Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR la política de cookies

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

categories: Gestión

Nou centre mèdic i de rehabilitació a Gandia

Nou centre mèdic i de rehabilitació a Gandia
13 jul

Nou centre mèdic i de rehabilitació a Gandia

A causa del desenvolupament registrat en aquesta capital i a la comarca de la Safor

Activa Mútua compta amb un nou centre mèdic i de rehabilitació a Gandia, capital de la comarca de la Safor (València). Al C / Ciutat de Barcelona n. 33; tel.: 962 954 323.

Aquest desenvolupament, es vincula amb la creixent evolució del nombre d’empreses mutualistes i col·laboradors adscrits a l’entitat en la citada zona del llevant, els quals requerien a la mútua col·laboradora número 3 de la Seguretat Social, un centre assistencial i de rehabilitació propi per a una atenció més pròxima als pacients. A més, a conseqüència d’això, l’augment de consultes en un centre mèdic concertat, imposava un estalvi de costos al sistema de la Seguretat Social.

Aquest nou centre mèdic assisteix qualsevol accident de treball, així com el control i seguiment de les baixes per contingències comunes, de dilluns a divendres de 8 a 15.30 h. Detallar que les urgències fora d’horari laboral, s’atenen les 24 h a l’Hospital IMED, situat al C / Daimús, n. 26 de Gandia.

El nou equip de professionals sanitaris es compon de la mèdica Yesenia Montaño; la DUE Elisabet Roig i la fisioterapeuta María Mahíques. Totes elles de nova contractació i amb vinculació a la zona de Gandia.

L’esmentada delegació se situa en un immoble amb una superfície de 400 m² distribuïts en dues plantes. En la primera: recepció, despatxos administratius, sala per a radiografies, consulta mèdica, lavabos i zona de rehabilitació de 70 m². El segon pis alberga sala de formació, lavabos, menjador i arxius.

Activa Mútua ofereix els seus serveis a Gandia des de l’any 2001. A la comarca de la Safor, l’entitat compta amb 576 empreses i 1.102 autònoms mutualistes, així com 3.844 treballadors protegits. Empreses adscrites majoritàriament a sectors econòmics de serveis, agricultura i turísme.

Feines saludables i segures, en el Dia Mundial de la Població

Feines saludables i segures, en el Dia Mundial de la Població
08 jul

Feines saludables i segures, en el Dia Mundial de la Població

Promovem el benestar dels treballadors mitjançant la prevenció dels riscos laborals

L’11 de juliol, Dia Mundial de la Població, Activa Mútua, com a entitat col·laboradora de la Seguretat Social, desitja salut, seguretat, benestar, oportunitats i prosperitat al conjunt de persones ocupades en el planeta. Un contingent que ascendeix a 3.400 milions de professionals, un 15% més el 2020 respecte al 2007, any en què s’inicia una tendència alcista imparable.

En línia amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS), des d’Activa Mútua promovem i mantenim el grau de benestar físic, mental i social dels treballadors, mitjançant la prevenció de riscos laborals i l’estudi i adaptació dels llocs de treball als requeriments de les persones.

Dos terços de la vida

El 65% de la població mundial és treballadora. Dos terços de la seva vida transcorrerà en l’acompliment d’una professió. D’aquí la transcendència d’una feina, no tant sols com a font d’ingressos, sinó de salut, relacions socials o oportunitats a la vida.

Salut i prevenció dels riscos laborals són sinònims d’empreses productives, treballadors motivats i alta qualitat de productes i serveis.

A l’Estat, segons el Ministeri d’Ocupació i Economia Social, els principals accidents de treball on Activa Mútua posa el seu focus d’atenció són: sobreesforços físics i musculars; cops i caigudes; impactes; corts i ferides, i accidents de trànsit.

L’any passat van morir a l’Estat 780 treballadors, un 2% més.

Les principals malalties que originen els entorns laborals són pèrdues auditives, lesions osteomusculars o mentals (ansietat, depressió, fatiga…).

Incrementem al 80% “l’engagement” a les xarxes socials

Incrementem al 80% “l’engagement” a les xarxes socials
28 jun

Incrementem al 80% “l’engagement” a les xarxes socials

La nostra audiència abasta a 760.000 lectors

El 30 de juny, Dia de les Xarxes Socials, ens brinda una excel·lent oportunitat per a analitzar el comportament de la nostra marca “Activa Mútua” en l’àmbit del social media durant el primer semestre d’enguany 2021.

Com ja hem ressenyat en altres ocasions i després de l’excel·lent comportament de la nostra marca en aquest entorn telemàtic en els anys 2019 i 2020, després de modernitzar la gestió d’aquestes, estratègia que va suposar un autèntic revulsiu i va comportar duplicar el nombre de seguidors en totes les nostres principals plataformes a gairebé 10.000. Tot això amb recursos propis.

Doncs bé, en el lapse de temps transcorregut enguany i després d’aquest espectacular creixement, gaudim d’una estabilitat i fèrria confiança entre els nostres seguidors. Tant és així, que si bé no hem augmentat en excés la quantia de lectors per les nostres notícies (a causa del fort desenvolupament anteriorment comentat), sí que hem enfortit de manera sòlida l’anomenat engagement o persones interessades pels nostres continguts. Tant és així, que l’eina de mesurament Metricool ens concedeix un 80% de fidelitat per part de les persones interessades en els nostres post, un 20% més respecte a l’any anterior.

Una altra eina com Pressclipping situa l’audiència o difusió de les nostres notícies en unes 760.000 persones, sempre en el mateix període de temps. Xifra gens menyspreable.

Per plataformes, la nostra quantia se seguidors és: 2.579 (15% més) en Twitter; 2.777 (20% més) en Facebook; 1.479 (12% més) en Instagram; 2.503 (10% més) en Linkedin i 334 (un 5% més en Youtube). Xifres al tancament de l’edició d’aquesta notícia.

Creixement

Els creixements més destacats tenen lloc en la plataforma social de moda: Instagram. Aquí, les notícies d’Activa Mútua s’expandeixen a un radi de 15.000 comptes, un 80% més respecte al mateix període de l’any anterior. Les interaccions dels nostres lectors també creixen un 20% i els seguidors un 12%, com assenyalàvem abans.

A l’Estat, la procedència principal dels nostres followers es localitza potencialment a ciutats com Barcelona, Tarragona, Madrid, València, Sevilla i Reus. Per sectors econòmics, els professionals que mostren un interès diari cap als nostres posts exerceixen les seves funcions laborals en àmbits com a l’administració; serveis socials i comunitaris; serveis sanitaris; comptabilitat i mitjans de comunicació, entre altres assenyalats.

Fora de l’Estat, lectors de països com el Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia, Rússia, Portugal, Israel… els interessa tot allò que informem relacionat amb la salut i la prevenció dels riscos laborals.

Així doncs i després d’aquest excel·lent balanç, estem molt agraïts als nostres seguidors de les xarxes socials, els qui ens motiven dia a dia a innovar en continguts i incrementar l’atractiu de les nostres notícies, amb tota l’amalgama de possibilitats que brinda el multimèdia.

45.000 treballadors autònoms més

45.000 treballadors autònoms més
25 jun

45.000 treballadors autònoms més

La majoria homes, a partir dels 50 anys

A l’espera dels resultats del segon trimestre del 2021, el Ministeri de Treball i Economia Social exposa en el seu informe de treballadors autònoms donats d’alta en la Seguretat fins al passat 31 de març d’enguany, que la xifra d’aquests professionals actius en el mercat laboral, ha augmentat en més de 45.000 efectius, respecte al mateix període de l’any anterior. Sobretot, gràcies als adscrits al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA), perquè els circumscrits al règim de la mar han minvat en més de 500 professionals.

En aquest estudi, es ressalta que la majoria dels treballadors autònoms són homes en un 65%; la resta dones, 35%. La majoria d’aquestes persones amb 50 anys o més, copen gairebé el 27% del total de treballadors autònoms donats d’alta en la Seguretat Social.

Una dada a tenir en compte: l’empenta propinada pels treballadors autònoms estrangers, que en el període ressenyat, han augmentat en més d’un 8,5%, situant-se en les 252.707 persones. La majoria d’elles procedents d’Amèrica del Sud, la mateixa Europa i Àsia.

Els sectors econòmics que més concentren treballadors autònoms són agricultura, indústria, construcció i serveis.

S’aprecia un descens en l’antiguitat dels professionals autònoms perquè la majoria compten amb sis mesos.

El desenvolupament de l’esperit emprenedor és clar que ve propulsat per la crisi econòmica derivada de la Covid-19 i la destrucció d’ocupació per compte aliena. Ara bé, la subsistència i l’enfortiment de la base del col·lectiu autònom, ha estat clarament vinculat amb les prestacions especials concedides pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions per tal de contenir aquesta important recessió.

De fet, des del març del 2020 al maig del 2021, l’esmentat organisme ha destinat en ajudes per a autònoms al voltant de 9.700 milions d’euros entre exoneracions (uns 3.110 milions) i prestacions (6.610 milions). Aquestes ajudes s’han anat adaptant a la marxa de la pandèmia gràcies a successius acords amb les associacions d’autònoms. En el moment més intens d’afectació de la pandèmia al mercat laboral, aquestes ajudes van protegir 1,46 milions de professionals.

El 25% de les prestacions han beneficiat a treballadors autònoms de l’hostaleria; 22% comerç i 11% transport i emmagatzematge.

Microempreses i pimes descendeixen un 16% amb la pandèmia

Microempreses i pimes descendeixen un 16% amb la pandèmia
25 jun

Microempreses i pimes descendeixen un 16% amb la pandèmia

El suport institucional comença a donar els seus fruits, amb una previsió de 189.000 afiliats més a la Seguretat Social a la fi d’aquest mes

27 de juny, Dia de les Microempreses i les Petites i mitjanes empreses, des d’Activa Mútua, entitat col·laboradora número 3 de la Seguretat Social, donem tot el suport i l’incentiu a aquest important col·lectiu d’emprenedors que copa més del 90% de les empreses, concedeix el 70% de l’ocupació i genera el 50% del PIB, segons la Cambra de Comerç d’Espanya o el Centre de Comerç Internacional.

Per tant, aquests negocis són claus per a la innovació, el desenvolupament, la riquesa i la reducció de la pobresa. D’aquí, la necessària ajuda institucional que requereixen pimes i microempreses, després de l’alarmant crisi sanitària i econòmica generada per la Covid-19.

Per a esclarir el fort impacte d’aquesta recessió, cal acudir a dades del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. Segons aquest organisme, abans de la Covid-19, les pimes acaparaven el 97% del total de les empreses espanyoles, 3.417.000 de negocis. El 73%, adscrit al sector serveis. Doncs bé, transcorregut el sisme de la pandèmia, aquesta xifra s’ha reduït a 2.872.000 pimes, un 16% menys.

Lògicament, amb el conseqüent impacte en el mercat laboral i en els índexs de pobresa. Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), la pandèmia s’ha saldat amb 3,71 milions d’aturats, la qual cosa suposa un increment de 527.900 desocupats, un 16,13% més.

Per si no fos suficient, el Fons Monetari Internacional (FMI) tem que la insolvència de les pimes creixerà del 10 al 16%.

Malgrat tot, el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Pensions, divisa ja l’aflorament d’una recuperació de l’ocupació, que, per cert, està sent molt més ràpida que a l’anterior crisi econòmica, malgrat que la caiguda inicial va ser molt més potent.

Auguris favorables

En l’àmbit del treballador autònom, per exemple, les mateixes fonts ressalten que la xifra d’afiliació d’aquests professionals supera ja la d’abans de la pandèmia. Des de març de l’any passat al maig del 2021, el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Pensions ha destinat en ajudes per a autònoms al voltant de 9.700 milions d’euros entre exoneracions (uns 3.110 milions) i prestacions (6.610 milions). Aquestes ajudes s’han anat adaptant al compàs de la pandèmia, gràcies a successius acords amb les associacions d’autònoms. En el moment més intens d’afectació de la pandèmia en el mercat laboral, aquestes ajudes van arribar a protegir 1,46 milions de treballadors.

Hostaleria, comerç i activitats recreatives, a més de construcció i indústria, despunten en aquests moments com a sectors econòmics amb símptomes de millora. Tant és així, que l’afiliació a la Seguretat Social tancarà al juny amb un creixement estimat de més de 189.000 persones, sempre segons les mateixes fonts ministerials.

A part del suport institucional, des de l’Institut Espanyol de Comerç Exterior (Icex) Espanya, Exportació i Inversions, alerten de la summa importància d’internacionalitzar-se en aquesta època.

D’altra banda, la Cambra de Comerç d’Espanya assenyala la denominada economia circular, un model de producció i consum molt útil a hores d’ara, que implica compartir, reutilitzar, reparar, renovar o reciclar materials i productes, totes les vegades que sigui possible per a crear valor afegit. Tant és així, que aquesta corporació preveu la creació de 160.000 nous llocs de treball abans del 2030 amb aquesta metodologia productiva. De fet, en l’actualitat, el 80% de les pimes ja estan compromeses amb aquesta estratègia.

Partners estratègics

En el Dia de les Microempreses i les Petites i mitjanes empreses, des d’Activa Mútua, felicitem nostres més de 65.000 empreses mutualistes i més de 550.000 treballadors protegists pel seu esforç, tenacitat i emprenedoria. Recordem la nostra vocació col·laboradora en llaures a la competitivitat i estabilitat de les empreses -des de l’òptica de la gestió dels recursos humans-, mitjançant una assistència sanitària que garanteix la salut i la curació dels nostres pacients; així com la seva seguretat, mitjançant la prevenció dels riscos laborals. A més, com a entitat col·laboradora de la Seguretat Social, gestionem totes aquelles prestacions socials que se’ns encomanen de manera àgil, efectiva i propera.

Ull amb la calor a la feina

Ull amb la calor a la feina
16 jun

Ull amb la calor a la feina

L’accidentalitat laboral augmenta un 20% durant els mesos més tòrrids

Ja és aquí la calor i si cal continuar treballant perquè no és moment encara de vacances, és necessari adoptar una sèrie de mesures preventives a l’àmbit laboral. El propòsit: minimitzar accidents de treball i malalties laborals en aquesta problemàtica època de l’any.

Segons fonts del Departament d’Epidemiologia i Bioestadística de l’Escola Nacional de Sanitat de l’Institut de Salut Carles III, les defuncions per cops de calor al conjunt de l’Estat espanyol són de l’ordre de 1.300 a l’any.

Davant l’escalfament global, les previsions són bastant alarmants, perquè la xifra de finats pot disparar-se, segons les citades fonts, als 12.000 i generar un cost supletori a la Seguretat Social d’uns 50.000 euros a l’any –manifesten-, si no es prenen les mesures preventives necessàries per a pal·liar la nova conjuntura que genera aquesta catàstrofe natural.

Ja avui, a l’àmbit laboral, la sinistralitat augmenta un 20% durant els mesos més calorosos de l’any, segons fonts de CC.OO.

Bona ocasió llavors, per a replantejar revisions mèdiques que detectin possibles patologies que s’agreugin amb esforços a altes temperatures. Descartades malalties o altres riscos de salut, convé que els responsables de l’empresa replantegin l’organització del treball per a moderar o evitar en la mesura del possible les activitats físiques en hores extremadament caloroses.

En paral·lel, cal tenir cautela perquè els treballadors a la intempèrie, sota condicions molt caloroses i amb comeses exigents, beguin suficients líquids per a compensar la pèrdua dels mateixos amb la secreció de suor.

No menys important és mantenir la pell sempre neta per a facilitar la transpiració, així com l’ús de gorres o barrets amb els quals protegir el cap del sol.

Hidratació

Davant condicions de feina complicades per la calor excessiva, l’organització laboral ha de permetre la realització periòdica de descansos breus per a afavorir la recuperació i la hidratació. En cas que la persona sofreixi trastorns lleus, tipus enrampades o esgotament, ha de suspendre l’activitat perquè no s’agreugin i esdevingui el tan temut cop de calor.

El cop de calor no és molt comú, però sí greu. En cas d’insolació prolongada, l’organisme és incapaç d’adaptar-se a l’augment de temperatura, els mecanismes de termoregulació són insuficients i es detenen. Davant aquest contratemps, és primordial que el cervell continuï rebent sang. Per a això, cal traslladar a l’afectat a un lloc fresc i ombrívol. Refrescar-li el cos amb compreses mullades, especialment en aquelles zones on concorren vasos sanguinis importants: coll, pit, axil·les, engonals… Si l’afectat està conscient cal oferir-li abundant aigua fresca i ventar-lo.

Si té convulsions, cal controlar els signes vitals, la via aèria i col·locar-ho en posició lateral. Tot seguit, procedir al trasllat immediat a un centre sanitari o avisar als serveis mèdics d’urgència.

Més informació: en aquest enllaç

Ser feliç per a tenir salut

Ser feliç per a tenir salut
16 jun

Ser feliç per a tenir salut

L’alegria s’aprèn per a estar content, sa i longeu

El 20 de juny és el Yellow Day o el dia més feliç de l’any. Així ho reflecteixen estadístiques com el World Happiness Report (WHR) (“Informe Anual de la Felicitat”), promogut per la Xarxa de Solucions de Desenvolupament Sostenible de l’Organització de les Nacions Unides (ONU).

Això de yellow (groc) és perquè segons la psicologia dels colors, aquest en concret es vincula amb felicitat, optimisme, positivisme, diversió, intel·ligència i creativitat.

Des d’una òptica macroeconòmica i sociològica, el WHR empra les següents variables per a establir un rànquing dels països més feliços. Aquests paràmetres són: Producte Interior Brut (PIB), ajudes per a la població, esperança de vida, llibertat, percepció de la generositat, índex de corrupció i qualitat de vida dels habitants.

Així doncs, els països que desborden més alegria són: Finlàndia, Dinamarca, Suïssa, Islàndia, Holanda, Noruega, Suècia, Luxemburg, Àustria i Nova Zelanda. Espanya hi és al lloc número 24, tenint en compte que entre el 2017 i 2019 hi era al 27, malgrat els rigors de la pandèmia i la forta crisi econòmic i sanitària que sacseja al país.

Però independentment de conjuntures, infraestructures, serveis… Com ser feliç?

Les regles

La Universitat d’Harvard (Cambridge, EUA) ofereix sis consells per a sentir-se “afortunat i content”. Perquè segons el parer d’aquesta magna institució, cal “aprendre a ser feliç”.

  • Perdonar-se els fracassos a un mateix, és més, felicitar-se per ells. A l’acceptar les emocions negatives, s’aconsegueix positivitat i alegria. Baixos nivells de perdó, retroalimenten depressió, ansietat i baixa autoestima.
  • Lo bo no es cosa feta, cal agrair-ho. Els esdeveniments no son fortuïts.
  • Fer esport. En caminar només 30 minuts al dia a pas ràpid o una hora de manera més relaxada, el cervell secreta endorfines i per tant, s’és feliç i minora el dolor.
  • Identificar què és veritablement important. “Qui molt abasta, poc estreny”, resa el dit popular. I no sols a la feina, també amb la família. Cal desconnectar i gaudir dels éssers estimats.
  • Meditar. Combat l’estrès i resisteix les trompejades, gràcies a la pau interior que comporta.
  • Resiliència. No tot és diner, la felicitat és un estat mental. Els depressius s’autoculpen dels seus fracassos i relacionen els èxits amb factors externs a ells. Tampoc és qüestió de “penjar-se medalles” constantment. No cal perdre la percepció que el fracàs és una oportunitat d’aprenentatge i adaptació. És la capacitat d’un individu per a enfrontar-se a circumstàncies adverses, condicions de vida difícils o situacions traumàtiques, recuperar-se i sortir enfortit.

Una altra universitat, la d’Utah (EUA) manifesta que les persones felices se senten bé amb si mateixes, tendeixen a cuidar-se més i a portar estils de vida saludables com fer exercici, menjar bé o dormir les hores necessàries. La felicitat incideix directament sobre el sistema cardiovascular i immunològic, en els nivells hormonals i inflamatoris i l’acceleració de la cicatrització de les ferides. Sent feliç s’és més sa i longeu.

En l’entorn laboral, els treballadors feliços estan més compromesos amb els projectes de l’empresa i la seva major implicació infon major productivitat a la companyia.

Per a plasmar aquesta circumstància, els directius han d’enarborar estendards com a formació, igualtat de gènere, organització laboral interna, conciliació familiar…

Apoderament

Segons Right Management, el 70% dels treballadors compromesos amb la seva feina, romandran mínim 5 anys més en la empresa.

No menys importants són els elements infraestructurals com l’aïllament acústic de les instal·lacions, el control de la temperatura ambient, la possibilitat de treballar amb llum natural, la correcta ventilació…

Des de l’òptica crematística, Frederick Irving Herzberg, eminent psicòleg especialista en gestió administrativa d’empreses i impulsor de la motivació i la higiene, reflexiona que el sou satisfà les necessitats del treballador a curt termini. Ràpidament, s’han d’aplicar noves formes de motivació. Per això, els plans de retribució haurien de ser el més flexibles i personalitzats, i incloure retribucions econòmiques fixes i variables, beneficis socials (segurs, assistència sanitària), recompenses professionals (formació, promoció, vacances…).

Davant les immenses possibilitats que ofereixen les TIC, encara hi ha un 10% d’autònoms que no té ordinador

Davant les immenses possibilitats que ofereixen les TIC, encara hi ha un 10% d’autònoms que no té ordinador
10 jun

Davant les immenses possibilitats que ofereixen les TIC, encara hi ha un 10% d’autònoms que no té ordinador

Un entorn que ha revolucionat la comunicació, l’activitat econòmica i permès al freelance ser més productiu i competitiu, en uns temps que obliguen a ser-ho

Encara existeixen treballadors autònoms, una mica més del 10%, que no tenen ordinador per a transmetre efectivitat a la gestió del seu negoci i guanyar en competitivitat, compten a Activa Mútua, fonts d’una associació de treballadors autònoms i de l’Observatori Nacional de Tecnologia i Societat.

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) han revolucionat la manera de transmetre i interactuar en el món dels negocis, ja que han introduït valors incalculables com l’automatització de tasques i processos o un control molt més efectiu de l’economia i les finances de la microempresa que, fet i fet, s’ha materialitzat en l’excel·lència de la gestió i el desenvolupament de l’activitat econòmica.

Per tant, el treballador autònom, a més de comptar necessàriament amb un bon ordinador que suporti múltiples solucions adaptades a la mena d’activitat realitzada pel professional, ha de disposar precisament d’aquestes mateixes: sistemes, eines, comerç electrònic…

Des de la perspectiva fiscal, l’autònom pot deduir-se la quota de l’IVA del preu de l’ordinador, si aquest s’emprà completament al negoci, s’obtindran beneficis amb el mencionat aparat, figurarà en la comptabilitat o registres oficials de l’activitat econòmica que s’està obligat a portar, i si el preu de la computadora ha superat els 300 euros. Només així, podrà deduir aquesta despesa com bé d’inversió.
Els equips informàtics es poden amortitzar com a màxim un 26% anual, durant no més 10 anys. I ull, si no s’adquireix l’1 de gener, no podrà amortitzar-se l’import anual complet, si nó la part proporcional. Per altra banda, aquesta inversió ha d’incorporar-se en el llibre de registre de béns d’inversió.

Altres fonts de la Cambra de Comerç d’Espanya indiquen que, per al cas concret d’aquestes corporacions, regeixen una sèrie de programes com a “TIC Cambres” que faciliten bastant la tasca als autònoms a l’hora d’impulsar una pàgina web, una botiga en línia, l’ús del màrqueting digital…

Ajudes que poden amortitzar el 85% de la despesa en formació i dotació, en segons quines comunitats autònomes. Aquest programa està finançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder).

Des d’aquí, pot accedir-se a tota una àmplia amalgama de solucions que transmeten competitivitat com el comerç electrònic (web, botiga en línia, passarel·la de pagaments, facturació electrònica, signatura digital…), màrqueting digital (posicionament web, email màrqueting, social media, APP…).

O eines de productivitat al núvol com:

  • ERP o sistema de planificació de recursos empresarials. Unifica i organitza totes les àrees, permet la traçabilitat de tots els processos o planificació i optimització dels recursos.
  • CRM o gestió de l’administració de les relacions amb el client, basada en la canalització de la interacció d’una empresa amb els seus clients potencials, ja que es facilita la comunicació, el funcionament i l’automatització.
  • TPV o terminal de punt de venda que permet el cobrament amb targeta de crèdit o la impressió del rebut o la factura.
  • IoT o “internet de les coses”, possibilita l’agrupació i l’interconnexió de dispositius entre ells, mitjançant una xarxa. Aquí, tots ells són visibles, interaccionen, són capaços de recopilar dades i informació, i transmetre-ho a altres dispositius per a l’optimització de tots.
  • Big Data incardina el gran volum de dades que es mouen, encara que sigui en una microempresa. Agilitza la presa de decisions, l’assumpció de moviments estratègics o proporciona respostes a diverses situacions i moments del negoci. Fet i fet, redueix costos i accelera la presa de decisions.
  • La realitat virtual va gradualment introduint-se a estratègies de promoció i difusió de continguts de l’empresa, ja sigui amb vídeos 360°, fotos 360°, fòrums, blogs, xarxes socials… Fins i tot, estan apareixent nous nínxols de mercat amb experiències úniques amb realitat virtual. O màrqueting i vendes mitjançant experiències virtuals (com està realitzant, sobretot, el sector immobiliari). També rebre i impartir formació, entre moltes utilitats.

Comptat i debatut, tota una àmplia amalgama d’eines que es tradueixen amb immediatesa, en la productivitat i eficiència en la gestió dels processos, així com en la millora del posicionament de la marca. Que acaben reflectint-se en beneficis econòmics amb l’estalvi de despeses i de temps, reducció de càrregues i l’augment d’ingressos.

Una major capacitat innovadora que eleva substancialment el prestigi i la credibilitat del negoci.

Una APP per a dispositius mòbils, modernitzada i potenciada

Una APP per a dispositius mòbils, modernitzada i potenciada
08 jun

Una APP per a dispositius mòbils, modernitzada i potenciada

Ofereix un millor i més proper servei al mutualista i treballador protegit

Activa Mútua ha actualitzat la seva aplicació o APP per a dispositius mòbils (telèfons intel·ligents i tauletes) amb sistemes operatius Android i iOS. L’objectiu: aproximar-se més a aquests col·lectius i oferir-los la immediatesa i la resolució que es desprenen d’aquestes eines telemàtiques.

Gràcies a aquesta modernització, l’APP potencia la seva funcionalitat com a gestor personalitzat i, entre altres, consolida el seu cercador GPS per a delegacions i centres mèdics; informa sobre com procedir si esdevé un accident de treball, incident no laboral o malaltia comuna amb o sense baixa; contacta de manera ràpida i veraç amb l’entitat; disposa telèfons d’emergència o una útil secció sobre consells saludables que inclou pastiller digital, recomanacions per a primers auxilis i advertiments davant contratemps com a cremades, picades, insolacions, entre altres.

Des de l’APP també s’accedeix al Portal del Pacient, un altre servei tecnològic còmode i àgil per als usuaris d’Activa Mútua des del seu propi domicili. Sense esperes ni desplaçaments, permet diverses gestions, consultes i descàrregues amb tota seguretat i confidencialitat.

El poder de la informació

Aquesta aplicació per a telèfons intel·ligents és també molt útil per a accedir a informació de la més candent actualitat relacionada amb la salut i la seguretat laboral, així com les prestacions que concedeix la Seguretat Social. Notícies també relacionades amb el desenvolupament de la pròpia mútua o la seva interactuació amb els principals grups d’interès.

Des d’aquesta eina digital, també s’entra a la pàgina web d’Activa Mútua o a les seves xarxes socials, que en els últims anys han duplicat el nombre de seguidors.

Tot, en el seu conjunt, enforteix la marca, ofereix valor afegit i millora substancialment la relació amb els usuaris.

Un projecte tecnològic en constant evolució i desenvolupament, configurat a base de continguts gràfics molt visuals.

“Reimagina, recupera, restaura”

“Reimagina, recupera, restaura”
04 jun

“Reimagina, recupera, restaura”

Aquest dissabte, 5 de juny del 2021, se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, un esdeveniment global amb l’objectiu de sensibilitzar a la població sobre la seva importància, intensificar l’atenció i acció política, i fomentar la cooperació per a aconseguir la sostenibilitat.

En Activa Mútua, som conscients que tenim un paper primordial com a agents de canvi i sensibilització, per la qual cosa, en el marc de la política de Responsabilitat Social, hem integrat el programa “Sostenibilitat mediambiental”, amb el que hem establert estratègies mediambientals i introduït tecnologies ecològiques, col·laborant així amb la comunitat internacional per a aconseguir els compromisos mundials en matèria de canvi climàtic. En aquest sentit, es treballa d’acord amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, marcats per al 2030 per l’ONU.

Activa Mútua, en el seu compromís amb el medi ambient, treballa per a la reducció de les emissions de CO₂ i la millora de l’eficiència energètica.

Per a reduir emissions, s’usen criteris ambientals en vehicles, calderes o refrigeració. De fet, s’han reduït en un 90% els desplaçaments durant la pandèmia, substituint-se per videoconferències, la qual cosa ha suposat una important disminució d’emissions.

En relació al consum elèctric, s’estableix la contractació d’energia elèctrica renovable. La il·luminació és intel·ligent i de baix consum en totes les delegacions, inclosa la retolació exterior. La climatització és de baix consum per a la reducció de pèrdues. Tant és així, que el llibre d’estil de la mútua incorpora criteris d’eficiència i sostenibilitat.

Reaprofitament

Per a reduir i reutilitzar els desperdicis, Activa Mútua segrega els residus sanitaris GII, GIII i GIV mitjançant contenidors específics. Procura el mínim consum de paper amb la implantació d’aplicatius per a facturació, així com el seu ús racional i amb reciclatge. També disposa de contenidors per al reaprofitament de tòners, piles i plàstics.

Cal ressaltar la col·laboració del personal de la mútua. De fet, s’ha elaborat un manual de bones pràctiques mediambientals. Així mateix, a través del voluntariat corporatiu, la plantilla desenvolupa accions a favor del medi ambient de manera desinteressada.

Aquesta data de celebració del Dia Mundial del Medi Ambient es va triar en referència a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient que es va celebrar el 1972.

Enguany el país amfitrió és el Pakistan i el tema objecte de debat és “Reimagina, recupera, restaura”.

No s’oblidi que, segons dades de l’OMS, aproximadament 7 milions de persones a tot el món moren prematurament cada any a causa de la contaminació de l’aire i gairebé 4 milions d’aquests finats ocorren a la regió d’Àsia i el Pacífic, arribant al fet que, nou de cada deu persones en el món respiren aire contaminat, sent els més perjudicats els que viuen en situacions de pobresa i vulnerabilitat.

Per tant, és transcendental disminuir la pol·lució i frenar la pèrdua de biodiversitat: conreant arbres, repoblant jardins, canviant l’alimentació, netejant rius, platges…