Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR la política de cookies

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

categories: Empreses

Què és l’epicondilitis?

Què és l’epicondilitis?
14 abr

Què és l’epicondilitis?

També es coneix com a “colze de tennista” i és una de les lesions laborals més freqüents al braç dominant. És un procés dolorós que es genera on els músculs i tendons que permeten el moviment del canell i els dits, contacten amb l’os. És una varietat de tendinitis o inflamació del tendó i els músculs al voltant del colze.

Hem dit que es coneix com a “colze de tennista”, però també com a “colze de golfista”, si les molèsties procedeixen de la part interna de l’articulació.

El dolor comença de manera tímida, però avança progressivament. Cedeix per la nit, les molèsties acostumen a estendre’s cap al radi i els músculs extensors. El seu agreujament pot provocar la pèrdua de la capacitat de moviment de l’articulació. Amb símptomes de rigidesa i dificultat de moviment a primera hora del dia. Dolor a la palpació i pressió en la part externa del colze, limitació per a realitzar activitats i inflamació.

I en l’àmbit laboral, quines són les causes que precipiten aquesta tendinitis. Amb bastant freqüència treballs que combinen moviments repetitius i postures forçades, esforç manual i descansos insuficients. Actuacions que provoquen fatiga i inflamació de les beines tendinoses, dels teixits peritendinosos i insercions musculars i tendinoses. Sobreesforços i tensions repetides sobre la part externa del colze que desemboquen en una tensió dels punts d’inserció dels tendons de l’os.

Desencadenants

Els oficis més predisposats a sofrir aquesta malaltia són els de paleta, operari de magatzem, carnisser, fuster, xapista, conductor, esportista, lampista, conserver, llenyataire, mecànic, perruquers, pintor, usuari d’ordinador… En l’àmbit administratiu, a aquesta malaltia també se la coneix com a “síndrome del ratolí”, ja que es deriva de l’ús excessiu d’aquest perifèric i l’execució prolongada de moviments repetitius amb aquesta eina.

L’epicondilitis es considera malaltia laboral. Copa gairebé el 35% de totes les lesions i malalties musculoesquelètiques relacionades amb la feina. La població amb major risc es concentra en la franja d’entre 40 i 50 anys. Al conjunt de les malalties laborals, suposa el 4%; encara que pot disparar-se al 30% en activitats laborals específiques.

Els trastorns musculoesquelètics generen un cost del 1,6% del PIB a tota Europa. El 25% dels treballadors de l’Estat es queixa de dolors d’esquena i el 23% ho fa de dolors musculars. Un terç del total dels accidents laborals amb baixa mèdica corresponen a malalties dorsolumbars. A més, gairebé 9 de cada 10 malalties professionals declarades, comporten danys musculoesquelètics.

Habitualment, els tractaments per a l’epicondilitis contemplen antiinflamatoris no esteroideos, ortesis, ones de xoc, infiltració, nitrats tòpics, fisioteràpia i exercicis (electroteràpia, magnetoteràpia, massatges, estiraments, crioteràpia…) i intervenció quirúrgica “in extremis”.

“Construir un món més just i saludable”

“Construir un món més just i saludable”
06 abr

“Construir un món més just i saludable”

Sota aquest lema, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) celebra el 7 d’abril el “Dia Mundial de la Salut”. Una efemèride que el 2021 cobra major transcendència a causa del rerefons de la pandèmia pel nou coronavirus Covid-19.

Per aquesta raó, reiterem que per a salvaguardar la integritat de les persones, continua sent obligatòria l’adopció de mesures com el distanciament físic (almenys 1 metre de separació), portar sempre mascareta a l’hora d’interactuar amb altres persones, ventilar bé les habitacions, evitar aglomeracions, rentar-se o desinfectar-se les mans amb freqüència i en tossir, cobrir-se la boca i el nas amb el colze flexionat o amb un mocador. Eludir espais tancats, congestionats o on es forcin contactes pròxims. Les reunions, millor a l’aire lliure.

Per descomptat, si la persona es troba malament, amb febre, tos seca, cansament, pèrdua de gust i olfacte, dolors, faringoamigdalitis, congestió nasal, ulls enrogits, diarrea, erupció cutània… ha de romandre a casa sota aïllament, fins i tot amb símptomes lleus. Si no pot respirar bé, buscar atenció mèdica immediatament.

Així doncs, més que mai, és necessari conscienciar sobre les malalties mortals mundials i suscitar hàbits sans en les persones per a pal·liar les malalties en la manera del possible.

La Covid-19 ha evidenciat més, que algunes persones porten una vida més sana i tenen millor accés als serveis de salut que altres a causa de les condicions en les quals neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen. Per això, és vital que totes les persones tinguin unes condicions de vida i de treball que afavoreixin la bona salut. La Covid-19 ha colpejat més durament a les comunitats més vulnerables, exposades a més malalties i amb menys probabilitats d’accedir a serveis de salut de qualitat.

Hàbits saludables

Segons l’OMS, els principals consells per a gaudir de bona salut són:

  • Seguir una dieta saludable
  • Mantenir-se físicament actiu diàriament (cadascun a la seva manera)
  • Vacunar-se
  • No fumar
  • Evitar l’alcohol o reduir-lo
  • Gestionar l’estrès
  • Mantenir una bona higiene
  • No conduir a velocitat excessiva ni sota els efectes de l’alcohol
  • Cordar-se el cinturó de seguretat en el cotxe. Col·locar-se casc amb moto i bicicleta
  • Mantenir pràctiques sexuals segures
  • Sotmetre’s a revisions mèdiques periòdiques
  • Alletar als bebès

Menjar bé

Les dietes malsanes i la inactivitat física són importants factors de risc de malalties cròniques. El correcte és:

  • Aconseguir un equilibri calòric i un pes saludable
  • Reduir els greixos. Canviar els saturats pels insaturats. Eliminar els àcids grassos trans
  • Augmentar el consum de fruites, verdures, llegums, cereals integrals i fruita seca
  • Reduir la ingesta de sucres lliures
  • Reduir el consum de sal, qualsevol que sigui la seva procedència i procurar que la que es consumeixi sigui iodada

Malalties més habituals

Els problemes de salut més recurrents i que convé prevenir i vigilar són:

  • Malalties cardiovasculars. Les que afecten el cor i els vasos sanguinis. Una de les principals causes de mort en el món. El colesterol o els triglicèrids en nivells alts, durant un període de temps prolongat, deterioren el sistema cardiovascular i desencadenen malalties com a angina, hipertensió, infarts, ictus…
  • L’obesitat és considerada per l’OMS com una epidèmia ja que va en augment, sobretot als països desenvolupats, a causa de mals hàbits alimentaris i sedentarisme
  • Diabetis, una malaltia amb una alta prevalença a escala mundial. Tan sols a l’Estat existeixen més de 3 milions de diabètics que acaben sofrint problemes cardiovasculars o renals
  • El càncer origina a l’any, més de 280.000 nous casos a l’Estat. Un creixement anormal de cèl·lules malignes en l’organisme que causa més de 120.000 morts a l’any al país. Pulmó, còlon, pàncrees, mama, pròstata… són els més diagnosticats. És la primera causa de mort en els homes. Segons l’OMS, 1/3 de les morts per càncer són degudes a cinc factors evitables, incloent el tabac (responsable de fins el 33% dels tumors a nivell global, i del 22% de les morts per càncer), les infeccions (especialment rellevants en països en vies de desenvolupament, en els quals són responsables del 25% dels tumors), l’alcohol (responsable del 12% dels tumors en el món), el sedentarisme i les dietes inadequades (insuficient quantitat de fruita i verdura)
  • L’asma dificulta la respiració i pot ser mortal en casos greus. A l’Estat, més de 3 milions de persones sofreixen asma i 1.000 d’elles moren a l’any. Existeixen més de 240 milions d’aquests malalts a tot el món, segons l’OMS
  • Les càries dentals són molt freqüents. La seva principal causa és la mala higiene, també influeixen factors hereditaris, així com infeccions i inflamacions com gingivitis, sagnat de genives i periodontitis, malaltia que afecta el suport de les dents. A part de la pèrdua de peces dentals, també és causa de greus malalties com endocarditis, artritis reumatòide, problemes estomacals, diabetis, Alzheimer…
  • La malaltia pulmonar obstructiva crònica (Epoc) és una patologia respiratòria que provoca un mal progressiu en el sistema respiratori. El seu causant principal és el tabaquisme i desencadena unes 20.000 morts a l’any a l’Estat.
  • La grip, que pot provocar mal de cap, vòmits, febre, malestar…
  • Les malalties hepàtiques poden tenir conseqüències greus si no es tracten a temps, fins i tot la mort
  • L’estrès -la malaltia del segle XXI- afecta a la salut psíquica i emocional. Un dels principals causants de l’estrès és l’entorn laboral (assetjament, explotació, “burnout”…)

Toxicitat mediambiental

D’altra banda, està comprovat que la deteriorament del medi ambient influeix directament en el patiment de moltes malalties.

Gairebé 20 milions de persones moren a l’any per insalubritat: contaminació de l’aire, aigua, sòl, exposició a productes químics, canvi climàtic, radiació ultraviolada… propicien més de 100 malalties o traumatismes. Les principals causes de mortalitat vinculada al medi ambient són:

  • Accidents cerebrovasculars
  • Cardiopatia isquèmica
  • Traumatismes
  • Càncers
  • Neumopaties
  • Diarrees
  • Infeccions respiratòries
  • Afeccions neonatals
  • Paludisme

Salut laboral

I com mútua col·laboradora número 3 de la Seguretat Social -especialistes en salut laboral- no podíem acabar aquest article amb motiu del “Dia Mundial de la Salut”, sense abordar els més de 140 milions de malalties que es diagnostiquen en el món cada any en els entorns professionals o ocupacionals. Molts, a causa de l’existència de condicions de treball perilloses i insegures com a exposicions a agents químics, físics, biològics, estressors ergonòmics. psicològics… S’estima que els riscos de treball contribueixen en un 15% a la càrrega total de les malalties.

Els accidents i morts ocupacionals representen un problema seriós. Uns 700.000 accidents de treball amb baixa a l’any a l’Estat. És més, els riscos de treball imposen alts costos per al país, uns 12.000 milions d’euros, el 3% del PIB. És per això que les intervencions preventives en els llocs de treball, requereixen accions coordinades amb tots els sectors productius per a resguardar la salut i la vida dels treballadors, al mateix temps que promoure la salut, el benestar i el treball saludable en l’ambient laboral, mitjançant accions multisectorials en pro de la salut dels treballadors.

Més de 61.000 persones pateixen de malaltia renal crònica a l’Estat

Més de 61.000 persones pateixen de malaltia renal crònica a l’Estat
11 mar

Més de 61.000 persones pateixen de malaltia renal crònica a l’Estat

En el Dia Mundial del Ronyó, des d’Activa Mútua aconsellem cuidar aquest òrgan ja que és transcendental per a la nostra qualitat i expectativa de vida.

Les malalties renals cròniques (MRC) augmenten de manera exponencial a l’Estat i Catalunya, ja siguin per factors externs, genètics o descuit. En l’actualitat, existeixen més de 61.000 pacients, la meitat d’ells amb tractament de diàlisi per a viure, segons la Societat Espanyola de Nefrologia (SEN).

Per sort, a aquests pacients els canvia radicalment la qualitat de vida amb un trasplantament i per a major ventura, l’Estat i Catalunya són dels països del món on es donen i trasplanten major quantitat d’òrgans, sent el ronyó el més rellevants. El 54% dels pacients amb MRC estan trasplantats.

Encara així, els malalts amb MRC es veuen forçats a tractar-se amb diàlisi una mitjana de 4-5 anys per a sobreviure abans del trasplantament, no sols per la compatibilitat de l’òrgan donat, sinó per l’estat de salut del candidat. Durant diverses fases de la seva malaltia pot no estar capacitat per a aquesta intervenció, alguns mai. Un exemple, el 25 per cent dels pacients amb MRC són diabètics i/o hipertensos. Més de 5.000 persones esperen un trasplantament.

Desenllaços

El 8% dels pacients amb tractament de diàlisi moren per complicacions infeccioses o cardiovasculars.

Per a cuidar els nostres ronyons, el millor és suprimir el consum de sal, moderar la ingesta de grasses animals, evitar aliments fregits, embotits, precuinats, beure 2 litres d’aigua al dia, no fumar ni prendre alcohol, moderar el consum d’antiinflamatoris sense prescripció mèdica i imprescindible com a preventiu, caminar una hora al dia i mínim, una anàlisi de sang i orina a l’any.

Si es pateix de MRC als primers estadis, el malalt ha d’oblidar la sal, el fòsfor (formatges, fruita seca…) i reduir les proteïnes. Quan la insuficiència renal s’acreix al 30%, la dieta es torna molt més estricta.

Els ronyons filtren i rebutgen toxines del nostre organisme per l’orina. Si no funcionen, el nivell d’intoxicació és tal que sobrevé la mort. És més, uns ronyons malalts augmenten la possibilitat de sofrir infarts de miocardi i accidents cerebrovasculars.

Lamentablement, les MRC es concentren en major mesura en els segments de la població més deprimits a causa de la seva dieta i la falta d’ingressos per a comprar tractaments. D’aquí el “Dia Mundial del Ronyó” i el seu propòsit de crear una xarxa d’ajuda i conscienciació davant els pacient amb malalties renals.

8 de març. Dia Internacional de la Dona

8 de març. Dia Internacional de la Dona
05 mar

8 de març. Dia Internacional de la Dona

El 8 de març de 1857, en plena Revolució Industrial, un miler de dones treballadores de la indústria tèxtil protestaven als carrers de Nova York per les pèssimes condicions laborals que sofrien. Amb el lema “Pa i roses”, aquesta es va convertir en la primera manifestació de lluita pels drets laborals de la dona i en un precedent de successives mobilitzacions.

En 1975 les Nacions Unides van decidir proclamar aquest dia com el Dia Internacional de la Dona Treballadora, efemèrides que a Espanya es va celebrar per primera vegada en 1936.

El color morat és representatiu del Dia de la Dona, adoptat internacionalment com a signe de la reivindicació per la igualtat de drets. L’origen d’aquest símbol està en el color de les camises que es fabricaven en una fàbrica tèxtil dels Estats Units en 1911 en l’incendi de la qual, provocat per l’amo de l’empresa davant la vaga de les treballadores, van morir calcinades 146 dones. Es conta que el fum que sortia de la fàbrica era de color violeta.

Avui, 8 de Març és un bon moment per a reflexionar i entendre que, malgrat els avanços en la normativa i en l’adopció de mesures, la realitat exigeix una major conscienciació i més efectivitat. Un repte que, tant la societat en el seu conjunt, com les empreses, en particular, han d’escometre. La bretxa salarial, la precarietat laboral en moltes dones, el sostre de cristall, la feminització de la pobresa, la necessitat de corresponsabilitat, la violència masclista o el assetjament, són alguns dels principals arguments sobre els quals encara queda molt per fer.

  • Prop del 60% de les dones de tot el món treballen en l’economia informal, guanyen menys, estalvien menys i corren un major risc de caure en la pobresa.
  • Existeixen restriccions legals que impedeixen a 2 700 milions de dones accedir a les mateixes opcions laborals que els homes.
  • Les dones perceben un 23% menys que els homes a nivell mundial.
    Menys del 25% de dones en 2019 ocupaven escons parlamentaris.
  • 1 de 3 dones ha sofert o sofreix violència física o sexual i 200 milions de nenes-dones han sofert mutilació genital.

Això planteja un important repte a les empreses, que no sols estan obligades a fomentar la igualtat de tracte per imperatiu legal, sinó també pel seu important paper en el progrés social cap a l’efectiva igualtat entre homes i dones

Per tant… què han de fer les empreses en matèria d’igualtat?

Partint de la base de la prohibició de la discriminació, el paper a adoptar té una doble dimensió:

D’una banda, passiva; és a dir, zero discriminacions, ni directa ni indirecta, tant en l’accés a l’ocupació com en les condicions laborals i salarials

I, d’altra banda, activa, impulsant estratègies i mesures per a garantir la igualtat entre homes i dones. Les principals eines per a això són els Plans d’igualtat, d’obligat compliment en totes les empreses amb 50 treballadors o més, i el registre retributiu i auditoria salarial, per a detectar possibles bretxes i garantir la igualtat de retribució entre homes i dones.

La discriminació per raó de sexe o gènere en l’àmbit laboral constitueix una transgressió dels drets fonamentals de la persona. L’incompliment de la normativa en matèria d’igualtat, pot comportar sancions importants per a l’empresa.

Activa Mútua disposa d’una estratègia de Responsabilitat Social en la qual la Igualtat de tracte i oportunitats ocupa un dels seus eixos principals. D’aquesta manera, es treballa d’acord amb l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) núm. 5 “aconseguir la igualtat entre els gèneres i empoderar a totes les dones i nenes”, en línia amb el compromís adquirit des dels seus inicis per la igualtat i la no discriminació. Per a això, el treball se centra sobretot a impulsar mesures a través dels seus Plans d’Igualtat i de la Comissió Paritària Nacional d’Igualtat. Una de les accions recents i de més pes ha estat la formació de tota la plantilla en Igualtat d’Oportunitats.

Actualment s’està elaborant el V Pla d’Igualtat 2021-2024 i en compliment de la normativa vigent, es treballa en l’anàlisi dels salaris de la plantilla, detectant possibles bretxes i el seu origen, així com, en el seu cas, mesures correctives i accions de millora.

D’altra banda, des del Departament de Prevenció de Riscos Laborals, Activa Mútua ha llançat una campanya en favor de la prevenció de riscos amb perspectiva de gènere, dirigida a conscienciar als nostres mutualistes de la importància de promoure polítiques que impulsin i facilitin la incorporació igualitària de la dona en el món laboral en unes adequades condicions de treball. (Article departament de prevenció)

En definitiva, en Activa Mútua, tant internament com en l’atenció a les nostres empreses i mutualistes, hem fet una ferma aposta en aquesta nova etapa pel desenvolupament d’accions eficaces que garanteixin la plena igualtat en l’àmbit laboral, i per tant, en altres àmbits com el personal i social, contribuint d’aquesta manera a l’assoliment d’un futur social igualitari.

Gairebé 31.000 afiliats menys a la Seguretat Social i 900.000 treballadors amb Erte, al febrer

Gairebé 31.000 afiliats menys a la Seguretat Social i 900.000 treballadors amb Erte, al febrer
04 mar

Gairebé 31.000 afiliats menys a la Seguretat Social i 900.000 treballadors amb Erte, al febrer

Els sectors econòmics que “prenen alè” són indústria, construcció i agricultura. La segona i tercera onada no impacten tant en l’economia, per això els Erto descendeixen un 75%

El nombre mitjà d’afiliats a la Seguretat Social, en termes desestacionalitzats, ha estat de 19.074.871 persones al febrer, 30.211 treballadors menys que el mes anterior.

S’han recuperat 713.461 afiliats des de maig del 2020, moment de major impacte de la pandèmia en el mercat laboral, és a dir, el 64% de l’ocupació destruïda entre febrer i llavors.

Per activitats econòmiques, l’ocupació amb ajust estacional es va incrementar especialment en l’últim mes en agricultura, ramaderia i pesca, amb 16.405 ocupats més, i en construcció (724) i indústria (478). Va descendir en serveis, amb 49.170 afiliats menys.

El règim d’autònoms, per part seva, va aconseguir els 3.262.255 afiliats de mitja, 5.515 més que el mes anterior (0,17%).

Van sumar afiliats dotze comunitats autònomes: Múrcia (1,07%), Catalunya (0,37%), Madrid (0,36%), Illes Balears (0,27%), Aragó (0,25%), Navarra (0,24%), Galícia (0,17%), Astúries (0,09%), Cantàbria (0,08%), Castella i Lleó (0,07%), País Basc (0,09) i La Rioja (0,05%).

D’altra banda, van restar treballadors: Comunitat Valenciana (-0,57%), Andalusia (-0,12%), Canàries (-0,12%), Castella-la Manxa (-0,10%) i Extremadura (-0,10%).

Xifres estables

En aquest mateix període, hi havia 899.383 persones protegides per Erto, segons dades provisionals recollides per la Seguretat Social. Aquestes xifres es mantenen més o menys estables des del mes de setembre, la qual cosa indica que la segona i tercera onada de la pandèmia han tingut un efecte més feble que la primera en aquest sentit.

Respecte al moment més agut de la crisi, a l’abril del 2020, s’ha produït un descens de 2,7 milions de persones, segons data d’alta, i de 2,5 milions, segons data de notificació. En tots dos casos, suposen un descens del 75% respecte al moment més agut de la pandèmia de la Covid-19.

En concret, cinc activitats tenen a més del 40% dels seus afiliats en Erto i sumen gairebé mig milió de persones, és a dir, concentren prop del 60% de les persones protegides per aquests instruments. Les cinc activitats corresponen als sectors ultraprotegits, per tant, tenen importants exoneracions en les seves cotitzacions a la Seguretat Social fins al 31 de maig.

En concret, serveis d’allotjament, amb 119.389 persones, el 63% dels seus afiliats, és el sector amb major percentatge de treballadors en Erto. Li segueix agències de viatges, amb un 57% dels seus afiliats sota aquest instrument de protecció. Activitats de jocs d’atzar, transport aeri, i serveis de menjars i begudes també tenen entre el 40 i el 50% dels seus treballadors protegits. D’ells, el primer i el tercer es van incorporar als sectors ultraprotegits pel RD 35/2020, aprovat al desembre de l’any passat dins de les mesures de suport a l’hostaleria. El sector de servei de menjars i begudes és quantitativament el que més persones en Erto concentra, amb 323.084 persones.

Més d’un milió d’accidents de feina el 2020, un 26,22% menys

Més d’un milió d’accidents de feina el 2020, un 26,22% menys
02 mar

Més d’un milió d’accidents de feina el 2020, un 26,22% menys

 

2020, es va saldar amb més d’un milió d’accidents de treball a l’Estat, un 26,22% menys respecte a l’exercici anterior, segons detalla el Ministeri de Treball i Economia Social.

El nombre d’accidents amb baixa va ser 485.365, mentre que el d’accidents de treball sense baixa: 518.979. Si es comparen aquestes xifres amb el mateix període de l’any anterior, els accidents amb baixa van experimentar una disminució del 23,6% i els sense baixa del 28,3%.

Dins dels accidents amb baixa, es van produir 428.474 incidents durant la jornada de treball i 56.891 accidents “in itinere”. La variació en relació amb l’any anterior es va situar en un descens del 22% respecte als contratemps durant la jornada laboral i del 33,6% per als accidents “in itinere”.

Per situació professional dels accidents amb baixa, es van detectar 454.967 accidents per a assalariats i 30.398 accidents per a treballadors per compte propi.

En el citat període, com s’ha indicat, es van produir 428.474 accidents amb baixa en jornada, dels quals 3.505 contratemps van ser d’índole greu i 595 incidents van ser mortals. Comparant aquestes dades amb els del mateix període de l’any anterior, es van produir 702 accidents greus menys i 53 accidents mortals més.

“In itinere” es van registrar 56.891 accidents amb baixa, dels quals 802 accidents van ser greus i 113 incidents mortals. Respecte el 2010, es comproven aquí 236 i 40 accidents greus i mortals menys, respectivament.

Sectors econòmics

Per sectors econòmics, advertir que agricultura, ramaderia i pesca, van registrar un índex d’incidència superior al total. Així com activitats sanitàries i de serveis socials amb un índex lleugerament superior. Indústries extractives, construcció, subministrament d’aigua, sanejament i gestió de residus, i indústria manufacturera van registrar índexs d’incidència superiors al total, no obstant això, amb descensos majors respecte a l’any anterior.

Quant a comunitats autònomes, Castella-la Manxa, La Rioja, Aragó, Múrcia i Cantàbria van detectar un índex d’incidència superior al total. Navarra igual, però amb una disminució de l’índex total, en línia amb Illes Balears.

Respecte al col·lectiu de treballadors autònoms, el nombre d’accidents de treball amb baixa va ser de 30.398, la qual cosa suposa una disminució del 12,2%. D’aquests, 28.496 durant la jornada laboral i 1.902 “in itinere”. Tots dos van caure un 11,4 i un 22%, respectivament, respecte el 2019. Per gravetat, 675 van tenir aquest caire i 67 mortals. O el que és el mateix: 83 accidents greus menys que el 2019.

Líders en trasplantaments malgrat la pandèmia

Líders en trasplantaments malgrat la pandèmia
26 feb

Líders en trasplantaments malgrat la pandèmia

L’Estat continua sent líder indiscutible mundial en la donació d’òrgans, teixits i cèl·lules. Una constatació que volem emfatitzar en el Dia Nacional del Trasplantament.

De fet, en els últims 30 anys, segons l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), s’han practicat més de 120.000 intervencions de les quals el 5% s’han correspost amb pacients infantils. A part, també s’han dut a terme 400.000 trasplantaments de teixits i cèl·lules, en total, més de 500.000 beneficiaris en aquest període de temps.

Solidaritat, conscienciació, generositat, empatia, ajuda, amor… expliquen que l’Estat sigui el més important del món en donacions. La cessió d’òrgans és un dels actes més humans que existeixen. Tant és així, que la pandèmia no ha aconseguit paralitzar aquesta tendència alcista continuada. L’ha frenat, això sí, en gairebé un 23% per purs condicionants logístics, preventius i profilàctics en una època de prevalença d’un perillós i mortal nou coronavirus com és el Covid-19. No obstant això, la taxa de donació a l’Estat continua sent molt superior a la de la resta de països en època prepandèmica

Tipologies

Els trasplantaments que més s’han practicat han estat els renals, hepàtics, cardíacs, pulmonars, pancreàtics i intestinals. A destacar que en els dos primers, són molt significatius els donants vius que cedeixen un ronyó o part del seu fetge.

Així les coses, durant el 2020 es van practicar a l’Estat 4.425 trasplantaments d’òrgans, la qual cosa correspon a una taxa de 93,3 per milió de població. Intervencions que van ser possibles gràcies a les 1.777 persones que van donar els seus òrgans després de morir o el que és el mateix, 37,4 donants per milió de població i 268 persones que van donar un ronyó o una part del seu fetge en vida.

La principal causa de defunció dels donants és l’accident cerebrovascular. Més de la meitat dels donants supera els 60 anys, el 28% els 70 i un 5,4% els 80 anys.

Les comunitats més solidàries en aquest àmbit són Cantàbria, Navarra, Canàries, País Basc i Múrcia.

Necessitat d’una major salut bucodental als entorns laborals

Necessitat d’una major salut bucodental als entorns laborals
24 feb

Necessitat d’una major salut bucodental als entorns laborals

Avui, fa 83 anys que es va fabricar el primer raspall de dents, per part de la companyia Du Pont, a Arlington (Nova Jersey, als EUA). I la veritat és que gairebé un segle després, l’invent no sembla haver incidit en gran manera en la salut bucodental de les persones.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el 10% de la població sofreix algun tipus de malaltia en aquesta important zona del cos.

L’Estat espanyol no és menys, el 95% dels adults tenen càries, segons alerta el Consell General de Dentistes. No suficient amb aixó, més de 8 milions d’adults tenen problemes en les genives, segons les mateixes fonts.

Si es trasllada l’estat de la qüestió a l’entorn laboral, la situació no canvia de signe.

La quarta part dels treballadors té periodontitis, a més d’inacceptables elevades taxes de càries, segons ressalta la Societat Espanyola de Periodòncia (Sepa).

Escassa incidència

Només 6 de cada 10 treballadors es raspallen les dents més d’1 vegada al dia. Incidència que empitjora si es combina amb hàbits tòxics com al tabac, l’alcohol, la dieta… Així no es frena l’expansió de la placa bacteriana que és la causant de les càries o la periodontitis, malalties que fins i tot poden distorsionar cap a perillosos riscos cardiovasculars.

La salut bucodental està descurada a les empreses per falta d’higiene, hàbit profilàctic i la coacció de l’estrès laboral. L’ansietat potencia el bruxisme, això és, el grinyolar i estrènyer de les dents durant les hores de somni. Una acció que ocasiona el desgast de totes les peces dentals i la disfunció de l’articulació temporomandibular.

Des d’Activa Mútua, com a mútua col·laboradora número 3 de la Seguretat Social, promovem la salut bucodental entre les nostres empreses mutualistes aconsellant als treballadors la conveniència de visitar el dentista mínim dues vegades a l’any. També és cert que cal potenciar les revisions dentals en els reconeixements mèdics laborals, tal com indica Sepa. A més de prosseguir amb les campanyes de conscienciació per a superar la por d’anar a la consulta del dentista, principal motiu argumentat pels treballadors per a no vigilar l’estat de les seves dents.

Queda molt camí per recórrer en aquest camp. Visitin regularment als seus dentistes, no sols per la salut de la seva boca, ja prou important, sinó per la de tot el seu organisme.

Cèrcol al mercuri

Cèrcol al mercuri
24 feb

Cèrcol al mercuri

Davant el compromís internacional de controlar aquest metall pesat, Activa Mútua recorda les conseqüències nefastes que té el comerç i la manufactura d’aquest element químic en el medi ambient i el conseqüent enverinament d’aire i aigua.

Els efectes del mercuri en l’organisme són molt tòxics. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), aquest metall és un dels deu grups de productes químics amb majors repercussions en la salut pública, és molt perillós i en l’actualitat, són necessàries més mesures per a evitar el seu impacte sobre les persones, especialment, embarassades, lactants i nens.

La principal font d’emissió de mercuri a l’atmosfera és la combustió de carbó per a produir electricitat i calefacció. Pràcticament, la meitat de la pol·lució de mercuri procedeix de centrals termoelèctriques alimentades amb carbó, de calderes industrials i de l’ús domèstic per a escalfar-se i cuinar. Un altre origen són els processos industrials, incineradores d’escombraries i la mineria del mercuri, l’or i altres metalls.

Peixos i mariscos

La principal font d’enverinament humà amb mercuri és el consum de peixos i mariscos. El fetus, el lactant, el nen, veuen alterat el seu desenvolupament neurològic. L’exposició, ja en l’úter matern, afecta al desenvolupament del cervell i a la resta del sistema nerviós. En conseqüència, sorgeixen alteracions cognitives, de memòria, atenció, parla, visuals, motores…

Activa Mútua, com a mútua col·laboradora de la Seguretat Social número 3, protegeix els treballadors de les seves empreses mutualistes contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents carcinògens durant la feina i augmenta el nivell de protecció de la salut i la seguretat de les persones, amb la implantació de valors límit per a determinats agents cancerígens per a reduir de manera significativa els riscos derivats d’aquestes exposicions.

Dia de la justícia social

Dia de la justícia social
19 feb

Dia de la justícia social

Cada any, i des que va ser proclamat el 2007 per les Nacions Unides, el 20 de febrer es commemora el Dia Mundial de la Justícia Social, un “principi fonamental per a la convivència pacífica i pròspera”, comparable al concepte que l’Aristòtil va denominar “justícia distributiva”, és a dir, el just o correcte respecte a l’assignació de béns en una societat.

Aquest dia per tant ens recorda la necessitat d’erradicar la pobresa i promoure l’ocupació plena i el treball decent, la igualtat entre els sexes i l’accés al benestar social i la justícia social per a tots.

En aquest any 2021, el tema és una crida a la justícia social a l’economia digital. I és que en aquesta època que vivim, el panorama laboral s’està veient transformat per factors com la creixent expansió digital, o la proliferació del teletreball arrel de la pandèmia per COVID-19. Això, unit a la crisi en la qual actualment estem immersos, ha aprofundit fins i tot més la bretxa digital: la disponibilitat, assequibilitat i l’ús de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) ha agreujat les desigualtats existents.

Per als treballadors, aquests problemes tenen a veure amb la regularitat del treball i els ingressos, els seus drets a unes condicions de treball justes, la protecció social i un nivell de vida adequat, la utilització de les aptituds i el dret a l’afiliació sindical. Per a les empreses, els problemes estan en les regulacions quant a la fiscalitat, la gestió de la mà d’obra o pal·liar els costos de la innovació digital.

És per tot això que en aquest dia es pretén fomentar el diàleg sobre les mesures necessàries per a superar la bretxa digital, oferir oportunitats de treball decent i protegir els drets humans i laborals en l’era moderna de les tecnologies digitals.

Des d’Activa Mútua, i en el marc de la nostra política de Responsabilitat Social, donem suport a aquesta causa, procurant integrar el principi de justícia social en la nostra labor de protecció social de treballadors, prevenció de riscos laborals i millora de les condicions de treball i salut en les empreses.