Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR la política de cookies

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

categories:

Nou catàleg de prestacions complementàries d’assistència social

Nou catàleg de prestacions complementàries d’assistència social
17 des

Nou catàleg de prestacions complementàries d’assistència social

En vigor l’1 de gener de 2020, li correspon la seva concessió a les mútues

El passat 13 de desembre, el Boletín Oficial del Estado (BOE) publicava una resolució perquè des de les mútues col·laboradores de la Seguretat Social s’ofereixi un nou catàleg de prestacions complementàries d’assistència social en casos d’accidents de treball (AT) o malaltia professional (MP) a l’empara de l’article 96.1.b del text refós de la llei general de la Seguretat Social. Això, en funció de la disponibilitat pressupostària d’aquestes entitats.

En vigor des de l’1 de gener de 2020, s’estableix que els expedients iniciats i no resolts amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta resolució, s’adaptaran a les previsions contemplades en elles.

Les noves prestacions complementàries són:

–              Rehabilitació i recuperació: Ajudes per a despeses d’ingrés en centres sociosanitaris o residencials; despeses per ingrés d’un treballador en un centre hospitalari; pròtesi o ajudes tècniques no reglades i per a tractaments mèdics o teràpies no reglades.

–              Reorientació professional i adaptació del lloc de treball: formació professional i inserció sociolaboral o adaptació del local on el treballador autònom desenvolupa la seva activitat.

–              Adaptació dels mitjans essencials per al desenvolupament de les activitats bàsiques de la vida diària: eliminació de barreres en habitatge habitual, adquisició d’habitatge habitual adaptat, adaptació de vehicle, suport domiciliari per al desenvolupament d’activitats bàsiques de la vida diària, accés a les noves tecnologies de la informació i comunicació.

–              Altres prestacions: complement a l’auxili per defunció, formació en la cura de persones en situació de gran invalidesa, manteniment de la possessió o gaudi de l’habitatge habitual o altres prestacions a favor del treballador que hagi sofert un accident de treball o malaltia professional i es trobi especialment estat o situació de necessitat.

Podran beneficiar-se d’aquestes prestacions complementàries:

–              La persona treballadora, pels danys soferts com a conseqüència d’un AT o d’una MP, encara amb posterioritat a la pèrdua de l’ocupació, sempre que quedi acreditat amb el corresponent informe mèdic que és conseqüència directa de l’AT o de la MP.

–              El cònjuge o la parella de fet del treballador fins i tot en els casos en els quals no tingui drets successoris del treballador mort i els fills del treballador accidentat. En tots dos supòsits, hauran de constituir una unitat de convivència amb el treballador.

–              Mancant els anteriors, els néts i, mancant aquests, els pares. En tots dos supòsits hauran de constituir una unitat de convivència amb el treballador.

–              Podrà ser beneficiari de la prestació d’auxili per defunció, qualsevol familiar, cònjuge o parella de fet que tingui la condició de drethavent i hagi sufragat les despeses del decés.

El valor de l’amistat

El valor de l’amistat
24 jul

El valor de l’amistat

En l’actualitat vivim encadenats a horaris rígids, sent esclaus de les nostres obligacions que ens porten a un ritme accelerat el qual ens condueix a comportar-nos de forma mecànica, lluny de nosaltres mateixos. Aturar-se, respirar en silenci i connectar amb el que ens fa gaudir, aspectes que tenen poca prioritat en les nostres atapeïdes agendes rutinàries.

Dedicar-espai i temps diàriament on trobar moments plaents augmenta el nostre benestar a nivell cognitiu, emocional i corporal.

Les relacions d’amistat, on hi ha vincles sòlids, ens ajuden a relaxar-nos, a deixar enrere els innombrables rols pels que transitem al llarg del dia, poder ser un mateix sense necessitat de donar una imatge diferent o condicionada pel context.
Ja des de la infància, el grup d’iguals ens ajuda a identificar-nos i a crear la nostra identitat, com a éssers gregaris que som, necessitem un grup de referència fora de la família per al creixement personal, on les relacions interpersonals tinguin lloc.

L’amistat genera nombrosos beneficis per a la nostra salut, sentir que tenim suports externs a la nostra vida, poder comptar amb algú que t’estima i que aquesta persona compti amb tu, que s’interessi pel que et passa i estigui disposat a escoltar-te, amistats que no jutgen , que et volen pel que ets, que permeten que un sigui lliure més enllà de fingir per complaure a l’altre, i relaxar-nos sense por al rebuig o al qüestionament, poder generar aquest tipus de trobades millora el nostre benestar psicològic.

És important no caure en l’exigència que els amics han de ser perfectes i estar preparats per atendre totes les nostres necessitats, n’hi ha prou amb que et acceptin i també el nostre propi treball poder valorar aquestes actituds, deixant enrere pretensions o la idealització sobre l’amistat . Un amic que acompanya, ajuda a reduir l’estrès, un amic que escolta de forma activa, on es doni un espai de comunicació desinteressat, ja ens condueix cap a alguna cosa més saludable, perquè el simple fet de verbalitzar un pensament o una emoció ens ajuda a prendre consciència interna, digerir i integrar els nostres estats i validar-los com a propis tot i que ens resultin desagradables.

Quan sentim que algú es preocupa per nosaltres, augmenta l’autoestima i l’autocura, en cas contrari, la sensació de soledat sol conduir a l’abandonament. Una cosa que acabarà incidint en la salut de forma negativa.

A més la interacció humana és una factor que estimula el cervell, sostenir una conversa o pensar en una realitat diferent a la pròpia dinamitza l’activitat cerebral, que es manté aïllat tendeix a perdre capacitats cognitives.

Les nostres amistats, aquelles en què ens reconeixem i ens reafirmem, créixer al costat d’algú, que s’alegra dels teus alegries, dels teus triomfs, i també comparteix el teu dolor i els teus derrotes, l’amistat és un exercici ininterromput d’adaptació perquè estem canviant constantment , mai som els mateixos, acompanyar en la mutació tantes vegades com sigui necessari, d’acord, escoltar i també demanar el nostre lloc per parlar, aspectes que fan de la nostra vida un lloc perquè brot la tendresa i l’alegria.

Les amistats, aquest refugi per a sentir-se en calma i acompanyat, l’elecció fora de la família imposada, el lloc on les preocupacions i el malestar disminueixen. Tenir cura i saber mantenir les nostres relacions d’amistat facilita el nostre funcionament quotidià i millora la relació amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb el món.

Qui té un amic té un bàlsam per descansar i connectar amb l’essència més genuïna.

Isabel Arduny – Psicòloga Activa Mútua

La primavera la sang altera. L’astènia primaveral

La primavera la sang altera. L’astènia primaveral
27 mai

La primavera la sang altera. L’astènia primaveral

Els curts i foscos dies d’hivern moltes vegades ens conviden a quedar-nos a casa, a realitzar una activitat tranquil·la, i fins i tot ens poden fer sentir alguna cosa tristos.

En canvi, amb l’arribada del bon temps, quan els dies són llargs i assolellats, ens activem, ens sentim més alegres i motivats, i amb ganes de sortir i de relacionar-nos. Llavors, com s’explica que amb l’arribada de la primavera algunes persones experimentin falta d’energia, fatiga o falta de motivació?

Això passa, simplement, per la nostra dificultat per adaptar-nos a certs canvis. Hem de tenir en compte que venim de l’hivern, i amb l’arribada de la primavera canvien una sèrie de factors ambientals, com l’augment de les hores de llum, la pujada de les temperatures, vam realitzar el canvi horari, i com a conseqüència modifiquem la nostra rutina diària . Tot això provoca una alteració dels ritmes circadians que s’han d’adaptar a les noves condicions.

Quins són els símptomes que podem experimentar durant aquest procés d’adaptació? Els ritmes circadians poden influir en els cicles de son-vigília, la secreció hormonal, els hàbits alimentaris, la digestió o la temperatura corporal, entre d’altres. Per això pot aparèixer la sensació de cansament, falta d’energia, dificultat de concentració, alteracions del son o de la gana.

Per prevenir o pal·liar-ne els efectes és adequat mantenir una dieta sana, rica en fruites i verdures, fer exercici a l’aire lliure, mantenir relacions socials, i establir uns horaris estructurats.

Hem de saber que no es tracta d’una malaltia mèdica, ni hem de relacionar-la amb la depressió.

L’astènia primaveral, és transitòria, sol durar entre dos i tres setmanes i remet sola.

Cristina Pujol – Psicòloga Activa Mútua

Influències entre l’alimentació i la qualitat del son

Influències entre l’alimentació i la qualitat del son
30 abr

Influències entre l’alimentació i la qualitat del son

El somni adequat i reparador no és només beneficiós, sinó que és imprescindible.

Moltes persones no fan res per millorar la seva higiene del son perquè li treuen importància a passar una mala nit de tant en tant.

Una sola nit sense dormir és suficient per danyar el teixit cerebral. La manca de son pot provocar a llarg termini processos neurodegeneratius i influir en el desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer entre d’altres.

Depenent de cada persona, n’hi ha que necessiten dormir més i altres menys, tot és correcte sempre que el somni sigui de qualitat i reparador. Qualsevol persona ha de poder dormir les hores necessàries, sense interrupcions i en ple estat de relaxació, i aixecar-se amb la sensació d’estar descansada i reparada.

Només el 70% de la població aconsegueix descansar un tronc.

El dormir representa un terç de les nostres vides, una persona que visqui una mitjana de 90 anys es passarà 30 dormint. QUE PERDUDA DE TEMPS ¿VERITAT ?, però en realitat per viure 60 anys despert i actiu caldrà dormir aquests 30.

El somni és més que una etapa de simple repòs, durant aquestes hores el cos pateix canvis hormonals, metabòlics i bioquímics que són fonamentals per viure. El nostre organisme entra en un estat fisiològic de reparació, restauració i regeneració de multitud de funcions vitals; disminueix la secreció gàstrica, disminueix la tensió arterial i l’organisme aprofita per alliberar hormones que ens ajuden a mantenir un estat de benestar durant el dia (com l’hormona del creixement, de gran importància en la formació i regeneració muscular), es regula el metabolisme , s’enforteix el sistema immune, el cervell fixa records i es prepara per rebre nova informació.

Un son reparador fa que ens aixequem amb la ment clara, millor humor, més energia i predisposició per enfrontar el dia. El somni funciona com una bateria que recarrega energia tota la nit per poder gestionar aquesta energia durant el dia.

La Societat Mundial de Medicina del Son, ens confirma les pràctiques i hàbits que, si es tenen en compte, ens faciliten el dormir bé i tenir un somni més reparador.

Hàbits i aliments que danyen / beneficien al somni

  • Anar a dormir i llevar-se sempre a la mateixa hora respectant els ritmes circadians.
  • No prolongar les hores de son el cap de setmana perquè estaràs alterant teu ritme natural.
  • Cal mantenir uns horaris de menjar equilibrats.
  • Evita els menjars abundants, pesades o molt grasses durant el dia i en especial en el sopar.
  • Sopar bé, no et quedis amb gana, però tampoc te’n passes tant com per sentir-te molt pesat / a.
  • Excitants com cua, te, cafè i cacau està prohibits des de les set de la tarda.
  • L’alcohol no és recomanable perquè, tot i que pres prop de l’hora de dormir sembla sedarnos una mica, la veritat és que aquest somni és més lleuger.
  • Compte amb les espècies que activen el suc gàstric a l’estómac i dificulten el son per molèsties digestives.
  • Tingues en compte que prendre moltes proteïnes redueixen la síntesi de serotonina en el cervell (un neurotransmissor que participa en els cicles de son i vigília); i augmenta la producció d’adrenalina, el que ens fa mantenir-nos més alerta.
  • Els minerals calci i magnesi permeten les connexions nervioses.
  • Afegir al sopar aliments rics en substàncies que fan que els nivells de les hormones serotonina i melatonina augmentin, un exemple són els hidrats de carboni: cereals (pa, arròs, pasta), vegetals, llegums o patata estimulen la producció d’insulina, hormona que incrementa la disposició del triptòfan per formar serotonina. Les vitamines del grup B que aporten aquests aliments tenen un paper molt important en el sistema nerviós central. Dedica’t temps amb alguna activitat que et generi plaer i baixi els nivells d’estrès.
  • Fer exercici regularment també ajuda a dormir millor i es recomana que sigui en contacte amb la natura, sobretot fer-ho abans de les set de la tarda.
  • Llegir és un plaer, però si tens problemes per dormir millor no fer-ho al llit, tampoc veure la televisió o escoltar música. Hi ha persones que no tenen insomni i dormen amb facilitat però aquelles que pateixin d’aquest mal han de reservar el dormitori com una estada només per al descans.

Aliments rics en serotonina. Lactis, ous, llegums, fruits secs, plàtan, civada, cereals integrals i patata.

Aliments rics en triptòfan. Lactis, ous, peix, llegums, civada i cereals integrals, fruits secs, fruites (plàtan, pinya, alvocat).

La majoria d’aquests nutrients els trobem en els vegetals, però també es troben en la llet i en la carn d’au. La combinació d’aquests aliments exemplificarà el sopar perfecta per dormir com un tronc.

El paper de la melatonina

La melatonina és una hormona reguladora del ritme circadià, s’encarrega d’ajustar el rellotge intern del cos, es secreta de forma natural a la glàndula pineal del cervell, representa un sistema sincronitzador endogen universal per als ritmes endocrins i no endocrins, com el ritme somni / vigília o l’hormonal. La producció nocturna de melatonina ha donat lloc al fet que se la denomini “hormona de la foscor”. Aquesta producció disminueix quan envellim.

S’usa per tractar el “jet lag”, trastorns per canvis en el torn de treball, per ajudar les persones cegues a establir un cicle de dia i de nit, en múltiples malalties, trastorns del son i fins i tot per calmar els pacients abans d’una cirurgia.

Com funciona?

El paper principal de la melatonina en el cos és regular els cicles de dia i de nit o els cicles de son-vigília. La foscor fa que el cos produeixi més melatonina, arriba a un nivell màxim a mitjanit, el que li dóna el senyal al cos perquè es prepari per dormir. La llum de l’alba disminueix la producció de melatonina, el que li dóna el senyal al cos perquè es prepari per estar despert. Algunes persones que tenen problemes per dormir tenen baixos nivells de melatonina. Es pensa que prendre suplements de melatonina podria ajudar-los a lluitar contra l’insomni.

Bibliografia

Societat Espanyola del Somni. www.ses.org.es
World Association of Sleep Medicine. www.wasmonline.org
INSST (Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball). Ministeri de Sanitat: Estils de vida saludable. Estratègies per a la promoció de la salut.

Dr. Alfred Barredo, Activa Mútua – Empresa saludable

 

Salut mental i nutrició

Salut mental i nutrició
30 abr

Salut mental i nutrició

Ja ho va dir Hipòcrates, que els aliments siguin la teva medicina i que la medicina sigui el teu aliment.

Quan pensem en la manera en què ens alimentem, prestem poca atenció a la relació que té la nostra dieta en la nostra salut mental, com si la ment no fos física, com si no tingués una representació en un òrgan vital, el cervell, però és innegable que la realitat que vivim i percebem està definida per cent mil milions de neurones i 100.000.000.000.000 espais sinàptics: 10 elevat a 14.

Sabies que el cervell humà absorbeix el 20-27% de la taxa metabòlica corporal? La taxa metabòlica corporal és la quantitat mínima d’energia requerida per mantenir la vida en condicions normals de repòs i benestar.

El nostre cervell necessita per a un correcte funcionament, una adequada ingesta de nutrients essencials, com els àcids grassos Omega-3, els aminoàcids essencials, les vitamines (àcid fòlic, B12 i D) i els minerals com el zinc, el magnesi i el ferro.

La baixa qualitat de la dieta i la manca de certs nutrients representen importants factors de risc, especialment per als trastorns mentals comuns.

La medicina comença a prendre tímidament una forma holística, és a dir, té en compte un compendi de factors que inclouen hàbits i moltes investigacions recents apunten a una relació entre la nostra dieta i la nostra salut mental.
Tots ja sabem que hem d’evitar el consum d’alguns aliments com snacks, dolços, greixos trans, sucres refinats, farines refinades o carns processades per cuidar la nostra salut cardiovascular o evitar l’obesitat, però sabem quina relació té això amb la salut del nostre cervell ?

Aquest tipus d’alimentació provoca un procés inflamatori en el nostre organisme i ja avui diferents investigacions associen els símptomes depressius, entre d’altres, amb un procés inflamatori crònic. (Reichenberg A, Yirmiya R, Schuld A, Kraus T, Haack M, Morag A et al. Cytokine-Associated Emotional and Cognitive Disturbances in Humans. Arch Gen Psychiatry. 2001; 58 (5): 445).

Així mateix, hi ha estudis que relacionen la dieta d’alta qualitat (rica en fibres, vegetals, peix i llegums) amb una disminució plasmàtica dels marcadors inflamatoris.

Si tenim en compte els resultats de les investigacions, els antioxidants (vitamina C i E) i els àcids grassos essencials s’han relacionat amb la prevenció dels trastorns de l’ànim, el seleni, que actua com a regulador de l’ànim i intervé en la funció immune , el ferro, del dèficit s’ha estudiat que produeix símptomes com irritabilitat, apatia i falta de concentració, i s’ha relacionat amb la depressió.

La salut mental és multimodal, però la tractem principalment amb fàrmacs i amb psicoteràpia, però ha de ser entesa d’una forma holística (vam començar a sentir parlar de la psiquiatria nutricional), igual que en altres malalties cròniques com la diabetis o les cardiopaties, on s’han demostrat grans beneficis.

Així, per cuidar la nostra salut mental, podem tenir en compte els diferents factors:

Una dieta pobra, els estressors psicosocials, la inactivitat física, l’obesitat, l’hàbit tabàquic, la permeabilitat intestinal alterada, una pobra gestió emocional, mala higiene del son, afecten de forma directa al nostre estat d’ànim i per tant, a la nostra salut mental.

Per sort, aquests factors només depenen de nosaltres, prenguem el control, perquè el nostre estil de vida pot determinar en gran mesura la nostra salut mental, a més les dietes d’alta qualitat com la mediterrània, contenen tots els nutrients necessaris per a un correcte funcionament del nostre cervell.

Blanca Carreras Huertas – Psicòloga Activa Mútua

El espejo del alma

El espejo del alma
25 mar

El espejo del alma

Sabries només per l’expressió facial saber si algú està enfadat, trist, content, o espantat? Segur que, encara que no sabries explicar-ho amb detall, hi ha vegades que detectes que, a la teva parella, el teu pare, o el teu fill, li passa alguna cosa. Sense necessitat que hi hagi un senyal explícita. I és que, sovint aquestes expressions són summament subtils (tant que hi ha psicòlegs que formen i entrenen a personal de les forces de seguretat per detectar gestos de possibles sospitosos o durant interrogatoris).

I creus que ara saps discernir millor les expressions que fa 10 anys? A l’Hospital McLean (EE. UU), prop de 10.000 persones, amb edats compreses entre els 10 i els 85 anys van realitzar una prova dissenyada per mesurar quant podia cada persona detectar diferències mínimes en els senyals facials de por, enuig, i felicitat. La prova també va identificar com les persones en diferents grups d’edat van mostrar canvis en la seva sensibilitat a aquestes emocions facials.

Els participants van ser avaluats utilitzant una plataforma basada en la web www.testmybrain.org (que, per cert, pot usar-se en espanyol, i ofereix proves curioses que us recomanem veure). En la prova es mostraven parells de rostres i se’ls preguntaven coses com: “Què rostre està més enfadat?”, “Què rostre és més feliç?”, O “Què rostre és més temorós?”.

Van trobar que la sensibilitat als senyals d’ira augmenta dràsticament durant l’adolescència. Aquesta és la franja d’edat en què els joves estan més alerta a formes d’amenaça social, com l’assetjament escolar. Pares d’adolescents, ara estareu assentint amb el cap recordant les vegades que els vostres semblen estar a la defensiva, prenent-se les coses a la valenta i enfadant davant innocents comentaris ( “Se’t va a refredar el sopar filla …”, “Que em deixis, viure, Mamà! “).

L’estudi també va mostrar que la sensibilitat als senyals facials per la por i la ira disminueix a mesura que les persones envelleixen, però la capacitat de detectar senyals de felicitat segueix sent la mateixa.

Això resulta sorprenent perquè a mesura que envellim es redueixen moltes habilitats de percepció visual, però sembla ser que no passa amb la percepció de la felicitat. Aquestes troballes reflecteixen el ja observat prèviament en altres investigacions, que mostren que els adults grans tendeixen a tenir una perspectiva i unes emocions més positives.

No resulta agradable saber que envellirem i no perdrem capacitat d’apreciar la felicitat en les cares dels que ens envolten? Ara només ens queda una cosa, fer-los feliços.

Pablo Ignacio Alonso – Psicòleg Activa Mútua

El reto del héroe

El reto del héroe
04 feb

El reto del héroe

Parlem del càncer sense embuts.

Últimament es parla molt sobre l’optimisme i l’actitud positiva davant el càncer.
S’ha generat en la nostra societat a través dels mitjans de comunicació, xarxes socials i llibres d’autoajuda, la creença que mantenir una actitud positiva pot ser determinant en el curs de la malaltia.

El malalt de càncer per tant té, a més de passar pel mateix procés de la malaltia, la responsabilitat de mantenir-positiu, tot un assoliment, quan de forma natural el nostre organisme davant d’una situació nova i més amenaçador per a la pròpia vida, genera por i ansietat.

En psicoteràpia anomenem “acting out” al fet en el qual el terapeuta, guiat per la pròpia ansietat que li genera el patiment de l’altre i sense reconèixer les necessitats reals de la seva pacient, actua d’una manera impulsiva i cau en recomanacions “fàcils” i estereotipades.

“Has de ser fort”, “Si et mantens positiu i optimista, et salvaràs” …
Òbviament, mantenir una actitud positiva farà que la malaltia no es converteixi en un camí més dur del que ja és. Va a facilitar que busquem ajuda, siguem proactius, mantinguem les nostres activitats i rutines fora de perill i tinguem la percepció de major control sobre la situació.

Però, ¿fins a quin punt? Quan vam rebre un diagnòstic com és un càncer, comença un procés de dol en el nostre interior, l’assimilació d’una pèrdua, la de la nostra salut, la de la nostra estabilitat i seguretat, i travessarem amb tota seguretat per un sens fi d’emocions diferents.

Imposar al malalt de càncer l’obligació de comportar-se com un heroi, impedeix al pacient reconèixer-se i permetre sentir, en certa manera, bloqueja les seves emocions.
Encara que existeixen diferents estudis sobre el tema, encara resulta difícil assegurar si una actitud positiva prediu el curs del càncer, ja que hi ha múltiples casuístiques i cada un d’ells té la seva complexitat i les seves particularitats.

Per tant, generalitzar pot ser una mica arriscat.

En salut mental parlem de factors de protecció. Són aquells recursos personals, socials, institucionals i de l’ambient (biològics, psicològics i socioculturals) que afavoreixen el desenvolupament de l’ésser humà i augmenten la seva resiliència o capacitat per sobreposar-se als diferents contratemps o tragèdies a què s’enfronta i fins i tot sortir enfortit de la experiència. Els factors de protecció individuals determinen com serà qualsevol experiència vital i determinarà en gran mesura la nostra salut mental.

Ens referim a una persona amb adequats factors de protecció quan compta amb una bona xarxa de suport social i familiar, habilitats socials, capacitat per al maneig de l’estrès, un nivell econòmic suficient, sentir-se integrat i compromès a nivell social, gaudir d’activitats d’oci i temps lliure … etc.

A més resulta imprescindible, en tot procés vital complicat, començar un treball psicoterapèutic, que ens permeti ser i que ens acompanyi, des del respecte al nostre propi dolor, al fet que la por perdi el seu sentit comptant amb un espai psicoterapèutic privat i íntim on a aquest se li pugui escoltar. Com deia Milton Erickson, psicòleg i metge nord-americà, “Cada persona és un ésser únic.”

Per tant la Psicoteràpia hauria de formular en la recerca d’aquesta individualitat i peculiaritats de les necessitats de cada un, més que recolzar-se en hipotètiques teories sobre la conducta humana … “.

Blanca Carreras – Psicòloga Activa Mútua

Nadal emocionalment saludable

Nadal emocionalment saludable
20 des

Nadal emocionalment saludable

S’acosta el Nadal, és una època de l’any, en essència, dirigida al nostre interior, a promoure valors fonamentals, dedicar temps al veritablement important, la família i els amics, i gaudir el màxim possible d’ells. Són valors desitjables, comuns a l’ésser humà, encara que estiguem parlant d’una celebració religiosa, compartida per diferents cultes que enfonsa les seves arrels simbòliques i es nodreix en diferents cultures, i de la qual tots podem contagiar-nos i formar part, sentir-la, gaudir-la i almenys durant uns dies, centrar-nos a ser nostre millor jo.

No obstant això, existeix una part de la societat, que no aconsegueix gaudir del Nadal, se sent malament en aquesta època de l’any, l’associa a la versió comercial, que ens bombardeja des de diversos mesos abans, la vincula al consumisme, a les relacions socials imposades, fins i tot a la hipocresia.

Com una mateixa celebració, pot evocar emocions tan diferents? La percepció d’un fet en l’àmbit emocional, depèn de la nostra actitud, i aquesta, pot estar esbiaixada per experiències anteriors, per situacions vitals actuals, per emocions mal gestionades, etcètera.

Ens agradaria proporcionar-vos una xicoteta i senzilla recepta, per a fer-vos sentir el Nadal, una recepta inclusiva, però especialment dedicada a aquelles persones, que no aconsegueixen gaudir d’aquestes dates, i fins i tot les temen.

El primer pas podria ser pensar com vols gaudir d’aquestes dates nadalenques, què t’agradaria fer realment? Existeix la possibilitat de prendre la iniciativa, si no gaudim de la forma en què la nostra família ve organitzant els esdeveniments nadalencs, podem proposar alternatives, podem organitzar segons les nostres preferències, però sempre des del consens. És necessari recordar que són dates per a compartir, i per tant, perquè tots els membres de la família les gaudeixin, hem de promoure acords.

El següent pas per a gestionar la nostra salut emocional nadalenca, podria ser simplement, plantejar-nos uns objectius raonables respecte a la multitud d’esdeveniments que es generen en aquestes dates. Potser podries intentar organitzar una agenda, que estiguis segur de poder complir. Pensa, valora, tria, visualitza’t, abans de comprometre’t a acudir, en cas contrari l’estrès que et pot generar, impedirà el gaudi d’uns dies entre amics i família.

Una de les raons que generen rebuig al Nadal, és l’experiència prèvia. En moments en els quals es reuneixen els integrants de la família, poden sorgir situacions incòmodes, fins i tot en ocasions difícils, que comporten conseqüències futures. És necessari proposar-nos conviure, tenir una actitud de convivència raonable, que implica principalment autocontrol. Quan ens reunim entre éssers estimats, som nosaltres mateixos, ens desinhibim, ens sentim a casa, no obstant això, hem de recordar que les famílies creixen, inclouen a nous membres, o exclouen en altres casos, persones amb les quals comencem a crear llaços i vincles emocionals, no és moment de tocar temes pedregosos, ni de recordar discrepàncies anteriors, probablement una conversa lleugera, trivial, afavoreixi un sopar fluid, i eviti les tan temudes conseqüències.

Una altra raó per la qual es tem al Nadal, és la nostàlgia. L’enyorança dels éssers estimats, que han compartit aquestes dates amb nosaltres i que ara no estan. La idealització, que qualsevol temps passat va ser millor, ens tenyeix amb una pàtina de tristesa les festes nadalenques.

Si la nostàlgia nadalenca es deu a la comparativa amb la nostra infància, o joventut, orientar la mirada al present, al dia d’avui, a l’escenari actual, ens permet actuar, gaudir i tenir control sobre el moment que vivim. El primer Nadal viscut són les que recordem de forma més intensa, això es deu al fet que les primeres experiències segellen en la nostra memòria emociones fortament. Els primers records són els més vívids, això no obstant, perquè renunciar a seguir gaudint d’aqueixa experiència, a seguir generant nous records preciosos a atresorar. Hem escoltat fins a l’avorriment, que l’únic moment que podem viure, és el present, el passat ja no està, el futur, encara no ha arribat, no s’ha format, gaudeix plenament el moment present, sense comparacions, viu de forma intensa i sent a les persones que t’envolten, avui, és l’única forma de viure, fins i tot en Nadal.

Quan la tristesa en Nadal, es deu al duel per la pèrdua recent d’un familiar o amic proper, és important compartir aquestes dates en un entorn que ens permeti ser honests i sincers amb les nostres emocions, que ens faci sentir la suficient comoditat per a esplaiar els nostres sentiments, si ens desborden. És important ser coherents amb el nostre estat emocional, i per tant no fingir, viure el Nadal, d’acord a la situació present, podent ser una aliada, per a sentir-nos abrigallats per aquells que coneixen aquestes circumstàncies, que ens volen i que ens ajudaren a superar-ho.

Parlar del Nadal, és parlar de regals, el consumisme es deslliga en el nostre interior.

Cada any escoltem el discurs alternatiu a la publicitat que ens fustiga, els regals no són l’important, tanmateix, vam seguir incorrent en la mateixa pràctica per a demostrar l’afecte. En aqueix cas, tinguem en compte que, a l’hora de regalar, és més important el missatge que l’import, pensar en la persona, quins són els seus gustos i interessos, és primordial, no la quantia del preu.

Una pràctica adequada, per a evitar la frustració i decepció amb aquests regals, és realitzar una carta als Reis Mags, o a Papà Noël, aquest entranyable invent té una finalitat molt pràctica, evitar aquest error cognitiu que en psicologia cridem lectura de pensament, en el qual esperem que les persones que ens volen i coneixen, sàpiguen exactament, que desitgem, “ens llegeixen la ment”. Com a exercici de reflexió, també pot aportar-nos informació interessant, madura què és el que realment necessites, centra’t en un sol regal, pensa que desitges, si no es desitja, no es valora, si ho tens tot, no desitges gens.

És molt important transmetre aquest missatge als nens de la casa, i sabem que ells aprenen, en gran part imitant. Les famílies intenten satisfer qualsevol anhel que veuen en els seus xicotets, ja abans que siguin conscients del seu desig, ensenyem-los a pensar, a desitjar, a esperar, i fins i tot a no rebre tot l’esperat, perquè els xiquets, també, han d’aprendre a gestionar la seva frustració.

Finalment, parlem de vacances i dies de descans en aquestes dates, és fonamental la posada en comú, organitzar les nostres agendes, amb les persones que comparteixen la nostra vida, és tasca difícil en la vida quotidiana, i més en Nadal. Si aconseguim dialogar, empatitzar per a entendre per què és important per a aqueixa persona, podrem distingir què és significatiu per a cadascun dels membres de la família, i arribar a un consens.

Finalment desitjar-vos un Nadal sa emocionalment, en la qual ens regalem temps, per a créixer interiorment, i per a compartir amb els quals estimem, temps per a cercar l’essència del Nadal.

Araceli Granados Trujillo, Psicòloga Activa Mútua

La màgia passa fora de l’àrea de confort

La màgia passa fora de l’àrea de confort
20 des

La màgia passa fora de l’àrea de confort

La capacitat adaptativa com intel·ligència

Des de fa uns anys, coincidint amb l’evolució del context històric-social i organitzacional és habitual que sentim parlar del concepte “capacitat adaptativa“. Però què és la capacitat adaptativa? ¿En què ens beneficia? ¿Com podem desenvolupar-la? Anem a esbrinar-ho.

Com gairebé tot, l’evolució s’inicia amb el qüestionament de l’establert. El 1983,
Howard Gardner (psicòleg i professor), proposa l’existència de les intel·ligències múltiples * expandint així el concepte d’intel·ligència única, basat en el quocient intel·lectual (lògica-matemàtica i lingüística-verbal), entenent ara la intel·ligència com una capacitat que pot desenvolupar-se, no únicament com un tret innat i inamovible, com es considerava fins fa poc, al quocient intel·lectual (CI). Aquest fet, genera nous estudis que recullen entre d’altres, el pensament del psicòleg Daniel Goleman, que qüestiona el valor de la intel·ligència racional com a factor predictor d’èxit en la vida de les persones, afirmant que l’èxit depèn només un 10% del CI, la resta es deu a la intel·ligència emocional i altres variables.

Si el coecient intel·lectual no garanteix l’èxit, quins altres aspectes contribueixen a aconseguir-ho? Dins de les intel·ligències múltiples intrapersonal i interpersonal es trobaria la intel·ligència emocional, que es defineix com la capacitat per reconèixer sentiments propis i aliens, i l’habilitat per gestionar-los. Segons això, una persona intel·ligent emocionalment és aquella capaç de motivar-se, preserva el seu afany malgrat les frustracions, regula el seu propi estat d’ànim, controlar els seus impulsos i agraeix les coses, evita que l’angoixa li paralitzi, empatitza i confia en els altres . El grau d’intel·ligència emocional (i la capacitat adaptativa) resultaran decisius per determinar alguns dels motius pels quals algunes persones prosperen en la vida i altres amb un CI semblant, acaben en una situació menys favorable. Això, i la sort, tots els que hem vist “Match Point” de Woody Allen, el recordem.

I en què consisteix la capacitat adaptativa? Diríem que fa al grup d’habilitats conceptuals, socials i pràctiques, que hem après per funcionar diàriament, permetent respondre adequadament a les circumstàncies canviants de la vida i exigències contextuals, tant de tipus personal com professional (ruptura sentimental, canvi laboral, dol per un ésser estimat …). I té sentit, ja que ara també entenem la intel·ligència, com la capacitat per adaptar-se al medi per sobreviure, “la intel·ligència és l’habilitat d’adaptar-se als canvis”.

En què ens beneficia i com podem desenvolupar-la? És difícil separar intel·ligència emocional de capacitat adaptativa, perquè estan íntimament relacionades, així que veurem alguns dels seus beneficis: aprendre a identificar emocions pròpies i alienes i tenir una conducta adaptativa ens ajudarà a no perdre’ns en la negativitat. Fomentarà la motivació pel canvi (disminuint resistència), afavorirà una actitud positiva, millor desenvolupament de relacions personals, percepció de capacitat i autoestima, equilibri emocional, major rendiment laboral, maneig adequat de dificultats que apareguin en la nostra vida … “no és el que ens passa si no com ho gestionem “.

Per desenvolupar la capacitat adaptativa és necessari fer-ho de forma conscient, assumir reptes, tenir un pensament flexible (no rígid), fluir, enfrontar-se a gestionar diferents situacions …, aquesta exposició, ens donarà major grau d’adaptabilitat, flexibilitat i resiliència, dins del nostre desenvolupament integral com a persones. en definitiva, “la màgia passa fora de l’àrea de confort”.

Sonia Martín, Psicòloga Activa Mútua

* Lingüístic-verbal, lògic-matemàtica, visual-espacial, musical, corporal-kinestèsica,
 intrapersonal, interpersonal, naturalista.

Com podem fomentar una salut psicològica òptima?

Com podem fomentar una salut psicològica òptima?
18 oct

Com podem fomentar una salut psicològica òptima?

Marie Curie, la primera persona a rebre dos premis Nobel, va dir: “No hem de témer a les coses, sinó comprendre-les. Com més coses comprenguem, menys por tindrem”.

Conscienciar és crucial per a saber que lamentablement cap estem lliures de patir aquest tipus de problemes en qualsevol etapa de la nostra vida, i que la vergonya, la por, i la burla social, frenen les possibilitats de demanar ajuda i disposar d’un tractament adequat a temps.

Segons un estudi de l’ European Study of the Epidemiology of Mental Disorders (ESEMED), basat en una mostra de 5.473 persones, més d’un 20% de la població a Espanya, havia presentat algun tipus de trastorn mental al llarg de la seva vida. Els trastorns mentals afecten en major mesura a les dones i creix la seva probabilitat d’aparició amb l’edat.

Els més freqüents són els relacionats amb els quadres d’ansietat. Els recursos de la sanitat pública són escassos, segons fonts oficials comptem amb 1 psiquiatra per cada 100.000 habitants. Aquest escenari juntament amb factors com la cultura de la felicitat, la falta de recursos de control emocional, o la psiquiatrització de la vida quotidiana, juntament amb l’estigma social que representa qualsevol trastorn mental, fan que en més de la meitat dels casos, no es rebi una ajuda adequada.

Però la salut mental no és només l’absència de trastorns mentals, està determinada per múltiples factors socio econòmics, biològics i medi ambientals. Podem associar la salut mental deficient a factors com unes condicions de treball estressants, a la discriminació de gènere o a les maneres de vida poc saludables entre altres. També hi ha factors de la personalitat i psicològics específics que fan que una persona sigui més vulnerable als trastorns mentals. Els trastorns mentals també tenen causes de caràcter biològic, dependents, per exemple, de factors genètics o de desequilibris bioquímics en l’àmbit cerebral.

Però, Com podem fomentar una salut psicològica òptima?

Establir bons hàbits de vida saludables implica realitzar un compromís major amb l’alimentació, nutrició i exercici físic, però no hem d’oblidar-nos d’afavorir una bona salut mental que funcioni com a garantia d’aspectes que incideixen directament en les nostres vides, el nostre entorn i les nostres relacions socials.

La salut emocional impulsarà així mateix millors hàbits nutricionals i esportius, com un tot. Per a impulsar una bona salut mental resulta primordial emprar l’exercici físic no solament per a millorar la salut física i disposar d’una salut activa, sana i equilibrada, sinó que a més l’exercici físic contribueix a millorar l’autoestima, reduint l’ansietat i l’estrès.

D’altra banda, disposar d’una bona salut mental pansa per comprendre i deixar un espai per a l’escolta de les nostres pròpies emocions, alguna cosa al que no estem acostumats. Les emocions no existeixen perquè sí, serveixen per a llançar-nos missatges sobre el nostre estil de vida o les nostres relacions socials o familiars.
La nostra ment està preparada per a pensar seguint alguns patrons de forma inconscient. Analitzar el que passa per la nostra ment durant el dia, ens ajudarà a ser més conscients de les nostres necessitats, indagar de forma diària en les nostres emocions i els nostres pensaments, afavorirà que es dissipen per si mateixes.
Hem de permetre’ns, donar-nos permís per a viure-les i aprofitar-les sense jutjar-les, perquè no són bones ni dolentes, no ens defineixen, solament són part de nosaltres i tenen una funció molt important sobre la nostra salut mental.

Ser conscient de les nostres emocions, traure-les a la llum per un moment cada dia, escoltar-les, donar-nos l’oportunitat de viure-les, escoltar-les i prendre decisions o reflexionar sobre molts aspectes de les nostres vides influirà directament sobre la nostra salut mental.

Finalment, cuidar els nostres hàbits de somni, les nostres relacions socials, fomentar espais d’autocura, entrenar la nostra assertivitat i afavorir les activitats reforçants de forma periòdica, afavorirà també una vida psicològicament saludable.

“Si afegeixes una mica al poc, i ho fas amb freqüència, aviat poc arribarà a ser molt”.

Blanca Carreras, psicòloga Activa Mútua