Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR la política de cookies

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

categories:

“L’electrosmog”, val més evitar que curar

“L’electrosmog”, val més evitar que curar
23 jun

“L’electrosmog”, val més evitar que curar

Redueix la vida 10 anys, segons alguns estudis

El 24 de juny, Dia Internacional contra la Contaminació Electromagnètica, mai ve exempt de polèmica a causa de les discrepàncies entre defensors i detractors dels possibles efectes nocius sobre la salut del també anomenat electrosmog o electropolució.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha declarat que sota els nivells mitjans d’intensitat als quals se sotmet un adult als països desenvolupats, no existeixen efectes adversos per a la salut.

No obstant això, la International EMF Scientist Appeal (organització integrada per més de 200 científics internacionals independents i experts en bioelectromagnetisme) fa temps que reclama a l’ONU, una legislació que protegeixi la població dels efectes dels camps electromagnètics, a causa de les conclusions a les quals arriben els seus més de 2.000 estudis, asseguren. En la mateixa línia es posicionen Review of Enviromental Health o l’associació Electro i Químic Sensibles pel Dret a la Salut.

Tots ells, ressalten que viure prop d’una antena de telefonia mòbil, per exemple, és un risc perquè la persona tingui el triple de possibilitats de patir càncer. I és que en aquestes zones, sembla que l’esperança de vida és 10 anys menor que en altres emplaçaments.

Afectació del medi ambient

L’Institut per a la Salut Geoambiental, per exemple, assegura que l’ésser humà, igual que ha modificat a escala global l’aire del planeta amb elements tòxics, també ha trastocat l’entorn electromagnètic natural.

Els esmentats experts adverteixen que l’alta exposició a ones electromagnètiques origina trastorns com: alteracions immunològiques, hipertensió, estrès, cansament, vertigen, desorientació, increment de la temperatura corporal, asma, depressió, malalties cardiovasculars, càncer…

Així les coses, i a tenor d’aquestes conclusions, els citats científics comminen a un ús limitat de les noves tecnologies. Com, per exemple: posar el mòbil en manera avió quan sigui possible, usar cable i no wifi a casa per a navegar per internet, no abusar d’auriculars o altres aparells sense fils; no instal·lar prop de les habitacions rentavaixelles, rentadores, microones o altres aparells electrònics. No usar el mòbil prop de neonats o nens, prescindir de vigila petits inalàmbrics… Són alguns dels molts consells amb els quals presumptament poden prevenir-se conseqüències no desitjades sobre la salut.

Per si de cas, introduir hàbits senzills contra la electropolució com apagar el router quan no s’usa, utilitzar el mans lliures del mòbil o allunyar-se de les antenes de telefonia, no requereix massa esforç.

Menjar sa també salvaguarda al medi ambient

Menjar sa també salvaguarda al medi ambient
15 jun

Menjar sa també salvaguarda al medi ambient

Els aliments locals i de temporada estan en perfecta sintonia amb el desenvolupament sostenible

Molt es parla de desenvolupament sostenible. Una de les explicacions més interessants és la que assegura que “satisfà les necessitats actuals de les persones, sense comprometre la capacitat de les futures generacions per a satisfer les seves”, segons l’Informe de la Comissió Mundial sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament.

En definitiva, que el benestar de la població no té per què col·lidir amb la protecció i preservació dels recursos naturals.

El 18 de juny, Dia de la Gastronomia Sostenible, es difonen aquests conceptes des de la perspectiva dels aliments que no tenen un impacte negatiu sobre el medi ambient i que ajuden a cuidar al planeta com, per exemple, els productes locals i de temporada. O els articles a granel, millor que els envasats. L’ús de més verdures en les àgapes i no tant de carn, l’estalvi d’aigua o contribuir al reciclatge amb l’adquisició de manufactures sense envasos de plàstic.

“La salut i el desenvolupament sostenible estan íntimament units”, argumenta el Ministeri de Sanitat. “La salut de les poblacions depèn directament de la possibilitat d’accedir a fonts d’aigua netes, de comptar amb sistemes d’evacuació d’aigües residuals, d’ambients lliures de contaminació, del control de malalties i epidèmies, i de la possibilitat d’accés als serveis sanitaris”. Per contra –afegeix-, “la pobresa, la falta d’educació i formació, els desastres naturals o induïts per l’home i la urbanització desmesurada, poden exacerbar els problemes sanitaris. Com a conseqüència, una salut pobra, està associada amb un descens de la productivitat, particularment al sector agrícola”.

Una manera pràctica de contribuir amb la gastronomia sostenible és consumir articles amb segell de denominació d’origen, els quals gaudeixen de reconeixement per la seva excel·lent qualitat. Gràcies a aquestes iniciatives, els productors aconsegueixen acords de cooperació en la cadena de producció, distribució, comercialització i certificació d’aquestes viandes.

En harmonia

Aquesta efemèride suposa un avanç per als objectius de desenvolupament sostenible que planteja l’ONU en l’Agenda 2030, orientats a reduir la fam, la pobresa i a contribuir amb una vida més harmoniosa i equilibrada amb el medi ambient.

Activa Mútua és conscient del seu paper d’agent de canvi i sensibilització, per la qual cosa, en el marc de la política de responsabilitat social integra el programa “Sostenibilitat Mediambiental”, on estableix estratègies mediambientals i tecnologies ecològiques per a col·laborar amb la comunitat internacional a aconseguir els compromisos mundials en matèria de canvi climàtic. En aquest sentit, treballa d’acord amb els esmentats objectius de desenvolupament sostenible.

La mútua col·laboradora número 3 de la Seguretat Social, en el seu compromís amb el medi ambient, treballa per a la reducció de les emissions de CO₂ i la millora de l’eficiència energètica. Per a reduir emissions, aplica criteris ambientals en vehicles, calderes, o refrigeració. De fet, durant la pandèmia ha reduït un 90% els desplaçaments, gràcies a la proliferació de l’ús de videoconferències, la qual cosa ha suposat una important reducció d’emissions.

Quant al consum elèctric, es contracta energia elèctrica renovable, s’empra il·luminació intel·ligent i de baix consuma als interiors y a rles etolacions exteriors, fa compres verdes, la climatització és de baix consum amb l’incorporació de criteris d’eficiència i sostenibilitat en el llibre d’estil de la mútua.

Per a reduir i reutilitzar els desaprofitaments, Activa Mútua segrega els residus sanitaris GII, GIII i GIV mitjançant contenidors específics. Procura el mínim consum de paper amb la implantació d’aplicatius per a facturació, així com el seu ús racional i reutilització. També disposa de contenidors per al reciclatge de tòners, piles i plàstics.

Cal destacar la col·laboració del personal de la mútua, d’aquí l’elaboració d’un manual de bones pràctiques mediambientals. Així mateix, a través del voluntariat corporatiu, la plantilla desenvolupa accions en defensa del medi ambient de manera desinteressada.

Segona causa de mort per càncer en els homes

Segona causa de mort per càncer en els homes
09 jun

Segona causa de mort per càncer en els homes

Diagnosticats 36.000 nous casos de tumor de pròstata a l’any; 1,3 milions en el món

L’11 de juny, Dia Mundial del Càncer de Pròstata, és l’ocasió per a reflexionar i conscienciar davant la gravetat d’aquest càncer entre el col·lectiu masculí.

El seu impacte no és fútil: 36.000 nous casos a l’any a l’Estat; 1,3 milions al món.

És el segon càncer més diagnosticat després del de còlon i és la segona causa de mort per càncer en homes. En concret, moren més de 6.000 homes a l’any per aquest motiu. Segons l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC).

Si bé la incidència d’aquest tumor ha augmentat, també l’ha fet la supervivència dels afectats. En específic, el 85% dels malalts sobreviuen més de 5 anys, una vegada diagnosticada la malaltia.

En el planeta, és la vuitena causa de mort i la cinquena en els homes.

Què fer? Com prevenir el càncer de pròstata?

És curable si es diagnostica a temps, per a això, és vital que la població masculina, a partir dels 40 anys, es realitzi revisions mèdiques prostàtiques preventives i regulars com el seguiment del nivell de l’antigen prostàtic específic (PSA). D’aquesta manera, el tractament serà menys invasiu.

Hàbits saludables

Encara que aquesta patologia no sol estar associada a un estil de vida i a una sèrie d’hàbits, sinó més aviat a l’edat o a antecedents familiars, ajuda l’adopció d’hàbits de vida saludables com: no beure alcohol, no fumar, no ingerir substàncies nocives. Fer exercici regularment (caminar mínim 1 hora cada dia) per a rebutjar toxines i prevenir l’obesitat i el sobrepès. Per a això, cal controlar també l’alimentació, augmentant el consum de proteïnes, verdures, fruites i vegetals, i disminuint la ingesta de farines, carns vermelles, sal i sucre. També és destacable no abusar de medicaments ni fàrmacs sense prescripció mèdica. D’igual forma, és molt beneficiós mantenir una activitat sexual freqüent. Tant és així que, amb una ejaculació periòdica, la probabilitat de patir càncer de pròstata es redueix al 47%, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

La pròstata és una glàndula amb forma i grandària de nou que se situa sota la bufeta i davant del recte en els homes. És l’encarregada de produir el líquid seminal que nodreix i transporta l’esperma.

Els símptomes del càncer són: demora, dificultat, ganes freqüents d’orinar, pèrdua de pes, disfunció erèctil, presència de sang en orina i semen; dolor al maluc, columna vertebral o costelles, feblesa i endormiscament de cames i peus…

El tractament dependrà, és clar, del grau de lesió de cada pacient.

En conseqüència, les actuacions urològiques contemplen: la prostatectomia oberta, radioteràpia, crioteràpia, teràpia hormonal, quimioteràpia, immunoteràpia…

En la “Setmana Mundial de la Immunització”, #YomevacunoSeguro

En la “Setmana Mundial de la Immunització”, #YomevacunoSeguro
19 abr

En la “Setmana Mundial de la Immunització”, #YomevacunoSeguro

En aquesta setmana de conscienciació per part de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que va començar el 19 i finalitza el 25 d’abril, connecta perfectament una altra campanya, aquesta del Ministeri de Sanitat, que amb l’etiqueta #YomeVacunoSeguro, les autoritats pretenen reforçar la confiança en la seguretat de les vacunes per a protegir-nos i salvaguardar als altres de la Covid-19.

Durant aquesta setmana, habitualment cada any, l’OMS promou la vacunació a fi d’erradicar les malalties mortals. Les vacunes, ressalta l’OMS, “salven vides i ajuden a suprimir malalties greus que han causat gran mortalitat a escala mundial”, com per exemple, la Covid-19.

Quant a #YomeVacunoSeguro, l’operatiu governamental reincideix en els beneficis de les vacunes per a evitar situacions tan dramàtiques com les viscudes en plena pandèmia, com la solitud dels malalts confinats als hospitals, fins i tot morint sense tenir al costat als seus sers estimats.

Així mateix, es desmitifica el rumor que s’ha estès durant els últims mesos, es constata que totes les vacunes són segures i s’aclareix que han arribat tan ràpid a la població perquè els mitjans humans, tècnics i el coneixement científic gaudeixen d’un elevat grau de desenvolupament. Per això s’insta que, arribat el moment, ningú tingui por i es vacuni.

Les recerques no conclouen trombosis amb l’Astrazeneca

La Comissió Europea ha autoritzat 4 vacunes i totes han demostrat nivells adequats d’eficàcia i seguretat. A l’Estat es disposen de 3: Comirnaty de Pfizer/BiNTech; Moderna i Astrazeneca. Respecte a aquesta última, l’Agència Europea del Medicament (EMA) ha conclòs que no es considera que l’administració d’aquesta vacuna s’associï a un augment del risc global d’esdeveniments tromboembòlics i que el balanç benefici-risc de la vacuna enfront de la Covid-19, en relació a la prevenció d’hospitalització i mort per coronavirus, supera amb escreix possibles reaccions adverses. De fet, les recerques no han pogut concloure que les trombosis hagin estat causades per la vacunació. És per això, que s’ha suprimit la limitació d’edat a menors de 55 anys i es continuarà vacunant a població d’entre 56 a 65 anys.

Vacunats 1 de cada 10

Segons les últimes dades disponibles durant l’edició d’aquest article, entre el 27 de desembre i el 19 de març, s’havien vacunat a l’Estat un total de 4.135.410 persones. El 71% amb Comirnaty, el 24% amb Astrazeneca i un 5% amb Moderna. O el que és el mateix, ja estan vacunats 1 de cada 10 ciutadans. D’ells, el 98%, persones majors o amb discapacitat, han rebut la primera dosi i al 90%, ja se’ls ha administrat la pauta completa. És per això que aquest col·lectiu hagi disminuït significativament el nombre de casos, brots i persones hospitalitzades.

En resum, a l’Estat ja s’han vacunat amb la primera dosi més de 7 milions de persones i més de 3 milions ja han finalitzat la pauta completa de vacunació enfront de la Covid-19. L’objectiu és que abans de l’agost el 70% de la població (uns 33 milions de persones) ja estigui vacunada amb el punt de mira posat en la tan anhelada immunitat col·lectiva.

Per cert, recentment, el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, va avançar que s’està ultimant un conveni de col·laboració amb la Fundació CEOE i amb les mútues col·laboradores de la Seguretat Social com a Activa Mútua, perquè aquestes últimes disposin logística i personal sanitari per a accelerar el procés d’inoculació.

Recordar que mal de cap, malestar, febrícula, miàlgies, així com nàusees i vòmits són freqüents després de la vacunació i poden tractar-se amb paracetamol. Aquests símptomes no solen durar més que uns pocs dies.

“Vacunar, vacunar i vacunar per a salvar vides, la nostra economia i retornar a la normalitat”, va manifestar recentment la ministra de Sanitat, Carolina Darias.

Per a més informació: https://bit.ly/2p1mlfx

“Construir un món més just i saludable”

“Construir un món més just i saludable”
06 abr

“Construir un món més just i saludable”

Sota aquest lema, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) celebra el 7 d’abril el “Dia Mundial de la Salut”. Una efemèride que el 2021 cobra major transcendència a causa del rerefons de la pandèmia pel nou coronavirus Covid-19.

Per aquesta raó, reiterem que per a salvaguardar la integritat de les persones, continua sent obligatòria l’adopció de mesures com el distanciament físic (almenys 1 metre de separació), portar sempre mascareta a l’hora d’interactuar amb altres persones, ventilar bé les habitacions, evitar aglomeracions, rentar-se o desinfectar-se les mans amb freqüència i en tossir, cobrir-se la boca i el nas amb el colze flexionat o amb un mocador. Eludir espais tancats, congestionats o on es forcin contactes pròxims. Les reunions, millor a l’aire lliure.

Per descomptat, si la persona es troba malament, amb febre, tos seca, cansament, pèrdua de gust i olfacte, dolors, faringoamigdalitis, congestió nasal, ulls enrogits, diarrea, erupció cutània… ha de romandre a casa sota aïllament, fins i tot amb símptomes lleus. Si no pot respirar bé, buscar atenció mèdica immediatament.

Així doncs, més que mai, és necessari conscienciar sobre les malalties mortals mundials i suscitar hàbits sans en les persones per a pal·liar les malalties en la manera del possible.

La Covid-19 ha evidenciat més, que algunes persones porten una vida més sana i tenen millor accés als serveis de salut que altres a causa de les condicions en les quals neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen. Per això, és vital que totes les persones tinguin unes condicions de vida i de treball que afavoreixin la bona salut. La Covid-19 ha colpejat més durament a les comunitats més vulnerables, exposades a més malalties i amb menys probabilitats d’accedir a serveis de salut de qualitat.

Hàbits saludables

Segons l’OMS, els principals consells per a gaudir de bona salut són:

  • Seguir una dieta saludable
  • Mantenir-se físicament actiu diàriament (cadascun a la seva manera)
  • Vacunar-se
  • No fumar
  • Evitar l’alcohol o reduir-lo
  • Gestionar l’estrès
  • Mantenir una bona higiene
  • No conduir a velocitat excessiva ni sota els efectes de l’alcohol
  • Cordar-se el cinturó de seguretat en el cotxe. Col·locar-se casc amb moto i bicicleta
  • Mantenir pràctiques sexuals segures
  • Sotmetre’s a revisions mèdiques periòdiques
  • Alletar als bebès

Menjar bé

Les dietes malsanes i la inactivitat física són importants factors de risc de malalties cròniques. El correcte és:

  • Aconseguir un equilibri calòric i un pes saludable
  • Reduir els greixos. Canviar els saturats pels insaturats. Eliminar els àcids grassos trans
  • Augmentar el consum de fruites, verdures, llegums, cereals integrals i fruita seca
  • Reduir la ingesta de sucres lliures
  • Reduir el consum de sal, qualsevol que sigui la seva procedència i procurar que la que es consumeixi sigui iodada

Malalties més habituals

Els problemes de salut més recurrents i que convé prevenir i vigilar són:

  • Malalties cardiovasculars. Les que afecten el cor i els vasos sanguinis. Una de les principals causes de mort en el món. El colesterol o els triglicèrids en nivells alts, durant un període de temps prolongat, deterioren el sistema cardiovascular i desencadenen malalties com a angina, hipertensió, infarts, ictus…
  • L’obesitat és considerada per l’OMS com una epidèmia ja que va en augment, sobretot als països desenvolupats, a causa de mals hàbits alimentaris i sedentarisme
  • Diabetis, una malaltia amb una alta prevalença a escala mundial. Tan sols a l’Estat existeixen més de 3 milions de diabètics que acaben sofrint problemes cardiovasculars o renals
  • El càncer origina a l’any, més de 280.000 nous casos a l’Estat. Un creixement anormal de cèl·lules malignes en l’organisme que causa més de 120.000 morts a l’any al país. Pulmó, còlon, pàncrees, mama, pròstata… són els més diagnosticats. És la primera causa de mort en els homes. Segons l’OMS, 1/3 de les morts per càncer són degudes a cinc factors evitables, incloent el tabac (responsable de fins el 33% dels tumors a nivell global, i del 22% de les morts per càncer), les infeccions (especialment rellevants en països en vies de desenvolupament, en els quals són responsables del 25% dels tumors), l’alcohol (responsable del 12% dels tumors en el món), el sedentarisme i les dietes inadequades (insuficient quantitat de fruita i verdura)
  • L’asma dificulta la respiració i pot ser mortal en casos greus. A l’Estat, més de 3 milions de persones sofreixen asma i 1.000 d’elles moren a l’any. Existeixen més de 240 milions d’aquests malalts a tot el món, segons l’OMS
  • Les càries dentals són molt freqüents. La seva principal causa és la mala higiene, també influeixen factors hereditaris, així com infeccions i inflamacions com gingivitis, sagnat de genives i periodontitis, malaltia que afecta el suport de les dents. A part de la pèrdua de peces dentals, també és causa de greus malalties com endocarditis, artritis reumatòide, problemes estomacals, diabetis, Alzheimer…
  • La malaltia pulmonar obstructiva crònica (Epoc) és una patologia respiratòria que provoca un mal progressiu en el sistema respiratori. El seu causant principal és el tabaquisme i desencadena unes 20.000 morts a l’any a l’Estat.
  • La grip, que pot provocar mal de cap, vòmits, febre, malestar…
  • Les malalties hepàtiques poden tenir conseqüències greus si no es tracten a temps, fins i tot la mort
  • L’estrès -la malaltia del segle XXI- afecta a la salut psíquica i emocional. Un dels principals causants de l’estrès és l’entorn laboral (assetjament, explotació, “burnout”…)

Toxicitat mediambiental

D’altra banda, està comprovat que la deteriorament del medi ambient influeix directament en el patiment de moltes malalties.

Gairebé 20 milions de persones moren a l’any per insalubritat: contaminació de l’aire, aigua, sòl, exposició a productes químics, canvi climàtic, radiació ultraviolada… propicien més de 100 malalties o traumatismes. Les principals causes de mortalitat vinculada al medi ambient són:

  • Accidents cerebrovasculars
  • Cardiopatia isquèmica
  • Traumatismes
  • Càncers
  • Neumopaties
  • Diarrees
  • Infeccions respiratòries
  • Afeccions neonatals
  • Paludisme

Salut laboral

I com mútua col·laboradora número 3 de la Seguretat Social -especialistes en salut laboral- no podíem acabar aquest article amb motiu del “Dia Mundial de la Salut”, sense abordar els més de 140 milions de malalties que es diagnostiquen en el món cada any en els entorns professionals o ocupacionals. Molts, a causa de l’existència de condicions de treball perilloses i insegures com a exposicions a agents químics, físics, biològics, estressors ergonòmics. psicològics… S’estima que els riscos de treball contribueixen en un 15% a la càrrega total de les malalties.

Els accidents i morts ocupacionals representen un problema seriós. Uns 700.000 accidents de treball amb baixa a l’any a l’Estat. És més, els riscos de treball imposen alts costos per al país, uns 12.000 milions d’euros, el 3% del PIB. És per això que les intervencions preventives en els llocs de treball, requereixen accions coordinades amb tots els sectors productius per a resguardar la salut i la vida dels treballadors, al mateix temps que promoure la salut, el benestar i el treball saludable en l’ambient laboral, mitjançant accions multisectorials en pro de la salut dels treballadors.

Activa Mútua aconsegueix que pacients recentment operats, caminin des del primer dia en un entorn sense gravetat

Activa Mútua aconsegueix que pacients recentment operats, caminin des del primer dia en un entorn sense gravetat
21 set

Activa Mútua aconsegueix que pacients recentment operats, caminin des del primer dia en un entorn sense gravetat

El tractament prevé anquilosament i obesitat als malalts de llarga durada.

Activa Mútua aconsegueix que aquells pacients recentment operats de lesions en genoll i turmell -complicades i d’evolució lenta-: fractures, lligamentplàsties, meniscopaties agudes… caminin i comencin el seu procés de rehabilitació de manera primerenca, gràcies a la inclusió en el seu tractament de la cinta antigravitatòria.

L’aplicació d’aquesta alta tecnologia en el procés curatiu dels malalts, aclareix Josep Maria Solé, fisioterapeuta del servei de rehabilitació de Clínica Activa Mútua, influeix perquè “des del primer dia de tractament, el pacient torni a reproduir patrons normals de marxa dins d’aquesta màquina i percebi una sèrie de beneficis -tant físics, com a emocionals- que l’estimulen en la seva adherència al tractament”, assegura.

D’igual forma, s’aconsegueix que els malalts que tenen un desgast físic nul al llarg del dia, a causa de la seva immobilitat “tinguin una mínima, però continuada activitat física”. Precisament, el sobrepès és un altre dels problemes que acompanyen a la majoria dels pacients de llarga evolució.

La cinta antigravitatòria genera un flux d’aire a pressió en un compartiment estanc que materialitza un mitjà ingràvid. Una vegada que es calibra el pes del pacient, es gradua el percentatge d’ingravitació que necessita, es redueix per tant el pes del malalt, la qual cosa repercuteix directament en la pressió que s’exerceix sobre les extremitats inferiors. D’aquesta manera, el dolor i les dificultats per a caminar desapareixen pràcticament durant l’exercici. A part de poder modificar-se la ingravitació, s’estableix una velocitat d’acord amb la marxa normal d’una persona, entre 4-5 km/h i, donat el cas, també pot aplicar-se una inclinació de fins al deu per cent per a estimular la flexió dorsal del turmell.

Clínica Activa Mútua de Tarragona és l’única mútua i instal·lació sanitària a aquesta província que compta amb aquest equipament.

La cinta antigravitatòria Alter G Anti-Gravity Treadmill compta amb una tecnologia desenvolupada per l’enginyer de la NASA, Robert Whalen, per a readaptar als astronautes a la vida normal, després d’un llarg període de permanència a l’espai.

Fins a la data, 370 pacients del servei de rehabilitació de Clínica Activa Mútua, s’han beneficiat d’aquest innovador tractament altament tecnològic.

Nou catàleg de prestacions complementàries d’assistència social

Nou catàleg de prestacions complementàries d’assistència social
17 des

Nou catàleg de prestacions complementàries d’assistència social

En vigor l’1 de gener de 2020, li correspon la seva concessió a les mútues

El passat 13 de desembre, el Boletín Oficial del Estado (BOE) publicava una resolució perquè des de les mútues col·laboradores de la Seguretat Social s’ofereixi un nou catàleg de prestacions complementàries d’assistència social en casos d’accidents de treball (AT) o malaltia professional (MP) a l’empara de l’article 96.1.b del text refós de la llei general de la Seguretat Social. Això, en funció de la disponibilitat pressupostària d’aquestes entitats.

En vigor des de l’1 de gener de 2020, s’estableix que els expedients iniciats i no resolts amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta resolució, s’adaptaran a les previsions contemplades en elles.

Les noves prestacions complementàries són:

–              Rehabilitació i recuperació: Ajudes per a despeses d’ingrés en centres sociosanitaris o residencials; despeses per ingrés d’un treballador en un centre hospitalari; pròtesi o ajudes tècniques no reglades i per a tractaments mèdics o teràpies no reglades.

–              Reorientació professional i adaptació del lloc de treball: formació professional i inserció sociolaboral o adaptació del local on el treballador autònom desenvolupa la seva activitat.

–              Adaptació dels mitjans essencials per al desenvolupament de les activitats bàsiques de la vida diària: eliminació de barreres en habitatge habitual, adquisició d’habitatge habitual adaptat, adaptació de vehicle, suport domiciliari per al desenvolupament d’activitats bàsiques de la vida diària, accés a les noves tecnologies de la informació i comunicació.

–              Altres prestacions: complement a l’auxili per defunció, formació en la cura de persones en situació de gran invalidesa, manteniment de la possessió o gaudi de l’habitatge habitual o altres prestacions a favor del treballador que hagi sofert un accident de treball o malaltia professional i es trobi especialment estat o situació de necessitat.

Podran beneficiar-se d’aquestes prestacions complementàries:

–              La persona treballadora, pels danys soferts com a conseqüència d’un AT o d’una MP, encara amb posterioritat a la pèrdua de l’ocupació, sempre que quedi acreditat amb el corresponent informe mèdic que és conseqüència directa de l’AT o de la MP.

–              El cònjuge o la parella de fet del treballador fins i tot en els casos en els quals no tingui drets successoris del treballador mort i els fills del treballador accidentat. En tots dos supòsits, hauran de constituir una unitat de convivència amb el treballador.

–              Mancant els anteriors, els néts i, mancant aquests, els pares. En tots dos supòsits hauran de constituir una unitat de convivència amb el treballador.

–              Podrà ser beneficiari de la prestació d’auxili per defunció, qualsevol familiar, cònjuge o parella de fet que tingui la condició de drethavent i hagi sufragat les despeses del decés.

Esport en equip. Socialització i amistat. Salut Física i Mental.

Esport en equip. Socialització i amistat. Salut Física i Mental.
25 jul

Esport en equip. Socialització i amistat. Salut Física i Mental.

L’activitat física, l’exercici i l’esport aporten innombrables beneficis per a cos i ment. Els efectes d’una pràctica esportiva regular actuen optimitzant el nostre estat de salut aportant-nos distracció i diversió, a nens, joves i adults.

Però si a tot això, li afegeixes una activitat esportiva en equip, els efectes beneficiosos arriben nous aspectes i facetes per a l’individu.

Els esports en equip permeten construir una vivència grupal d’esforç i superació generant experiències compartides que afavoreixen el creixement individual i grupal.

Això és important per a qualsevol persona, però és de major rellevància durant les etapes de creixement i desenvolupament, especialment durant l’adolescència.

Els esports en equip beneficien enormement a aquests joves en desenvolupament repercutint positivament en un millor exercici físic i mental contribuint a un desenvolupament físic saludable, una potenciació de les capacitats cognitives i oferint rellevants efectes en el pla personal alhora que se’ls desplaça d’eventuals hàbits i conductes menys saludables.

L’esport ve definit per unes regles clares, de manera que facilita l’assimilació i el respecte per les normes en un context distès, el que els joves ajudarà a comprendre que, tant en el camp de joc com fora d’aquest, hi ha regles i límits.

L’esport en equip ensenya a col·laborar amb els altres, aprendre a comunicar-se, desenvolupa la confiança i facilita els beneficis de la complementarietat, unes habilitats útils en l’esport però també en el món real, on és necessari treballar en equip.

Interactuar en grup desenvolupa la solidaritat, la col·laboració, i el respecte pels altres, aprenent sobre tolerància i diversitat acceptant les diferències d’altres i aprenent el valor i utilitat d’aquestes per la complementarietat.

Els efectes beneficiosos que aporta l’esport en equip en el pla psicològic són obvis pel que fa a la millora la consideració que un té sobre si mateix. La participació útil d’un individu en el joc, així com sentir el suport dels altres reforça l’autoestima, afavoreix la superació de pors i complexos i, en conseqüència l’auto consideració resulta reforçada.

L’important és sempre participar, però tots juguem per guanyar. La consecució de l’objectiu, la rivalitat sana i la competitivitat preparen psicològicament l’individu per a un entorn altament competitiu i capaciten l’esportista per afrontar amb humilitat la victòria i amb tolerància la derrota aprenent al maneig de la frustració.

Si a tot això, li afegim els beneficis que la ciència ha evidenciat que aporta la pràctica a l’exterior, l’augment de mediadors químics com les endorfines es multiplica.

Per tot això, la pràctica esportiva en equip, no només és divertida i plaent, no només desenvolupa les capacitats físiques de l’esportista i els seus beneficis no es limiten, tan sols, al pla més orgànic de l’individu. L’esport en equip construeix esportistes alhora que construeix persones, individus sans i equilibrats que al seu torn, construeixen la societat.

Qui no recorda als seus companys d’equip i als seus entrenadors de joventut, sovint amistats que duraran tota una vida o romandran en el record per haver-nos forjat com a persones?

Amb motiu del Dia Internacional de l’Amistat, des Empresa Saludable, ressaltem el paper de l’esport d’equip afavorint la socialització i forjant amistats.

Dr. Pedro Hermoso – Metge especialista en Educació física i Esport

Els hàbits saludables dels nostres companys

Els hàbits saludables dels nostres companys
27 mai

Els hàbits saludables dels nostres companys

El nostre company Mikel González, director de la Delegació d’Euskadi, ens parla de la disciplina, exigència i hàbits saludables en la seva etapa com a jugador de futbol en les categories inferiors de l’Athletic Club de Bilbao.

Quant de temps fa que treballes per Activa Mútua?

Porto a l’empresa dos anys, any i mig en la nova delegació a Bilbao, fet que va suposar per a mi un nou repte professional en un camp nou i amb un nou objectiu personal i professional de posicionar Activa Mútua en un bon lloc a Euskadi i Navarra.

A què et dediques dins d’Activa Mútua? I on podem trobar-te?

Com a Director Delegació Euskadi i Navarra, estic a disposició de tots els nostres mutualistes, empreses adherides i col·laboradors en qualsevol moment, per a això compto amb la col·laboració d’una gran professional del sector, la meva companya Sol, formant un gran equip.

La nova delegació està a Bilbao (la capital de l’univers) en una ubicació i instal·lacions en el mateix cor empresarial de la ciutat, ens trobareu al en el carrer Jose Maria Escuza, 23

Des Empresa Saludable sabem de la teva etapa com a futbolista a les categories inferiors de l’Athletic Club de Bilbao, i el que comporta a nivell de vida saludable, pots explicar-nos quines eren les teves hàbits saludables dins d’aquest estil de vida esportiu tan exigent?

Van ser 8 anys meravellosos i inoblidables, en els quals vaig viure una experiència única de poder jugar i iniciar una carrera en club dels meus amors, al principi d’una manera innocent i despreocupada, i amb el pas dels anys amb la perspectiva llunyana però il·lusionant de poder debutar amb el primer equip, molts estàvem en el camí però pocs van ser els elegits. Tot això acompanyat d’uns hàbits de vida acords a l’activitat de màxim rendiment exigida en cada etapa com a jugador.

Sent part fonamental l’alimentació, així com el “entrenament invisible”, aquell que vas més enllà de l’entrenament diari en el terreny de joc i en el qual és totalment necessari i impressionable adaptar-se a una sèrie de rutines, horaris en la teva vida diària que moltes vegades és tant o més important que el propi entrenament físic.

mikel interior

Quins aspectes són necessaris per combinar la vida personal i laboral amb l’alt nivell d’exigència de l’esport de competició?

Vaig seguir la meva carrera competint en equips de 2aB i 3a divisió nacional, compaginant tot això amb la meva anterior treball, per moments va ser complicat combinar les dues situacions alhora, però l’entusiasme i la passió pel que fas i t’agrada, moltes vegades pot amb tot el altres, el fet que en ocasions has de renunciar a passar més temps amb família, parella, amics, es veu recompensat amb la satisfacció personal que sents fent alguna cosa que t’apassiona, tot això amb el cap ben assentada i moblada, i amb el suport racional i incondicional dels meus AITAS, que des d’aquí vull agrair infinitament, sense el qual segurament hagués tirat la tovallola a les primeres de canvi donada l’exigència requerida a nivell personal.

Què creus que aporta la pràctica de l’esport a nivell competitiu en comparació a la pràctica d’esport amateur?

En el meu cas i el que m’emporto per davant són infinitat d’amistats pures i de veritat, tant de companys, directius i aficionats de tots els llocs on he estat, si bé és cert el futbol de competició és un esport de contacte i agressiu tant per a la musculatura com per a les articulacions, gràcies a déu puc presumir de no haver tingut mai una lesió greu, més enllà del que típics esquinços o elongacions musculars derivats de l’alta exigència tant dels entrenaments com de la pròpia competició.

Aquests nivells d’exigència competitiva t’ajuden a mantenir unes rutines, unes obligacions i una força mental i de voluntat elevada, que a altres nivells no són els mateix, encara que el principal és realitzar qualsevol tipus de activitat esportiva sigui la que sigui per sentir-se un mateix satisfet i realitzat, és un mitjà tant mantenir un to físic com mantenir la ment activa i clara.

foto: A la imatge, Mikel González portant el braçalet de capità.

Fre a l’Ictus – Tots Podem tenir una arruga en El nostre vestit de Superman

Fre a l’Ictus – Tots Podem tenir una arruga en El nostre vestit de Superman
27 mai

Fre a l’Ictus – Tots Podem tenir una arruga en El nostre vestit de Superman

Com ja us vam informar, l’any passat vam signar el Conveni de col·laboració amb l’associació Freno al Ictus amb la voluntat de fer difusió, sensibilització i conscienciació sobre l’ictus, per a una correcta prevenció detecció i possible actuació davant aquesta manifestació.

Per aquest motiu, el dia 14 de maig es va celebrar a les instal·lacions de la Mútua, a la seu de Barcelona del carrer Bailen, la conferència “Tots Podem tenir una arruga en El nostre vestit de Superman” realitzada pel president de la associació, Julio Agredano.

Aquesta conferència s’emmarca dins del nostre projecte per informar de la dimensió de la malaltia, factors de risc que hem de tenir en compte, i com podem actuar per prevenir-la. També ens donen informació útil de com detectar-la i com actuar en cas que es produeixi en el nostre entorn. El temps de reacció és vida i aquesta informació ens ajuda a actuar amb més rapidesa i eficàcia.

Freno al Ictus és una associació sense ànim de lucre que informa i consciència per prevenir aquesta malaltia, a més de promoure ajuda i tractaments per a afectats de Dany Cerebral Adquirit (DCA) i millorar la seva qualitat de vida.