Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR la política de cookies

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

categories: PRL

Prevenir l’hepatitis a la feina

Prevenir l’hepatitis a la feina
13 jul

Prevenir l’hepatitis a la feina

A l’Estat, aquesta infecció ocasiona 500 morts a l’any

En el Dia Mundial contra l’Hepatitis Vírica, des d’Activa Mútua coincidim amb el Ministeri de Sanitat, de la importància que té la vacunació de les persones treballadores per a prevenir l’hepatitis, entre altres malalties contagioses relacionades amb determinades activitats professionals.

Dels sectors que requereixen una prevenció específica davant l’hepatitis, segons el citat ministeri, destaquen:

  • El personal de centres d’educació infantil de 0 a 3 anys, ja que l’hepatitis A pot transmetre’s amb la manipulació i el canvi de bolquers de lactants, especialment quan el centre atén població infantil amb pares nascuts en països d’alta endèmia d’hepatitis A. El ministeri comenta que, segons un estudi seroepidemiològic, la majoria de les persones nascudes abans del 1960 són immunes a l’hepatitis A.
  • El personal d’institucions penitenciàries i centres d’immigrants. Degut -sempre segons aquesta administració- a les característiques de la població reclosa, la seva dinàmica de rotació, l’heterogeneïtat social, comportaments amb alt risc de contagi i la pròpia alta prevalença de transmissió de la malaltia. En persones no vacunades, es recomana l’administració de 3 dosi amb pauta de 0, 1 i 6 mesos contra l’hepatitis B.
  • Les persones que treballen a l’àmbit sanitari estan més exposades a malalties inmunoprevenibles i poden transmetre-les a les persones vulnerables amb les quals contacten. Per tant, per al ministeri, és convenient secundar les recomanacions de vacunació per a aquests professionals, inclosa la de l’hepatitis B i l’A, aquesta en segons quines situacions. La pauta de vacunació ha de ser completa, si no ha estat inoculada en el curt termini (3 dosi: 0, 1 i 6 mesos). I 2 dosi d’hepatitis A.
  • Els integrants de serveis públics essencials, sobretot els d’emergències, forces i cossos de seguretat de l’Estat estan exposats a contreure malalties prevenibles per vacunació com l’hepatitis B i en alguns casos també l’hepatitis A. En cas de necessitar ambdues, es poden utilitzar vacunes combinades.
  • Els aplicadors de tatuatges o pírcings, més si es té en compte que a Europa, per exemple, més de 80 milions de persones tenen tatuatges. Estan constatats els riscos per a la salut, de tatuatges i pírcings per contaminació amb sang o fluids corporals de la persona amb l’instrumental utilitzat, si no es prenen mesures asèptiques efectives. Aquí existeix el risc de transmissió del virus de l’hepatitis B i C, entre altres. Per tant, el personal aplicador d’aquestes tècniques haurà d’estar vacunat, entre altres, contra l’hepatitis B amb 3 dosi (als 0, 1 i 6 mesos).

L’hepatitis vírica és una infecció que produeix una inflamació aguda en el fetge i per a prevenir-la o detectar-la, és important fer-se una revisió de l’organisme mitjançant una analítica de sang cada 6 mesos o un any.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) tan sols de la modalitat d’hepatitis B existeixen 250 milions de malalts a tot el món. A l’Estat, segons Sanitat, es diagnostiquen més de 300 casos a l’any d’hepatitis A, més de 400 de B i gairebé 1.500 de C. A més, esdevenen mig miler de defuncions per aquesta malaltia a l’any.

Ull amb la calor a la feina

Ull amb la calor a la feina
16 jun

Ull amb la calor a la feina

L’accidentalitat laboral augmenta un 20% durant els mesos més tòrrids

Ja és aquí la calor i si cal continuar treballant perquè no és moment encara de vacances, és necessari adoptar una sèrie de mesures preventives a l’àmbit laboral. El propòsit: minimitzar accidents de treball i malalties laborals en aquesta problemàtica època de l’any.

Segons fonts del Departament d’Epidemiologia i Bioestadística de l’Escola Nacional de Sanitat de l’Institut de Salut Carles III, les defuncions per cops de calor al conjunt de l’Estat espanyol són de l’ordre de 1.300 a l’any.

Davant l’escalfament global, les previsions són bastant alarmants, perquè la xifra de finats pot disparar-se, segons les citades fonts, als 12.000 i generar un cost supletori a la Seguretat Social d’uns 50.000 euros a l’any –manifesten-, si no es prenen les mesures preventives necessàries per a pal·liar la nova conjuntura que genera aquesta catàstrofe natural.

Ja avui, a l’àmbit laboral, la sinistralitat augmenta un 20% durant els mesos més calorosos de l’any, segons fonts de CC.OO.

Bona ocasió llavors, per a replantejar revisions mèdiques que detectin possibles patologies que s’agreugin amb esforços a altes temperatures. Descartades malalties o altres riscos de salut, convé que els responsables de l’empresa replantegin l’organització del treball per a moderar o evitar en la mesura del possible les activitats físiques en hores extremadament caloroses.

En paral·lel, cal tenir cautela perquè els treballadors a la intempèrie, sota condicions molt caloroses i amb comeses exigents, beguin suficients líquids per a compensar la pèrdua dels mateixos amb la secreció de suor.

No menys important és mantenir la pell sempre neta per a facilitar la transpiració, així com l’ús de gorres o barrets amb els quals protegir el cap del sol.

Hidratació

Davant condicions de feina complicades per la calor excessiva, l’organització laboral ha de permetre la realització periòdica de descansos breus per a afavorir la recuperació i la hidratació. En cas que la persona sofreixi trastorns lleus, tipus enrampades o esgotament, ha de suspendre l’activitat perquè no s’agreugin i esdevingui el tan temut cop de calor.

El cop de calor no és molt comú, però sí greu. En cas d’insolació prolongada, l’organisme és incapaç d’adaptar-se a l’augment de temperatura, els mecanismes de termoregulació són insuficients i es detenen. Davant aquest contratemps, és primordial que el cervell continuï rebent sang. Per a això, cal traslladar a l’afectat a un lloc fresc i ombrívol. Refrescar-li el cos amb compreses mullades, especialment en aquelles zones on concorren vasos sanguinis importants: coll, pit, axil·les, engonals… Si l’afectat està conscient cal oferir-li abundant aigua fresca i ventar-lo.

Si té convulsions, cal controlar els signes vitals, la via aèria i col·locar-ho en posició lateral. Tot seguit, procedir al trasllat immediat a un centre sanitari o avisar als serveis mèdics d’urgència.

Més informació: en aquest enllaç

Ser feliç per a tenir salut

Ser feliç per a tenir salut
16 jun

Ser feliç per a tenir salut

L’alegria s’aprèn per a estar content, sa i longeu

El 20 de juny és el Yellow Day o el dia més feliç de l’any. Així ho reflecteixen estadístiques com el World Happiness Report (WHR) (“Informe Anual de la Felicitat”), promogut per la Xarxa de Solucions de Desenvolupament Sostenible de l’Organització de les Nacions Unides (ONU).

Això de yellow (groc) és perquè segons la psicologia dels colors, aquest en concret es vincula amb felicitat, optimisme, positivisme, diversió, intel·ligència i creativitat.

Des d’una òptica macroeconòmica i sociològica, el WHR empra les següents variables per a establir un rànquing dels països més feliços. Aquests paràmetres són: Producte Interior Brut (PIB), ajudes per a la població, esperança de vida, llibertat, percepció de la generositat, índex de corrupció i qualitat de vida dels habitants.

Així doncs, els països que desborden més alegria són: Finlàndia, Dinamarca, Suïssa, Islàndia, Holanda, Noruega, Suècia, Luxemburg, Àustria i Nova Zelanda. Espanya hi és al lloc número 24, tenint en compte que entre el 2017 i 2019 hi era al 27, malgrat els rigors de la pandèmia i la forta crisi econòmic i sanitària que sacseja al país.

Però independentment de conjuntures, infraestructures, serveis… Com ser feliç?

Les regles

La Universitat d’Harvard (Cambridge, EUA) ofereix sis consells per a sentir-se “afortunat i content”. Perquè segons el parer d’aquesta magna institució, cal “aprendre a ser feliç”.

  • Perdonar-se els fracassos a un mateix, és més, felicitar-se per ells. A l’acceptar les emocions negatives, s’aconsegueix positivitat i alegria. Baixos nivells de perdó, retroalimenten depressió, ansietat i baixa autoestima.
  • Lo bo no es cosa feta, cal agrair-ho. Els esdeveniments no son fortuïts.
  • Fer esport. En caminar només 30 minuts al dia a pas ràpid o una hora de manera més relaxada, el cervell secreta endorfines i per tant, s’és feliç i minora el dolor.
  • Identificar què és veritablement important. “Qui molt abasta, poc estreny”, resa el dit popular. I no sols a la feina, també amb la família. Cal desconnectar i gaudir dels éssers estimats.
  • Meditar. Combat l’estrès i resisteix les trompejades, gràcies a la pau interior que comporta.
  • Resiliència. No tot és diner, la felicitat és un estat mental. Els depressius s’autoculpen dels seus fracassos i relacionen els èxits amb factors externs a ells. Tampoc és qüestió de “penjar-se medalles” constantment. No cal perdre la percepció que el fracàs és una oportunitat d’aprenentatge i adaptació. És la capacitat d’un individu per a enfrontar-se a circumstàncies adverses, condicions de vida difícils o situacions traumàtiques, recuperar-se i sortir enfortit.

Una altra universitat, la d’Utah (EUA) manifesta que les persones felices se senten bé amb si mateixes, tendeixen a cuidar-se més i a portar estils de vida saludables com fer exercici, menjar bé o dormir les hores necessàries. La felicitat incideix directament sobre el sistema cardiovascular i immunològic, en els nivells hormonals i inflamatoris i l’acceleració de la cicatrització de les ferides. Sent feliç s’és més sa i longeu.

En l’entorn laboral, els treballadors feliços estan més compromesos amb els projectes de l’empresa i la seva major implicació infon major productivitat a la companyia.

Per a plasmar aquesta circumstància, els directius han d’enarborar estendards com a formació, igualtat de gènere, organització laboral interna, conciliació familiar…

Apoderament

Segons Right Management, el 70% dels treballadors compromesos amb la seva feina, romandran mínim 5 anys més en la empresa.

No menys importants són els elements infraestructurals com l’aïllament acústic de les instal·lacions, el control de la temperatura ambient, la possibilitat de treballar amb llum natural, la correcta ventilació…

Des de l’òptica crematística, Frederick Irving Herzberg, eminent psicòleg especialista en gestió administrativa d’empreses i impulsor de la motivació i la higiene, reflexiona que el sou satisfà les necessitats del treballador a curt termini. Ràpidament, s’han d’aplicar noves formes de motivació. Per això, els plans de retribució haurien de ser el més flexibles i personalitzats, i incloure retribucions econòmiques fixes i variables, beneficis socials (segurs, assistència sanitària), recompenses professionals (formació, promoció, vacances…).

El 30% de la població és al·lèrgica

El 30% de la població és al·lèrgica
15 jun

El 30% de la població és al·lèrgica

La malaltia s’expandeix imparable pel deteriorament del medi ambient i l’excés d’higiene

El 20 de juny finalitza la Setmana Mundial de l’Al·lèrgia que promou l’Organització Mundial de l’Al·lèrgia amb la intenció d’alertar i alliçonar a les persones amb aquesta malaltia.

Consells molt significatius i a tenir en compte, a tenor del seu important progrés que tan sols a l’Estat afecta ja al 30% de la població, això és, a més de 14 milions de persones, segons assenyala la Societat Espanyola d’Alergologia i Immunologia Clínica (Seaic).

És més, el Centre Europeu per a la Recerca de les Al·lèrgies adverteix que ja avui, sofreixen la malaltia 1 de cada 2 europeus. I per si no fos suficient, el nombre de nens amb al·lèrgies augmenta un 2% cada any a l’Estat, ressalta la Societat Espanyola d’Immunologia Clínica, Alergologia i Asma Pediàtrica, des d’on s’assegura que en les pròximes dècades el percentatge d’infants amb al·lèrgies als països desenvolupats serà del 50%.

Deteriorament

Des de Seaic, apunten a més que les malalties al·lèrgiques causen un absentisme laboral mitjà de 14,5 dies a l’any degut a la afecció de la salut dels treballadors. De fet, la mateixa entitat comenta que l’augment d’aquestes patologies és fa més palesa a la població urbana. No sols pels al·lergògens aeris, sinó també pels aliments o medicaments.

La causa d’aquest augment, especifiquen des de l’Organització Mundial de l’Al·lèrgia, ha estat per l’escalfament global, la deterioració del medi ambient, unit a l’excés d’higiene de les persones que trastorna el sistema immunològic.

Les al·lèrgies són alteracions físiques que es produeixen en l’organisme dels éssers humans en reaccionar davant una substància estranya. Aquestes reaccions estan associades al sistema immunològic, el qual és l’encarregat de produir anticossos davant elements externs com a pols, fum, pol·len, pèls de mascotes, aliments, medicaments…

En general, quan una persona sofreix d’al·lèrgia presenta simptomatologies com a inflamació de les vies respiratòries, digestives, o dermatològiques. Les al·lèrgies s’han de tractar a temps per a evitar complicacions perilloses.

Anafilàxia

De fet, el lema de la campanya d’aquest any de l’Organització Mundial de l’Al·lèrgia és “Anafilàxia”, és a dir, reacció al·lèrgica greu que fins i tot pot causar la mort per dificultat per a respirar i empassar, erupció cutània, disminució de la pressió arterial, pols feble, tos persistent, nàusees vòmits, pèrdua del coneixement…

Com a prevenció, a part de mascareta, les vacunes són bastant eficaces perquè enforteixen el sistema immunològic. Eviti’s romandre molt de temps a l’aire lliure, viatjar amb el cotxe amb les finestretes tancades, no exposar-se a aires condicionats ni deixar les finestres de la llar obertes massa temps.

El 60% de les malalties al·lèrgiques afecten les vies respiratòries. Del total d’al·lèrgics, la Seaic delimita a 6 milions de persones les afectades amb rinitis al·lèrgica. Per cert, a 3 milions d’espanyols se’ls ha diagnosticat asma.

Els quadres al·lèrgics presenten una gran temporalitat, ja que s’agreugen a la primavera a causa de la germinació de les plantes i la propagació de pol·len per l’ambient. Encara que un altre element important a tenir en compte en les al·lèrgies és la humitat, entorn molt propici per als no menys perniciosos àcars, fongs o floridura.

L’exercici redueix en més d’un 20% la possibilitat de tenir càncer renal i augmenta un 15% les expectatives en les persones ja malaltes

L’exercici redueix en més d’un 20% la possibilitat de tenir càncer renal i augmenta un 15% les expectatives en les persones ja malaltes
15 jun

L’exercici redueix en més d’un 20% la possibilitat de tenir càncer renal i augmenta un 15% les expectatives en les persones ja malaltes

Es diagnostiquen 10.000 casos anuals. Moren 2.500 persones en aquest període

En el Dia Mundial del Càncer de Ronyó, 17 de juny, advertim –tal i com aconsella la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (Seom)- no fumar ni beure alcohol; en l’àmbit laboral, prevenir l’exposicions a productes químics tòxics com el cadmi, els asbestos o el petroli; controlar l’obesitat, la hipertensió; l’ús indiscriminat d’analgèsics com l’aspirina o la fenacetina, entre altres.

Alguns pacients amb insuficiència renal crònica i dialitzats, presenten quists renals que poden fer-se malignes.

També es detecta que un 5% pot ser d’índole hereditària.

Manifestacions

Grosso modo, els símptomes del càncer renal són: hematúria (sang en l’orina), dolor en el costat, anèmia, febre, pèrdua de pes…

Uns 10.000 nous diagnòstics d’adenocarcinoma renal es registren a l’Estat a l’any. El 3% del total de tumors malignes. Els homes, a partir dels 50 anys, sofreixen el doble de possibilitats d’emmalaltir que les dones.

Sembla demostrar-se que fer exercici o certa activitat física diària, redueix en més d’un 20% la possibilitat de contreure aquesta malaltia, segons manifesta la Coalició Internacional de Càncer Renal (IKCC) i fins i tot, incrementa un 15% l’expectativa de vida de les persones ja malaltes amb aquest tumor maligne. Una activitat física moderada amb efectes no tan sols a l’organisme, sinó també a lo psicològic i emocional com a córrer, caminar, pesos, pilates, ioga, estiraments…

A l’Estat moren a l’any unes 2.500 persones a causa del càncer renal.

Els tractaments inclouen, segons casos i gravetat: cirurgia (nefrectomia, embolització, crioablació, ablació per radiofreqüència…), radioteràpia, tractament sistèmic, quimioteràpia, immunoteràpia o teràpia dirigida amb fàrmacs diana, entre altres, segons la Seom.

Màxima prioritat al col·lectiu femení

Màxima prioritat al col·lectiu femení
27 mai

Màxima prioritat al col·lectiu femení

28 de maig, Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones, ressaltem que la nostra entitat vela per la salut i seguretat laboral, alhora que gestiona ajudes de la Seguretat Social específiques per a dones en circumstàncies específiques com l’embaràs.

I ho fem amb plena vocació i entrega, ja que ens alarmen les dades que posen de manifest -encara avui de manera inaudita- la situació d’indefensió que sofreixen nenes i dones.

Per exemple, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 12 dones moren de part al món per cada 100.000 naixements de bebès. A l’Estat, la meitat aproximadament, segons la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia. A Llatinoamèrica, la dada es multiplica per 15 i a Àfrica, les defuncions copen l’1% del total de parts.

És clar que un part “per sé” no està exempt de riscos i que les complicacions poden esdevenir en qualsevol que sigui el centre hospitalari per molt equipat que estigui, ara bé, un percentatge elevadíssim de les defuncions ressenyades, evidentment, són a països amb falta de mitjans que impedeixen atallar hemorràgies greus, infeccions, eclampsies (hipertensió greu i convulsions), embolismes pulmonars o cerebrals per romanents de líquid amniòtic que traspassa al torrent sanguini…

I tot això, sense oblidar a les 70.000 dones que expiren en avortaments clandestins al mon, segons l’Institut Guttmacher, ni les que pereixen per violència de gènere. Tan sols a l’Estat, segons la delegació del Govern per a la violència de gènere, han mort més de 1.000 dones per aquestes causes lamentables des de l’any 2003, 51 el 2020, 13 el 2021 (al tancament de l’edició d’aquesta informació).

A voltes amb les prestacions de les Seguretat Social destinades al col·lectiu femení, ja siguin les gestionades per mútues col·laboradores de la Seguretat Social com a Activa Mútua, ja siguin les tramitades per l’Institut Nacional de la Seguretat Social, existeixen ajudes per risc durant l’embaràs, durant la lactància, el naixement i cura del menor o per corresponsabilitat en la cura del lactant i que, grosso modo, són prestacions econòmiques que cobreixen la pèrdua d’ingressos quan la treballadora incorre en situació de suspensió de contracte de treball per risc durant l’embaràs.

Així mateix, la Llei de Prevenció de Riscos Laborals en el seu article 25 estableix que l’empresari ha de garantir la protecció als treballadors que, a causa de les seves característiques personals o al seu estat biològic, puguin ser especialment sensibles a riscos derivats de la seva feina.

És per aquesta raó que cal realitzar una avaluació específica de riscos a l’entorn laboral d’una dona embarassada, per a detectar incidències que puguin perjudicar el fetus o a ella, així com durant el període de lactància natural i, per tant, adequar el lloc o les tasques, a les circumstàncies d’aquesta persona.

En la situació actual de pandèmia per Covid-19, es considerarà a una dona embarassada: treballadora vulnerable, si exerceix la seva funció a centres sanitaris o sociosanitaris. Així doncs, el servei de prevenció analitzarà i establirà les mesures de prevenció, adaptació i protecció que siguin necessàries.

Activa Mútua implanta una nova plataforma virtual d’investigació d’accidents de treball

Activa Mútua implanta una nova plataforma virtual d’investigació d’accidents de treball
20 mai

Activa Mútua implanta una nova plataforma virtual d’investigació d’accidents de treball

L’Àrea de Prevenció de Riscos Laborals desenvolupa un “software” perquè les seves empreses i treballadors autònoms esclareixin els motius causants de contratemps laborals

En les visites realitzades pels tècnics de Prevenció de Riscos Laborals (PRL) d’Activa Mútua a empreses mutualistes i treballadors autònoms adherits, es constata que, moltes vegades, els accidents de treball (AT) considerats lleus no han estat investigats i a vegades, tampoc fins i tot els qualificats com a greus, molt greus o mortals.

Una de les causes, es vincula a la modalitat de gestió preventiva adoptada. La immensa majoria de les pimes disposen d’un Servei de Prevenció Aliè (SPA) com a model de gestió preventiva. És important recordar que, encara que es tingui plena confiança en el servei prestat pel SPA, existeixen responsabilitats que no es poden delegar, com és el cas de la recerca dels AT. En aquests casos, l’empresari és el responsable de complir amb les mesures imposades, en aquest aspecte, per la legislació vigent en PRL (art. 16.3 LPRL).

Dins d’aquestes obligacions, es troba el realitzar una recerca de tots aquells casos que hagin produït mal a la salut dels treballadors. El seu incompliment és considerat com una infracció greu en matèria de PRL.

Efectuar la recerca dels accidents, no sols ha de ser una obligació formal, també és una millora de l’activitat preventiva; ja que les avaluacions de riscos han de revisar-se quan es produeixen AT, incorporant les mesures d’actuació detallades en els mateixos (art. 16.2 LPRL).

Reticències

Encara que la cultura preventiva està afermada en la gestió empresarial, moltes pimes i treballadors autònoms, en analitzar temes tan específics com una recerca d’AT, a vegades, produeix reticències donada la teòrica complexitat tècnica de l’actuació.

Així les coses, des d’Activa Mútua ajudem en aquesta tasca i per a això, des de l’Àrea de PRL s’ha elaborat una eina informàtica perquè, amb les dades de l’accident esdevingut (tramitat a través del sistema DELT@) i amb l’ajuda que aporta aquest “software” -amb la pertinent seguretat en el tractament de les dades- els propis mutualistes puguin realitzar una recerca dels accidents i portar una correcta gestió i control dels mateixos.

Cèrcol al mercuri

Cèrcol al mercuri
24 feb

Cèrcol al mercuri

Davant el compromís internacional de controlar aquest metall pesat, Activa Mútua recorda les conseqüències nefastes que té el comerç i la manufactura d’aquest element químic en el medi ambient i el conseqüent enverinament d’aire i aigua.

Els efectes del mercuri en l’organisme són molt tòxics. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), aquest metall és un dels deu grups de productes químics amb majors repercussions en la salut pública, és molt perillós i en l’actualitat, són necessàries més mesures per a evitar el seu impacte sobre les persones, especialment, embarassades, lactants i nens.

La principal font d’emissió de mercuri a l’atmosfera és la combustió de carbó per a produir electricitat i calefacció. Pràcticament, la meitat de la pol·lució de mercuri procedeix de centrals termoelèctriques alimentades amb carbó, de calderes industrials i de l’ús domèstic per a escalfar-se i cuinar. Un altre origen són els processos industrials, incineradores d’escombraries i la mineria del mercuri, l’or i altres metalls.

Peixos i mariscos

La principal font d’enverinament humà amb mercuri és el consum de peixos i mariscos. El fetus, el lactant, el nen, veuen alterat el seu desenvolupament neurològic. L’exposició, ja en l’úter matern, afecta al desenvolupament del cervell i a la resta del sistema nerviós. En conseqüència, sorgeixen alteracions cognitives, de memòria, atenció, parla, visuals, motores…

Activa Mútua, com a mútua col·laboradora de la Seguretat Social número 3, protegeix els treballadors de les seves empreses mutualistes contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents carcinògens durant la feina i augmenta el nivell de protecció de la salut i la seguretat de les persones, amb la implantació de valors límit per a determinats agents cancerígens per a reduir de manera significativa els riscos derivats d’aquestes exposicions.

Menys sinistralitat a les empreses

Menys sinistralitat a les empreses
18 gen

Menys sinistralitat a les empreses

De #gener a #novembre de #2020, el número d’#accidentsdetreball amb baixa va ser 444.269, mentre que el d’accidents de treball sense baixa va ser 478.390. Comparant les xifres amb el mateix període de l’any anterior, els accidents amb baixa van experimentar una disminució del 24,7% i els accidents sense baixa del 28,7%.
Dins dels accidents amb baixa, es van produir 392.441 accidents durant l’horari laboral i 51.828 accidents “#initinere”. La variació en relació a l’any anterior es va situar en el -23,2% per als accidents en jornada i en el -34,4% per a accidents “in itineri”. Per situació #professional dels accidents amb baixa, es van produir 416.635 accidents per a #assalariats i 27.634 accidents per a #treballadorspercomptepropi.
Per sectors, concentren accidents #indústries extractives; #construcció; subministrament d’#aigua, sanejament i gestió de #residus; indústria #manufacturera i #agricultura, #ramaderia, #silvicultura i #pesca, per la qual cosa van registrar índexs d’incidència superiors a la mitjana.
Les comunitats de #CastellalaManxa, #LaRioja, #Aragó i #Múrcia van registrar un índex d’incidència superior al total i per sobre de l’any anterior. #Navarra també presenta un índex d’incidència superior a la mitjana, però per sota de l’índex total. #IllesBalears també registra un índex d’incidència superior a la mitjana, no obstant això, és la #comunitatautònoma on l’índex d’incidència ha descendit més respecte al mateix període de l’any anterior.

3 de cada 5 treballadors pateixen trastorns musculoesquelètics

3 de cada 5 treballadors pateixen trastorns musculoesquelètics
23 oct

3 de cada 5 treballadors pateixen trastorns musculoesquelètics

El divendres, 23 d’octubre, finalitza la Setmana Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball, efemèrides que consciencia sobre la importància d’una gestió activa i participativa de la seguretat i la salut a la feina.

La campanya d’enguany s’ha enfocat a “Treballs saludables: relaxem les càrregues”, molt dirigida, per tant, cap als trastorns musculoesquelètics (TME). I és que 3 de cada 5 treballadors de la Unió Europea (UE) sofreix aquestes malalties a causa d’alteracions d’estructures corporals com a músculs, articulacions o tendons, causades o agreujades per l’entorn laboral que cursen amb dolor d’esquena o a extremitats superiors.

Els agents causants d’aquesta afecció estan relacionats amb moviments repetitius de mans o braços, romandre assegut molt de temps, elevació i desplaçament de càrregues pesades o postures extenuants.

Els TME mellan ostensiblement la qualitat de vida i redueixen la capacitat laboral d’una persona; en conseqüència, constitueixen una de les causes més comunes de discapacitat, baixa per malaltia i jubilació anticipada.

Encara que és possible prevenir els TME, continuen sent el principal problema de salut laboral a Europa.