avui de manera inaudita- la situació d’indefensió que sofreixen nenes i dones.

Per exemple, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 12 dones moren de part al món per cada 100.000 naixements de bebès. A l’Estat, la meitat aproximadament, segons la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia. A Llatinoamèrica, la dada es multiplica per 15 i a Àfrica, les defuncions copen l’1% del total de parts.

És clar que un part “per sé” no està exempt de riscos i que les complicacions poden esdevenir en qualsevol que sigui el centre hospitalari per molt equipat que estigui, ara bé, un percentatge elevadíssim de les defuncions ressenyades, evidentment, són a països amb falta de mitjans que impedeixen atallar hemorràgies greus, infeccions, eclampsies (hipertensió greu i convulsions), embolismes pulmonars o cerebrals per romanents de líquid amniòtic que traspassa al torrent sanguini…

I tot això, sense oblidar a les 70.000 dones que expiren en avortaments clandestins al mon, segons l’Institut Guttmacher, ni les que pereixen per violència de gènere. Tan sols a l’Estat, segons la delegació del Govern per a la violència de gènere, han mort més de 1.000 dones per aquestes causes lamentables des de l’any 2003, 51 el 2020, 13 el 2021 (al tancament de l’edició d’aquesta informació).

A voltes amb les prestacions de les Seguretat Social destinades al col·lectiu femení, ja siguin les gestionades per mútues col·laboradores de la Seguretat Social com a Activa Mútua, ja siguin les tramitades per l’Institut Nacional de la Seguretat Social, existeixen ajudes per risc durant l’embaràs, durant la lactància, el naixement i cura del menor o per corresponsabilitat en la cura del lactant i que, grosso modo, són prestacions econòmiques que cobreixen la pèrdua d’ingressos quan la treballadora incorre en situació de suspensió de contracte de treball per risc durant l’embaràs.

Així mateix, la Llei de Prevenció de Riscos Laborals en el seu article 25 estableix que l’empresari ha de garantir la protecció als treballadors que, a causa de les seves característiques personals o al seu estat biològic, puguin ser especialment sensibles a riscos derivats de la seva feina.

És per aquesta raó que cal realitzar una avaluació específica de riscos a l’entorn laboral d’una dona embarassada, per a detectar incidències que puguin perjudicar el fetus o a ella, així com durant el període de lactància natural i, per tant, adequar el lloc o les tasques, a les circumstàncies d’aquesta persona.

En la situació actual de pandèmia per Covid-19, es considerarà a una dona embarassada: treballadora vulnerable, si exerceix la seva funció a centres sanitaris o sociosanitaris. Així doncs, el servei de prevenció analitzarà i establirà les mesures de prevenció, adaptació i protecció que siguin necessàries.

En la “Setmana Mundial de la Immunització”, #YomevacunoSeguro

En la “Setmana Mundial de la Immunització”, #YomevacunoSeguro
19 abr

En la “Setmana Mundial de la Immunització”, #YomevacunoSeguro

En aquesta setmana de conscienciació per part de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que va començar el 19 i finalitza el 25 d’abril, connecta perfectament una altra campanya, aquesta del Ministeri de Sanitat, que amb l’etiqueta #YomeVacunoSeguro, les autoritats pretenen reforçar la confiança en la seguretat de les vacunes per a protegir-nos i salvaguardar als altres de la Covid-19.

Durant aquesta setmana, habitualment cada any, l’OMS promou la vacunació a fi d’erradicar les malalties mortals. Les vacunes, ressalta l’OMS, “salven vides i ajuden a suprimir malalties greus que han causat gran mortalitat a escala mundial”, com per exemple, la Covid-19.

Quant a #YomeVacunoSeguro, l’operatiu governamental reincideix en els beneficis de les vacunes per a evitar situacions tan dramàtiques com les viscudes en plena pandèmia, com la solitud dels malalts confinats als hospitals, fins i tot morint sense tenir al costat als seus sers estimats.

Així mateix, es desmitifica el rumor que s’ha estès durant els últims mesos, es constata que totes les vacunes són segures i s’aclareix que han arribat tan ràpid a la població perquè els mitjans humans, tècnics i el coneixement científic gaudeixen d’un elevat grau de desenvolupament. Per això s’insta que, arribat el moment, ningú tingui por i es vacuni.

Les recerques no conclouen trombosis amb l’Astrazeneca

La Comissió Europea ha autoritzat 4 vacunes i totes han demostrat nivells adequats d’eficàcia i seguretat. A l’Estat es disposen de 3: Comirnaty de Pfizer/BiNTech; Moderna i Astrazeneca. Respecte a aquesta última, l’Agència Europea del Medicament (EMA) ha conclòs que no es considera que l’administració d’aquesta vacuna s’associï a un augment del risc global d’esdeveniments tromboembòlics i que el balanç benefici-risc de la vacuna enfront de la Covid-19, en relació a la prevenció d’hospitalització i mort per coronavirus, supera amb escreix possibles reaccions adverses. De fet, les recerques no han pogut concloure que les trombosis hagin estat causades per la vacunació. És per això, que s’ha suprimit la limitació d’edat a menors de 55 anys i es continuarà vacunant a població d’entre 56 a 65 anys.

Vacunats 1 de cada 10

Segons les últimes dades disponibles durant l’edició d’aquest article, entre el 27 de desembre i el 19 de març, s’havien vacunat a l’Estat un total de 4.135.410 persones. El 71% amb Comirnaty, el 24% amb Astrazeneca i un 5% amb Moderna. O el que és el mateix, ja estan vacunats 1 de cada 10 ciutadans. D’ells, el 98%, persones majors o amb discapacitat, han rebut la primera dosi i al 90%, ja se’ls ha administrat la pauta completa. És per això que aquest col·lectiu hagi disminuït significativament el nombre de casos, brots i persones hospitalitzades.

En resum, a l’Estat ja s’han vacunat amb la primera dosi més de 7 milions de persones i més de 3 milions ja han finalitzat la pauta completa de vacunació enfront de la Covid-19. L’objectiu és que abans de l’agost el 70% de la població (uns 33 milions de persones) ja estigui vacunada amb el punt de mira posat en la tan anhelada immunitat col·lectiva.

Per cert, recentment, el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, va avançar que s’està ultimant un conveni de col·laboració amb la Fundació CEOE i amb les mútues col·laboradores de la Seguretat Social com a Activa Mútua, perquè aquestes últimes disposin logística i personal sanitari per a accelerar el procés d’inoculació.

Recordar que mal de cap, malestar, febrícula, miàlgies, així com nàusees i vòmits són freqüents després de la vacunació i poden tractar-se amb paracetamol. Aquests símptomes no solen durar més que uns pocs dies.

“Vacunar, vacunar i vacunar per a salvar vides, la nostra economia i retornar a la normalitat”, va manifestar recentment la ministra de Sanitat, Carolina Darias.

Per a més informació: https://bit.ly/2p1mlfx

Què és l’epicondilitis?

Què és l’epicondilitis?
14 abr

Què és l’epicondilitis?

També es coneix com a “colze de tennista” i és una de les lesions laborals més freqüents al braç dominant. És un procés dolorós que es genera on els músculs i tendons que permeten el moviment del canell i els dits, contacten amb l’os. És una varietat de tendinitis o inflamació del tendó i els músculs al voltant del colze.

Hem dit que es coneix com a “colze de tennista”, però també com a “colze de golfista”, si les molèsties procedeixen de la part interna de l’articulació.

El dolor comença de manera tímida, però avança progressivament. Cedeix per la nit, les molèsties acostumen a estendre’s cap al radi i els músculs extensors. El seu agreujament pot provocar la pèrdua de la capacitat de moviment de l’articulació. Amb símptomes de rigidesa i dificultat de moviment a primera hora del dia. Dolor a la palpació i pressió en la part externa del colze, limitació per a realitzar activitats i inflamació.

I en l’àmbit laboral, quines són les causes que precipiten aquesta tendinitis. Amb bastant freqüència treballs que combinen moviments repetitius i postures forçades, esforç manual i descansos insuficients. Actuacions que provoquen fatiga i inflamació de les beines tendinoses, dels teixits peritendinosos i insercions musculars i tendinoses. Sobreesforços i tensions repetides sobre la part externa del colze que desemboquen en una tensió dels punts d’inserció dels tendons de l’os.

Desencadenants

Els oficis més predisposats a sofrir aquesta malaltia són els de paleta, operari de magatzem, carnisser, fuster, xapista, conductor, esportista, lampista, conserver, llenyataire, mecànic, perruquers, pintor, usuari d’ordinador… En l’àmbit administratiu, a aquesta malaltia també se la coneix com a “síndrome del ratolí”, ja que es deriva de l’ús excessiu d’aquest perifèric i l’execució prolongada de moviments repetitius amb aquesta eina.

L’epicondilitis es considera malaltia laboral. Copa gairebé el 35% de totes les lesions i malalties musculoesquelètiques relacionades amb la feina. La població amb major risc es concentra en la franja d’entre 40 i 50 anys. Al conjunt de les malalties laborals, suposa el 4%; encara que pot disparar-se al 30% en activitats laborals específiques.

Els trastorns musculoesquelètics generen un cost del 1,6% del PIB a tota Europa. El 25% dels treballadors de l’Estat es queixa de dolors d’esquena i el 23% ho fa de dolors musculars. Un terç del total dels accidents laborals amb baixa mèdica corresponen a malalties dorsolumbars. A més, gairebé 9 de cada 10 malalties professionals declarades, comporten danys musculoesquelètics.

Habitualment, els tractaments per a l’epicondilitis contemplen antiinflamatoris no esteroideos, ortesis, ones de xoc, infiltració, nitrats tòpics, fisioteràpia i exercicis (electroteràpia, magnetoteràpia, massatges, estiraments, crioteràpia…) i intervenció quirúrgica “in extremis”.

“Construir un món més just i saludable”

“Construir un món més just i saludable”
06 abr

“Construir un món més just i saludable”

Sota aquest lema, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) celebra el 7 d’abril el “Dia Mundial de la Salut”. Una efemèride que el 2021 cobra major transcendència a causa del rerefons de la pandèmia pel nou coronavirus Covid-19.

Per aquesta raó, reiterem que per a salvaguardar la integritat de les persones, continua sent obligatòria l’adopció de mesures com el distanciament físic (almenys 1 metre de separació), portar sempre mascareta a l’hora d’interactuar amb altres persones, ventilar bé les habitacions, evitar aglomeracions, rentar-se o desinfectar-se les mans amb freqüència i en tossir, cobrir-se la boca i el nas amb el colze flexionat o amb un mocador. Eludir espais tancats, congestionats o on es forcin contactes pròxims. Les reunions, millor a l’aire lliure.

Per descomptat, si la persona es troba malament, amb febre, tos seca, cansament, pèrdua de gust i olfacte, dolors, faringoamigdalitis, congestió nasal, ulls enrogits, diarrea, erupció cutània… ha de romandre a casa sota aïllament, fins i tot amb símptomes lleus. Si no pot respirar bé, buscar atenció mèdica immediatament.

Així doncs, més que mai, és necessari conscienciar sobre les malalties mortals mundials i suscitar hàbits sans en les persones per a pal·liar les malalties en la manera del possible.

La Covid-19 ha evidenciat més, que algunes persones porten una vida més sana i tenen millor accés als serveis de salut que altres a causa de les condicions en les quals neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen. Per això, és vital que totes les persones tinguin unes condicions de vida i de treball que afavoreixin la bona salut. La Covid-19 ha colpejat més durament a les comunitats més vulnerables, exposades a més malalties i amb menys probabilitats d’accedir a serveis de salut de qualitat.

Hàbits saludables

Segons l’OMS, els principals consells per a gaudir de bona salut són:

  • Seguir una dieta saludable
  • Mantenir-se físicament actiu diàriament (cadascun a la seva manera)
  • Vacunar-se
  • No fumar
  • Evitar l’alcohol o reduir-lo
  • Gestionar l’estrès
  • Mantenir una bona higiene
  • No conduir a velocitat excessiva ni sota els efectes de l’alcohol
  • Cordar-se el cinturó de seguretat en el cotxe. Col·locar-se casc amb moto i bicicleta
  • Mantenir pràctiques sexuals segures
  • Sotmetre’s a revisions mèdiques periòdiques
  • Alletar als bebès

Menjar bé

Les dietes malsanes i la inactivitat física són importants factors de risc de malalties cròniques. El correcte és:

  • Aconseguir un equilibri calòric i un pes saludable
  • Reduir els greixos. Canviar els saturats pels insaturats. Eliminar els àcids grassos trans
  • Augmentar el consum de fruites, verdures, llegums, cereals integrals i fruita seca
  • Reduir la ingesta de sucres lliures
  • Reduir el consum de sal, qualsevol que sigui la seva procedència i procurar que la que es consumeixi sigui iodada

Malalties més habituals

Els problemes de salut més recurrents i que convé prevenir i vigilar són:

  • Malalties cardiovasculars. Les que afecten el cor i els vasos sanguinis. Una de les principals causes de mort en el món. El colesterol o els triglicèrids en nivells alts, durant un període de temps prolongat, deterioren el sistema cardiovascular i desencadenen malalties com a angina, hipertensió, infarts, ictus…
  • L’obesitat és considerada per l’OMS com una epidèmia ja que va en augment, sobretot als països desenvolupats, a causa de mals hàbits alimentaris i sedentarisme
  • Diabetis, una malaltia amb una alta prevalença a escala mundial. Tan sols a l’Estat existeixen més de 3 milions de diabètics que acaben sofrint problemes cardiovasculars o renals
  • El càncer origina a l’any, més de 280.000 nous casos a l’Estat. Un creixement anormal de cèl·lules malignes en l’organisme que causa més de 120.000 morts a l’any al país. Pulmó, còlon, pàncrees, mama, pròstata… són els més diagnosticats. És la primera causa de mort en els homes. Segons l’OMS, 1/3 de les morts per càncer són degudes a cinc factors evitables, incloent el tabac (responsable de fins el 33% dels tumors a nivell global, i del 22% de les morts per càncer), les infeccions (especialment rellevants en països en vies de desenvolupament, en els quals són responsables del 25% dels tumors), l’alcohol (responsable del 12% dels tumors en el món), el sedentarisme i les dietes inadequades (insuficient quantitat de fruita i verdura)
  • L’asma dificulta la respiració i pot ser mortal en casos greus. A l’Estat, més de 3 milions de persones sofreixen asma i 1.000 d’elles moren a l’any. Existeixen més de 240 milions d’aquests malalts a tot el món, segons l’OMS
  • Les càries dentals són molt freqüents. La seva principal causa és la mala higiene, també influeixen factors hereditaris, així com infeccions i inflamacions com gingivitis, sagnat de genives i periodontitis, malaltia que afecta el suport de les dents. A part de la pèrdua de peces dentals, també és causa de greus malalties com endocarditis, artritis reumatòide, problemes estomacals, diabetis, Alzheimer…
  • La malaltia pulmonar obstructiva crònica (Epoc) és una patologia respiratòria que provoca un mal progressiu en el sistema respiratori. El seu causant principal és el tabaquisme i desencadena unes 20.000 morts a l’any a l’Estat.
  • La grip, que pot provocar mal de cap, vòmits, febre, malestar…
  • Les malalties hepàtiques poden tenir conseqüències greus si no es tracten a temps, fins i tot la mort
  • L’estrès -la malaltia del segle XXI- afecta a la salut psíquica i emocional. Un dels principals causants de l’estrès és l’entorn laboral (assetjament, explotació, “burnout”…)

Toxicitat mediambiental

D’altra banda, està comprovat que la deteriorament del medi ambient influeix directament en el patiment de moltes malalties.

Gairebé 20 milions de persones moren a l’any per insalubritat: contaminació de l’aire, aigua, sòl, exposició a productes químics, canvi climàtic, radiació ultraviolada… propicien més de 100 malalties o traumatismes. Les principals causes de mortalitat vinculada al medi ambient són:

  • Accidents cerebrovasculars
  • Cardiopatia isquèmica
  • Traumatismes
  • Càncers
  • Neumopaties
  • Diarrees
  • Infeccions respiratòries
  • Afeccions neonatals
  • Paludisme

Salut laboral

I com mútua col·laboradora número 3 de la Seguretat Social -especialistes en salut laboral- no podíem acabar aquest article amb motiu del “Dia Mundial de la Salut”, sense abordar els més de 140 milions de malalties que es diagnostiquen en el món cada any en els entorns professionals o ocupacionals. Molts, a causa de l’existència de condicions de treball perilloses i insegures com a exposicions a agents químics, físics, biològics, estressors ergonòmics. psicològics… S’estima que els riscos de treball contribueixen en un 15% a la càrrega total de les malalties.

Els accidents i morts ocupacionals representen un problema seriós. Uns 700.000 accidents de treball amb baixa a l’any a l’Estat. És més, els riscos de treball imposen alts costos per al país, uns 12.000 milions d’euros, el 3% del PIB. És per això que les intervencions preventives en els llocs de treball, requereixen accions coordinades amb tots els sectors productius per a resguardar la salut i la vida dels treballadors, al mateix temps que promoure la salut, el benestar i el treball saludable en l’ambient laboral, mitjançant accions multisectorials en pro de la salut dels treballadors.

Festuc, el “superaliment”

Festuc, el “superaliment”
26 feb

Festuc, el “superaliment”

En el Dia Mundial de l’Festuc, recordem els múltiples beneficis que conté aquesta fruita seca per a la salut. A més d’ajudar a no engreixar i complementar una dieta per aprimar, gràcies als seus atributs saciants, contribueix a mantenir la persona jove i sana gràcies a les seves peculiaritats antioxidants. Tant és així, que la Universitat de Harvard exposa categòricament, que el seu consum diari perllonga la vida 20 anys. I sustenta aquesta afirmació, gràcies a la multitud de vitamines que abasta (K, B1, B2 i E), alhora que proteïnes vegetals i minerals (fòsfor, magnesi i potassi).

Així mateix, pot dir-se del festuc que és una fruita seca medicinal, ja que prevé de malalties cardiovasculars, de la pell, vista, estómac …, fins i tot, compensa la depressió i l’estrès. Per si fos poc, evita la diabetis atès que regula la glucosa en sang. Sense oblidar els seus efectes afrodisíacs i la seva acció contra el restrenyiment al millorar i regular el trànsit intestinal.

El consum diari idoni de festucs és d’uns 30-40 g o el que és el mateix, unes 40-50 llavors.

El seu elevat preu està relacionat amb els 7 llargs anys de germinació que necessita la llavor de l’arbre “alfónsigo” o pistatxer per poder consumir-se.

Cèrcol al mercuri

Cèrcol al mercuri
24 feb

Cèrcol al mercuri

Davant el compromís internacional de controlar aquest metall pesat, Activa Mútua recorda les conseqüències nefastes que té el comerç i la manufactura d’aquest element químic en el medi ambient i el conseqüent enverinament d’aire i aigua.

Els efectes del mercuri en l’organisme són molt tòxics. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), aquest metall és un dels deu grups de productes químics amb majors repercussions en la salut pública, és molt perillós i en l’actualitat, són necessàries més mesures per a evitar el seu impacte sobre les persones, especialment, embarassades, lactants i nens.

La principal font d’emissió de mercuri a l’atmosfera és la combustió de carbó per a produir electricitat i calefacció. Pràcticament, la meitat de la pol·lució de mercuri procedeix de centrals termoelèctriques alimentades amb carbó, de calderes industrials i de l’ús domèstic per a escalfar-se i cuinar. Un altre origen són els processos industrials, incineradores d’escombraries i la mineria del mercuri, l’or i altres metalls.

Peixos i mariscos

La principal font d’enverinament humà amb mercuri és el consum de peixos i mariscos. El fetus, el lactant, el nen, veuen alterat el seu desenvolupament neurològic. L’exposició, ja en l’úter matern, afecta al desenvolupament del cervell i a la resta del sistema nerviós. En conseqüència, sorgeixen alteracions cognitives, de memòria, atenció, parla, visuals, motores…

Activa Mútua, com a mútua col·laboradora de la Seguretat Social número 3, protegeix els treballadors de les seves empreses mutualistes contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents carcinògens durant la feina i augmenta el nivell de protecció de la salut i la seguretat de les persones, amb la implantació de valors límit per a determinats agents cancerígens per a reduir de manera significativa els riscos derivats d’aquestes exposicions.

Contra l’encefalitis: higiene, profilaxi i repel·lent d’insectes

Contra l’encefalitis: higiene, profilaxi i repel·lent d’insectes
22 feb

Contra l’encefalitis: higiene, profilaxi i repel·lent d’insectes

En el Dia Mundial d’aquesta malaltia, advertir que la seva raresa no evita la seva proliferació.

Abans d’acomiadar aquesta jornada, no volem oblidar que avui és el Dia Mundial de l’Encefalitis, una rara malaltia, però no per això fútil, atès que cada any es detecten 600 nous casos tan sols a l’Estat. No suficient amb aixó, la Societat Espanyola de Neurologia alerta que poden produir-se molts més casos que no són diagnosticats o estar relacionats amb altra mena de malalties.

Recordi’s que l’encefalitis és una inflamació del cervell que es produeix per un virus i que pot afectar les estructures més pròximes al mateix, com són les meninges o la medul·la espinal. Habitualment, sol manifestar-se amb febre, convulsions (no en tots els casos), mal de cap i apatia.

Alguns dels virus més comuns que poden produir encefalitis són el de l’herpes (causa butllofes i es contagia per contacte sexual); arbovirus, transmesos per mosquits com el del riu Nil; la ràbia, que ocasiona el cas més greu d’encefalitis; la pòlio, l’hepatitis A i en menor mesura, el VIH.

Per a prevenir aquesta malaltia, segons l’OMS, convé rentar-se les mans amb freqüència, banyar-se diàriament; usar preservatius; programar-se les vacunes pertinents a l’edat de la persona i protegir-se de les picades de mosquits.

Activa Mútua, com a mútua col·laboradora de la Seguretat Social número 3, gestiona la prestació per incapacitat temporal, un subsidi diari que cobreix la pèrdua de rendes del treballador produïda per malaltia comuna o accident no laboral, malaltia professional o accident de treball i els períodes d’observació per malaltia professional.