Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR la política de cookies

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

categories: Prestaciones

Gairebé 31.000 afiliats menys a la Seguretat Social i 900.000 treballadors amb Erte, al febrer

Gairebé 31.000 afiliats menys a la Seguretat Social i 900.000 treballadors amb Erte, al febrer
04 mar

Gairebé 31.000 afiliats menys a la Seguretat Social i 900.000 treballadors amb Erte, al febrer

Els sectors econòmics que “prenen alè” són indústria, construcció i agricultura. La segona i tercera onada no impacten tant en l’economia, per això els Erto descendeixen un 75%

El nombre mitjà d’afiliats a la Seguretat Social, en termes desestacionalitzats, ha estat de 19.074.871 persones al febrer, 30.211 treballadors menys que el mes anterior.

S’han recuperat 713.461 afiliats des de maig del 2020, moment de major impacte de la pandèmia en el mercat laboral, és a dir, el 64% de l’ocupació destruïda entre febrer i llavors.

Per activitats econòmiques, l’ocupació amb ajust estacional es va incrementar especialment en l’últim mes en agricultura, ramaderia i pesca, amb 16.405 ocupats més, i en construcció (724) i indústria (478). Va descendir en serveis, amb 49.170 afiliats menys.

El règim d’autònoms, per part seva, va aconseguir els 3.262.255 afiliats de mitja, 5.515 més que el mes anterior (0,17%).

Van sumar afiliats dotze comunitats autònomes: Múrcia (1,07%), Catalunya (0,37%), Madrid (0,36%), Illes Balears (0,27%), Aragó (0,25%), Navarra (0,24%), Galícia (0,17%), Astúries (0,09%), Cantàbria (0,08%), Castella i Lleó (0,07%), País Basc (0,09) i La Rioja (0,05%).

D’altra banda, van restar treballadors: Comunitat Valenciana (-0,57%), Andalusia (-0,12%), Canàries (-0,12%), Castella-la Manxa (-0,10%) i Extremadura (-0,10%).

Xifres estables

En aquest mateix període, hi havia 899.383 persones protegides per Erto, segons dades provisionals recollides per la Seguretat Social. Aquestes xifres es mantenen més o menys estables des del mes de setembre, la qual cosa indica que la segona i tercera onada de la pandèmia han tingut un efecte més feble que la primera en aquest sentit.

Respecte al moment més agut de la crisi, a l’abril del 2020, s’ha produït un descens de 2,7 milions de persones, segons data d’alta, i de 2,5 milions, segons data de notificació. En tots dos casos, suposen un descens del 75% respecte al moment més agut de la pandèmia de la Covid-19.

En concret, cinc activitats tenen a més del 40% dels seus afiliats en Erto i sumen gairebé mig milió de persones, és a dir, concentren prop del 60% de les persones protegides per aquests instruments. Les cinc activitats corresponen als sectors ultraprotegits, per tant, tenen importants exoneracions en les seves cotitzacions a la Seguretat Social fins al 31 de maig.

En concret, serveis d’allotjament, amb 119.389 persones, el 63% dels seus afiliats, és el sector amb major percentatge de treballadors en Erto. Li segueix agències de viatges, amb un 57% dels seus afiliats sota aquest instrument de protecció. Activitats de jocs d’atzar, transport aeri, i serveis de menjars i begudes també tenen entre el 40 i el 50% dels seus treballadors protegits. D’ells, el primer i el tercer es van incorporar als sectors ultraprotegits pel RD 35/2020, aprovat al desembre de l’any passat dins de les mesures de suport a l’hostaleria. El sector de servei de menjars i begudes és quantitativament el que més persones en Erto concentra, amb 323.084 persones.

Contra l’encefalitis: higiene, profilaxi i repel·lent d’insectes

Contra l’encefalitis: higiene, profilaxi i repel·lent d’insectes
22 feb

Contra l’encefalitis: higiene, profilaxi i repel·lent d’insectes

En el Dia Mundial d’aquesta malaltia, advertir que la seva raresa no evita la seva proliferació.

Abans d’acomiadar aquesta jornada, no volem oblidar que avui és el Dia Mundial de l’Encefalitis, una rara malaltia, però no per això fútil, atès que cada any es detecten 600 nous casos tan sols a l’Estat. No suficient amb aixó, la Societat Espanyola de Neurologia alerta que poden produir-se molts més casos que no són diagnosticats o estar relacionats amb altra mena de malalties.

Recordi’s que l’encefalitis és una inflamació del cervell que es produeix per un virus i que pot afectar les estructures més pròximes al mateix, com són les meninges o la medul·la espinal. Habitualment, sol manifestar-se amb febre, convulsions (no en tots els casos), mal de cap i apatia.

Alguns dels virus més comuns que poden produir encefalitis són el de l’herpes (causa butllofes i es contagia per contacte sexual); arbovirus, transmesos per mosquits com el del riu Nil; la ràbia, que ocasiona el cas més greu d’encefalitis; la pòlio, l’hepatitis A i en menor mesura, el VIH.

Per a prevenir aquesta malaltia, segons l’OMS, convé rentar-se les mans amb freqüència, banyar-se diàriament; usar preservatius; programar-se les vacunes pertinents a l’edat de la persona i protegir-se de les picades de mosquits.

Activa Mútua, com a mútua col·laboradora de la Seguretat Social número 3, gestiona la prestació per incapacitat temporal, un subsidi diari que cobreix la pèrdua de rendes del treballador produïda per malaltia comuna o accident no laboral, malaltia professional o accident de treball i els períodes d’observació per malaltia professional.

Ajudem a les famílies amb fills malalts de càncer

Ajudem a les famílies amb fills malalts de càncer
15 feb

Ajudem a les famílies amb fills malalts de càncer

En el “Dia Internacional del Nen amb Càncer”, actuem contra una malaltia que lamentablement, afecta a cada vegada més petits

Avui, “Dia Internacional del Nen amb Càncer”, des d’Activa Mútua emfatitzem que -com a mútua col·laboradora de la Seguretat Social número 3- oferim tot el nostre suport a aquelles famílies que afronten el repte de comptar amb un dels seus membres més petits, malalt per càncer.

Amb l’objectiu de compensar les pèrdues d’ingressos que sofreixen aquestes famílies, ja que els pares han de reduir les seves jornades laborals per a cuidar dels seus fills malalts durant el temps d’hospitalització i/o tractament continuat de la malaltia, Activa Mútua gestiona una prestació denominada “cura de menors afectats per càncer o altres malalties greus”.

Aquesta ajuda, es destina a aquells pares amb fills o menors acollits al seu càrrec, que comptin amb menys de 18 anys, pateixin càncer o altra malaltia greu que requereixi ingrés hospitalari de llarga durada i a més, precisin de cura directa, continuada i permanent per part dels seus progenitors, adoptants o acollidors.

Els progenitors hauran de veure’s obligats a reduir la seva jornada de feina en almenys un 50% de la seva durada. El subsidi es reconeixerà en proporció al percentatge de reducció que experimenti la jornada de treball que compleixin els treballadors.

L’ajuda es concedirà per un període inicial d’1 mes, prorrogable per períodes de 2 mesos quan existeixi la necessitat d’una cura directa, continua i permanent del menor.

La prestació consisteix en un subsidi de concessió diària, equivalent al 100% de la base reguladora que estigui establerta per a la prestació d’incapacitat temporal derivada de contingències professionals o comuns.

Els treballadors autònoms també tenen dret a aquesta prestació, amb els mateixos termes i condicions que en el règim general.

Epidèmia

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el càncer infantil pot categoritzar-se “d’epidèmia” a causa de l’alt percentatge de nens malalts a tot el planeta. El càncer més concorregut és la leucèmia, seguit per afeccions en el sistema nerviós central o limfomes que ataquen als ganglis limfàtics.

Avanços

Afortunadament, i gràcies als avanços de la ciència, molts d’aquests nens que són diagnosticats a temps, aconsegueixen sobreviure. Segons els especialistes, els nens tenen l’avantatge de curar-se molt més ràpid a causa de la seva joventut, el seu sistema immunològic i el seu procés de creixement. De totes maneres, bé és cert, que encara es necessita invertir més en programes de recerca perquè la ciència aconsegueixi trobar la causa d’aquest patiment.

Des d’Activa Mútua, lloem el coratge i tenacitat de tots aquests petits pacients que no es rendeixen i lluiten per a continuar gaudint de la vida, al costat dels seus familiars i amics.

Som-hi, valents!

L’absentisme laboral de les persones amb epilèpsia és inferior al de la població en general

L’absentisme laboral de les persones amb epilèpsia és inferior al de la població en general
08 feb

L’absentisme laboral de les persones amb epilèpsia és inferior al de la població en general

Solidaritat, davant un col·lectiu de 400.000 pacients a l’Estat, al dia internacional d’aquesta malaltia.

Des d’Activa Mútua alertem que una persona amb epilèpsia no pot ser discriminada laboralment per patir aquesta malaltia. El 70-80% d’aquests pacients poden desenvolupar un treball de manera totalment normalitzada. Però, malgrat això, segons associacions de malalts consultades, aquestes persones tenen grans dificultats per a trobar una ocupació estable si transcendeix la seva condició. De fet, l’atur en aquest col·lectiu és desproporcionadament alt: dues o tres vegades per sobre de la població en general i més elevat que en persones amb altres discapacitats. Segons les mateixes fonts, l’absentisme laboral de les persones amb epilèpsia és inferior al d’altres malalties cròniques o fins i tot menor que el de la població en general.

Activa Mútua recolza avui el Dia Internacional de l’Epilèpsia, una malaltia que segueix necessitada de la màxima atenció, tant pel volum ascendent de pacients, com la necessitat d’un diagnòstic i tractament primerenc i correcte que minimitzi al màxim les contrarietats dels malalts.

Molt per avançar

El nombre de pacients amb discapacitat per epilèpsia en edat activa és de més de 26.000 persones. Per tant, si l’epilèpsia origina situació d’incapacitat permanent en el treballador, Activa Mútua –com a col·laboradora número 3 de la Seguretat Social- gestiona prestacions econòmiques que tractan de cobrir la pèrdua d’ingressos que sofreix un treballador quan per malaltia o accident veu reduïda o anul·lada la seva capacitat laboral. De tal forma, els graus d’incapacitat poden ser permanent parcial, permanent total, permanent absoluta o gran invalidesa.

Segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), a l’Estat pateixen epilèpsia de l’ordre de 400.000 persones; no suficient, unes 600.000 patiran algun episodi al llarg de la seva vida.

65 milions de pacients en el món

Segons l’OMS, a Europa, l’epilèpsia afligeix a 6 milions de persones. A més, 15 milions de ciutadans del vell continent podrien manifestar-la en algun moment de la seva existència. En el món, la suporten 65 milions de persones.

L’epilèpsia és una malaltia neurològica que presenta crisis recurrents que ocasionen moltes manifestacions, entre elles, pèrdues de coneixement, convulsions…

Al 70% dels pacients, la malaltia el perjudica bastant la seva qualitat de vida. Aquesta constatació està relacionada amb diversos factors. Errors en el diagnòstic -que poden prolongar-se fins a 10 anys en el temps fins a donar amb la causa-; ineficàcia de la farmacopea en el 25% dels malalts o que només un terç dels hospitals disposi d’especialitat en epilèpsia i la majoria estiguin situats a Catalunya o Madrid. Després de l’ictus, l’epilèpsia és la segona causa d’atenció als serveis d’urgències hospitalaris, així que amb més motiu per dotar a aquests centres d’especialistes.

Tota una amalgama que empitjora els símptomes de les persones amb epilèpsia amb: depressió, dèficit d’atenció, inadequat consum de medicaments, morbiditat, mortalitat… Sense oblidar als nens: fracàs escolar, trastorn d’aprenentatge, alteracions de conducta…

Les ajudes per als autònoms s’estenen fins al 31 de maig

27 gen

Les ajudes per als autònoms s’estenen fins al 31 de maig

El Consell de Ministres ha aprovat un Reial decret llei de reforç i consolidació de mesures socials en defensa de l’ocupació que inclou la pròrroga des de l’1 de febrer fins al 31 de maig de les prestacions posades en marxa per a pal·liar la situació dels treballadors autònoms a conseqüència de la pandèmia de la COVID 19.

L’RDL recull l’acord subscrit pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions amb les principals associacions d’autònoms pel qual s’estenen les ajudes fins a finals de maig.

L’esquema d’aquestes ajudes també inclou exoneracions en les quotes a la Seguretat Social i queda així:

La prestació per suspensió d’activitat està dirigida a aquells treballadors autònoms que vegin suspesa tota la seva activitat a conseqüència d’una resolució de les autoritats administratives competents per a la contenció de la pandèmia de la COVID 19. La seva quantia és del 50% de la base mínima de cotització i s’incrementarà un 20% si l’autònom és membre d’una família nombrosa. A més, queda exonerat de pagar les quotes a la Seguretat Social, encara que aquest període comptarà com cotitzat. La prestació és compatible amb ingressos per compte aliena fins 1,25 vegades el SMI. El benefici mínim estimat és de 760 euros.

Requisit de facturació

Així mateix es prorroga la prestació compatible amb l’activitat i es modifica el requisit de facturació. La podran sol·licitar aquells treballadors els ingressos dels quals en el primer semestre de 2021 caiguin el 50% (abans era el 75%) respecte al segon semestre de 2019. L’import d’aquesta prestació és el que correspongui per la seva base de cotització.

Es manté la prestació extraordinària per baixos ingressos per als qui no compleixin els requisits per a accedir a les anteriors prestacions. Es destina a aquells treballadors autònoms que sofreixin una caiguda d’ingressos i que en el primer semestre de 2021 no superin els 6.650 euros. La quantia és del 50% de la base mínima i és
compatible amb ingressos per compte aliena de 1,25 vegades el SMI.

També es prorroga, adaptant el període de referència, la prestació per a autònoms de temporada, que és del 70% de la base mínima i requereix no tenir ingressos superiors a 6.650 euros en el primer semestre de 2021.

Una altra de les novetats acordades és la suspensió de la pujada dels tipus de contingències professionals i de cessament (del 0,3%), previst en el Reial decret llei 28/2018, durant aquest període.

Les mútues van gestionar 2 milions de prestacions per als autònoms que van cessar la seva activitat el 2020

22 gen

Les mútues van gestionar 2 milions de prestacions per als autònoms que van cessar la seva activitat el 2020

El 92% de les sol·licituds que van ser aprovades, van concedir ajudes per valor de 5.000 milions d’euros

A partir del 14 de març i a conseqüència de l’estat d’alarma que es va decretar a causa de la dramàtica crisi sanitària provocada pel nou coronavirus Covid-19, van ser aprovats una sèrie de decrets que tenien per objecte alleujar la complicada situació econòmica d’una gran majoria de treballadors autònoms. D’aquesta iniciativa, es van desprendre prestacions extraordinàries com la del cessament d’activitat i per baixada d’ingressos dels treballadors autònoms.

En finalitzar 2020, segons l’Associació de Mútues d’Accidents de Treball (Amat), les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social van rebre i tramitat un total de 2.153.481 sol·licituds. El 92% -detalla Amat- va obtenir un “reconeixement favorable”, en concret, 1.989.009 de les diferents prestacions extraordinàries que van entrar en vigor.

Puntualitat

L’import total d’aquestes prestacions, que les mútues van abonar puntualment en tots i cadascun dels terminis, va aconseguir els 4.932.416.531 d’euros.

Amat destaca que l’abonament puntual d’aquestes prestacions ha estat possible gràcies a la “professionalitat i a l’extraordinària tasca dels equips de les mútues” que van assumir aquesta responsabilitat i la van dur a terme amb la “màxima eficàcia, organització, procediment i introducció d’altes tecnologies”, d’acord amb la gestió aplicada a l’esfera privada.

En tot moment, les mútues s’han coordinat amb la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social.

Els autònoms més afectats o que van necessitar més ajudes, segons es miri, van ser els de les comunitats d’Andalusia, Catalunya, Madrid i València.

Activa Mútua centralitza a Amposta la seva activitat al Montsià

Activa Mútua centralitza a Amposta la seva activitat al Montsià
09 gen

Activa Mútua centralitza a Amposta la seva activitat al Montsià

Amb la finalitat de millorar el servei a les nostres empreses mutualistes i població protegida, amb data 8 d’abril de 2020, es procedirà a centralitzar tota l’activitat assistencial de la comarca del Montsià al centre d’Amposta situat a la Avgda. Josep Tarradellas, n. 133 i des d’aquí atenderem encantats i millor als nostres mutualistes de la delegació d’Ulldecona.

Un dels principis d’actuació de la mútua és donar una atenció de proximitat garantint uns elevats estàndards de qualitat i eficiència. Forma part del nostre objectiu i això ens compromet a treballar en una millora contínua dels nostres serveis.

Per això, hem unificat tots els nostres recursos a Amposta, a l’Avgda. Josep Tarradellas n. 133, amb la finalitat de centralitzar i optimitzar l’atenció sanitària i la gestió de les prestacions de la Seguretat Social ofertes als treballadors, i millorant en agilitat i eficiència.

Activa Mútua enforteix el centre assistencial de Reus

Activa Mútua enforteix el centre assistencial de Reus
08 gen

Activa Mútua enforteix el centre assistencial de Reus

L’entitat redirigeix recursos a aquesta delegació

Activa Mútua, mútua col·laboradora amb la Seguretat Social número 3, ha començat 2020 potenciant i impulsant la que és una de les delegacions més importants de la seva xarxa estatal: la de Reus (Baix Camp), emplaçada al carrer del Roser n. 107.

L’objectiu d’aquesta estratègia és transmetre la màxima qualitat al catàleg de la Seguretat Social i promoure la salut laboral i millorar la gestió de les prestacions durant els períodes de baixa laboral a una zona: Reus i comarca, on conflueix un nodrit nombre d’empreses protegides per Activa Mútua: més de 3.200 empreses amb un contingent de gairebé 30.000 treballadors adherits; gairebé 5.000 d’ells, autònoms.

Amb aquest propòsit, tant des de la direcció territorial de Catalunya, la direcció d’aquesta sucursal, com la directiva del centre mèdic i assistencial aquí operatiu s’aposta per una millora de la gestió, redirigint tots els recursos sanitaris a una única delegació. La intenció és transmetre competitivitat, eficiència i resolució a les empreses protegides de la zona.

De fet, amb aquest mateix propòsit de potenciació i millora, també s’ha procedit al trasllat al carrer de Roser de l’equip mèdic i sanitari que fins avui oferia les seves funcions al centre assistencial de la seu territorial de Reus-Tecnoparc.

A la delegació de Reus al carrer de Roser treballen 41 professionals, dels quals 26 són personal sanitari.

Aquesta nova configuració permet que la funcionalitat i assistència sigui més folgada i espaiosa, amb la instauració d’un horari més ampli per a l’atenció dels mutualistes: de 8 a 19.30 hores.

Nou catàleg de prestacions complementàries d’assistència social

Nou catàleg de prestacions complementàries d’assistència social
17 des

Nou catàleg de prestacions complementàries d’assistència social

En vigor l’1 de gener de 2020, li correspon la seva concessió a les mútues

El passat 13 de desembre, el Boletín Oficial del Estado (BOE) publicava una resolució perquè des de les mútues col·laboradores de la Seguretat Social s’ofereixi un nou catàleg de prestacions complementàries d’assistència social en casos d’accidents de treball (AT) o malaltia professional (MP) a l’empara de l’article 96.1.b del text refós de la llei general de la Seguretat Social. Això, en funció de la disponibilitat pressupostària d’aquestes entitats.

En vigor des de l’1 de gener de 2020, s’estableix que els expedients iniciats i no resolts amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta resolució, s’adaptaran a les previsions contemplades en elles.

Les noves prestacions complementàries són:

–              Rehabilitació i recuperació: Ajudes per a despeses d’ingrés en centres sociosanitaris o residencials; despeses per ingrés d’un treballador en un centre hospitalari; pròtesi o ajudes tècniques no reglades i per a tractaments mèdics o teràpies no reglades.

–              Reorientació professional i adaptació del lloc de treball: formació professional i inserció sociolaboral o adaptació del local on el treballador autònom desenvolupa la seva activitat.

–              Adaptació dels mitjans essencials per al desenvolupament de les activitats bàsiques de la vida diària: eliminació de barreres en habitatge habitual, adquisició d’habitatge habitual adaptat, adaptació de vehicle, suport domiciliari per al desenvolupament d’activitats bàsiques de la vida diària, accés a les noves tecnologies de la informació i comunicació.

–              Altres prestacions: complement a l’auxili per defunció, formació en la cura de persones en situació de gran invalidesa, manteniment de la possessió o gaudi de l’habitatge habitual o altres prestacions a favor del treballador que hagi sofert un accident de treball o malaltia professional i es trobi especialment estat o situació de necessitat.

Podran beneficiar-se d’aquestes prestacions complementàries:

–              La persona treballadora, pels danys soferts com a conseqüència d’un AT o d’una MP, encara amb posterioritat a la pèrdua de l’ocupació, sempre que quedi acreditat amb el corresponent informe mèdic que és conseqüència directa de l’AT o de la MP.

–              El cònjuge o la parella de fet del treballador fins i tot en els casos en els quals no tingui drets successoris del treballador mort i els fills del treballador accidentat. En tots dos supòsits, hauran de constituir una unitat de convivència amb el treballador.

–              Mancant els anteriors, els néts i, mancant aquests, els pares. En tots dos supòsits hauran de constituir una unitat de convivència amb el treballador.

–              Podrà ser beneficiari de la prestació d’auxili per defunció, qualsevol familiar, cònjuge o parella de fet que tingui la condició de drethavent i hagi sufragat les despeses del decés.

Nou organigrama i estabilitat

Nou organigrama i estabilitat
02 des

Nou organigrama i estabilitat

La nova gestió d’Activa Mútua optimitza recursos i infundeix confiança a la Seguretat Social i a les empreses mutualistes

Activa Mútua ha començat una nova etapa que ja comença a donar els seus fruits: la confiança de la Seguretat Social i la de les seves 68.000 empreses mutualistes de tota Espanya.

El nou director gerent, Miguel Ángel Díaz Peña, promotor d’aquesta nova era, ha reorganitzat profundament la gestió de l’entitat mitjançant la plasmació d’un nou organigrama. Un equip compost per professionals altament qualificats que han remodelat l’estructura, simplificat i optimitzat les gestions, redefinit les tasques i, màximament i prioritari: minimitzat els costos.

Perquè independentment del que en l’anterior etapa directiva suposadament es podia «distreure o malgastar», la gestió econòmica «era un autèntic balafiament amb la concessió de contractes amb summa facilitat o despeses supèrflues amb diners de la Seguretat Social», adverteix *Diaz, per citar alguns exemples.

Per tant, en aquests moments, la gestió econòmica «està sent l’adequada» i conforme als paràmetres que exigeix la gestió dels recursos públics.

D’altra banda, Activa Mútua ha aplicat una nova gestió territorial que garanteix in situ, l’oferiment d’un servei àgil, pròxim, resolutiu i adaptat a les peculiaritats concretes de cada zona.

Detallar que aquesta entitat col·laboradora amb la Seguretat Social disposa de 75 delegacions repartides de llarg a llarg a l’Estat, a més de 33 centres assistencials i dos hospitals (un propi a Tarragona i un altre mancomunat a València) que la converteixen en una perfecta interlocutora de les seves empreses mutualistes davant la Seguretat Social per a garantir la salut laboral dels treballadors en situació de baixa laboral, així com la gestió de les prestacions oficials.

Tant és que Activa Mútua ofereix la màxima qualitat assistencial, que l’entitat acaba de signar un conveni amb una altra mútua col·laboradora amb la Seguretat Social: Mútua Universal, pel qual es derivaran a Clínica Activa Mútua de Tarragona tots aquells pacients d’aquesta zona que necessitin una intervenció quirúrgica o ser assistits d’urgències en horari nocturn. Com a conseqüència d’això, aquesta institució sanitària augura un increment d’unes 150 intervencions quirúrgiques més a l’any.

Aquest consens no acaba aquí i pròximament es procedirà de manera semblant amb més mútues col·laboradores de la Seguretat Social.

En tot aquest context, Díaz vol traslladar un missatge de tranquil·litat a la plantilla d’Activa Mútua, integrada per més de 800 professionals. «Les gestions que s’estan duent a terme en Activa Mútua són per a retornar a l’excel·lència i a la professionalitat, garants perquè Activa Mútua continuï col·laborant amb la Seguretat Social i assistint a les seves empreses mutualistes i a treballadors adherits».

El nou director gerent desmenteix que la seva incorporació es degui a una suposada intervenció de la Seguretat Social davant la situació anòmala provocada per la direcció anterior. «La meva contractació està proposada de manera unànime per la Junta Directiva de la mútua i no respon a cap altra intenció», remarca Díaz, «sino a la de rescatar a la mútua d’una delicada situació que ha provocat l’acomiadament sense indemnització de l’anterior director gerent i el cessament del president d’aquest moment».

Tot això derivat d’unes actuacions de la Inspecció de Treball «molt ben documentades», una acta d’infracció «molt sòlida i detallada» on es desprèn una sanció de gairebé un milió d’euros.

A més, a part d’aquesta multa, el Secretari d’Estat de la Seguretat Social, Octavio Granado, reclama altres 1,3 milions d’euros com a resultat de les despeses indegudes assenyalades. I no suficient, el Tribunal de Comptes també ha admès que reclamarà el retorn de més diners, fet que podria venir a sumar-se al ja imposat.

Per tant, a causa de l’estat en el qual han deixat a Activa Mútua, s’ha necessitat l’assistència d’un reconegut especialista com Miguel Ángel Díaz Peña, qui fora Director General d’Ordenació de la Seguretat Social en l’etapa de José Luis Rodríguez Zapatero, com a president del Govern.

Díaz no oblida que l’actuació presuntament delictiva d’alguns gestors de la mútua aflora el 2017, però ja existien antecedents el 2015 quan es produeix l’entrada de la Guàrdia Civil en les instal·lacions d’Activa Mútua i es procedeix a la detenció del director gerent del moment per la seva presumpta connexió amb el cas Innova. Tot això com a resultat de les conclusions a les quals arriba la Fiscalia i la Guàrdia Civil on aparentment s’aproven una sèrie de delictes en els quals l’anterior director gerent també està investigat per possibles delictes societaris, falsedat documental, delictes contra l’administració pública i blanqueig de capitals. En el cas Innova i malgrat les sol·licituds de sobreseïment, la Fiscalia ha sol·licitat l’ampliació de 18 mesos per la «especial dificultat de la causa».

PEU DE FOTO: Miquel Ángel Díaz Peña, director gerent d’Activa Mútua.