Què és l’epicondilitis?
També es coneix com a “colze de tennista” i és una de les lesions laborals més freqüents al braç dominant. És un procés dolorós que es genera on els músculs i tendons que permeten el moviment del canell i els dits, contacten amb l’os. És una varietat de tendinitis o inflamació del tendó i els músculs al voltant del colze.
Hem dit que es coneix com a “colze de tennista”, però també com a “colze de golfista”, si les molèsties procedeixen de la part interna de l’articulació.
El dolor comença de manera tímida, però avança progressivament. Cedeix per la nit, les molèsties acostumen a estendre’s cap al radi i els músculs extensors. El seu agreujament pot provocar la pèrdua de la capacitat de moviment de l’articulació. Amb símptomes de rigidesa i dificultat de moviment a primera hora del dia. Dolor a la palpació i pressió en la part externa del colze, limitació per a realitzar activitats i inflamació.
I en l’àmbit laboral, quines són les causes que precipiten aquesta tendinitis. Amb bastant freqüència treballs que combinen moviments repetitius i postures forçades, esforç manual i descansos insuficients. Actuacions que provoquen fatiga i inflamació de les beines tendinoses, dels teixits peritendinosos i insercions musculars i tendinoses. Sobreesforços i tensions repetides sobre la part externa del colze que desemboquen en una tensió dels punts d’inserció dels tendons de l’os.
Desencadenants
Els oficis més predisposats a sofrir aquesta malaltia són els de paleta, operari de magatzem, carnisser, fuster, xapista, conductor, esportista, lampista, conserver, llenyataire, mecànic, perruquers, pintor, usuari d’ordinador… En l’àmbit administratiu, a aquesta malaltia també se la coneix com a “síndrome del ratolí”, ja que es deriva de l’ús excessiu d’aquest perifèric i l’execució prolongada de moviments repetitius amb aquesta eina.
L’epicondilitis es considera malaltia laboral. Copa gairebé el 35% de totes les lesions i malalties musculoesquelètiques relacionades amb la feina. La població amb major risc es concentra en la franja d’entre 40 i 50 anys. Al conjunt de les malalties laborals, suposa el 4%; encara que pot disparar-se al 30% en activitats laborals específiques.
Els trastorns musculoesquelètics generen un cost del 1,6% del PIB a tota Europa. El 25% dels treballadors de l’Estat es queixa de dolors d’esquena i el 23% ho fa de dolors musculars. Un terç del total dels accidents laborals amb baixa mèdica corresponen a malalties dorsolumbars. A més, gairebé 9 de cada 10 malalties professionals declarades, comporten danys musculoesquelètics.
Habitualment, els tractaments per a l’epicondilitis contemplen antiinflamatoris no esteroideos, ortesis, ones de xoc, infiltració, nitrats tòpics, fisioteràpia i exercicis (electroteràpia, magnetoteràpia, massatges, estiraments, crioteràpia…) i intervenció quirúrgica “in extremis”.
