Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR la política de cookies

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

categories: Novetats legislatives

Novetats en matèria de pensió de viduïtat

Novetats en matèria de pensió de viduïtat
06 ago

Novetats en matèria de pensió de viduïtat

S’acaba de publicar en el BOE de 24 de juliol el Reial decret 900/2018, de 20 de juliol, de desenvolupament de la disposició addicional trentena de la Llei 27/2011, de 01 d’agost, sobre actualització, adequació i modernització del sistema de la Seguretat Social, en matèria de pensió de viduïtat.

Ambdues disposicions vénen a implementar l’Informe d’avaluació i reforma del Pacte de Toledo, aprovat en sessió del ple del Congrés, en la seva sessió del dia 25 de gener de 2011. Entre les seves recomanacions es troba la referida a les prestacions de viduïtat i orfandat, en concret, es proposava que la intensitat protectora hauria de concentrés en les persones beneficiàries de la pensió de viduïtat, amb 65 a més anys, per les quals la pensió constitueix la seva principal font d’ingressos, considerant que aquesta millora de l’acció protectora podria dur-se a terme incrementat el percentatge a aplicar a la base reguladora de la pensió.

La Llei 6/2018, de 3 de juliol, de Pressupostos Generals de l’Estat per 2018, contempla, en la seva disposició addicional quarantena quarta, un increment de quatre punts en el percentatge a aplicar a la base reguladora de les pensions de viduïtat que compleixin amb els requisits establerts en la disposició addicional trentena de la Llei 27/2011, d’1 d’agost, des del dia primer del mes següent a l’entrada en vigor d’aquesta llei. EL percentatge restant fins a aconseguir el 60% s’incrementarà a partir de l’1 de gener de 2019.

L’increment d’aquest percentatge s’aplicarà a les persones beneficiàries que compleixin els següents requisits:

  1. Haver complert una edat igual o superior a 65 anys.
  2. No tenir dret a una altra pensió pública espanyola o estrangera.
  3. No percebre ingressos per la realització de treball.
  4. No percebre rendiments del capital que en còmput anual superin el límit d’ingressos establert en la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per ser beneficiari de la pensió mínima de viduïtat (7.347,99 euros a l’any).

Quan concorrin els requisits l’import de la pensió de viduïtat es determinarà aplicant a la base reguladora el percentatge del 60 per cent.

La millora es reconeixerà a sol·licitud de la persona interessada per l’Entitat gestora corresponent i serà a càrrec de l’Entitat Gestora de la Seguretat Social o mútua col·laboradora responsable de la pensió de viduïtat que es tracti. Si se sol·licita al moment del fet causant els diferents requisits l’aplicació del percentatge es produirà des del dia d’efectes d’aquesta pensió. Si se sol·licita amb posterioritat assortirà efectes a partir dels tres mesos anteriors a la data de la sol·licitud, sempre que en aquell moment es reuniran tots els requisits per tenir dret. En cas contrari, assorteix efectes a partir de la data que concorrin els requisits.

La millora té caràcter no consolidable. La pèrdua d’algun dels requisits motivarà l’aplicació del percentatge del 52%.

S’estarà obligat a presentar davant l’entitat gestora de la Seguretat Social que correspongui en el termini d’un mes a explicar des de la data en què es produeixin, comunicació acreditada de quantes variacions haguessin tingut lloc en la seva situació que puguin suposar la suspensió del dret al percentatge previst.

El percentatge s’aplicarà de forma gradual:

  • A partir de 01 d’agost de 2018 s’aplicarà el 56%
  • A partir de 01 de gener de 2019 s’aplicarà el 60%

Les noves quanties s’aplicaran d’ofici a les pensions que, causades abans de la data d’efectes econòmics d’aquest reial decret, es troben vigents en aquesta data, sempre que, d’acord amb les dades que disposi l’entitat gestora, concorrin tots els requisits establerts.

Finalment assenyalar tal com indica la seva exposició de motius aquesta reforma del sistema de prestacions de la viduïtat, si bé aborda el desenvolupament de la Llei 27/2011, de 01 d’agost, la finalitat pràctica del qual era ampliar la quantia de les prestacions de viduïtat d’aquelles persones que no disposaven d’unes altres ingressos, en l’actualitat els seus efectes socials seran uns altres, però, en tot cas, serviran per actuar contra la bretxa de gènere en les pensions del sistema i millorar la situació del col·lectiu de pensionistes sense ingressos addicionals.

Ferran Pellisé Guinjoan / Director de prestacions d’Activa Mútua.

Activa Mútua agilitza les licitacions gràcies a la nova Llei de Contractes del Servei Públic

Activa Mútua agilitza les licitacions gràcies a la nova Llei de Contractes del Servei Públic
22 mai

Activa Mútua agilitza les licitacions gràcies a la nova Llei de Contractes del Servei Públic

La transformació digital de l’entitat la capacita davant nous requisits de contractació electrònica.

El passat 9 de març va entrar en vigor la nova Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP), transposició d’una directiva europea, que commina a la contractació electrònica de béns, serveis i subministraments sota les premisses de transparència, agilitat, control i igualtat entre tots els participants d’un procés de contractació pública i en el qual les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social també estan implicades per estar tutelades pel Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social.

La directora de l’Àrea de Serveis Administratius, Auditoria Externa y Contractació d’Activa Mútua, Ester Roca, informa que l’entitat s’ha adaptat a tots aquests procediments i en conseqüència, aplica un major control en totes les fases d’execució de la vida d’un contracte “gràcies al desenvolupament de tecnologia pròpia i la seva adaptació a la Plataforma de Contractació del Sector Públic”, eina web desenvolupada pel Ministeri d’Hisenda i Funció Pública que inclou totes les funcionalitats que exigeix la LCSP.

Amb aquests nous procediments telemàtics, el director de Transformació Digital d’Activa Mútua, Ferran Pellisé ressalta que s’agilitzen els processos interns de contractació, s’intensifica la transparència, es concedeix major igualtat d’oportunitats entre els concursants d’una licitació i es guanya en eficiència i agilitat.

Tot això, en línia amb les disposicions d’aquesta nova llei que recapta major transparència, menor burocràcia, inclou criteris socials i mediambientals, imposa un major control sobre les empreses que executen o subcontracten i diversifica el perfil de les empreses que opten a un concurs, ja que és obligatori dividir les licitacions per lots i repartir-les entre més participants.

Per a més informació, pot contactar amb: comunicacion@activamutua.es

“Nova malaltia professional: càncer de pulmó per inhalació de pols de sílice”

“Nova malaltia professional: càncer de pulmó per inhalació de pols de sílice”
09 mai

“Nova malaltia professional: càncer de pulmó per inhalació de pols de sílice”

El dissabte 5 de maig de 2018 s’ha publicat el Reial decret 257/2018, de 4 de maig, pel qual es modifica el Reial decret 1299/2006, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el quadre de malalties professionals en el sistema de la Seguretat Social i s’estableixen criteris per a la seva notificació i registre.

El Reial decret 1299/2006 conté el quadre de malalties professionals actualment vigent en el sistema de la Seguretat Social en l’annex 1 i s’inclou com a Annex 2 la llista complementària de malalties l’origen professional de les quals se sospita i la inclusió de les quals en l’annex 1, podria contemplar-se en el futur.

Les evidències científiques han demostrat:

• Que la pols respirable de sílice lliure pot adoptar la forma cristal·lina.

• Que aquesta pols respirable és susceptible de provocar càncer de pulmó.

Ja que en l’annex 2, grup 6, amb el codi C601, s’inclouen les malalties provocades per agents cancerígens no incorporades en altres apartats anteriors, es procedeix a modificar l’annex 1, incloent com a malaltia professional el càncer de pulmó en treballs exposats a la inhalació de pols de sílice lliure (s’afegeix un nou agent R, pols de sílice lliure, subagent 01, càncer de pulmó).

És de suposar que en un futur els importants avanços en les recerques i en el progrés en l’àmbit científic i en el de la medicina que permet un millor coneixement dels mecanismes d’aparició d’algunes malalties professionals, permetran afegir més novetats en l’annex 1 en un futur immediat.

ppDSC_4581

Ferran Pellisé – Director Prestacions

 

Constituït l’Organisme Estatal d’Inspecció de Treball i Seguretat Social

Constituït l’Organisme Estatal d’Inspecció de Treball i Seguretat Social
10 abr

Constituït l’Organisme Estatal d’Inspecció de Treball i Seguretat Social

El Consell de Ministres ha aprovat un Pla Estratègic de la Inspecció de Treball i Seguretat Social 2018-2020 i l’entrada en funcionament del nou Organisme Estatal d’Inspecció de Treball i Seguretat Social que permetran fer de la Inspecció de Treball una estructura administrativa millor organitzada, relacionada d’una forma més directa amb les comunitats autònomes i amb els interlocutors socials, i més capacitada per oferir un servei públic de qualitat a les empreses.

L’Organisme Estatal d’Inspecció de Treball i Seguretat Social és l’encarregat del desplegament i de la completa execució del Pla Estratègic 2018-2020 que entre altres, reforça el control de la contractació temporal injustificada, la contractació a temps parcial i dels contractes formatius o el compliment de les normes d’igualtat i no discriminació. Així mateix, efectuarà un major control de les hores treballades i del temps de treball, el reforç d’actuacions en relació amb subcontractes i empreses multiservei o l’engegada de noves unitats d’Inspecció especialitzades en prevenció de riscos laborals.

Dins d’aquest Organisme es crea l’Oficina Nacional de Lluita contra el Frau que permetrà una col•laboració institucional més intensa amb les comunitats autònomes i amb altres organismes implicats (Agència Estatal d’Administració Tributària, Fiscalia General de l’Estat…).

Accedeix al BOE en el següent enllaç

Orden ESS/2014/2018 que modifica la Orden ESS/484/2013

Orden ESS/2014/2018 que modifica la Orden ESS/484/2013
08 mar

Orden ESS/2014/2018 que modifica la Orden ESS/484/2013

Des de l’Àrea de Secretaria General us informem de la següent actualització i modificació sobre l’Ordre ESS / 484/2013.

La present Ordre ESS/214/2018 modifica l’Ordre ESS/484/2013 (Sobre la plataforma d’accés als serveis electrònics de la Seguretat Social, o sistema RED) en els següents aspectes:

  • Ampliació dels subjectes als quals afecta
  • Millora del sistema respecte a la facilitat d’accés
  • Inclusió d’una nova comunicació de dades per agilitzar certes prestacions de la SS.

Amb aquests objectius en ment s’han modificat els articles:

  • Article 1: s’ha introduït que per part de les empreses s’hagi de realitzar la comunicació de la data d’inici:
  • De la suspensió dels contractes de treball.
  • Dels permisos (per a les prestacions de maternitat, paternitat, risc durant l’embaràs o la lactància natural).
  • Per les reduccions de jornada de treball (dels progenitors, adoptants o acollidors de menors amb càncer o una altra malaltia greu) per compte aliè o assimilats.

També s’inclou que els actes administratius que hagin de ser comunicats pel Sistema RED, es realitzaran a través de la seu electrònica de la Secretaria de l’Estat de la Seguretat Social (SEDESS), complint amb els termes de l’art. 132.2 RDL 8/2015 i l’ordre ESS/485/2013.

  • Article 2: S’estén l’obligatorietat d’aplicació del sistema RED a:
  • Treballadors per compte propi en els règims especials de la SS de Treballadors Per Compte Propi o Autònoms i Treballadors del Mar
  • Excepció: els Treballadors del Mar que figuren en els grups segon i tercer d’aquest règim a efectes de cotització.
  • Empreses, agrupacions d’empreses i altres subjectes amb l’obligació de cotitzar en el règim general de la SS (en referència als representants de comerç i al Sistema Especial de la Indústria Resinera).
  • Transitòria 1ª: habilita un termini de 6 mesos per a la incorporació OBLIGATÒRIA al sistema RED dels treballadors per compte propi inclosos en la reforma.
  • Transitòria 2a: també inclou OBLIGATÒRIAMENT, als subjectes afectats per la disposició addicional única en els seus apartats 1 i 2 de l’Ordre ESS / 485/2013, que encara no hagin estat notificats, en el termini de 2 mesos.

Aquesta Ordre entra en vigor el dia 7 d’Abril de 2018.

Normes de cotització per l’any 2018

Normes de cotització per l’any 2018
06 feb

Normes de cotització per l’any 2018

El passat dia 29 de gener, el BOE va publicar l’Ordre ESS/55/2018, de 26 de gener, per la qual es desenvolupen les normes legals de cotització a la Seguretat Social, desocupació, protecció per cessament d’activitat, Fons de Garantia Salarial i formació professional per a l’exercici 2018

Sobre les modificacions de les  normes vigents l’any passat, cal destacar el següent:

  • La tarifa de primes aplicables per a les contingències professionals i malalties professionals no s’ha modificat. 
  • Règim General 
    • El topall màxim de cotització es manté sense variació en 3.751,20€, en haver quedat prorrogats de forma automàtica els pressupostos per 2017.
    • El topall mínim de cotització 60€, per l’increment del SMI.
    • Els tipus de cotització en el règim general es mantenen els mateixos.
    • En el sistema especial de treballadors per compte aliena agraris, la cotització en els períodes d’activitat dels grups de cotització 2 a 11 passen del 22,90% al 23.35% en 2018. Durant els períodes d’inactivitat el tipus de cotització  la reducció passa del 6,97€ al 7,11% en contingències comunes.
    • En el sistema especial dels empleats de Llar la cotització per contingències comunes passa del 26,5% al 27,40%.
    • Els tipus de cotització per desocupació, Fons de Garantia Salarial i formació professional no s’han modificat.
  • Autònoms
    •  La base mínimes d’autònoms passen de 893,10€ a 919,80€
    • La base màxima no s’altera i es manté en 3.751,20€
    • Es modifiquen les bases de cotització que poden optar els autònoms que a 1 de gener tinguin de 47 anys o més.
    • Els autònoms que desenvolupin activitat en pluriactivitat, tenint en compte tant les aportació empresarial com la realitzat en el règim especial, tindrà dret a una devolució del 50% de l’excés de les seves cotitzacions ingressades superin 12.739,08€, l’any anterior  era 12.368,23€.
    • Els tipus de cotització per a la protecció per cessament d’activitat dels treballadors autònoms no s’han modificat
  • La fracció de la quota per al finançament de les mútues en relació amb la cobertura de la prestació econòmica d’incapacitat temporal, tant d’empreses, treballadors per compte aliena no s’han modificat.
  • Els coeficients per al sosteniment dels serveis comuns i la dotació de les reserves per cessament d’activitat no s’han modificat
  • Els valors dels índexs de sinistralitat general i extrema per al reconeixement de el “Bonus” no s’han modificat.

En resum es pot dir que hi ha continuïtat de les normes de 2017 una excepció important ha estat el SMI amb un increment del 4% que passa a ser de 735,90€ mensuals.

El que has de saber sobre la Nova Llei d’Autònoms

El que has de saber sobre la Nova Llei d’Autònoms
11 oct

El que has de saber sobre la Nova Llei d’Autònoms

L’esperada Llei de Reformes Urgents del Treball Autònom ja s’ha aprovat..

D’entre les novetats que la nova normativa introduirà, destacarem aquelles que tot treballador autònom ha de conèixer:

1. Menys càrregues administratives i econòmiques: 

  • Es pot canviar fins a 4 vegades a l’any la base de cotització per adequar-se a la fluctuació d’ingressos.
  • Només es pagarà pels dies treballats, (fins a un màxim de 3 altes i 3 baixes a l’any). No des del primer dia del mes en què s’inicia l’activitat, com es feia fins ara.
  • Es redueixen a la meitat els recàrrecs per retard en el pagament de les quotes a la Seguretat Social durant el primer mes.
  • Es permet compatibilitzar el 100% de la pensió de jubilació si s’acredita tenir contractat almenys a un treballador.

2. S’amplia la tarifa plana de 50 euros mensuals de 6 mesos a 1 any. Es redueix el termini d’espera 5 a 2 anys perquè els autònoms que hagin cessat la seva activitat puguin beneficiar-se de la tarifa plana. S’aplica també a les dones que tornin a reprendre després de la seva maternitat (alta dins dels 2 anys des del cessament).

3. Bonificació del 100% de la quota d’autònoms durant el descans de maternitat, paternitat, adopció, etc. S’incrementa fins a 12 anys (abans 7 anys) l’edat de menors a càrrec per reconèixer la bonificació per conciliació.

4. Es reconeix l’accident de treball “in-itinere” als autònoms. Es considera l’ocorregut en anar o en tornar del lloc de la prestació de l’activitat econòmica. Es requereix que el lloc de prestació de l’activitat no coincideixi amb el domicili de l’autònom i es correspongui amb el declarat afecte a l’activitat.

5. Es tindrà com a despesa deduïble a efectes fiscals: 

  • Deducció primes d’assegurança sanitària fins a 500 euros per beneficiari.
  • Si l’autònom treballa des de casa, es podrà deduir les despeses de subministraments (aigua, gas, electricitat, telefonia i internet) en el percentatge que resulti d’aplicar el 30% a la proporció de metres quadrats destinats a l’activitat.
  • Deducció de despeses de manutenció propis si s’efectua el pagament de forma electrònica i amb els mateixos límits quantitatius que els treballadors per compte d’altri (26,67 euros diaris o 48,08 euros a l’estranger. El doble si es pernocta).

Hi ha altres propostes que quedaran pendents de regulació, com la implantació d’un sistema de cotització per treball a temps parcial o l’estudi del concepte d’habitualitat a l’efecte d’inclusió en el règim d’autònoms.

Malgrat aquestes novetats, altres propostes de millora i mesures han de seguir avançant. No podem oblidar que els autònoms necessiten flexibilitat normativa per poder emprendre i subsistir.

tessa petita

Tessa Cabré Serrano
Advocada, Àrea Secretaria General i Assessoria Jurídica de Prestacions
Activa Mútua 2008, Mútua Col·laboradora amb la Seguretat Social nº 3

La modificació dels pagaments fraccionats de l’Impost sobre Societats com a mesura de reducció del dèficit públic

La modificació dels pagaments fraccionats de l’Impost sobre Societats com a mesura de reducció del dèficit públic
14 oct

La modificació dels pagaments fraccionats de l’Impost sobre Societats com a mesura de reducció del dèficit públic

El passat divendres 30 de setembre el BOE nº237 incloïa la publicació del Real Decret-Llei 2/2016, de 30 de setembre, pel qual s’introdueixen mesures tributàries dirigides a la reducció del dèficit públic, aprovat pel Govern en funcions el dia anterior, i que va entrar en vigor el mateix dia de la seva publicació en el referit butlletí oficial.

La norma conté un article únic que afegeix la disposició addicional catorzena a la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’Impost sobre Societats, que modifica el règim legal dels pagaments fraccionats.

De les mesures introduïdes convé destacar el següent:

  • Per aquells contribuents que tinguin una xifra anual de negoci a partir de 10 milions d’euros hauran d’aplicar, en relació als pagaments fraccionats, el tipus mínim del 23% del resultat positiu del seu compte de pèrdues i guanys.
  • Per les societats amb el mateix volum anual de negoci que tinguin tipus de gravamen incrementat del 30% de l’impost previst per l’article 29.6 de la LIS, el pagament fraccionat mínim haurà de ser del 25%.
  • Queden exceptuats de l’aplicació dels nous pagaments fraccionats les rendes derivades d’operacions de quitança o espera conseqüència d’un acord de creditors del contribuent, les operacions d’increment de capital o fons propis per compensació de crèdits i les rendes exemptes d’entitats sense ànim de lucre.
  • També pels contribuents amb la referida xifra de negocis, es modifica el càlcul del pagament fraccionat que estableix el paràgraf últim de l’apartat 3 de l’article 40 de la LIS, fet que suposa passar de l’anterior 17% a l’actual 24% de la base imposable.

Paral·lelament s’ha publicat també la Ordre HAP/1552/2016, de 30 de setembre, per la que es modifiquen les Ordres EHA/1721/2011, de 16 de juny, i la HAP/2055/2012, de 28 de setembre, i que posa a disposició dels contribuents el nou model 222 per efectuar els pagaments fraccionats a compte de l’Impost de Societats.

En l’exposició de motius del nou Real Decret-Llei trobem la justificació de les mesures tributàries adoptades, és a dir la Decisió (UE) 2016/1222 del Consell, de 12 de juliol, per la que s’estableix que Espanya no ha adoptat mesures eficaces per tal de seguir la Recomanació de 21 de juny de 2013 del Consell. Segons argumenta la norma del Govern central en funcions, la publicació de la referida Decisió obliga a Espanya a incrementar la recaptació derivada de l’Impost de Societats, recaient sobre les grans empreses l’esforç de coadjuvar al sosteniment de les finances públiques; tot això en atenció a la capacitat contributiva que a elles se’ls pressuposa.

Potser algun lector incaut s’ha emportat la grata o ingrata sorpresa momentània (el qualificatiu el deixo al sentiment de cadascú), o ha cregut estar davant el què en terminologia de programació es denomina syntax error, al creure que la primera de la sospitada i temuda onada de mesures dirigides a la reducció del dèficit públic ha tingut com a objectiu les grans empreses del país. Davant això convé aclarir que, com va explicar en roda de premsa el Consell de Ministres, les mesures adoptades no suposen un increment del tipus de gravamen de l’impost ja que, en definitiva, les societats realitzaran el mateix esforç contributiu en termes anuals.

També és de justícia tenir en compte les manifestacions de la CEOE en relació a la mesura tributària introduïda, doncs ha estat qualificada per aquesta com a “desproporcionada i excessiva”. Si bé el tipus de gravamen de l’impost es manté, el cert és que les grans empreses seran qui suportin contra la seva tresoreria les necessitats de liquiditat de les arques públiques.

Com apunt final, la mesura comporta el que és i per això tindrà efectes beneficiosos únicament per la liquiditat temporal de les finances públiques. En conseqüència podem esperar noves mesures que afrontin la reducció del dèficit de l’Estat, que seran oportunament recordades per la Unió Europea, i semblen molt a la vora.

 

pDSC_3688

Eloi Gili Ferré

Àrea Secretaría General

ACTIVA MUTUA

Vacatio Legis

Vacatio Legis
23 jun

Vacatio Legis

El concepte jurídic de “vacatio legis” s’identifica com aquell període que intervé entre la publicació d’una norma en el butlletí oficial corresponent i el moment en què inicia els seus efectes. No és est un tema menor, quan inicia els seus efectes una norma, de fet l’article 2 del Codi Civil ho regula precisament assenyalant que l’entrada en vigor es produirà als vint dies de la seva publicació en el butlletí oficial “si en elles no es disposa d’una altra cosa”, o també podem citar aquell principi general (o dret fonamental) que impedeix que les normes penals tinguin efectes retroactius.

Com sempre, la norma general, els vint dies, porta annexa l’excepció, si la mateixa norma no disposa una altra cosa, amb la qual cosa, ens trobem davant una amalgama de diferents moments en què les normes entren en vigor. Sense ànim exhaustiu, aquelles que verifiquen el seu inici d’efectes en el mateix dia de la seva publicació, la que tenen el seu inici d’efectivitat l’endemà de sortir a la llum, més aquelles que conjuminen diferents moments d’entrada en vigor, l’endemà, als vint dies, en un termini més o menys curt o llarg, o fins i tot aquelles que tenen efectes retroactius, i si volen encara més retorçat, les que vinculen la seva efectivitat a la publicació d’una altra norma…que mai va arribar a publicar-se amb el que la primera d’elles, en realitat, mai va entrar en vigor.

Però no és aquesta la “vacatio legis” a la qual vull referir-me, potser amb incorrecció jurídica, amb aquest concepte vull descriure el període que hem viscut com a conseqüència de no comptar amb unes corts constituïdes i un govern amb iniciativa legislativa, amb el que ha desaparegut la publicació de qualsevol tipus de norma que reguli els més variopintos aspectes de la nostra societat.

Aquesta absència de textos legals publicats en les gasetes oficials contrasta amb la vorágine sense fi viscuda abans de la convocatòria de les eleccions legislatives estatals celebrades al desembre de 2015, en els mesos previs als comicis el Butlletí Oficial de l’Estat era un continu de textos refosos, decrets, lleis…una successió imparable de normes i més normes que abastaven matèries de tot tipus de pelatge, sens dubte importantíssimes però que afectaven directament al corpus jurídic que regula la nostra ciutadania. Vaga realitzar una descripció o llista per que tots aquells que tractem amb el Dret, vam ser testimonis d’aquest fenomen.

Aquesta realitat em permet portar a col·lació diverses reflexions.
La primera és que cal preguntar-se si només amb l’acte de legislar el poder de l’Estat (o de l’Administració si es prefereix) aconsegueix el seu objectiu últim de transformar la societat de manera que quedi alineada als designis (o si es vol la visió, missió i valors) del Govern de torn. La resposta, almenys per a mi, és que no, l’extensa i il·limitada capacitat legislativa de totes els poders legislatius i administratius constituïts en aquesta pell de toro no suposa garantia alguna que existeixi una efectiva transformació, o dit d’una altra manera, que les normes s’apliquin i serveixin para allò que van ser creades. Quantes vegades una Llei ha estat cacareada a so de bombo i platerets perquè una vegada que volem aplicar-la surti la infranquejable barrera de “reglamentàriament s’establirà…”, o llocs a dir, quantes vegades ens hem enfrontat a un text inintel·ligible només a l’abast d’aquella ment privilegiada que és capaç d’entendre els més subtils recovecos de la llei de la relativitat o de la física quàntica.

Segona reflexió, para quina ha servit legislar tant?. Un efecte és evident, l’increment aberrant de la burocràcia en aquest país. Sembla com si els ciutadans anéssim analfabets o incapaços de regir les nostres destinacions, la burocràcia dirigirà els nostres designis pels llits adequats. No obstant això, aquest efecte té una contraprestació molt pesada, l’absència de capacitat d’iniciativa transformadora o si es vol la petrificación de la nostra societat. Cridin-me com vulguin, però enyoro la llibertat.

I tercer, la coerció, la punibilidad, s’han incrementat desmesuradament. Fa uns anys, amb la reforma de l’any 2010 del Codi Penal, un catedràtic de Dret Penal va exclamar, seguint el deixant del cineasta Berlanga, “Tots a la presó”…i amb el pas dels anys…sens dubte així serà, amb les reformes habidas en aquests últims temps de les normes administratives punitives i les de caràcter penal, hi ha del pobre desgraciat que s’oblidi un tràmit administratiu o si ho emplena inadequadament, la seva destinació pot ser preocupantment onerós.

Per això, i ara ve el corol·lari de les meves reflexions, aquesta “vacatio legis” ha estat com un bàlsam, un recés, massa breu segurament a tenor del que ens espera sigui quin sigui el color de qui ens governi després de les eleccions de juny de 2016.

Període que ens ha permès llegir sosegadamente textos legislatius que només havíem pogut albirar a rajaploma, que ens ha permès prestar més atenció a l’actualitat jurisprudencial que interpreta l’aplicació de les normes, moments fins i tot, que permeten reflexionar sobre el que, de “lege ferenda”, seria convenient que es publiqués en un butlletí oficial.

Gaudeixin d’aquests moments, dic això perquè vénen a la meva ment les memòries de Winston Churchill en les quals descriu les seves experiències durant la Segona Guerra Mundial, la qual cosa ell va cridar la Guerra Crepuscular, aquell període previ a la invasió de les terres franceses, en el qual fins i tot els futurs contendents (cadascun en el seu front) semblaven gaudir d’una pau que només va ser un mer miratge, donada la cruesa dels enfrontaments que es van produir amb l’entrada de les forces invasores a França i que la història ens descriu tan cruament(sense oblidar a aquells que prèviament a aquest fet van sofrir en les seves carns els dramàtics rigors de la guerra).

Confiem que la “vacatio legis” que ara gaudim, no sigui crepuscular i que de pas a la “rationabili lege” i no a una nova tempesta legislativa sense fi i sense control.

Miquel Benabarre Casals – Secretari General d’Activa Mútua

pDSC_4017

Les jornades d’assessoria jurídica d’Activa Mútua anticipen una era més resolutiva en jurisprudència gràcies a les altes tecnologies

Les jornades d’assessoria jurídica d’Activa Mútua anticipen una era més resolutiva en jurisprudència gràcies a les altes tecnologies
29 feb

Les jornades d’assessoria jurídica d’Activa Mútua anticipen una era més resolutiva en jurisprudència gràcies a les altes tecnologies

La comunicació serà més fluïda entre els actors, amb un major aprofitament de les bases de dades.

“2016 marca una nova era en la dinàmica jurídica amb la irrupció de nous mitjans electrònics i intel·ligència artificial”, emfatitza el secretari general d’Activa Mútua, Miquel Benabarre, en el marc de les quartes jornades sobre assessoria jurídica d’Activa Mútua, celebrades els passats 24 i 25 de febrer a la seu central de Reus situada al Tecnoparc.

“La jurisprudència es fa més ràpida, àgil i eficaç gràcies a l’afavoriment dels fluxos d’informació entre advocats, fiscalies i jutjats”, afegeix Benabarre, qui recorda que des del passat 1 de gener ha entrat en vigor una potent eina coneguda com LEXNET, un entramat electrònic de comunicació que ha fomentat la participació entre el col·lectiu. Sense oblidar la dinamització de les bases de dades i el major aprofitament de les mateixes.

El contacte habitual de les Mútues Col·laboradores de la Seguretat Social amb la jurisprudència sempre ha estat amb índexs publicats en toms de paper, “amb cerques pràcticament artesanals”. No obstant això, en aquests moments, els cercadors de jurisprudència i informació jurídica ja utilitzen conceptes d’intel·ligència artificial com qualsevol altre cercador d’internet. “Això planteja nous reptes per l’abundant informació de la qual es disposa i ha de ser seleccionada adequadament”.

D’altra banda, els ponents van examinar les últimes novetats legals que afecten en l’àmbit d’actuació de les Mútues Col·laboradores amb la Seguretat Social, especialment en matèria de contractació pública i de les prestacions del sistema de la Seguretat Social. També es va tractar la nova llei de procediment administratiu i la transformació de les relacions amb l’Administració. Així mateix, es van realitzar dos tallers pràctics: el primer sobre el citat LEXNET i altre sobre les eines que ofereixen les bases de dades jurídiques.

Aquestes jornades celebraran l’any que ve el cinquè aniversari i seran el seu moment de consagració, va emfatitzar el director gerent d’Activa Mútua, Miquel Àngel Puig, qui va destacar el prestigi que ja compten entre el col·lectiu d’advocats, graduats socials i entre les empreses mutualistes. Per tant, va avançar, les cinquenes jornades gaudiran d’una posada en escena més grandiloqüent i una organització i muntatge propi del seu prestigi.

El director gerent va ressaltar l’aposta d’Activa Mútua per eines de base jurídica com per l’exemple el nou Portal de Prestacions. Estratègies que cobren un major sentit si es té en compte el fet que el volum de les queixes ha anat in crescendo en els últims anys, un fenomen relacionat amb l’augment del nivell d’exigència de l’usuari i al que evidentment la mútua ha d’estar l’altura d’aquestes expectatives, entre altres, amb la potenciació del servei jurídic de l’entitat i la proliferació d’esdeveniments com les jornades d’assessoria jurídica.

Conferències que s’anteposen al pols de l’actualitat i que ensenyen a mutualistes i especialistes les interpretacions que fa el Tribunal Suprem en casos de nou tall com l’accident in itinere, l’accident en missió o la malaltia professional. O introdueixen en l’aplicació de noves prestacions com la del risc durant l’embaràs, nens amb malaltia greu i temes importants per a les empreses com per exemple, la gestió de l’absentisme. Aquí, el director de Prestacions i Assessoria Jurídica de Prestacions, Ferran Pellisé, va recordar el desenvolupament del programa d’Activa Mútua denominat Aplica que pretén dotar a les empreses d’uns instruments que facilitin un menor absentisme en les plantilles gràcies a equips humans motivats i incardinats a uns objectius com per exemple un pla estratègic.

Aquestes jornades són el reflex de l’existència en Activa Mútua d’un departament jurídic intern i potent amb professionals especialitzats. Un equip compost per 15 especialistes àvids de coneixements amb vocació de projecció cap a la societat en general.

pDSC_9693pDSC_9968pDSC_9715pDSC_9795pDSC_9886pDSC_9766pDSC_9836pDSC_9918pDSC_0042pDSC_0067pDSC_0118