Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR la política de cookies

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

categories:

“L’electrosmog”, val més evitar que curar

“L’electrosmog”, val més evitar que curar
23 jun

“L’electrosmog”, val més evitar que curar

Redueix la vida 10 anys, segons alguns estudis

El 24 de juny, Dia Internacional contra la Contaminació Electromagnètica, mai ve exempt de polèmica a causa de les discrepàncies entre defensors i detractors dels possibles efectes nocius sobre la salut del també anomenat electrosmog o electropolució.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha declarat que sota els nivells mitjans d’intensitat als quals se sotmet un adult als països desenvolupats, no existeixen efectes adversos per a la salut.

No obstant això, la International EMF Scientist Appeal (organització integrada per més de 200 científics internacionals independents i experts en bioelectromagnetisme) fa temps que reclama a l’ONU, una legislació que protegeixi la població dels efectes dels camps electromagnètics, a causa de les conclusions a les quals arriben els seus més de 2.000 estudis, asseguren. En la mateixa línia es posicionen Review of Enviromental Health o l’associació Electro i Químic Sensibles pel Dret a la Salut.

Tots ells, ressalten que viure prop d’una antena de telefonia mòbil, per exemple, és un risc perquè la persona tingui el triple de possibilitats de patir càncer. I és que en aquestes zones, sembla que l’esperança de vida és 10 anys menor que en altres emplaçaments.

Afectació del medi ambient

L’Institut per a la Salut Geoambiental, per exemple, assegura que l’ésser humà, igual que ha modificat a escala global l’aire del planeta amb elements tòxics, també ha trastocat l’entorn electromagnètic natural.

Els esmentats experts adverteixen que l’alta exposició a ones electromagnètiques origina trastorns com: alteracions immunològiques, hipertensió, estrès, cansament, vertigen, desorientació, increment de la temperatura corporal, asma, depressió, malalties cardiovasculars, càncer…

Així les coses, i a tenor d’aquestes conclusions, els citats científics comminen a un ús limitat de les noves tecnologies. Com, per exemple: posar el mòbil en manera avió quan sigui possible, usar cable i no wifi a casa per a navegar per internet, no abusar d’auriculars o altres aparells sense fils; no instal·lar prop de les habitacions rentavaixelles, rentadores, microones o altres aparells electrònics. No usar el mòbil prop de neonats o nens, prescindir de vigila petits inalàmbrics… Són alguns dels molts consells amb els quals presumptament poden prevenir-se conseqüències no desitjades sobre la salut.

Per si de cas, introduir hàbits senzills contra la electropolució com apagar el router quan no s’usa, utilitzar el mans lliures del mòbil o allunyar-se de les antenes de telefonia, no requereix massa esforç.

Menjar sa també salvaguarda al medi ambient

Menjar sa també salvaguarda al medi ambient
15 jun

Menjar sa també salvaguarda al medi ambient

Els aliments locals i de temporada estan en perfecta sintonia amb el desenvolupament sostenible

Molt es parla de desenvolupament sostenible. Una de les explicacions més interessants és la que assegura que “satisfà les necessitats actuals de les persones, sense comprometre la capacitat de les futures generacions per a satisfer les seves”, segons l’Informe de la Comissió Mundial sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament.

En definitiva, que el benestar de la població no té per què col·lidir amb la protecció i preservació dels recursos naturals.

El 18 de juny, Dia de la Gastronomia Sostenible, es difonen aquests conceptes des de la perspectiva dels aliments que no tenen un impacte negatiu sobre el medi ambient i que ajuden a cuidar al planeta com, per exemple, els productes locals i de temporada. O els articles a granel, millor que els envasats. L’ús de més verdures en les àgapes i no tant de carn, l’estalvi d’aigua o contribuir al reciclatge amb l’adquisició de manufactures sense envasos de plàstic.

“La salut i el desenvolupament sostenible estan íntimament units”, argumenta el Ministeri de Sanitat. “La salut de les poblacions depèn directament de la possibilitat d’accedir a fonts d’aigua netes, de comptar amb sistemes d’evacuació d’aigües residuals, d’ambients lliures de contaminació, del control de malalties i epidèmies, i de la possibilitat d’accés als serveis sanitaris”. Per contra –afegeix-, “la pobresa, la falta d’educació i formació, els desastres naturals o induïts per l’home i la urbanització desmesurada, poden exacerbar els problemes sanitaris. Com a conseqüència, una salut pobra, està associada amb un descens de la productivitat, particularment al sector agrícola”.

Una manera pràctica de contribuir amb la gastronomia sostenible és consumir articles amb segell de denominació d’origen, els quals gaudeixen de reconeixement per la seva excel·lent qualitat. Gràcies a aquestes iniciatives, els productors aconsegueixen acords de cooperació en la cadena de producció, distribució, comercialització i certificació d’aquestes viandes.

En harmonia

Aquesta efemèride suposa un avanç per als objectius de desenvolupament sostenible que planteja l’ONU en l’Agenda 2030, orientats a reduir la fam, la pobresa i a contribuir amb una vida més harmoniosa i equilibrada amb el medi ambient.

Activa Mútua és conscient del seu paper d’agent de canvi i sensibilització, per la qual cosa, en el marc de la política de responsabilitat social integra el programa “Sostenibilitat Mediambiental”, on estableix estratègies mediambientals i tecnologies ecològiques per a col·laborar amb la comunitat internacional a aconseguir els compromisos mundials en matèria de canvi climàtic. En aquest sentit, treballa d’acord amb els esmentats objectius de desenvolupament sostenible.

La mútua col·laboradora número 3 de la Seguretat Social, en el seu compromís amb el medi ambient, treballa per a la reducció de les emissions de CO₂ i la millora de l’eficiència energètica. Per a reduir emissions, aplica criteris ambientals en vehicles, calderes, o refrigeració. De fet, durant la pandèmia ha reduït un 90% els desplaçaments, gràcies a la proliferació de l’ús de videoconferències, la qual cosa ha suposat una important reducció d’emissions.

Quant al consum elèctric, es contracta energia elèctrica renovable, s’empra il·luminació intel·ligent i de baix consuma als interiors y a rles etolacions exteriors, fa compres verdes, la climatització és de baix consum amb l’incorporació de criteris d’eficiència i sostenibilitat en el llibre d’estil de la mútua.

Per a reduir i reutilitzar els desaprofitaments, Activa Mútua segrega els residus sanitaris GII, GIII i GIV mitjançant contenidors específics. Procura el mínim consum de paper amb la implantació d’aplicatius per a facturació, així com el seu ús racional i reutilització. També disposa de contenidors per al reciclatge de tòners, piles i plàstics.

Cal destacar la col·laboració del personal de la mútua, d’aquí l’elaboració d’un manual de bones pràctiques mediambientals. Així mateix, a través del voluntariat corporatiu, la plantilla desenvolupa accions en defensa del medi ambient de manera desinteressada.

“Construir un món més just i saludable”

“Construir un món més just i saludable”
06 abr

“Construir un món més just i saludable”

Sota aquest lema, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) celebra el 7 d’abril el “Dia Mundial de la Salut”. Una efemèride que el 2021 cobra major transcendència a causa del rerefons de la pandèmia pel nou coronavirus Covid-19.

Per aquesta raó, reiterem que per a salvaguardar la integritat de les persones, continua sent obligatòria l’adopció de mesures com el distanciament físic (almenys 1 metre de separació), portar sempre mascareta a l’hora d’interactuar amb altres persones, ventilar bé les habitacions, evitar aglomeracions, rentar-se o desinfectar-se les mans amb freqüència i en tossir, cobrir-se la boca i el nas amb el colze flexionat o amb un mocador. Eludir espais tancats, congestionats o on es forcin contactes pròxims. Les reunions, millor a l’aire lliure.

Per descomptat, si la persona es troba malament, amb febre, tos seca, cansament, pèrdua de gust i olfacte, dolors, faringoamigdalitis, congestió nasal, ulls enrogits, diarrea, erupció cutània… ha de romandre a casa sota aïllament, fins i tot amb símptomes lleus. Si no pot respirar bé, buscar atenció mèdica immediatament.

Així doncs, més que mai, és necessari conscienciar sobre les malalties mortals mundials i suscitar hàbits sans en les persones per a pal·liar les malalties en la manera del possible.

La Covid-19 ha evidenciat més, que algunes persones porten una vida més sana i tenen millor accés als serveis de salut que altres a causa de les condicions en les quals neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen. Per això, és vital que totes les persones tinguin unes condicions de vida i de treball que afavoreixin la bona salut. La Covid-19 ha colpejat més durament a les comunitats més vulnerables, exposades a més malalties i amb menys probabilitats d’accedir a serveis de salut de qualitat.

Hàbits saludables

Segons l’OMS, els principals consells per a gaudir de bona salut són:

  • Seguir una dieta saludable
  • Mantenir-se físicament actiu diàriament (cadascun a la seva manera)
  • Vacunar-se
  • No fumar
  • Evitar l’alcohol o reduir-lo
  • Gestionar l’estrès
  • Mantenir una bona higiene
  • No conduir a velocitat excessiva ni sota els efectes de l’alcohol
  • Cordar-se el cinturó de seguretat en el cotxe. Col·locar-se casc amb moto i bicicleta
  • Mantenir pràctiques sexuals segures
  • Sotmetre’s a revisions mèdiques periòdiques
  • Alletar als bebès

Menjar bé

Les dietes malsanes i la inactivitat física són importants factors de risc de malalties cròniques. El correcte és:

  • Aconseguir un equilibri calòric i un pes saludable
  • Reduir els greixos. Canviar els saturats pels insaturats. Eliminar els àcids grassos trans
  • Augmentar el consum de fruites, verdures, llegums, cereals integrals i fruita seca
  • Reduir la ingesta de sucres lliures
  • Reduir el consum de sal, qualsevol que sigui la seva procedència i procurar que la que es consumeixi sigui iodada

Malalties més habituals

Els problemes de salut més recurrents i que convé prevenir i vigilar són:

  • Malalties cardiovasculars. Les que afecten el cor i els vasos sanguinis. Una de les principals causes de mort en el món. El colesterol o els triglicèrids en nivells alts, durant un període de temps prolongat, deterioren el sistema cardiovascular i desencadenen malalties com a angina, hipertensió, infarts, ictus…
  • L’obesitat és considerada per l’OMS com una epidèmia ja que va en augment, sobretot als països desenvolupats, a causa de mals hàbits alimentaris i sedentarisme
  • Diabetis, una malaltia amb una alta prevalença a escala mundial. Tan sols a l’Estat existeixen més de 3 milions de diabètics que acaben sofrint problemes cardiovasculars o renals
  • El càncer origina a l’any, més de 280.000 nous casos a l’Estat. Un creixement anormal de cèl·lules malignes en l’organisme que causa més de 120.000 morts a l’any al país. Pulmó, còlon, pàncrees, mama, pròstata… són els més diagnosticats. És la primera causa de mort en els homes. Segons l’OMS, 1/3 de les morts per càncer són degudes a cinc factors evitables, incloent el tabac (responsable de fins el 33% dels tumors a nivell global, i del 22% de les morts per càncer), les infeccions (especialment rellevants en països en vies de desenvolupament, en els quals són responsables del 25% dels tumors), l’alcohol (responsable del 12% dels tumors en el món), el sedentarisme i les dietes inadequades (insuficient quantitat de fruita i verdura)
  • L’asma dificulta la respiració i pot ser mortal en casos greus. A l’Estat, més de 3 milions de persones sofreixen asma i 1.000 d’elles moren a l’any. Existeixen més de 240 milions d’aquests malalts a tot el món, segons l’OMS
  • Les càries dentals són molt freqüents. La seva principal causa és la mala higiene, també influeixen factors hereditaris, així com infeccions i inflamacions com gingivitis, sagnat de genives i periodontitis, malaltia que afecta el suport de les dents. A part de la pèrdua de peces dentals, també és causa de greus malalties com endocarditis, artritis reumatòide, problemes estomacals, diabetis, Alzheimer…
  • La malaltia pulmonar obstructiva crònica (Epoc) és una patologia respiratòria que provoca un mal progressiu en el sistema respiratori. El seu causant principal és el tabaquisme i desencadena unes 20.000 morts a l’any a l’Estat.
  • La grip, que pot provocar mal de cap, vòmits, febre, malestar…
  • Les malalties hepàtiques poden tenir conseqüències greus si no es tracten a temps, fins i tot la mort
  • L’estrès -la malaltia del segle XXI- afecta a la salut psíquica i emocional. Un dels principals causants de l’estrès és l’entorn laboral (assetjament, explotació, “burnout”…)

Toxicitat mediambiental

D’altra banda, està comprovat que la deteriorament del medi ambient influeix directament en el patiment de moltes malalties.

Gairebé 20 milions de persones moren a l’any per insalubritat: contaminació de l’aire, aigua, sòl, exposició a productes químics, canvi climàtic, radiació ultraviolada… propicien més de 100 malalties o traumatismes. Les principals causes de mortalitat vinculada al medi ambient són:

  • Accidents cerebrovasculars
  • Cardiopatia isquèmica
  • Traumatismes
  • Càncers
  • Neumopaties
  • Diarrees
  • Infeccions respiratòries
  • Afeccions neonatals
  • Paludisme

Salut laboral

I com mútua col·laboradora número 3 de la Seguretat Social -especialistes en salut laboral- no podíem acabar aquest article amb motiu del “Dia Mundial de la Salut”, sense abordar els més de 140 milions de malalties que es diagnostiquen en el món cada any en els entorns professionals o ocupacionals. Molts, a causa de l’existència de condicions de treball perilloses i insegures com a exposicions a agents químics, físics, biològics, estressors ergonòmics. psicològics… S’estima que els riscos de treball contribueixen en un 15% a la càrrega total de les malalties.

Els accidents i morts ocupacionals representen un problema seriós. Uns 700.000 accidents de treball amb baixa a l’any a l’Estat. És més, els riscos de treball imposen alts costos per al país, uns 12.000 milions d’euros, el 3% del PIB. És per això que les intervencions preventives en els llocs de treball, requereixen accions coordinades amb tots els sectors productius per a resguardar la salut i la vida dels treballadors, al mateix temps que promoure la salut, el benestar i el treball saludable en l’ambient laboral, mitjançant accions multisectorials en pro de la salut dels treballadors.

Nou catàleg de prestacions complementàries d’assistència social

Nou catàleg de prestacions complementàries d’assistència social
17 des

Nou catàleg de prestacions complementàries d’assistència social

En vigor l’1 de gener de 2020, li correspon la seva concessió a les mútues

El passat 13 de desembre, el Boletín Oficial del Estado (BOE) publicava una resolució perquè des de les mútues col·laboradores de la Seguretat Social s’ofereixi un nou catàleg de prestacions complementàries d’assistència social en casos d’accidents de treball (AT) o malaltia professional (MP) a l’empara de l’article 96.1.b del text refós de la llei general de la Seguretat Social. Això, en funció de la disponibilitat pressupostària d’aquestes entitats.

En vigor des de l’1 de gener de 2020, s’estableix que els expedients iniciats i no resolts amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta resolució, s’adaptaran a les previsions contemplades en elles.

Les noves prestacions complementàries són:

–              Rehabilitació i recuperació: Ajudes per a despeses d’ingrés en centres sociosanitaris o residencials; despeses per ingrés d’un treballador en un centre hospitalari; pròtesi o ajudes tècniques no reglades i per a tractaments mèdics o teràpies no reglades.

–              Reorientació professional i adaptació del lloc de treball: formació professional i inserció sociolaboral o adaptació del local on el treballador autònom desenvolupa la seva activitat.

–              Adaptació dels mitjans essencials per al desenvolupament de les activitats bàsiques de la vida diària: eliminació de barreres en habitatge habitual, adquisició d’habitatge habitual adaptat, adaptació de vehicle, suport domiciliari per al desenvolupament d’activitats bàsiques de la vida diària, accés a les noves tecnologies de la informació i comunicació.

–              Altres prestacions: complement a l’auxili per defunció, formació en la cura de persones en situació de gran invalidesa, manteniment de la possessió o gaudi de l’habitatge habitual o altres prestacions a favor del treballador que hagi sofert un accident de treball o malaltia professional i es trobi especialment estat o situació de necessitat.

Podran beneficiar-se d’aquestes prestacions complementàries:

–              La persona treballadora, pels danys soferts com a conseqüència d’un AT o d’una MP, encara amb posterioritat a la pèrdua de l’ocupació, sempre que quedi acreditat amb el corresponent informe mèdic que és conseqüència directa de l’AT o de la MP.

–              El cònjuge o la parella de fet del treballador fins i tot en els casos en els quals no tingui drets successoris del treballador mort i els fills del treballador accidentat. En tots dos supòsits, hauran de constituir una unitat de convivència amb el treballador.

–              Mancant els anteriors, els néts i, mancant aquests, els pares. En tots dos supòsits hauran de constituir una unitat de convivència amb el treballador.

–              Podrà ser beneficiari de la prestació d’auxili per defunció, qualsevol familiar, cònjuge o parella de fet que tingui la condició de drethavent i hagi sufragat les despeses del decés.

El valor de l’amistat

El valor de l’amistat
24 jul

El valor de l’amistat

En l’actualitat vivim encadenats a horaris rígids, sent esclaus de les nostres obligacions que ens porten a un ritme accelerat el qual ens condueix a comportar-nos de forma mecànica, lluny de nosaltres mateixos. Aturar-se, respirar en silenci i connectar amb el que ens fa gaudir, aspectes que tenen poca prioritat en les nostres atapeïdes agendes rutinàries.

Dedicar-espai i temps diàriament on trobar moments plaents augmenta el nostre benestar a nivell cognitiu, emocional i corporal.

Les relacions d’amistat, on hi ha vincles sòlids, ens ajuden a relaxar-nos, a deixar enrere els innombrables rols pels que transitem al llarg del dia, poder ser un mateix sense necessitat de donar una imatge diferent o condicionada pel context.
Ja des de la infància, el grup d’iguals ens ajuda a identificar-nos i a crear la nostra identitat, com a éssers gregaris que som, necessitem un grup de referència fora de la família per al creixement personal, on les relacions interpersonals tinguin lloc.

L’amistat genera nombrosos beneficis per a la nostra salut, sentir que tenim suports externs a la nostra vida, poder comptar amb algú que t’estima i que aquesta persona compti amb tu, que s’interessi pel que et passa i estigui disposat a escoltar-te, amistats que no jutgen , que et volen pel que ets, que permeten que un sigui lliure més enllà de fingir per complaure a l’altre, i relaxar-nos sense por al rebuig o al qüestionament, poder generar aquest tipus de trobades millora el nostre benestar psicològic.

És important no caure en l’exigència que els amics han de ser perfectes i estar preparats per atendre totes les nostres necessitats, n’hi ha prou amb que et acceptin i també el nostre propi treball poder valorar aquestes actituds, deixant enrere pretensions o la idealització sobre l’amistat . Un amic que acompanya, ajuda a reduir l’estrès, un amic que escolta de forma activa, on es doni un espai de comunicació desinteressat, ja ens condueix cap a alguna cosa més saludable, perquè el simple fet de verbalitzar un pensament o una emoció ens ajuda a prendre consciència interna, digerir i integrar els nostres estats i validar-los com a propis tot i que ens resultin desagradables.

Quan sentim que algú es preocupa per nosaltres, augmenta l’autoestima i l’autocura, en cas contrari, la sensació de soledat sol conduir a l’abandonament. Una cosa que acabarà incidint en la salut de forma negativa.

A més la interacció humana és una factor que estimula el cervell, sostenir una conversa o pensar en una realitat diferent a la pròpia dinamitza l’activitat cerebral, que es manté aïllat tendeix a perdre capacitats cognitives.

Les nostres amistats, aquelles en què ens reconeixem i ens reafirmem, créixer al costat d’algú, que s’alegra dels teus alegries, dels teus triomfs, i també comparteix el teu dolor i els teus derrotes, l’amistat és un exercici ininterromput d’adaptació perquè estem canviant constantment , mai som els mateixos, acompanyar en la mutació tantes vegades com sigui necessari, d’acord, escoltar i també demanar el nostre lloc per parlar, aspectes que fan de la nostra vida un lloc perquè brot la tendresa i l’alegria.

Les amistats, aquest refugi per a sentir-se en calma i acompanyat, l’elecció fora de la família imposada, el lloc on les preocupacions i el malestar disminueixen. Tenir cura i saber mantenir les nostres relacions d’amistat facilita el nostre funcionament quotidià i millora la relació amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb el món.

Qui té un amic té un bàlsam per descansar i connectar amb l’essència més genuïna.

Isabel Arduny – Psicòloga Activa Mútua

La primavera la sang altera. L’astènia primaveral

La primavera la sang altera. L’astènia primaveral
27 mai

La primavera la sang altera. L’astènia primaveral

Els curts i foscos dies d’hivern moltes vegades ens conviden a quedar-nos a casa, a realitzar una activitat tranquil·la, i fins i tot ens poden fer sentir alguna cosa tristos.

En canvi, amb l’arribada del bon temps, quan els dies són llargs i assolellats, ens activem, ens sentim més alegres i motivats, i amb ganes de sortir i de relacionar-nos. Llavors, com s’explica que amb l’arribada de la primavera algunes persones experimentin falta d’energia, fatiga o falta de motivació?

Això passa, simplement, per la nostra dificultat per adaptar-nos a certs canvis. Hem de tenir en compte que venim de l’hivern, i amb l’arribada de la primavera canvien una sèrie de factors ambientals, com l’augment de les hores de llum, la pujada de les temperatures, vam realitzar el canvi horari, i com a conseqüència modifiquem la nostra rutina diària . Tot això provoca una alteració dels ritmes circadians que s’han d’adaptar a les noves condicions.

Quins són els símptomes que podem experimentar durant aquest procés d’adaptació? Els ritmes circadians poden influir en els cicles de son-vigília, la secreció hormonal, els hàbits alimentaris, la digestió o la temperatura corporal, entre d’altres. Per això pot aparèixer la sensació de cansament, falta d’energia, dificultat de concentració, alteracions del son o de la gana.

Per prevenir o pal·liar-ne els efectes és adequat mantenir una dieta sana, rica en fruites i verdures, fer exercici a l’aire lliure, mantenir relacions socials, i establir uns horaris estructurats.

Hem de saber que no es tracta d’una malaltia mèdica, ni hem de relacionar-la amb la depressió.

L’astènia primaveral, és transitòria, sol durar entre dos i tres setmanes i remet sola.

Cristina Pujol – Psicòloga Activa Mútua

Influències entre l’alimentació i la qualitat del son

Influències entre l’alimentació i la qualitat del son
30 abr

Influències entre l’alimentació i la qualitat del son

El somni adequat i reparador no és només beneficiós, sinó que és imprescindible.

Moltes persones no fan res per millorar la seva higiene del son perquè li treuen importància a passar una mala nit de tant en tant.

Una sola nit sense dormir és suficient per danyar el teixit cerebral. La manca de son pot provocar a llarg termini processos neurodegeneratius i influir en el desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer entre d’altres.

Depenent de cada persona, n’hi ha que necessiten dormir més i altres menys, tot és correcte sempre que el somni sigui de qualitat i reparador. Qualsevol persona ha de poder dormir les hores necessàries, sense interrupcions i en ple estat de relaxació, i aixecar-se amb la sensació d’estar descansada i reparada.

Només el 70% de la població aconsegueix descansar un tronc.

El dormir representa un terç de les nostres vides, una persona que visqui una mitjana de 90 anys es passarà 30 dormint. QUE PERDUDA DE TEMPS ¿VERITAT ?, però en realitat per viure 60 anys despert i actiu caldrà dormir aquests 30.

El somni és més que una etapa de simple repòs, durant aquestes hores el cos pateix canvis hormonals, metabòlics i bioquímics que són fonamentals per viure. El nostre organisme entra en un estat fisiològic de reparació, restauració i regeneració de multitud de funcions vitals; disminueix la secreció gàstrica, disminueix la tensió arterial i l’organisme aprofita per alliberar hormones que ens ajuden a mantenir un estat de benestar durant el dia (com l’hormona del creixement, de gran importància en la formació i regeneració muscular), es regula el metabolisme , s’enforteix el sistema immune, el cervell fixa records i es prepara per rebre nova informació.

Un son reparador fa que ens aixequem amb la ment clara, millor humor, més energia i predisposició per enfrontar el dia. El somni funciona com una bateria que recarrega energia tota la nit per poder gestionar aquesta energia durant el dia.

La Societat Mundial de Medicina del Son, ens confirma les pràctiques i hàbits que, si es tenen en compte, ens faciliten el dormir bé i tenir un somni més reparador.

Hàbits i aliments que danyen / beneficien al somni

  • Anar a dormir i llevar-se sempre a la mateixa hora respectant els ritmes circadians.
  • No prolongar les hores de son el cap de setmana perquè estaràs alterant teu ritme natural.
  • Cal mantenir uns horaris de menjar equilibrats.
  • Evita els menjars abundants, pesades o molt grasses durant el dia i en especial en el sopar.
  • Sopar bé, no et quedis amb gana, però tampoc te’n passes tant com per sentir-te molt pesat / a.
  • Excitants com cua, te, cafè i cacau està prohibits des de les set de la tarda.
  • L’alcohol no és recomanable perquè, tot i que pres prop de l’hora de dormir sembla sedarnos una mica, la veritat és que aquest somni és més lleuger.
  • Compte amb les espècies que activen el suc gàstric a l’estómac i dificulten el son per molèsties digestives.
  • Tingues en compte que prendre moltes proteïnes redueixen la síntesi de serotonina en el cervell (un neurotransmissor que participa en els cicles de son i vigília); i augmenta la producció d’adrenalina, el que ens fa mantenir-nos més alerta.
  • Els minerals calci i magnesi permeten les connexions nervioses.
  • Afegir al sopar aliments rics en substàncies que fan que els nivells de les hormones serotonina i melatonina augmentin, un exemple són els hidrats de carboni: cereals (pa, arròs, pasta), vegetals, llegums o patata estimulen la producció d’insulina, hormona que incrementa la disposició del triptòfan per formar serotonina. Les vitamines del grup B que aporten aquests aliments tenen un paper molt important en el sistema nerviós central. Dedica’t temps amb alguna activitat que et generi plaer i baixi els nivells d’estrès.
  • Fer exercici regularment també ajuda a dormir millor i es recomana que sigui en contacte amb la natura, sobretot fer-ho abans de les set de la tarda.
  • Llegir és un plaer, però si tens problemes per dormir millor no fer-ho al llit, tampoc veure la televisió o escoltar música. Hi ha persones que no tenen insomni i dormen amb facilitat però aquelles que pateixin d’aquest mal han de reservar el dormitori com una estada només per al descans.

Aliments rics en serotonina. Lactis, ous, llegums, fruits secs, plàtan, civada, cereals integrals i patata.

Aliments rics en triptòfan. Lactis, ous, peix, llegums, civada i cereals integrals, fruits secs, fruites (plàtan, pinya, alvocat).

La majoria d’aquests nutrients els trobem en els vegetals, però també es troben en la llet i en la carn d’au. La combinació d’aquests aliments exemplificarà el sopar perfecta per dormir com un tronc.

El paper de la melatonina

La melatonina és una hormona reguladora del ritme circadià, s’encarrega d’ajustar el rellotge intern del cos, es secreta de forma natural a la glàndula pineal del cervell, representa un sistema sincronitzador endogen universal per als ritmes endocrins i no endocrins, com el ritme somni / vigília o l’hormonal. La producció nocturna de melatonina ha donat lloc al fet que se la denomini “hormona de la foscor”. Aquesta producció disminueix quan envellim.

S’usa per tractar el “jet lag”, trastorns per canvis en el torn de treball, per ajudar les persones cegues a establir un cicle de dia i de nit, en múltiples malalties, trastorns del son i fins i tot per calmar els pacients abans d’una cirurgia.

Com funciona?

El paper principal de la melatonina en el cos és regular els cicles de dia i de nit o els cicles de son-vigília. La foscor fa que el cos produeixi més melatonina, arriba a un nivell màxim a mitjanit, el que li dóna el senyal al cos perquè es prepari per dormir. La llum de l’alba disminueix la producció de melatonina, el que li dóna el senyal al cos perquè es prepari per estar despert. Algunes persones que tenen problemes per dormir tenen baixos nivells de melatonina. Es pensa que prendre suplements de melatonina podria ajudar-los a lluitar contra l’insomni.

Bibliografia

Societat Espanyola del Somni. www.ses.org.es
World Association of Sleep Medicine. www.wasmonline.org
INSST (Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball). Ministeri de Sanitat: Estils de vida saludable. Estratègies per a la promoció de la salut.

Dr. Alfred Barredo, Activa Mútua – Empresa saludable

 

Salut mental i nutrició

Salut mental i nutrició
30 abr

Salut mental i nutrició

Ja ho va dir Hipòcrates, que els aliments siguin la teva medicina i que la medicina sigui el teu aliment.

Quan pensem en la manera en què ens alimentem, prestem poca atenció a la relació que té la nostra dieta en la nostra salut mental, com si la ment no fos física, com si no tingués una representació en un òrgan vital, el cervell, però és innegable que la realitat que vivim i percebem està definida per cent mil milions de neurones i 100.000.000.000.000 espais sinàptics: 10 elevat a 14.

Sabies que el cervell humà absorbeix el 20-27% de la taxa metabòlica corporal? La taxa metabòlica corporal és la quantitat mínima d’energia requerida per mantenir la vida en condicions normals de repòs i benestar.

El nostre cervell necessita per a un correcte funcionament, una adequada ingesta de nutrients essencials, com els àcids grassos Omega-3, els aminoàcids essencials, les vitamines (àcid fòlic, B12 i D) i els minerals com el zinc, el magnesi i el ferro.

La baixa qualitat de la dieta i la manca de certs nutrients representen importants factors de risc, especialment per als trastorns mentals comuns.

La medicina comença a prendre tímidament una forma holística, és a dir, té en compte un compendi de factors que inclouen hàbits i moltes investigacions recents apunten a una relació entre la nostra dieta i la nostra salut mental.
Tots ja sabem que hem d’evitar el consum d’alguns aliments com snacks, dolços, greixos trans, sucres refinats, farines refinades o carns processades per cuidar la nostra salut cardiovascular o evitar l’obesitat, però sabem quina relació té això amb la salut del nostre cervell ?

Aquest tipus d’alimentació provoca un procés inflamatori en el nostre organisme i ja avui diferents investigacions associen els símptomes depressius, entre d’altres, amb un procés inflamatori crònic. (Reichenberg A, Yirmiya R, Schuld A, Kraus T, Haack M, Morag A et al. Cytokine-Associated Emotional and Cognitive Disturbances in Humans. Arch Gen Psychiatry. 2001; 58 (5): 445).

Així mateix, hi ha estudis que relacionen la dieta d’alta qualitat (rica en fibres, vegetals, peix i llegums) amb una disminució plasmàtica dels marcadors inflamatoris.

Si tenim en compte els resultats de les investigacions, els antioxidants (vitamina C i E) i els àcids grassos essencials s’han relacionat amb la prevenció dels trastorns de l’ànim, el seleni, que actua com a regulador de l’ànim i intervé en la funció immune , el ferro, del dèficit s’ha estudiat que produeix símptomes com irritabilitat, apatia i falta de concentració, i s’ha relacionat amb la depressió.

La salut mental és multimodal, però la tractem principalment amb fàrmacs i amb psicoteràpia, però ha de ser entesa d’una forma holística (vam començar a sentir parlar de la psiquiatria nutricional), igual que en altres malalties cròniques com la diabetis o les cardiopaties, on s’han demostrat grans beneficis.

Així, per cuidar la nostra salut mental, podem tenir en compte els diferents factors:

Una dieta pobra, els estressors psicosocials, la inactivitat física, l’obesitat, l’hàbit tabàquic, la permeabilitat intestinal alterada, una pobra gestió emocional, mala higiene del son, afecten de forma directa al nostre estat d’ànim i per tant, a la nostra salut mental.

Per sort, aquests factors només depenen de nosaltres, prenguem el control, perquè el nostre estil de vida pot determinar en gran mesura la nostra salut mental, a més les dietes d’alta qualitat com la mediterrània, contenen tots els nutrients necessaris per a un correcte funcionament del nostre cervell.

Blanca Carreras Huertas – Psicòloga Activa Mútua

El espejo del alma

El espejo del alma
25 mar

El espejo del alma

Sabries només per l’expressió facial saber si algú està enfadat, trist, content, o espantat? Segur que, encara que no sabries explicar-ho amb detall, hi ha vegades que detectes que, a la teva parella, el teu pare, o el teu fill, li passa alguna cosa. Sense necessitat que hi hagi un senyal explícita. I és que, sovint aquestes expressions són summament subtils (tant que hi ha psicòlegs que formen i entrenen a personal de les forces de seguretat per detectar gestos de possibles sospitosos o durant interrogatoris).

I creus que ara saps discernir millor les expressions que fa 10 anys? A l’Hospital McLean (EE. UU), prop de 10.000 persones, amb edats compreses entre els 10 i els 85 anys van realitzar una prova dissenyada per mesurar quant podia cada persona detectar diferències mínimes en els senyals facials de por, enuig, i felicitat. La prova també va identificar com les persones en diferents grups d’edat van mostrar canvis en la seva sensibilitat a aquestes emocions facials.

Els participants van ser avaluats utilitzant una plataforma basada en la web www.testmybrain.org (que, per cert, pot usar-se en espanyol, i ofereix proves curioses que us recomanem veure). En la prova es mostraven parells de rostres i se’ls preguntaven coses com: “Què rostre està més enfadat?”, “Què rostre és més feliç?”, O “Què rostre és més temorós?”.

Van trobar que la sensibilitat als senyals d’ira augmenta dràsticament durant l’adolescència. Aquesta és la franja d’edat en què els joves estan més alerta a formes d’amenaça social, com l’assetjament escolar. Pares d’adolescents, ara estareu assentint amb el cap recordant les vegades que els vostres semblen estar a la defensiva, prenent-se les coses a la valenta i enfadant davant innocents comentaris ( “Se’t va a refredar el sopar filla …”, “Que em deixis, viure, Mamà! “).

L’estudi també va mostrar que la sensibilitat als senyals facials per la por i la ira disminueix a mesura que les persones envelleixen, però la capacitat de detectar senyals de felicitat segueix sent la mateixa.

Això resulta sorprenent perquè a mesura que envellim es redueixen moltes habilitats de percepció visual, però sembla ser que no passa amb la percepció de la felicitat. Aquestes troballes reflecteixen el ja observat prèviament en altres investigacions, que mostren que els adults grans tendeixen a tenir una perspectiva i unes emocions més positives.

No resulta agradable saber que envellirem i no perdrem capacitat d’apreciar la felicitat en les cares dels que ens envolten? Ara només ens queda una cosa, fer-los feliços.

Pablo Ignacio Alonso – Psicòleg Activa Mútua

El reto del héroe

El reto del héroe
04 feb

El reto del héroe

Parlem del càncer sense embuts.

Últimament es parla molt sobre l’optimisme i l’actitud positiva davant el càncer.
S’ha generat en la nostra societat a través dels mitjans de comunicació, xarxes socials i llibres d’autoajuda, la creença que mantenir una actitud positiva pot ser determinant en el curs de la malaltia.

El malalt de càncer per tant té, a més de passar pel mateix procés de la malaltia, la responsabilitat de mantenir-positiu, tot un assoliment, quan de forma natural el nostre organisme davant d’una situació nova i més amenaçador per a la pròpia vida, genera por i ansietat.

En psicoteràpia anomenem “acting out” al fet en el qual el terapeuta, guiat per la pròpia ansietat que li genera el patiment de l’altre i sense reconèixer les necessitats reals de la seva pacient, actua d’una manera impulsiva i cau en recomanacions “fàcils” i estereotipades.

“Has de ser fort”, “Si et mantens positiu i optimista, et salvaràs” …
Òbviament, mantenir una actitud positiva farà que la malaltia no es converteixi en un camí més dur del que ja és. Va a facilitar que busquem ajuda, siguem proactius, mantinguem les nostres activitats i rutines fora de perill i tinguem la percepció de major control sobre la situació.

Però, ¿fins a quin punt? Quan vam rebre un diagnòstic com és un càncer, comença un procés de dol en el nostre interior, l’assimilació d’una pèrdua, la de la nostra salut, la de la nostra estabilitat i seguretat, i travessarem amb tota seguretat per un sens fi d’emocions diferents.

Imposar al malalt de càncer l’obligació de comportar-se com un heroi, impedeix al pacient reconèixer-se i permetre sentir, en certa manera, bloqueja les seves emocions.
Encara que existeixen diferents estudis sobre el tema, encara resulta difícil assegurar si una actitud positiva prediu el curs del càncer, ja que hi ha múltiples casuístiques i cada un d’ells té la seva complexitat i les seves particularitats.

Per tant, generalitzar pot ser una mica arriscat.

En salut mental parlem de factors de protecció. Són aquells recursos personals, socials, institucionals i de l’ambient (biològics, psicològics i socioculturals) que afavoreixen el desenvolupament de l’ésser humà i augmenten la seva resiliència o capacitat per sobreposar-se als diferents contratemps o tragèdies a què s’enfronta i fins i tot sortir enfortit de la experiència. Els factors de protecció individuals determinen com serà qualsevol experiència vital i determinarà en gran mesura la nostra salut mental.

Ens referim a una persona amb adequats factors de protecció quan compta amb una bona xarxa de suport social i familiar, habilitats socials, capacitat per al maneig de l’estrès, un nivell econòmic suficient, sentir-se integrat i compromès a nivell social, gaudir d’activitats d’oci i temps lliure … etc.

A més resulta imprescindible, en tot procés vital complicat, començar un treball psicoterapèutic, que ens permeti ser i que ens acompanyi, des del respecte al nostre propi dolor, al fet que la por perdi el seu sentit comptant amb un espai psicoterapèutic privat i íntim on a aquest se li pugui escoltar. Com deia Milton Erickson, psicòleg i metge nord-americà, “Cada persona és un ésser únic.”

Per tant la Psicoteràpia hauria de formular en la recerca d’aquesta individualitat i peculiaritats de les necessitats de cada un, més que recolzar-se en hipotètiques teories sobre la conducta humana … “.

Blanca Carreras – Psicòloga Activa Mútua