Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR la política de cookies

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

categories: La mútua

Prevenir l’hepatitis a la feina

Prevenir l’hepatitis a la feina
13 jul

Prevenir l’hepatitis a la feina

A l’Estat, aquesta infecció ocasiona 500 morts a l’any

En el Dia Mundial contra l’Hepatitis Vírica, des d’Activa Mútua coincidim amb el Ministeri de Sanitat, de la importància que té la vacunació de les persones treballadores per a prevenir l’hepatitis, entre altres malalties contagioses relacionades amb determinades activitats professionals.

Dels sectors que requereixen una prevenció específica davant l’hepatitis, segons el citat ministeri, destaquen:

  • El personal de centres d’educació infantil de 0 a 3 anys, ja que l’hepatitis A pot transmetre’s amb la manipulació i el canvi de bolquers de lactants, especialment quan el centre atén població infantil amb pares nascuts en països d’alta endèmia d’hepatitis A. El ministeri comenta que, segons un estudi seroepidemiològic, la majoria de les persones nascudes abans del 1960 són immunes a l’hepatitis A.
  • El personal d’institucions penitenciàries i centres d’immigrants. Degut -sempre segons aquesta administració- a les característiques de la població reclosa, la seva dinàmica de rotació, l’heterogeneïtat social, comportaments amb alt risc de contagi i la pròpia alta prevalença de transmissió de la malaltia. En persones no vacunades, es recomana l’administració de 3 dosi amb pauta de 0, 1 i 6 mesos contra l’hepatitis B.
  • Les persones que treballen a l’àmbit sanitari estan més exposades a malalties inmunoprevenibles i poden transmetre-les a les persones vulnerables amb les quals contacten. Per tant, per al ministeri, és convenient secundar les recomanacions de vacunació per a aquests professionals, inclosa la de l’hepatitis B i l’A, aquesta en segons quines situacions. La pauta de vacunació ha de ser completa, si no ha estat inoculada en el curt termini (3 dosi: 0, 1 i 6 mesos). I 2 dosi d’hepatitis A.
  • Els integrants de serveis públics essencials, sobretot els d’emergències, forces i cossos de seguretat de l’Estat estan exposats a contreure malalties prevenibles per vacunació com l’hepatitis B i en alguns casos també l’hepatitis A. En cas de necessitar ambdues, es poden utilitzar vacunes combinades.
  • Els aplicadors de tatuatges o pírcings, més si es té en compte que a Europa, per exemple, més de 80 milions de persones tenen tatuatges. Estan constatats els riscos per a la salut, de tatuatges i pírcings per contaminació amb sang o fluids corporals de la persona amb l’instrumental utilitzat, si no es prenen mesures asèptiques efectives. Aquí existeix el risc de transmissió del virus de l’hepatitis B i C, entre altres. Per tant, el personal aplicador d’aquestes tècniques haurà d’estar vacunat, entre altres, contra l’hepatitis B amb 3 dosi (als 0, 1 i 6 mesos).

L’hepatitis vírica és una infecció que produeix una inflamació aguda en el fetge i per a prevenir-la o detectar-la, és important fer-se una revisió de l’organisme mitjançant una analítica de sang cada 6 mesos o un any.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) tan sols de la modalitat d’hepatitis B existeixen 250 milions de malalts a tot el món. A l’Estat, segons Sanitat, es diagnostiquen més de 300 casos a l’any d’hepatitis A, més de 400 de B i gairebé 1.500 de C. A més, esdevenen mig miler de defuncions per aquesta malaltia a l’any.

Microempreses i pimes descendeixen un 16% amb la pandèmia

Microempreses i pimes descendeixen un 16% amb la pandèmia
25 jun

Microempreses i pimes descendeixen un 16% amb la pandèmia

El suport institucional comença a donar els seus fruits, amb una previsió de 189.000 afiliats més a la Seguretat Social a la fi d’aquest mes

27 de juny, Dia de les Microempreses i les Petites i mitjanes empreses, des d’Activa Mútua, entitat col·laboradora número 3 de la Seguretat Social, donem tot el suport i l’incentiu a aquest important col·lectiu d’emprenedors que copa més del 90% de les empreses, concedeix el 70% de l’ocupació i genera el 50% del PIB, segons la Cambra de Comerç d’Espanya o el Centre de Comerç Internacional.

Per tant, aquests negocis són claus per a la innovació, el desenvolupament, la riquesa i la reducció de la pobresa. D’aquí, la necessària ajuda institucional que requereixen pimes i microempreses, després de l’alarmant crisi sanitària i econòmica generada per la Covid-19.

Per a esclarir el fort impacte d’aquesta recessió, cal acudir a dades del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. Segons aquest organisme, abans de la Covid-19, les pimes acaparaven el 97% del total de les empreses espanyoles, 3.417.000 de negocis. El 73%, adscrit al sector serveis. Doncs bé, transcorregut el sisme de la pandèmia, aquesta xifra s’ha reduït a 2.872.000 pimes, un 16% menys.

Lògicament, amb el conseqüent impacte en el mercat laboral i en els índexs de pobresa. Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), la pandèmia s’ha saldat amb 3,71 milions d’aturats, la qual cosa suposa un increment de 527.900 desocupats, un 16,13% més.

Per si no fos suficient, el Fons Monetari Internacional (FMI) tem que la insolvència de les pimes creixerà del 10 al 16%.

Malgrat tot, el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Pensions, divisa ja l’aflorament d’una recuperació de l’ocupació, que, per cert, està sent molt més ràpida que a l’anterior crisi econòmica, malgrat que la caiguda inicial va ser molt més potent.

Auguris favorables

En l’àmbit del treballador autònom, per exemple, les mateixes fonts ressalten que la xifra d’afiliació d’aquests professionals supera ja la d’abans de la pandèmia. Des de març de l’any passat al maig del 2021, el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Pensions ha destinat en ajudes per a autònoms al voltant de 9.700 milions d’euros entre exoneracions (uns 3.110 milions) i prestacions (6.610 milions). Aquestes ajudes s’han anat adaptant al compàs de la pandèmia, gràcies a successius acords amb les associacions d’autònoms. En el moment més intens d’afectació de la pandèmia en el mercat laboral, aquestes ajudes van arribar a protegir 1,46 milions de treballadors.

Hostaleria, comerç i activitats recreatives, a més de construcció i indústria, despunten en aquests moments com a sectors econòmics amb símptomes de millora. Tant és així, que l’afiliació a la Seguretat Social tancarà al juny amb un creixement estimat de més de 189.000 persones, sempre segons les mateixes fonts ministerials.

A part del suport institucional, des de l’Institut Espanyol de Comerç Exterior (Icex) Espanya, Exportació i Inversions, alerten de la summa importància d’internacionalitzar-se en aquesta època.

D’altra banda, la Cambra de Comerç d’Espanya assenyala la denominada economia circular, un model de producció i consum molt útil a hores d’ara, que implica compartir, reutilitzar, reparar, renovar o reciclar materials i productes, totes les vegades que sigui possible per a crear valor afegit. Tant és així, que aquesta corporació preveu la creació de 160.000 nous llocs de treball abans del 2030 amb aquesta metodologia productiva. De fet, en l’actualitat, el 80% de les pimes ja estan compromeses amb aquesta estratègia.

Partners estratègics

En el Dia de les Microempreses i les Petites i mitjanes empreses, des d’Activa Mútua, felicitem nostres més de 65.000 empreses mutualistes i més de 550.000 treballadors protegists pel seu esforç, tenacitat i emprenedoria. Recordem la nostra vocació col·laboradora en llaures a la competitivitat i estabilitat de les empreses -des de l’òptica de la gestió dels recursos humans-, mitjançant una assistència sanitària que garanteix la salut i la curació dels nostres pacients; així com la seva seguretat, mitjançant la prevenció dels riscos laborals. A més, com a entitat col·laboradora de la Seguretat Social, gestionem totes aquelles prestacions socials que se’ns encomanen de manera àgil, efectiva i propera.

2,5 milions de vídues a l’Estat

2,5 milions de vídues a l’Estat
22 jun

2,5 milions de vídues a l’Estat

El 80% de les persones en aquesta situació són dones

El 23 de juny, Dia Internacional de les Vídues, Activa Mútua és sensible amb l’ONU per a pal·liar els problemes que sorgeixen sota aquesta circumstància: la pèrdua irreparable del company de vida i cap de família. Una experiència dura d’afrontar per a les dones, des de múltiples perspectives; l’econòmica, la principal.

Segons les dades de l’últim trimestre del 2020 de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el nombre total de vidus i vídues a l’Estat ascendia a 2.917.800 persones. D’ells, 2.331.200 són dones, mentre que els homes només representen 586.600. És a dir, el 80% de les persones en situació de viduïtat a l’Estat són dones.

D’altra banda, segons dades de la Seguretat Social, al novembre del 2020, el nombre de persones que van cobrar una prestació de viduïtat va ser d’1.595.599, amb un benefici mig mensual de 730 euros per a les dones i 509 euros per als homes.

A tot el món existeixen, segons l’ONU, 285 milions de vídues, de les quals 115 milions viuen en la pobresa extrema. I no sols elles, també els fills orfes menors d’edat que en la majoria dels casos no compten amb el degut suport socioeconòmic i familiar.

Discriminació, pobresa, tracte vexatori, violència, desallotjament, negació de drets, escassa possibilitat d’obtenir ingressos econòmics regulars… són algunes de les múltiples vicissituds que les vídues han d’afrontar en moltes zones problemàtiques del món.

Per a erradicar-les, s’han establert tractats sobre els drets de les persones que brinden oportunitats d’educació i formació per al seu manteniment; vetllar per un treball decent i igualtat de remuneració; procurar legalment l’accés a una part justa de la seva herència, eliminar l’exclusió, i garantir l’accés a pensions i protecció social.

Per al cas d’Activa Mútua, com a mútua col·laboradora de la Seguretat Social, l’entitat gestiona pensions de viduïtat per a pal·liar la pèrdua d’ingressos que suposa la defunció del cònjuge per a la seva parella, a conseqüència d’un accident de treball.

Són les prestacions denominades de “mort i supervivència”, i abasten:

  • Auxili per defunció. Els familiars del finat que hagin sufragat les despeses del sepeli, tindran dret a una indemnització, segons la Llei General de la Seguretat Social. Aquesta ajuda prescriu als 5 anys de la defunció del treballador, i per a optar a ella no s’exigeix un període previ de cotització.
  • Indemnitzacions en cas de defunció. Existeixen també altres subsidis especials en cas de mort per accident de treball o malaltia professional. Beneficiaris i quantia: Vidu/a: 6 mensualitats de la base reguladora, calculada igual que en la pensió de viduïtat. Orfes: 1 mensualitat de la base reguladora. Pare i/o mare: 9 mensualitats en cas de mare o pare, i 12 si sobrevisquessin tots dos. En aquest cas, s’han de complir uns requisits com ara que: no existeixi cap familiar amb dret a pensió per mort o supervivència. No tinguin dret a prestació en favor de familiars.Vivien a costa del finat.

Prestacions de viduïtat, orfandat i familiars. En aquest cas, el cònjuge supervivent (viduïtat), els fills menors de 21 anys o menors de 25 anys si són orfes absoluts, si no treballen o, si ho fan, els ingressos que obtinguin siguin inferiors al Salari Mínim Interprofessional (orfandat) o els familiars pròxims al mort que visquessin a costa del mort i manquin d’altres familiars amb obligació i possibilitat de prestar-los aliments, tindran dret a rebre el pagament d’una pensió. Requisits: si és treballador i ha mort per accident o malaltia professional no s’exigeix període previ de cotització. Quantia: Viduïtat, 52% de la base reguladora del mort. Orfandat, 20% de la base reguladora per a cada orfe, podent incrementar-se amb el 46% corresponent a la pensió de viduïtat, si no existeix cònjuge supervivent. Límit 100%. Familiars, 20% de la base reguladora.

Durant l’any passat, es van registrar a l’Estat més de 700 defuncions per accident de treball i malaltia laboral. 2,7 milions a tot el món.

Gestions d’Activa Mutua el 2020

 

Pel que fa a la gestió d’Activa Mútua en aquest àmbit i durant l’any passat, l’entitat va tramitar 10 prestacions de viduïtat degudes a accidents de treball. Tot aquests expedients es van correspondre amb dones vídues. 8 pensions van ser destinades a fills i 2 sense fills. L’import total d’aquestes pensions va ascendir a 3,150 milions d’euros.

Bon estiu!

Bon estiu!
17 jun

Bon estiu!

Si les onades de calor ho permeten, desitgem a les nostres empreses mutualistes i treballadors protegits que puguin descansar, desconnectar i gaudir

El 21 de juny comença l’estiu fins al pròxim 22 de setembre.

Si no fos per l’escalfament global, les onades de calor i l’afectació que té aquest fenomen en la salut de les persones –preguem la màxima precaució amb aquestes inclemències- a l’estiu sempre se l’ha relacionat amb descans, tranquil·litat, vacances, viatges, passar més temps amb els sers estimats… Viure el present més que mai, oblidar l’estrès, desconnectar de problemes i rutines. Segons fonts de la Societat Espanyola per a l’Avanç de la Psicologia Clínica i de la Salut en el Segle XXI.

Però ull, cal saber fer-ho, que també diuen que és l’època de l’any en la qual més divorcis es gesten. Així que molta paciència, diàleg i comprensió. La calor canvia el caràcter, provoca insomni i aguditza l’estrès ja preexistent. Els nens necessiten activitats, no passar-se tot el dia a casa. Practicar exercicis de relaxació com a respiracions conscients, estiraments o meditació ajuda també bastant.

Els dies de festa ens permeten passar més temps a l’aire lliure i, per tant, beneficiar-nos de la vitamina D dels raigs del sol, molt beneficiosa per a absorbir millor el calci, principal component dels ossos. També per a moltes funcions cel·lulars en el cos. Té propietats antiinflamatòries, antioxidants i neuroprotectores, que contribueixen a enfortir el sistema immune, la funció muscular i l’activitat de les cèl·lules cerebrals, argumenten altres fonts de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família.

Assossec

Tenir més temps lliure, ens allibera de les obligacions diàries i afrontar crisi ansiós depressives.

L’alimentació millora, perquè aquesta època de l’any no convida a menjars copiosos i sí a ingerir més fruites i verdures. També, la citada època ens influeix a beure molta més aigua. La hidratació és summament beneficiosa per a l’organisme i acreix la sensació de benestar.

D’altra banda, que el temps “acompanyi”, estimula a passar menys hores apoltronat al sofà i davant la televisió, a caminar més i, per tant, prevenir obesitat, malalties cardíaques, hipertensió, diabetis… enfortir músculs i ossos, i predisposar a un estat d’ànim més optimista.

Estar més temps fora de casa ens relaciona més amb la gent. Segons les fonts consultades científiques, això disminueix el risc a patir demència o altres malalties mentals.

Ull amb la calor a la feina

Ull amb la calor a la feina
16 jun

Ull amb la calor a la feina

L’accidentalitat laboral augmenta un 20% durant els mesos més tòrrids

Ja és aquí la calor i si cal continuar treballant perquè no és moment encara de vacances, és necessari adoptar una sèrie de mesures preventives a l’àmbit laboral. El propòsit: minimitzar accidents de treball i malalties laborals en aquesta problemàtica època de l’any.

Segons fonts del Departament d’Epidemiologia i Bioestadística de l’Escola Nacional de Sanitat de l’Institut de Salut Carles III, les defuncions per cops de calor al conjunt de l’Estat espanyol són de l’ordre de 1.300 a l’any.

Davant l’escalfament global, les previsions són bastant alarmants, perquè la xifra de finats pot disparar-se, segons les citades fonts, als 12.000 i generar un cost supletori a la Seguretat Social d’uns 50.000 euros a l’any –manifesten-, si no es prenen les mesures preventives necessàries per a pal·liar la nova conjuntura que genera aquesta catàstrofe natural.

Ja avui, a l’àmbit laboral, la sinistralitat augmenta un 20% durant els mesos més calorosos de l’any, segons fonts de CC.OO.

Bona ocasió llavors, per a replantejar revisions mèdiques que detectin possibles patologies que s’agreugin amb esforços a altes temperatures. Descartades malalties o altres riscos de salut, convé que els responsables de l’empresa replantegin l’organització del treball per a moderar o evitar en la mesura del possible les activitats físiques en hores extremadament caloroses.

En paral·lel, cal tenir cautela perquè els treballadors a la intempèrie, sota condicions molt caloroses i amb comeses exigents, beguin suficients líquids per a compensar la pèrdua dels mateixos amb la secreció de suor.

No menys important és mantenir la pell sempre neta per a facilitar la transpiració, així com l’ús de gorres o barrets amb els quals protegir el cap del sol.

Hidratació

Davant condicions de feina complicades per la calor excessiva, l’organització laboral ha de permetre la realització periòdica de descansos breus per a afavorir la recuperació i la hidratació. En cas que la persona sofreixi trastorns lleus, tipus enrampades o esgotament, ha de suspendre l’activitat perquè no s’agreugin i esdevingui el tan temut cop de calor.

El cop de calor no és molt comú, però sí greu. En cas d’insolació prolongada, l’organisme és incapaç d’adaptar-se a l’augment de temperatura, els mecanismes de termoregulació són insuficients i es detenen. Davant aquest contratemps, és primordial que el cervell continuï rebent sang. Per a això, cal traslladar a l’afectat a un lloc fresc i ombrívol. Refrescar-li el cos amb compreses mullades, especialment en aquelles zones on concorren vasos sanguinis importants: coll, pit, axil·les, engonals… Si l’afectat està conscient cal oferir-li abundant aigua fresca i ventar-lo.

Si té convulsions, cal controlar els signes vitals, la via aèria i col·locar-ho en posició lateral. Tot seguit, procedir al trasllat immediat a un centre sanitari o avisar als serveis mèdics d’urgència.

Més informació: en aquest enllaç

Ser feliç per a tenir salut

Ser feliç per a tenir salut
16 jun

Ser feliç per a tenir salut

L’alegria s’aprèn per a estar content, sa i longeu

El 20 de juny és el Yellow Day o el dia més feliç de l’any. Així ho reflecteixen estadístiques com el World Happiness Report (WHR) (“Informe Anual de la Felicitat”), promogut per la Xarxa de Solucions de Desenvolupament Sostenible de l’Organització de les Nacions Unides (ONU).

Això de yellow (groc) és perquè segons la psicologia dels colors, aquest en concret es vincula amb felicitat, optimisme, positivisme, diversió, intel·ligència i creativitat.

Des d’una òptica macroeconòmica i sociològica, el WHR empra les següents variables per a establir un rànquing dels països més feliços. Aquests paràmetres són: Producte Interior Brut (PIB), ajudes per a la població, esperança de vida, llibertat, percepció de la generositat, índex de corrupció i qualitat de vida dels habitants.

Així doncs, els països que desborden més alegria són: Finlàndia, Dinamarca, Suïssa, Islàndia, Holanda, Noruega, Suècia, Luxemburg, Àustria i Nova Zelanda. Espanya hi és al lloc número 24, tenint en compte que entre el 2017 i 2019 hi era al 27, malgrat els rigors de la pandèmia i la forta crisi econòmic i sanitària que sacseja al país.

Però independentment de conjuntures, infraestructures, serveis… Com ser feliç?

Les regles

La Universitat d’Harvard (Cambridge, EUA) ofereix sis consells per a sentir-se “afortunat i content”. Perquè segons el parer d’aquesta magna institució, cal “aprendre a ser feliç”.

  • Perdonar-se els fracassos a un mateix, és més, felicitar-se per ells. A l’acceptar les emocions negatives, s’aconsegueix positivitat i alegria. Baixos nivells de perdó, retroalimenten depressió, ansietat i baixa autoestima.
  • Lo bo no es cosa feta, cal agrair-ho. Els esdeveniments no son fortuïts.
  • Fer esport. En caminar només 30 minuts al dia a pas ràpid o una hora de manera més relaxada, el cervell secreta endorfines i per tant, s’és feliç i minora el dolor.
  • Identificar què és veritablement important. “Qui molt abasta, poc estreny”, resa el dit popular. I no sols a la feina, també amb la família. Cal desconnectar i gaudir dels éssers estimats.
  • Meditar. Combat l’estrès i resisteix les trompejades, gràcies a la pau interior que comporta.
  • Resiliència. No tot és diner, la felicitat és un estat mental. Els depressius s’autoculpen dels seus fracassos i relacionen els èxits amb factors externs a ells. Tampoc és qüestió de “penjar-se medalles” constantment. No cal perdre la percepció que el fracàs és una oportunitat d’aprenentatge i adaptació. És la capacitat d’un individu per a enfrontar-se a circumstàncies adverses, condicions de vida difícils o situacions traumàtiques, recuperar-se i sortir enfortit.

Una altra universitat, la d’Utah (EUA) manifesta que les persones felices se senten bé amb si mateixes, tendeixen a cuidar-se més i a portar estils de vida saludables com fer exercici, menjar bé o dormir les hores necessàries. La felicitat incideix directament sobre el sistema cardiovascular i immunològic, en els nivells hormonals i inflamatoris i l’acceleració de la cicatrització de les ferides. Sent feliç s’és més sa i longeu.

En l’entorn laboral, els treballadors feliços estan més compromesos amb els projectes de l’empresa i la seva major implicació infon major productivitat a la companyia.

Per a plasmar aquesta circumstància, els directius han d’enarborar estendards com a formació, igualtat de gènere, organització laboral interna, conciliació familiar…

Apoderament

Segons Right Management, el 70% dels treballadors compromesos amb la seva feina, romandran mínim 5 anys més en la empresa.

No menys importants són els elements infraestructurals com l’aïllament acústic de les instal·lacions, el control de la temperatura ambient, la possibilitat de treballar amb llum natural, la correcta ventilació…

Des de l’òptica crematística, Frederick Irving Herzberg, eminent psicòleg especialista en gestió administrativa d’empreses i impulsor de la motivació i la higiene, reflexiona que el sou satisfà les necessitats del treballador a curt termini. Ràpidament, s’han d’aplicar noves formes de motivació. Per això, els plans de retribució haurien de ser el més flexibles i personalitzats, i incloure retribucions econòmiques fixes i variables, beneficis socials (segurs, assistència sanitària), recompenses professionals (formació, promoció, vacances…).

El 30% de la població és al·lèrgica

El 30% de la població és al·lèrgica
15 jun

El 30% de la població és al·lèrgica

La malaltia s’expandeix imparable pel deteriorament del medi ambient i l’excés d’higiene

El 20 de juny finalitza la Setmana Mundial de l’Al·lèrgia que promou l’Organització Mundial de l’Al·lèrgia amb la intenció d’alertar i alliçonar a les persones amb aquesta malaltia.

Consells molt significatius i a tenir en compte, a tenor del seu important progrés que tan sols a l’Estat afecta ja al 30% de la població, això és, a més de 14 milions de persones, segons assenyala la Societat Espanyola d’Alergologia i Immunologia Clínica (Seaic).

És més, el Centre Europeu per a la Recerca de les Al·lèrgies adverteix que ja avui, sofreixen la malaltia 1 de cada 2 europeus. I per si no fos suficient, el nombre de nens amb al·lèrgies augmenta un 2% cada any a l’Estat, ressalta la Societat Espanyola d’Immunologia Clínica, Alergologia i Asma Pediàtrica, des d’on s’assegura que en les pròximes dècades el percentatge d’infants amb al·lèrgies als països desenvolupats serà del 50%.

Deteriorament

Des de Seaic, apunten a més que les malalties al·lèrgiques causen un absentisme laboral mitjà de 14,5 dies a l’any degut a la afecció de la salut dels treballadors. De fet, la mateixa entitat comenta que l’augment d’aquestes patologies és fa més palesa a la població urbana. No sols pels al·lergògens aeris, sinó també pels aliments o medicaments.

La causa d’aquest augment, especifiquen des de l’Organització Mundial de l’Al·lèrgia, ha estat per l’escalfament global, la deterioració del medi ambient, unit a l’excés d’higiene de les persones que trastorna el sistema immunològic.

Les al·lèrgies són alteracions físiques que es produeixen en l’organisme dels éssers humans en reaccionar davant una substància estranya. Aquestes reaccions estan associades al sistema immunològic, el qual és l’encarregat de produir anticossos davant elements externs com a pols, fum, pol·len, pèls de mascotes, aliments, medicaments…

En general, quan una persona sofreix d’al·lèrgia presenta simptomatologies com a inflamació de les vies respiratòries, digestives, o dermatològiques. Les al·lèrgies s’han de tractar a temps per a evitar complicacions perilloses.

Anafilàxia

De fet, el lema de la campanya d’aquest any de l’Organització Mundial de l’Al·lèrgia és “Anafilàxia”, és a dir, reacció al·lèrgica greu que fins i tot pot causar la mort per dificultat per a respirar i empassar, erupció cutània, disminució de la pressió arterial, pols feble, tos persistent, nàusees vòmits, pèrdua del coneixement…

Com a prevenció, a part de mascareta, les vacunes són bastant eficaces perquè enforteixen el sistema immunològic. Eviti’s romandre molt de temps a l’aire lliure, viatjar amb el cotxe amb les finestretes tancades, no exposar-se a aires condicionats ni deixar les finestres de la llar obertes massa temps.

El 60% de les malalties al·lèrgiques afecten les vies respiratòries. Del total d’al·lèrgics, la Seaic delimita a 6 milions de persones les afectades amb rinitis al·lèrgica. Per cert, a 3 milions d’espanyols se’ls ha diagnosticat asma.

Els quadres al·lèrgics presenten una gran temporalitat, ja que s’agreugen a la primavera a causa de la germinació de les plantes i la propagació de pol·len per l’ambient. Encara que un altre element important a tenir en compte en les al·lèrgies és la humitat, entorn molt propici per als no menys perniciosos àcars, fongs o floridura.

L’exercici redueix en més d’un 20% la possibilitat de tenir càncer renal i augmenta un 15% les expectatives en les persones ja malaltes

L’exercici redueix en més d’un 20% la possibilitat de tenir càncer renal i augmenta un 15% les expectatives en les persones ja malaltes
15 jun

L’exercici redueix en més d’un 20% la possibilitat de tenir càncer renal i augmenta un 15% les expectatives en les persones ja malaltes

Es diagnostiquen 10.000 casos anuals. Moren 2.500 persones en aquest període

En el Dia Mundial del Càncer de Ronyó, 17 de juny, advertim –tal i com aconsella la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (Seom)- no fumar ni beure alcohol; en l’àmbit laboral, prevenir l’exposicions a productes químics tòxics com el cadmi, els asbestos o el petroli; controlar l’obesitat, la hipertensió; l’ús indiscriminat d’analgèsics com l’aspirina o la fenacetina, entre altres.

Alguns pacients amb insuficiència renal crònica i dialitzats, presenten quists renals que poden fer-se malignes.

També es detecta que un 5% pot ser d’índole hereditària.

Manifestacions

Grosso modo, els símptomes del càncer renal són: hematúria (sang en l’orina), dolor en el costat, anèmia, febre, pèrdua de pes…

Uns 10.000 nous diagnòstics d’adenocarcinoma renal es registren a l’Estat a l’any. El 3% del total de tumors malignes. Els homes, a partir dels 50 anys, sofreixen el doble de possibilitats d’emmalaltir que les dones.

Sembla demostrar-se que fer exercici o certa activitat física diària, redueix en més d’un 20% la possibilitat de contreure aquesta malaltia, segons manifesta la Coalició Internacional de Càncer Renal (IKCC) i fins i tot, incrementa un 15% l’expectativa de vida de les persones ja malaltes amb aquest tumor maligne. Una activitat física moderada amb efectes no tan sols a l’organisme, sinó també a lo psicològic i emocional com a córrer, caminar, pesos, pilates, ioga, estiraments…

A l’Estat moren a l’any unes 2.500 persones a causa del càncer renal.

Els tractaments inclouen, segons casos i gravetat: cirurgia (nefrectomia, embolització, crioablació, ablació per radiofreqüència…), radioteràpia, tractament sistèmic, quimioteràpia, immunoteràpia o teràpia dirigida amb fàrmacs diana, entre altres, segons la Seom.

Depressió, segona malaltia crònica més predominant entre les persones majors de 65 anys

Depressió, segona malaltia crònica més predominant entre les persones majors de 65 anys
15 jun

Depressió, segona malaltia crònica més predominant entre les persones majors de 65 anys

Precarietat, abandó, pobresa, solitud, discriminació, fan mossa en un col·lectiu molt necessitat de prevaler els seus drets, més en època de pandèmia i major dependència

El 15 de juny és el Dia Mundial de Presa de Consciència de l’Abús i el Maltractament a la Vellesa. Sempre, avui més, denunciar mancances i maltractaments inconcebibles a un col·lectiu de persones (els majors de 65 anys) a la darrera etapa de la seva vida.

Societat i autoritats han de posar tots els mitjans al seu abast per a erradicar la precarietat, la solitud, l’abandó, la pobresa, la discriminació; alhora que possibilitar la proporció d’unes cures especials dignes i professionals, en una època de pandèmia i major dependència com l’actual. I sens dubte, atallar i erradicar maltractaments i abusos dels qui els cuiden per no poder els seus familiars.

Tot un conjunt que provoca que la meitat de la població amb més de 75 anys estigui trist, segons un estudi del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC).

Per això, més que mai, fomentar ambients on prevalguin amor, comprensió, tolerància…

A l’Estat existeixen 9,28 milions de persones amb més de 64 anys. Xifra en augment progressiu des del 2000. El 32% dones. I les previsions són les de continuar aquesta tendència alcista, aconseguint-se els 14 milions de persones majors el 2068, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

L’Estat és el quart amb més persones ancianes de la Unió Europea. Les comunitats autònomes amb més avis són Astúries, Galícia, País Basc, Cantàbria i Aragó.

Expectatives

L’esperança de vida, segons el CSIC, és de 86 anys en les dones i 81 anys en els homes.

La gent gran copa el 46% de les altes hospitalàries per malalties relacionades amb la circulació sanguínia, respiració, sistema digestiu o neoplàsies.

Les malalties cròniques que més afligeixen al citat col·lectiu –segons el CSIC- són: artrosi, depressió, bronquitis, Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) i hipertensió. El 40% pateix obesitat i la majoria mor per complicacions del sistema circulatori, càncer, malalties respiratòries, i mentals o nervioses.

Segons l’Institut Nacional de la Seguretat Social, els 10 milions de pensionistes de l’actualitat perceben un import mitjà de 1.138 euros al mes.

La majoria són parelles soles o acompanyades per algú.

Quant a places en residències per a la tercera edat, només existeixen 4 per cada 100 persones.

Roncar impedeix descansar bé i pot provocar accident de treball o malaltia laboral

Roncar impedeix descansar bé i pot provocar accident de treball o malaltia laboral
11 jun

Roncar impedeix descansar bé i pot provocar accident de treball o malaltia laboral

Més d’un milió de persones pateixen síndrome d’apnea obstructiva del somni, el 80% sense diagnosticar

Alguns accidents de treball i malalties laborals es vinculen amb el cansament de l’empleat. I aquest abatiment, entre multitud de causes, també pot estar relacionat amb el fet de no dormir bé a les nits, a causa dels roncs. Esgotament que pot “contagiar-se” a la parella, perquè aquests sorolls no la deixin reposar adequadament i, per tant, també ella pugui tenir incidències en l’entorn laboral.

Més d’un milió de persones a l’Estat -el 4% homes, el 2% dones- pateixen Síndrome d’Apnea Obstructiva del Somni (Saos), una de les principals causes del ronc; una de les patologies respiratòries més significatives, després de l’asma o la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC). D’aquest milió de persones, existeix la barbaritat d’un 80% de pacients sense diagnosticar, segons la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (Separ). De fet, el Saos és el trastorn del somni més freqüent després de l’insomni.

El 40% de les visites que reben els pneumòlegs estan relacionades amb trastorns respiratoris durant el somni. I és que a part del Saos, aquests especialistes també poden topar-se amb la Síndrome d’Apnea Hipòpnea del Somni (SAHS), la Síndrome d’Apnea Central del Somni (Sacs) o, entre altres, la Síndrome d’Hipoventilació per Obesitat (SHO).

Consells

Per a intentar prevenir aquestes malalties, és aconsellable no fumar ni prendre estimulants ni hipnòtics abans d’anar-se al llit.

No existeix farmacopea per a la curació dels roncs, ara bé, segons les mateixes fonts, la pressió positiva contínua en la via aèria superior durant 4 hores al llarg del somni, prevé apnees. També existeixen dispositius orals de desplaçament de la mandíbula o de retenció lingual. I com última possibilitat, pot contemplar-se cirurgia en la via aèria superior.

Abans d’arribar a aquestes conclusions, el pneumòleg estudiarà la intensitat i freqüència del ronc, l’aparició i periodicitat de les apnees, si el pacient acusa cansament durant el dia, si presencia somnolència diürna o somni en determinades ocasions.

Evidentment, l’especialista també contemplarà aspectes com l’edat, el sexe i la tensió arterial del malalt (hipertensió). I donat el cas, pot plantejar un estudi polisomnogràfic nocturn que permeti catalogar el tipus de trastorn respiratori davant el qual es troba.