Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR la política de cookies

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

categories: presupuesto

Gairebé 31.000 afiliats menys a la Seguretat Social i 900.000 treballadors amb Erte, al febrer

Gairebé 31.000 afiliats menys a la Seguretat Social i 900.000 treballadors amb Erte, al febrer
04 mar

Gairebé 31.000 afiliats menys a la Seguretat Social i 900.000 treballadors amb Erte, al febrer

Els sectors econòmics que “prenen alè” són indústria, construcció i agricultura. La segona i tercera onada no impacten tant en l’economia, per això els Erto descendeixen un 75%

El nombre mitjà d’afiliats a la Seguretat Social, en termes desestacionalitzats, ha estat de 19.074.871 persones al febrer, 30.211 treballadors menys que el mes anterior.

S’han recuperat 713.461 afiliats des de maig del 2020, moment de major impacte de la pandèmia en el mercat laboral, és a dir, el 64% de l’ocupació destruïda entre febrer i llavors.

Per activitats econòmiques, l’ocupació amb ajust estacional es va incrementar especialment en l’últim mes en agricultura, ramaderia i pesca, amb 16.405 ocupats més, i en construcció (724) i indústria (478). Va descendir en serveis, amb 49.170 afiliats menys.

El règim d’autònoms, per part seva, va aconseguir els 3.262.255 afiliats de mitja, 5.515 més que el mes anterior (0,17%).

Van sumar afiliats dotze comunitats autònomes: Múrcia (1,07%), Catalunya (0,37%), Madrid (0,36%), Illes Balears (0,27%), Aragó (0,25%), Navarra (0,24%), Galícia (0,17%), Astúries (0,09%), Cantàbria (0,08%), Castella i Lleó (0,07%), País Basc (0,09) i La Rioja (0,05%).

D’altra banda, van restar treballadors: Comunitat Valenciana (-0,57%), Andalusia (-0,12%), Canàries (-0,12%), Castella-la Manxa (-0,10%) i Extremadura (-0,10%).

Xifres estables

En aquest mateix període, hi havia 899.383 persones protegides per Erto, segons dades provisionals recollides per la Seguretat Social. Aquestes xifres es mantenen més o menys estables des del mes de setembre, la qual cosa indica que la segona i tercera onada de la pandèmia han tingut un efecte més feble que la primera en aquest sentit.

Respecte al moment més agut de la crisi, a l’abril del 2020, s’ha produït un descens de 2,7 milions de persones, segons data d’alta, i de 2,5 milions, segons data de notificació. En tots dos casos, suposen un descens del 75% respecte al moment més agut de la pandèmia de la Covid-19.

En concret, cinc activitats tenen a més del 40% dels seus afiliats en Erto i sumen gairebé mig milió de persones, és a dir, concentren prop del 60% de les persones protegides per aquests instruments. Les cinc activitats corresponen als sectors ultraprotegits, per tant, tenen importants exoneracions en les seves cotitzacions a la Seguretat Social fins al 31 de maig.

En concret, serveis d’allotjament, amb 119.389 persones, el 63% dels seus afiliats, és el sector amb major percentatge de treballadors en Erto. Li segueix agències de viatges, amb un 57% dels seus afiliats sota aquest instrument de protecció. Activitats de jocs d’atzar, transport aeri, i serveis de menjars i begudes també tenen entre el 40 i el 50% dels seus treballadors protegits. D’ells, el primer i el tercer es van incorporar als sectors ultraprotegits pel RD 35/2020, aprovat al desembre de l’any passat dins de les mesures de suport a l’hostaleria. El sector de servei de menjars i begudes és quantitativament el que més persones en Erto concentra, amb 323.084 persones.

El creixement d’Activa Mútua es consolida amb l’estalvi

El creixement d’Activa Mútua es consolida amb l’estalvi
13 nov

El creixement d’Activa Mútua es consolida amb l’estalvi

La direcció celebra a Lleida una segona trobada amb els treballadors, per a analitzar la situació actual i albirar les mesures a emprendre

«La recuperació, el desenvolupament i l’enfortiment d’Activa Mútua es plasmaran gradualment mitjançant l’estalvi i el control de despeses innecessàries», van preponderar recentment els subdirectors, Lidia Mur de Prestacions i el Dr. Joan Rovirosa d’Assistencial.

De tal forma, a Lleida per exemple, s’ha paralitzat l’obertura d’un centre assistencial de dubtosa utilitat a un polígon industrial. O a Tarragona, d’antuvi es tancaran 5 petits centres assistencials amb resultats insatisfactoris o la paralització d’una aplicació informàtica que suposarà a la mútua un estalvi d’entre 1,5-2 milions d’euros.

De fet, amb anterioritat al cop de timó conferit en la gestió d’Activa Mútua, tres quartes parts de la despesa procedia de l’estructura central i això era «inconcebible». En una entitat de serveis assistencials, el 75% del dispendi ha de procedir realment del personal que proporciona el servei.

Recentment, la direcció d’Activa Mútua va celebrar a Lleida la seva segona trobada amb els treballadors per a explicar de manera detallada la situació de la mútua després ja de 8 mesos quan va estar a punt de ser intervinguda per gestió indeguda de recursos públics.

En aquesta ocasió, no va presidir la trobada el director gerent, Miguel Ángel Díaz Peña perquè encapçalessin l’acte dos dels subdirectors de la mútua: Lidia Mur de Prestacions i el Dr. Joan Rovirosa d’Assistencial. L’acte va comptar amb el suport logístic del director de la delegació de Lleida, Santi Figueras.

En representació dels treballadors adscrits a aquesta seu territorial de la mútua i triats a l’atzar, van estar presents: Albert Calderó, d’assessoria jurídica de serveis generals; Laia Carulla de prestacions; Alba Codina, infermera d’ITCC i supervisora a la zona centre-nord; Cristina Esquerda d’atenció al mutualista; Noemí Giró de prestacions; Ana Lapera, infermera assistencial; Lidia Muñoz, cap del departament financer; Sonia Rodríguez de prestacions i David Sabin, fisioterapeuta.

Inquietuds

Estrès, incertesa, desorientació, desmotivació, precipitació, desorganització, incapacitació, indefensió… van ser les inquietuds traslladades pels treballadors al llarg del debat, a conseqüència de les experiències que s’estan vivint en aquesta etapa de transició de la mútua fins a la plasmació total d’una nova i efectiva gestió d’acord amb els paràmetres de la Seguretat Social.

En aquest sentit, els subdirectors van recomanar paciència als treballadors i van verificar que «tot anirà encaixant progressivament». Van aconsellar a la plantilla ser «proactiva» perquè «ningú millor per a conèixer les necessitats de les feines i millorar-les», seguint, és clar, les línies jeràrquiques.

Van exhortar a la plantilla a donar «el màxim de si», a posar ordre, aplicar una política de control de la despesa i una gestió més eficient dels recursos per a arribar a bon port i «enfortir-nos com a mútua».

Els subdirectors van recalcar que s’havia aconseguit «un punt d’inflexió» i per això, estaven convençuts que es produirà un canvi de tendència en el curt termini. «L’interès de la majoria és que tot funcioni bé i lògicament, el control exhaustiu de la despesa és un paràmetre prioritari a causa de l’important problema econòmic regnant resultant de decisions passades no autoritzades i, en conseqüència, la devolució de molts diners a la Seguretat Social».

Aquesta és la situació que està llastrant aquest període intermedi, però ja sabem «què tenim què retornar, què podem gastar i estem a punt de començar a executar». «S’ha de revisar tot, des de les tarifes establertes amb els centres assistencials, les bases reguladores que paguem en prestacions, fins als salaris. Estem reduint dispendis i pagant encara la despesa compromesa, per això encara queden mesos de desajustos».

Els subdirectors van recordar la intervenció que va estar a punt d’ocórrer fa uns 8 mesos, però van vanagloriar la capacitat de la junta general de reaccionar a temps i de nomenar com a director gerent a Miguel Ángel Diaz Peña.

Fusió

Respecte als rumors de fusió amb una altra mútua, els subdirectors no van oblidar que el sector de les mútues ja està sumit en aquesta inèrcia des de fa força temps, això ja no ha de sorprendre a ningú i en qualsevol cas, existeix un pacte polític pel qual «no es regularan les plantilles de les mútues encara que es produeixin fusions». Sense prescindir del fet que el model de les mútues és molt més còmode i barat per al ministeri pel que dóna fe de la seva perdurabilitat en el temps. És més, «amb les integracions s’unificaran els salaris», una circumstància positiva per a Activa Mútua perquè en aquest sentit està «per sota de la mitjana del sector».

«Les fusions ja s’estan produint», van remarcar. De fet, a la Clínica Activa Mútua ja existeix un conveni amb Fremap, Fraternitat i Mútua Universal perquè aquí operin als seus malalts. «S’estan tancant molts acords», van destacar.

Respecte a l’entorn específic de Lleida, els subdirectors van recolzar que és una delegació que registra una bona dinàmica perquè se situa en la mitjana del sector mutualista i fins i tot, per damunt quant a resultats. Tant és així, que la previsió des del vessant assistencial és la de reforçar la seva posició amb un nou traumatòleg: el Dr. Vicente Agraz, qui també operarà a la Clínica Activa Mútua de Tarragona.

Els treballadors de Lleida també van sol·licitar un canvi de l’entorn físic del gimnàs i reformes a l’edifici per fallades estructurals.