Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR la política de cookies

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

categories: Salud y bienestar social

Tercera edició dels reconeixements: “Objectiu, zero accidents”

Tercera edició dels reconeixements: “Objectiu, zero accidents”
29 gen

Tercera edició dels reconeixements: “Objectiu, zero accidents”

Gaudeix de gran acceptació empresarial

El director de l’Àrea de Prevenció de Riscos Laborals (PRL) d’Activa Mútua, Ceferino Fernández, avança que enguany ja s’ultima la tercera edició dels reconeixements “Objectiu: zero accidents”, destinats a aquelles empreses que en un període de temps d’entre 5 i 10 anys no han registrat accidents laborals. De fet, en aquests moments, l’Àrea de PRL analitza les empreses que durant l’any passat 2019 van ser mereixedores d’aquests.

Es realitzaran actes a les delegacions d’Activa Mútua on se celebren juntes territorials i s’enviaran les acreditacions amb una carta d’agraïment per correu certificat, perquè el reconeixement no comporti cost o impediment a les empreses.

La intenció és fer lliurament d’aquestes acreditacions durant el primer quadrimestre de l’any i la realització dels actes el 28 d’abril, dia internacional de la seguretat i la salut en el treball.

Fernández concreta que la progressió en PRL d’aquestes empreses està relacionat amb les seves activitats preventives. Ara bé, «allà on Activa Mútua interactua com a resultat de les visites dels seus tècnics de prevenció a les empreses -a conseqüència de les pautes del Pla General d’Activitats Preventives (PGAP) o de les activitats de les Comunitats Autònomes amb competències en PRL vinculades a les mútues-, el número d’accidents baixa; el nombre de dies de baixa laboral descendeix i, per tant, disminueix el cost econòmic derivat d’aquestes incidències».

Precisament, el director de l’Àrea de PRL afegeix que al proper mes de març presentaran la memòria del 2019 a la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social (DGOSS) i a la Generalitat de Catalunya on «es ratifica des de fa força temps que, efectivament, així com les empreses d’àmbit general tenen tendència a registrar una pujada dels índexs d’accidentalitat on actua Activa Mútua, succeeix tot el contrari».

En les dues edicions anteriors, més d’un centenar d’empreses van ser mereixedores d’aquests reconeixements. Fernández ressalta que aquestes acreditacions «gaudeixen d’una gran acceptació».

Els tipus d’accidents més habituals durant 2019 van ser; en forma i contacte: els sobreesforços físics o durant l’acompliment d’una activitat física específica com caminar, córrer, pujar o baixar. Les parts del cos més lesionades van ser peus, dits, genoll o esquena, mentre que les malalties més recurrents: dislocacions, esquinços o torçades.

La PRL es promou entre les empreses mutualistes d’Activa Mútua en funció dels compromisos adquirits amb la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social (DGOSS), sobre la base de l’especificat al Pla General d’Activitats Preventives de la Seguretat Social (PGAP). A més de les directrius estipulades en les competències de Comunitats Autònomes.

El PGAP ho apliquen les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social, segons resolució de 28 de març del 2019 de la Secretaria d’Estat de la Seguretat Social i com a desenvolupament del que es disposa en l’RD 860/2018 de 13 de juliol. Per a això, Activa Mútua compta amb un programa d’assistència tècnica a pimes i empreses de sectors preferents.

Finalment, detallar que l’Àrea de PRL d’Activa Mútua ha habilitat una nova estructura organitzativa i una estratègia de gestió per a aconseguir una major transversalitat i una millora del servei. Una altra etapa amb la qual es pretén acostar la cultura preventiva i, en conseqüència, guanyar en dinamisme i efectivitat.

Activa Mútua centralitza a Amposta la seva activitat al Montsià

Activa Mútua centralitza a Amposta la seva activitat al Montsià
09 gen

Activa Mútua centralitza a Amposta la seva activitat al Montsià

Amb la finalitat de millorar el servei a les nostres empreses mutualistes i població protegida, amb data 8 d’abril de 2020, es procedirà a centralitzar tota l’activitat assistencial de la comarca del Montsià al centre d’Amposta situat a la Avgda. Josep Tarradellas, n. 133 i des d’aquí atenderem encantats i millor als nostres mutualistes de la delegació d’Ulldecona.

Un dels principis d’actuació de la mútua és donar una atenció de proximitat garantint uns elevats estàndards de qualitat i eficiència. Forma part del nostre objectiu i això ens compromet a treballar en una millora contínua dels nostres serveis.

Per això, hem unificat tots els nostres recursos a Amposta, a l’Avgda. Josep Tarradellas n. 133, amb la finalitat de centralitzar i optimitzar l’atenció sanitària i la gestió de les prestacions de la Seguretat Social ofertes als treballadors, i millorant en agilitat i eficiència.

Activa Mútua enforteix el centre assistencial de Reus

Activa Mútua enforteix el centre assistencial de Reus
08 gen

Activa Mútua enforteix el centre assistencial de Reus

L’entitat redirigeix recursos a aquesta delegació

Activa Mútua, mútua col·laboradora amb la Seguretat Social número 3, ha començat 2020 potenciant i impulsant la que és una de les delegacions més importants de la seva xarxa estatal: la de Reus (Baix Camp), emplaçada al carrer del Roser n. 107.

L’objectiu d’aquesta estratègia és transmetre la màxima qualitat al catàleg de la Seguretat Social i promoure la salut laboral i millorar la gestió de les prestacions durant els períodes de baixa laboral a una zona: Reus i comarca, on conflueix un nodrit nombre d’empreses protegides per Activa Mútua: més de 3.200 empreses amb un contingent de gairebé 30.000 treballadors adherits; gairebé 5.000 d’ells, autònoms.

Amb aquest propòsit, tant des de la direcció territorial de Catalunya, la direcció d’aquesta sucursal, com la directiva del centre mèdic i assistencial aquí operatiu s’aposta per una millora de la gestió, redirigint tots els recursos sanitaris a una única delegació. La intenció és transmetre competitivitat, eficiència i resolució a les empreses protegides de la zona.

De fet, amb aquest mateix propòsit de potenciació i millora, també s’ha procedit al trasllat al carrer de Roser de l’equip mèdic i sanitari que fins avui oferia les seves funcions al centre assistencial de la seu territorial de Reus-Tecnoparc.

A la delegació de Reus al carrer de Roser treballen 41 professionals, dels quals 26 són personal sanitari.

Aquesta nova configuració permet que la funcionalitat i assistència sigui més folgada i espaiosa, amb la instauració d’un horari més ampli per a l’atenció dels mutualistes: de 8 a 19.30 hores.

Activa Mútua col·labora novament amb la campanya “Posa’t la gorra” el 2020

Activa Mútua col·labora novament amb la campanya “Posa’t la gorra” el 2020
18 des

Activa Mútua col·labora novament amb la campanya “Posa’t la gorra” el 2020

Els treballadors de l’entitat captaran fons per a nens malalts de càncer i les seves famílies

Activa Mútua tornarà a col·laborar el 2020 amb la multitudinària i ja famosa campanya “Posa’t la gorra” que promou l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (Afanoc) i que impulsa a la nostra entitat, la companya Irene Sáez de la delegació de Tarragona.

Així doncs, Activa Mútua tornarà a convertir-se novament en punt de venda d’aquestes divertides i originals gorres, concebudes per prestigiosos dissenyadors/il·lustradors com a Rosa Capdevila, Jordi Labanda o marques com Kukuxumusu, Custo Dalmau, Munich, Desigual…

La campanya “Posa’t la gorra” s’ha convertit en el pilar fonamental per a l’evolució d’Afanoc, ha estat la iniciativa que més repercussió li ha aportat. Concebuda l’any 2001, fins a la data han col·laborat en aquesta campanya més de 5.700 voluntaris; 14 poblacions, inclòs el parc temàtic Port Aventura; promogudes 67 festes i comercialitzades 770.000 gorres. La venda d’aquestes gorres sol complementar-se amb celebracions festives com la que s’organitza al parc temàtic Port Aventura per a conscienciar sobre la realitat i la situació de nens i adolescents amb càncer i les seves famílies, alhora que normalitzar la malaltia i pal·liar les necessitats que sorgeixen una vegada que es confirma el diagnòstic.

“Posa’t la Gorra” és un més dels projectes i activitats que s’impulsen des d’Afanoc. Per exemple: suport psicoemocional, educatiu o social; voluntariat; escoles de formació (a Barcelona i Tarragona) o des de 2011, la iniciativa coneguda com “La casa dels Xuklis”, llar d’uns graciosos ninots que s’especialitzen a llevar els «mals rotllos». Aquesta casa alberga a nens i adolescents amb càncer i a les seves famílies, al carrer Harmonia 8 de Barcelona; prop d’hospitals com el de la Vall d’Hebron o el Sant Joan de Déu. 25 apartaments que permeten a aquests malalts i a les seves famílies desplaçar-se des dels seus llocs d’origen per a rebre els tractaments.

En l’anterior campanya “Posa’t la gorra” de l’any 2019, els treballadors d’Activa Mútua van donar gairebé 2.000 euros. A la delegació de Lleida es va habilitar un punt de venda de gorres que va vendre 39 barrets gràcies a l’emprenedoria de dues companyes de la mútua: Selena Tabarés i Laia Carulla. A Reus-Tecnoparc, Clínica de Tarragona, Barcelona i Palma, els treballadors van comprar gorres i entrades per a Port Aventura gràcies al lideratge d’Irene Saez, qui des de 2018 relleva en aquesta tasca a la companya Pilar Guillemat de Reus-Tecnoparc.

La gorra és tot un símbol de solidaritat per als nens i adolescents malalts de càncer donat que perden el seu cabell.

Afanoc es va fundar el 1987, presidida per Maite Montañés, té l’objectiu de millorar la salut psicosocial dels nens malalts amb càncer i de les seves famílies. Per a això, roman al seu costat durant tot el temps que dura el procés de la malaltia i dona suport psicoemocional, social, educatiu o econòmic.

Nou catàleg de prestacions complementàries d’assistència social

Nou catàleg de prestacions complementàries d’assistència social
17 des

Nou catàleg de prestacions complementàries d’assistència social

En vigor l’1 de gener de 2020, li correspon la seva concessió a les mútues

El passat 13 de desembre, el Boletín Oficial del Estado (BOE) publicava una resolució perquè des de les mútues col·laboradores de la Seguretat Social s’ofereixi un nou catàleg de prestacions complementàries d’assistència social en casos d’accidents de treball (AT) o malaltia professional (MP) a l’empara de l’article 96.1.b del text refós de la llei general de la Seguretat Social. Això, en funció de la disponibilitat pressupostària d’aquestes entitats.

En vigor des de l’1 de gener de 2020, s’estableix que els expedients iniciats i no resolts amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta resolució, s’adaptaran a les previsions contemplades en elles.

Les noves prestacions complementàries són:

–              Rehabilitació i recuperació: Ajudes per a despeses d’ingrés en centres sociosanitaris o residencials; despeses per ingrés d’un treballador en un centre hospitalari; pròtesi o ajudes tècniques no reglades i per a tractaments mèdics o teràpies no reglades.

–              Reorientació professional i adaptació del lloc de treball: formació professional i inserció sociolaboral o adaptació del local on el treballador autònom desenvolupa la seva activitat.

–              Adaptació dels mitjans essencials per al desenvolupament de les activitats bàsiques de la vida diària: eliminació de barreres en habitatge habitual, adquisició d’habitatge habitual adaptat, adaptació de vehicle, suport domiciliari per al desenvolupament d’activitats bàsiques de la vida diària, accés a les noves tecnologies de la informació i comunicació.

–              Altres prestacions: complement a l’auxili per defunció, formació en la cura de persones en situació de gran invalidesa, manteniment de la possessió o gaudi de l’habitatge habitual o altres prestacions a favor del treballador que hagi sofert un accident de treball o malaltia professional i es trobi especialment estat o situació de necessitat.

Podran beneficiar-se d’aquestes prestacions complementàries:

–              La persona treballadora, pels danys soferts com a conseqüència d’un AT o d’una MP, encara amb posterioritat a la pèrdua de l’ocupació, sempre que quedi acreditat amb el corresponent informe mèdic que és conseqüència directa de l’AT o de la MP.

–              El cònjuge o la parella de fet del treballador fins i tot en els casos en els quals no tingui drets successoris del treballador mort i els fills del treballador accidentat. En tots dos supòsits, hauran de constituir una unitat de convivència amb el treballador.

–              Mancant els anteriors, els néts i, mancant aquests, els pares. En tots dos supòsits hauran de constituir una unitat de convivència amb el treballador.

–              Podrà ser beneficiari de la prestació d’auxili per defunció, qualsevol familiar, cònjuge o parella de fet que tingui la condició de drethavent i hagi sufragat les despeses del decés.

El creixement d’Activa Mútua es consolida amb l’estalvi

El creixement d’Activa Mútua es consolida amb l’estalvi
13 nov

El creixement d’Activa Mútua es consolida amb l’estalvi

La direcció celebra a Lleida una segona trobada amb els treballadors, per a analitzar la situació actual i albirar les mesures a emprendre

«La recuperació, el desenvolupament i l’enfortiment d’Activa Mútua es plasmaran gradualment mitjançant l’estalvi i el control de despeses innecessàries», van preponderar recentment els subdirectors, Lidia Mur de Prestacions i el Dr. Joan Rovirosa d’Assistencial.

De tal forma, a Lleida per exemple, s’ha paralitzat l’obertura d’un centre assistencial de dubtosa utilitat a un polígon industrial. O a Tarragona, d’antuvi es tancaran 5 petits centres assistencials amb resultats insatisfactoris o la paralització d’una aplicació informàtica que suposarà a la mútua un estalvi d’entre 1,5-2 milions d’euros.

De fet, amb anterioritat al cop de timó conferit en la gestió d’Activa Mútua, tres quartes parts de la despesa procedia de l’estructura central i això era «inconcebible». En una entitat de serveis assistencials, el 75% del dispendi ha de procedir realment del personal que proporciona el servei.

Recentment, la direcció d’Activa Mútua va celebrar a Lleida la seva segona trobada amb els treballadors per a explicar de manera detallada la situació de la mútua després ja de 8 mesos quan va estar a punt de ser intervinguda per gestió indeguda de recursos públics.

En aquesta ocasió, no va presidir la trobada el director gerent, Miguel Ángel Díaz Peña perquè encapçalessin l’acte dos dels subdirectors de la mútua: Lidia Mur de Prestacions i el Dr. Joan Rovirosa d’Assistencial. L’acte va comptar amb el suport logístic del director de la delegació de Lleida, Santi Figueras.

En representació dels treballadors adscrits a aquesta seu territorial de la mútua i triats a l’atzar, van estar presents: Albert Calderó, d’assessoria jurídica de serveis generals; Laia Carulla de prestacions; Alba Codina, infermera d’ITCC i supervisora a la zona centre-nord; Cristina Esquerda d’atenció al mutualista; Noemí Giró de prestacions; Ana Lapera, infermera assistencial; Lidia Muñoz, cap del departament financer; Sonia Rodríguez de prestacions i David Sabin, fisioterapeuta.

Inquietuds

Estrès, incertesa, desorientació, desmotivació, precipitació, desorganització, incapacitació, indefensió… van ser les inquietuds traslladades pels treballadors al llarg del debat, a conseqüència de les experiències que s’estan vivint en aquesta etapa de transició de la mútua fins a la plasmació total d’una nova i efectiva gestió d’acord amb els paràmetres de la Seguretat Social.

En aquest sentit, els subdirectors van recomanar paciència als treballadors i van verificar que «tot anirà encaixant progressivament». Van aconsellar a la plantilla ser «proactiva» perquè «ningú millor per a conèixer les necessitats de les feines i millorar-les», seguint, és clar, les línies jeràrquiques.

Van exhortar a la plantilla a donar «el màxim de si», a posar ordre, aplicar una política de control de la despesa i una gestió més eficient dels recursos per a arribar a bon port i «enfortir-nos com a mútua».

Els subdirectors van recalcar que s’havia aconseguit «un punt d’inflexió» i per això, estaven convençuts que es produirà un canvi de tendència en el curt termini. «L’interès de la majoria és que tot funcioni bé i lògicament, el control exhaustiu de la despesa és un paràmetre prioritari a causa de l’important problema econòmic regnant resultant de decisions passades no autoritzades i, en conseqüència, la devolució de molts diners a la Seguretat Social».

Aquesta és la situació que està llastrant aquest període intermedi, però ja sabem «què tenim què retornar, què podem gastar i estem a punt de començar a executar». «S’ha de revisar tot, des de les tarifes establertes amb els centres assistencials, les bases reguladores que paguem en prestacions, fins als salaris. Estem reduint dispendis i pagant encara la despesa compromesa, per això encara queden mesos de desajustos».

Els subdirectors van recordar la intervenció que va estar a punt d’ocórrer fa uns 8 mesos, però van vanagloriar la capacitat de la junta general de reaccionar a temps i de nomenar com a director gerent a Miguel Ángel Diaz Peña.

Fusió

Respecte als rumors de fusió amb una altra mútua, els subdirectors no van oblidar que el sector de les mútues ja està sumit en aquesta inèrcia des de fa força temps, això ja no ha de sorprendre a ningú i en qualsevol cas, existeix un pacte polític pel qual «no es regularan les plantilles de les mútues encara que es produeixin fusions». Sense prescindir del fet que el model de les mútues és molt més còmode i barat per al ministeri pel que dóna fe de la seva perdurabilitat en el temps. És més, «amb les integracions s’unificaran els salaris», una circumstància positiva per a Activa Mútua perquè en aquest sentit està «per sota de la mitjana del sector».

«Les fusions ja s’estan produint», van remarcar. De fet, a la Clínica Activa Mútua ja existeix un conveni amb Fremap, Fraternitat i Mútua Universal perquè aquí operin als seus malalts. «S’estan tancant molts acords», van destacar.

Respecte a l’entorn específic de Lleida, els subdirectors van recolzar que és una delegació que registra una bona dinàmica perquè se situa en la mitjana del sector mutualista i fins i tot, per damunt quant a resultats. Tant és així, que la previsió des del vessant assistencial és la de reforçar la seva posició amb un nou traumatòleg: el Dr. Vicente Agraz, qui també operarà a la Clínica Activa Mútua de Tarragona.

Els treballadors de Lleida també van sol·licitar un canvi de l’entorn físic del gimnàs i reformes a l’edifici per fallades estructurals.

Fre a l’Ictus – Tots Podem tenir una arruga en El nostre vestit de Superman

Fre a l’Ictus – Tots Podem tenir una arruga en El nostre vestit de Superman
27 mai

Fre a l’Ictus – Tots Podem tenir una arruga en El nostre vestit de Superman

Com ja us vam informar, l’any passat vam signar el Conveni de col·laboració amb l’associació Freno al Ictus amb la voluntat de fer difusió, sensibilització i conscienciació sobre l’ictus, per a una correcta prevenció detecció i possible actuació davant aquesta manifestació.

Per aquest motiu, el dia 14 de maig es va celebrar a les instal·lacions de la Mútua, a la seu de Barcelona del carrer Bailen, la conferència “Tots Podem tenir una arruga en El nostre vestit de Superman” realitzada pel president de la associació, Julio Agredano.

Aquesta conferència s’emmarca dins del nostre projecte per informar de la dimensió de la malaltia, factors de risc que hem de tenir en compte, i com podem actuar per prevenir-la. També ens donen informació útil de com detectar-la i com actuar en cas que es produeixi en el nostre entorn. El temps de reacció és vida i aquesta informació ens ajuda a actuar amb més rapidesa i eficàcia.

Freno al Ictus és una associació sense ànim de lucre que informa i consciència per prevenir aquesta malaltia, a més de promoure ajuda i tractaments per a afectats de Dany Cerebral Adquirit (DCA) i millorar la seva qualitat de vida.

La mujer y su rol en la salud

La mujer y su rol en la salud
25 mar

La mujer y su rol en la salud

Recordem la definició de Salut que ens disposa l’OMS «La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties», per tant, la salut és un concepte global que condiciona a tot ésser viu. Una Empresa Saludable i els hàbits en pro a la salut tampoc entenen de diferències de gènere.

La incorporació de la dona a la Medicina ha passat de ser gairebé anecdòtica a la primera meitat del segle, a ser majoritària en els nostres dies. En 2016, el 70,71% dels estudiants de totes les disciplines que conformen les Ciències de la Salut a Espanya eren dones.

La professionalització de la infermeria per a la dona es va dur a terme en el passat segle, sent una professió prioritàriament femenina des de llavors fins als nostres dies. Les dades a Espanya són cridaners: les dones infermeres són un 84,24% del total el 2015; i quan es tracta de col·legiats amb títol de llevadora, arriba a assolir en aquest mateix any el 94,04%. Actualment està tendència s’ha consolidat.

La societat patriarcal va instituir la divisió sexual del treball, confinant a les dones a l’espai privat (llegiu domèstic) i deixant l’espai públic per als homes. És molt el que s’ha avançat, però la dicotomia públic / privat segueix persistint en alguns aspectes, com és el de tenir cura.

Les famílies són cada vegada més igualitàries, les tasques de la llar es comparteixen, però aquesta evolució pateix un “aturada” quan en la família hi ha una criatura o una persona dependent, sigui per edat o perquè tingui alguna discapacitat. En aquests moments es retrocedeix en el ja aconseguit i és la mare, l’esposa o la filla qui assumeixen la tasca de cuidar, amb tot el que comporta, tant a nivell professional, social, econòmic o emocional.

Vivim moments de canvis en què les dones han demostrat que poden i volen tenir accés a totes les professions i que desitgen desenvolupar totes les seves capacitats, sense limitar-se a assumir aquells papers que la societat patriarcal els ha assignat al llarg de la història.

N’hi ha que consideren “natural” que tinguin cura les dones, pensen que elles estan més preparades biològicament, que és la seva funció fer-ho, però s’obliden que dones i homes no neixen amb unes capacitats diferents, que és la construcció social del gènere la que determina les tasques que unes i altres han de fer en cada moment de la seva vida.

El paper de les cuidadores té en l’actualitat difícil justificació, i pot ser que sigui simplement una tapadora per encobrir els dèficits institucionals que la societat té per atendre les persones dependents. Mentre recaiguin sobre les dones les tasques de cura les administracions poden obviar la seva obligació de prestar els serveis als quals tenen dret totes les persones, sigui quina sigui la seva edat o capacitats funcionals. A això cal afegir que són les dones les que exerceixen molt majoritàriament els treballs relacionats amb la cura professional a la dependència.

Els estereotips de gènere han estat i segueixen sent un condicionant per al desenvolupament de les persones en l’àmbit social i professional. Prendre consciència col·lectiva d’aquestes situacions és tasca de tots els que ens impliquem en la cura de la salut i fer-ho amb força perquè la societat en el seu conjunt aconsegueixi els canvis i avenços que necessita.

Dr. Alfred Barredo – Activa Mútua Empresa saludable

Conciliació de la vida laboral, familiar i personal

Conciliació de la vida laboral, familiar i personal
31 gen

Conciliació de la vida laboral, familiar i personal

La gran majoria de nosaltres vivim atrapats en la voràgine diària. El remolí que ens atrapa en ser empesos per les múltiples responsabilitats de la nostra rutina i que ens obliga alternar les nostres facetes com a pares, fills, treballadors, parelles, etc. a un ritme accelerat.

És molt important ser bons gestors del nostre propi temps i saber dedicar la importància que mereix cadascun dels nostres rols.

La conciliació de la vida laboral, familiar i personal és una reflexió necessària per poder exercir amb eficiència cadascuna d’aquestes facetes.

I és que, la conciliació familiar amb la laboral, permet el desenvolupament ple de la família i incrementa l’eficiència en el lloc de treball i això no implica poder portar els nostres fills al lloc de treball, ni poder deixar-los més temps a la guarderia per augmentar el temps dels pares en el lloc de treball.

Conciliar és reconèixer l’ambivalència de les dues com a prioritats, però organitzant-sent capaços d’adaptar racionalment a les necessitats, tant de la vida laboral com de la familiar.

Flexibilitat i adaptació entenent que facilitar l’acompliment en una d’elles, repercuteix positivament en l’altra. La conciliació laboral és bona per a les empreses.

Les empreses familiarment responsables contemplen l’adaptació de noves mesures per poder fer front a les necessitats familiars sense haver de veure alterada la productivitat. El mateix contemplant altres opcions com la presència física o telemàtica, en els casos que sigui possible.

El resultat d’aplicar aquestes bones pràctiques en les organitzacions és que els empleats rendeixen més en la seva jornada laboral, minvant el presentisme, i augmentant motivació i millora del clima laboral, d’altra banda, tots ells efectes desitjats en els models d’Empresa Saludable.

El Govern també ha millorat les opcions per facilitar la conciliació familiar. Una mostra d’això és l’increment en el període de permís de paternitat a quatre setmanes des de gener d’aquest mateix any i amb previsió que torni a veure incrementat. Altres són el permís de maternitat, lactància, ajudes per a autònoms, etc.

Però hi ha moltes altres possibilitats a ser desenvolupades per a benefici de la societat: Un canvi cultural en el concepte de jornada laboral i productivitat, elaborar una guia de bones pràctiques en matèria de conciliació, potenciar les llars d’infants en el lloc de treball o en entorns laborals com districtes financers, polígons industrials, vivers d’empreses, etc. Programes de formació contínua o reciclatge per progenitors fora del mercat laboral per tal de facilitar la seva reincorporació, etc.

La nostra reflexió des d’ Empresa Saludable, és per a la faceta més personal de cadascú. Probablement el repte més complex d’assumir i incorporar a la nostra agenda.

Si som capaços de comprendre la conciliació familiar i la laboral, no serà difícil entendre les positives repercussions que té aprendre a trobar la manera de dedicar-temps per a nosaltres mateixos. Des d’ Empresa Saludable apostem per que la conciliació personal sigui en pro de la pràctica d’hàbits saludables (fer esport, llegir, ballar, passejar, riure, etc.) Si dubte aquesta inversió en nosaltres mateixos repercutirà positivament en la nostra família i lloc de treball tant a curt com a llarg termini.

Activa Mútua – Empresa saludable