Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR la política de cookies

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la p�gina

categories: Enfermedades graves

Prevenir l’hepatitis a la feina

Prevenir l’hepatitis a la feina
13 jul

Prevenir l’hepatitis a la feina

A l’Estat, aquesta infecció ocasiona 500 morts a l’any

En el Dia Mundial contra l’Hepatitis Vírica, des d’Activa Mútua coincidim amb el Ministeri de Sanitat, de la importància que té la vacunació de les persones treballadores per a prevenir l’hepatitis, entre altres malalties contagioses relacionades amb determinades activitats professionals.

Dels sectors que requereixen una prevenció específica davant l’hepatitis, segons el citat ministeri, destaquen:

  • El personal de centres d’educació infantil de 0 a 3 anys, ja que l’hepatitis A pot transmetre’s amb la manipulació i el canvi de bolquers de lactants, especialment quan el centre atén població infantil amb pares nascuts en països d’alta endèmia d’hepatitis A. El ministeri comenta que, segons un estudi seroepidemiològic, la majoria de les persones nascudes abans del 1960 són immunes a l’hepatitis A.
  • El personal d’institucions penitenciàries i centres d’immigrants. Degut -sempre segons aquesta administració- a les característiques de la població reclosa, la seva dinàmica de rotació, l’heterogeneïtat social, comportaments amb alt risc de contagi i la pròpia alta prevalença de transmissió de la malaltia. En persones no vacunades, es recomana l’administració de 3 dosi amb pauta de 0, 1 i 6 mesos contra l’hepatitis B.
  • Les persones que treballen a l’àmbit sanitari estan més exposades a malalties inmunoprevenibles i poden transmetre-les a les persones vulnerables amb les quals contacten. Per tant, per al ministeri, és convenient secundar les recomanacions de vacunació per a aquests professionals, inclosa la de l’hepatitis B i l’A, aquesta en segons quines situacions. La pauta de vacunació ha de ser completa, si no ha estat inoculada en el curt termini (3 dosi: 0, 1 i 6 mesos). I 2 dosi d’hepatitis A.
  • Els integrants de serveis públics essencials, sobretot els d’emergències, forces i cossos de seguretat de l’Estat estan exposats a contreure malalties prevenibles per vacunació com l’hepatitis B i en alguns casos també l’hepatitis A. En cas de necessitar ambdues, es poden utilitzar vacunes combinades.
  • Els aplicadors de tatuatges o pírcings, més si es té en compte que a Europa, per exemple, més de 80 milions de persones tenen tatuatges. Estan constatats els riscos per a la salut, de tatuatges i pírcings per contaminació amb sang o fluids corporals de la persona amb l’instrumental utilitzat, si no es prenen mesures asèptiques efectives. Aquí existeix el risc de transmissió del virus de l’hepatitis B i C, entre altres. Per tant, el personal aplicador d’aquestes tècniques haurà d’estar vacunat, entre altres, contra l’hepatitis B amb 3 dosi (als 0, 1 i 6 mesos).

L’hepatitis vírica és una infecció que produeix una inflamació aguda en el fetge i per a prevenir-la o detectar-la, és important fer-se una revisió de l’organisme mitjançant una analítica de sang cada 6 mesos o un any.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) tan sols de la modalitat d’hepatitis B existeixen 250 milions de malalts a tot el món. A l’Estat, segons Sanitat, es diagnostiquen més de 300 casos a l’any d’hepatitis A, més de 400 de B i gairebé 1.500 de C. A més, esdevenen mig miler de defuncions per aquesta malaltia a l’any.

“L’electrosmog”, val més evitar que curar

“L’electrosmog”, val més evitar que curar
23 jun

“L’electrosmog”, val més evitar que curar

Redueix la vida 10 anys, segons alguns estudis

El 24 de juny, Dia Internacional contra la Contaminació Electromagnètica, mai ve exempt de polèmica a causa de les discrepàncies entre defensors i detractors dels possibles efectes nocius sobre la salut del també anomenat electrosmog o electropolució.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha declarat que sota els nivells mitjans d’intensitat als quals se sotmet un adult als països desenvolupats, no existeixen efectes adversos per a la salut.

No obstant això, la International EMF Scientist Appeal (organització integrada per més de 200 científics internacionals independents i experts en bioelectromagnetisme) fa temps que reclama a l’ONU, una legislació que protegeixi la població dels efectes dels camps electromagnètics, a causa de les conclusions a les quals arriben els seus més de 2.000 estudis, asseguren. En la mateixa línia es posicionen Review of Enviromental Health o l’associació Electro i Químic Sensibles pel Dret a la Salut.

Tots ells, ressalten que viure prop d’una antena de telefonia mòbil, per exemple, és un risc perquè la persona tingui el triple de possibilitats de patir càncer. I és que en aquestes zones, sembla que l’esperança de vida és 10 anys menor que en altres emplaçaments.

Afectació del medi ambient

L’Institut per a la Salut Geoambiental, per exemple, assegura que l’ésser humà, igual que ha modificat a escala global l’aire del planeta amb elements tòxics, també ha trastocat l’entorn electromagnètic natural.

Els esmentats experts adverteixen que l’alta exposició a ones electromagnètiques origina trastorns com: alteracions immunològiques, hipertensió, estrès, cansament, vertigen, desorientació, increment de la temperatura corporal, asma, depressió, malalties cardiovasculars, càncer…

Així les coses, i a tenor d’aquestes conclusions, els citats científics comminen a un ús limitat de les noves tecnologies. Com, per exemple: posar el mòbil en manera avió quan sigui possible, usar cable i no wifi a casa per a navegar per internet, no abusar d’auriculars o altres aparells sense fils; no instal·lar prop de les habitacions rentavaixelles, rentadores, microones o altres aparells electrònics. No usar el mòbil prop de neonats o nens, prescindir de vigila petits inalàmbrics… Són alguns dels molts consells amb els quals presumptament poden prevenir-se conseqüències no desitjades sobre la salut.

Per si de cas, introduir hàbits senzills contra la electropolució com apagar el router quan no s’usa, utilitzar el mans lliures del mòbil o allunyar-se de les antenes de telefonia, no requereix massa esforç.