Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR la política de cookies

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

categories: seguridad social

Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat

Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat
03 des

Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat

La discapacitat és una condició que afecta al nivell de vida d’un individu o d’un grup.

Està àmpliament demostrat que, una vegada eliminats els obstacles a la integració de les persones amb discapacitat, aquestes poden participar activa i productivament en la vida social i econòmica de les seves comunitats.

L’accessibilitat i la inclusió de les persones amb discapacitat són drets fonamentals reconeguts com a tal en la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat celebrada el 13 de desembre de 2006 a la Seu de Nacions Unides, Nova York.

Aquesta convenció va tenir el propòsit de promoure, protegir i assegurar el gaudi ple i en condicions d’igualtat de tots els drets humans i llibertats fonamentals per totes les persones amb discapacitat, i promoure el respecte de la seva dignitat inherent.

En l’àmbit laboral es reconeix el dret de les persones amb discapacitat a treballar, en igualtat de condicions amb les altres; això inclou el dret a tenir l’oportunitat de guanyar-se la vida mitjançant un treball lliurement triat o acceptat en un mercat i un entorn laborals que siguin oberts, inclusius i accessibles a les persones amb discapacitat.

En aquesta mateixa línia no podem oblidar-nos de la seva seguretat laboral. En tot moment l’empresari ha de vetllar per la seguretat i salut d’aquest col·lectiu, en tractar-se de treballadors especialment sensibles (Art. 25 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals 31/1995), adoptant i adaptant les mesures de prevenció i protecció necessàries perquè puguin desenvolupar les seves tasques de tal manera que estigui garantida la seguretat i salut.

És fonamental i necessari, en aquesta aplicació de mesures, eliminar barreres en la informació i promoure la cultura preventiva de riscos laborals inclusiva.

Activa Mútua, a través de la seva Àrea de Prevenció de Riscos Laborals, ha impulsat la creació de documentació en matèria preventiva adaptada a lectura fàcil. El resultat d’aquest treball, i que a continuació presentem, és una col·lecció de 16 fitxes dirigides a la nostra població protegida que tenen alguna dificultat en comprensió lectora, ben transitòria (immigració, incorporació tardana a la lectura, escolarització deficient, etc.) o bé permanent (trastorns de l’aprenentatge, diversitat funcional, senilitat, etc.). Tenen la finalitat específica de transmetre la informació de forma totalment comprensible, independentment del sector al qual pertanyin i a les seves capacitats.

Per a aquest projecte, s’ha comptat amb la col·laboració de l’Institut de Lectura Fàcil, organització social que reivindica la promoció i la universalització de l’accessibilitat cognitiva al nostre país, permetent així l’accés en igualtat, com a dret i necessitat de qualsevol persona, a una informació completa i fomentant l’aprenentatge en aquest cas i de vital importància, sobre els riscos laborals als quals, aquest col·lectiu, es troben exposats en el desenvolupament de la seva activitat rutinària, danys en la salut que poden originar i mesures d’actuació per a eliminar-los o tractar d’evitar-los.

Adaptar un text a lectura fàcil és un procés llarg en el qual participen moltes persones.

El primer pas és l’adaptació del text. Per a adaptar un text a lectura fàcil hi ha unes pautes molt concretes regides per una Norma UNE que indica com estructurar les frases i el contingut.

A continuació, es realitza la maquetació accessible del document. Gràcies a la maquetació accessible s’ajuda a la millor comprensió del text, amb el tipus de lletra, el contrast o les ajudes visuals.

Després, es realitza la validació tècnica, en la qual un grup d’experts comproven d’una banda, que la idea de l’autor no canvia i que l’adaptació a lectura fàcil segueix les pautes de la Norma UNE.

I finalment es realitza una de les parts més importants: la validació cognitiva. En aquesta fase, persones amb discapacitat intel·lectual i altres capacitats llegeixen el document i fan les seves aportacions.

Gràcies a aquesta fase ens assegurem que la informació realment s’entén per les persones amb majors dificultats de comprensió.

Àrea de Prevenció de Riscos Laborals

Per a més informació: Col·lecció de fitxes PRL de lectura fàcil

Nou organigrama i estabilitat

Nou organigrama i estabilitat
02 des

Nou organigrama i estabilitat

La nova gestió d’Activa Mútua optimitza recursos i infundeix confiança a la Seguretat Social i a les empreses mutualistes

Activa Mútua ha començat una nova etapa que ja comença a donar els seus fruits: la confiança de la Seguretat Social i la de les seves 68.000 empreses mutualistes de tota Espanya.

El nou director gerent, Miguel Ángel Díaz Peña, promotor d’aquesta nova era, ha reorganitzat profundament la gestió de l’entitat mitjançant la plasmació d’un nou organigrama. Un equip compost per professionals altament qualificats que han remodelat l’estructura, simplificat i optimitzat les gestions, redefinit les tasques i, màximament i prioritari: minimitzat els costos.

Perquè independentment del que en l’anterior etapa directiva suposadament es podia «distreure o malgastar», la gestió econòmica «era un autèntic balafiament amb la concessió de contractes amb summa facilitat o despeses supèrflues amb diners de la Seguretat Social», adverteix *Diaz, per citar alguns exemples.

Per tant, en aquests moments, la gestió econòmica «està sent l’adequada» i conforme als paràmetres que exigeix la gestió dels recursos públics.

D’altra banda, Activa Mútua ha aplicat una nova gestió territorial que garanteix in situ, l’oferiment d’un servei àgil, pròxim, resolutiu i adaptat a les peculiaritats concretes de cada zona.

Detallar que aquesta entitat col·laboradora amb la Seguretat Social disposa de 75 delegacions repartides de llarg a llarg a l’Estat, a més de 33 centres assistencials i dos hospitals (un propi a Tarragona i un altre mancomunat a València) que la converteixen en una perfecta interlocutora de les seves empreses mutualistes davant la Seguretat Social per a garantir la salut laboral dels treballadors en situació de baixa laboral, així com la gestió de les prestacions oficials.

Tant és que Activa Mútua ofereix la màxima qualitat assistencial, que l’entitat acaba de signar un conveni amb una altra mútua col·laboradora amb la Seguretat Social: Mútua Universal, pel qual es derivaran a Clínica Activa Mútua de Tarragona tots aquells pacients d’aquesta zona que necessitin una intervenció quirúrgica o ser assistits d’urgències en horari nocturn. Com a conseqüència d’això, aquesta institució sanitària augura un increment d’unes 150 intervencions quirúrgiques més a l’any.

Aquest consens no acaba aquí i pròximament es procedirà de manera semblant amb més mútues col·laboradores de la Seguretat Social.

En tot aquest context, Díaz vol traslladar un missatge de tranquil·litat a la plantilla d’Activa Mútua, integrada per més de 800 professionals. «Les gestions que s’estan duent a terme en Activa Mútua són per a retornar a l’excel·lència i a la professionalitat, garants perquè Activa Mútua continuï col·laborant amb la Seguretat Social i assistint a les seves empreses mutualistes i a treballadors adherits».

El nou director gerent desmenteix que la seva incorporació es degui a una suposada intervenció de la Seguretat Social davant la situació anòmala provocada per la direcció anterior. «La meva contractació està proposada de manera unànime per la Junta Directiva de la mútua i no respon a cap altra intenció», remarca Díaz, «sino a la de rescatar a la mútua d’una delicada situació que ha provocat l’acomiadament sense indemnització de l’anterior director gerent i el cessament del president d’aquest moment».

Tot això derivat d’unes actuacions de la Inspecció de Treball «molt ben documentades», una acta d’infracció «molt sòlida i detallada» on es desprèn una sanció de gairebé un milió d’euros.

A més, a part d’aquesta multa, el Secretari d’Estat de la Seguretat Social, Octavio Granado, reclama altres 1,3 milions d’euros com a resultat de les despeses indegudes assenyalades. I no suficient, el Tribunal de Comptes també ha admès que reclamarà el retorn de més diners, fet que podria venir a sumar-se al ja imposat.

Per tant, a causa de l’estat en el qual han deixat a Activa Mútua, s’ha necessitat l’assistència d’un reconegut especialista com Miguel Ángel Díaz Peña, qui fora Director General d’Ordenació de la Seguretat Social en l’etapa de José Luis Rodríguez Zapatero, com a president del Govern.

Díaz no oblida que l’actuació presuntament delictiva d’alguns gestors de la mútua aflora el 2017, però ja existien antecedents el 2015 quan es produeix l’entrada de la Guàrdia Civil en les instal·lacions d’Activa Mútua i es procedeix a la detenció del director gerent del moment per la seva presumpta connexió amb el cas Innova. Tot això com a resultat de les conclusions a les quals arriba la Fiscalia i la Guàrdia Civil on aparentment s’aproven una sèrie de delictes en els quals l’anterior director gerent també està investigat per possibles delictes societaris, falsedat documental, delictes contra l’administració pública i blanqueig de capitals. En el cas Innova i malgrat les sol·licituds de sobreseïment, la Fiscalia ha sol·licitat l’ampliació de 18 mesos per la «especial dificultat de la causa».

PEU DE FOTO: Miquel Ángel Díaz Peña, director gerent d’Activa Mútua.

Corporació Rama reforça la seva estructura de centres, serveis i recursos assistencials

Corporació Rama reforça la seva estructura de centres, serveis i recursos assistencials
15 jul

Corporació Rama reforça la seva estructura de centres, serveis i recursos assistencials

Després de la incorporació d’Activa Mútua a la Xarxa Assistencial de Mútues col·laboradores amb la Seguretat Social Associades, Corporació Rama, passa a estar formada per sis entitats associades: Activa Mútua; Cesma, Mútua d’Andalusia i de Ceuta; Ibermutua; MAC, Mútua d’Accidents de Canàries; Mutualia i Unió de Mútues, reforça la seva estructura de centres, serveis i recursos. D’aquesta manera, garanteix una cobertura assistencial més propera a les empreses i treballadors protegits per cadascuna de les Mútues que la conformen, alhora que proporciona una major disponibilitat de serveis assistencials i administratius i una atenció àgil i eficient.

Les entitats integrades en Corporació Rama posen en comú els mitjans, els recursos i la xarxa de centres tant per a l’assistència sanitària per contingències professionals, que inclou les urgències mèdiques per accident de treball o malaltia professional, l’assistència sanitària hospitalària i ambulatòria, la realització de proves diagnòstiques, tractaments terapèutics i la rehabilitació i fisioteràpia, com per al control, seguiment i realització de proves mèdiques i rehabilitadores dels treballadors amb processos d’incapacitat temporal per contingències comunes, (accident no laboral i malaltia comuna).

En conjunt, Corporació Rama suma més de 343.000 empreses associades i prop de 3.225.700 treballadors protegits, que disposen d’una xarxa assistencial present en totes les províncies espanyoles formada per 189 centres assistencials, 6 hospitals propis ubicats a Bilbao, Castelló, Múrcia, Sant Sebastià, Tarragona i Vitòria, i un mancomunat, a San Antonio de Benagéber (València).

La finalitat de Corporació Branca és obtenir una major eficiència en la gestió dels recursos assistencials i en les prestacions econòmiques i socials que gestionen, a través d’una millora en l’oferta i qualitat dels serveis, a favor de les empreses i els treballadors protegits .

En aquest sentit, Corporació Rama impulsa programes de recerca, desenvolupament i innovació (R + D + I) per a la posada en marxa de nous serveis que complementen i reforcen la seva atenció sanitària, alhora que milloren la salut laboral dels treballadors protegits. Així mateix, les Mútues integrades en Corporació Branca promouran iniciatives en comú dins dels seus respectius programes de Transformació digital per a la robotització i gestió automatitzada de processos i prestacions.

Per a més informació: comunicacion@activamutua.es

Registre de jornada en el Sistema especial per a empleats de la llar

Registre de jornada en el Sistema especial per a empleats de la llar
29 mai

Registre de jornada en el Sistema especial per a empleats de la llar

Després de la publicació al BOE del Reial decret llei 8/2019, de 8 de març, de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral a la jornada de treball, des del passat 12 de maig les empreses estan obligades a portar un registre horari diari de tots els seus treballadors. Per facilitar-nos l’aplicació pràctica de la norma, el Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social ha publicat una guia sobre el registre de jornada.

El registre horari és d’aplicació a la totalitat dels treballadors, al marge de la seva categoria o grup professional, a tots els sectors d’activitat ia totes les empreses, qualsevol que sigui la seva mida o organització de treball, sempre que estiguin incloses en el àmbit d’aplicació que defineix l’article 1 de l’Estatut dels Treballadors. S’inclouen els treballadors “mòbils”, comercials, temporals, comandaments intermedis, i treballadors a distància o altres situacions en què la prestació laboral no es desenvolupi, total o parcialment en el centre de treball de l’empresa.

Com afecta la mesura als 408.004 treballadors que a mes d’abril integren el Sistema Especial de Llar?

Els empleats / es del Sistema Especial de Llar es troben englobats dins de les relacions laborals de caràcter especial. A principis de maig, el sistema especial de la llar compta amb 408.004 treballadors / es afiliats a la Seguretat Social, un nombre considerable si comparem amb les xifres d’uns anys enrere.

La llei indica que hauran de seguir la seva pròpia normativa específica, en aquest cas, el Reial Decret 1620/2011, de 14 de novembre, pel qual es regula la relació laboral de caràcter especial del servei de la llar familiar. La normativa regula alguns aspectes de la jornada, però no apareix l’obligatorietat del seu registre. Donem resposta d’aquesta manera a la nostra anterior pregunta, ni ocupador ni empleat vinculats al sistema especial de la llar estaran obligats a portar un registre de la jornada.

És important destacar que, de la mateixa manera, els despatxos d’advocats, els esportistes professionals, els artistes d’espectacles públics, o els treballadors amb discapacitat dels centres especials d’ocupació es regiran per la seva normativa particular. Quedant totalment excepcionat del registre de jornada el personal d’alta direcció.

Peculiaritats i excepcions sobre el Registre de Jornada

1. Les Relacions laborals de caràcter especial.

2. Treballadors que compten amb un règim específic o particular en matèria de registre de jornada.

3. Altres relacions o prestacions de treball excloses de l’àmbit d’aplicació de l’Estatut dels Treballadors, com són els socis treballadors de cooperatives, o els treballadors autònoms.

¿Evolució positiva?

A dia d’avui, ja hi ha sectors que compten amb una llarga experiència i tradició en el control de l’horari i registre de la jornada, un clar exemple és el sector industrial. Serà fonamental seguir de prop l’adaptació a la normativa d’aquells determinats sectors i activitats que no compten amb aquesta experiència. És de vital importància que sapiguem diferenciar entre el temps de presència a la feina i el temps de treball, ja que no tot el temps en el centre de treball és temps de treball.

D’altra banda, dos dies després de l’entrada en vigor de l’obligatorietat del registre a Espanya, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), situat a Luxemburg, avala l’obligació d’implantar un “sistema objectiu, fiable i accessible” que permeti computar la jornada laboral diària realitzada per cada treballador, ja que sense ell “no és possible determinar el nombre d’hores de treball”.

Documents d’interès

Reial decret llei 8/2019, de 8 de març, de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral a la jornada de treball.

Guia sobre el registre de jornada publicada pel Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social el passat 13 de maig.

Breu resum sobre els punts més ressenyables de la guia sobre el registre de jornada publicada pel Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social.

Document d’Informació bàsica 2019 sobre el Servei de la Llar Familiar, guia elaborada pel mateix Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social.

“Nova malaltia professional: càncer de pulmó per inhalació de pols de sílice”

“Nova malaltia professional: càncer de pulmó per inhalació de pols de sílice”
09 mai

“Nova malaltia professional: càncer de pulmó per inhalació de pols de sílice”

El dissabte 5 de maig de 2018 s’ha publicat el Reial decret 257/2018, de 4 de maig, pel qual es modifica el Reial decret 1299/2006, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el quadre de malalties professionals en el sistema de la Seguretat Social i s’estableixen criteris per a la seva notificació i registre.

El Reial decret 1299/2006 conté el quadre de malalties professionals actualment vigent en el sistema de la Seguretat Social en l’annex 1 i s’inclou com a Annex 2 la llista complementària de malalties l’origen professional de les quals se sospita i la inclusió de les quals en l’annex 1, podria contemplar-se en el futur.

Les evidències científiques han demostrat:

• Que la pols respirable de sílice lliure pot adoptar la forma cristal·lina.

• Que aquesta pols respirable és susceptible de provocar càncer de pulmó.

Ja que en l’annex 2, grup 6, amb el codi C601, s’inclouen les malalties provocades per agents cancerígens no incorporades en altres apartats anteriors, es procedeix a modificar l’annex 1, incloent com a malaltia professional el càncer de pulmó en treballs exposats a la inhalació de pols de sílice lliure (s’afegeix un nou agent R, pols de sílice lliure, subagent 01, càncer de pulmó).

És de suposar que en un futur els importants avanços en les recerques i en el progrés en l’àmbit científic i en el de la medicina que permet un millor coneixement dels mecanismes d’aparició d’algunes malalties professionals, permetran afegir més novetats en l’annex 1 en un futur immediat.

ppDSC_4581

Ferran Pellisé – Director Prestacions

 

Normes de cotització per l’any 2018

Normes de cotització per l’any 2018
06 feb

Normes de cotització per l’any 2018

El passat dia 29 de gener, el BOE va publicar l’Ordre ESS/55/2018, de 26 de gener, per la qual es desenvolupen les normes legals de cotització a la Seguretat Social, desocupació, protecció per cessament d’activitat, Fons de Garantia Salarial i formació professional per a l’exercici 2018

Sobre les modificacions de les  normes vigents l’any passat, cal destacar el següent:

  • La tarifa de primes aplicables per a les contingències professionals i malalties professionals no s’ha modificat. 
  • Règim General 
    • El topall màxim de cotització es manté sense variació en 3.751,20€, en haver quedat prorrogats de forma automàtica els pressupostos per 2017.
    • El topall mínim de cotització 60€, per l’increment del SMI.
    • Els tipus de cotització en el règim general es mantenen els mateixos.
    • En el sistema especial de treballadors per compte aliena agraris, la cotització en els períodes d’activitat dels grups de cotització 2 a 11 passen del 22,90% al 23.35% en 2018. Durant els períodes d’inactivitat el tipus de cotització  la reducció passa del 6,97€ al 7,11% en contingències comunes.
    • En el sistema especial dels empleats de Llar la cotització per contingències comunes passa del 26,5% al 27,40%.
    • Els tipus de cotització per desocupació, Fons de Garantia Salarial i formació professional no s’han modificat.
  • Autònoms
    •  La base mínimes d’autònoms passen de 893,10€ a 919,80€
    • La base màxima no s’altera i es manté en 3.751,20€
    • Es modifiquen les bases de cotització que poden optar els autònoms que a 1 de gener tinguin de 47 anys o més.
    • Els autònoms que desenvolupin activitat en pluriactivitat, tenint en compte tant les aportació empresarial com la realitzat en el règim especial, tindrà dret a una devolució del 50% de l’excés de les seves cotitzacions ingressades superin 12.739,08€, l’any anterior  era 12.368,23€.
    • Els tipus de cotització per a la protecció per cessament d’activitat dels treballadors autònoms no s’han modificat
  • La fracció de la quota per al finançament de les mútues en relació amb la cobertura de la prestació econòmica d’incapacitat temporal, tant d’empreses, treballadors per compte aliena no s’han modificat.
  • Els coeficients per al sosteniment dels serveis comuns i la dotació de les reserves per cessament d’activitat no s’han modificat
  • Els valors dels índexs de sinistralitat general i extrema per al reconeixement de el “Bonus” no s’han modificat.

En resum es pot dir que hi ha continuïtat de les normes de 2017 una excepció important ha estat el SMI amb un increment del 4% que passa a ser de 735,90€ mensuals.

Estudi Activa Mútua sobre “Absentisme de les persones amb discapacitat en les empreses”

Estudi Activa Mútua sobre “Absentisme de les persones amb discapacitat en les empreses”
26 abr

Estudi Activa Mútua sobre “Absentisme de les persones amb discapacitat en les empreses”

La discapacitat no incrementa l’absentisme en les empreses

  • Malgrat aquestes dades, el 45% dels enquestats opina que l’absentisme laboral pot ser un inconvenient a l’hora de contractar a persones amb discapacitat.
  • La diferència en la taxa d’absentisme dels treballadors amb discapacitat (11,2%) és insignificant respecte als treballadors sense discapacitat (10,6%).
  • En contingències professionals, les persones amb discapacitat presenten resultats més favorables, 9,8%, enfront de 12,4%.

Davant l’absència de dades sobre absentisme entre treballadors amb discapacitat, Activa Mútua ha realitzat un estudi pioner amb la finalitat d’orientar les actuacions tant en el plànol de polítiques públiques del mercat laboral, com en el organitzacional i de gestió en les empreses.

L’estudi “Absentisme de les persones amb discapacitat en les empreses” va ser presentat ahir a l’Hotel ILUNION Atrium, a Madrid, amb més de 100 assistents i presidit per la sotsdirectora general d’Entitats Col·laboradores amb la Seguretat Social, Sra. Lourdes Meléndez Morillo-Velarde; el director de comunicació, RSC i Relacions Institucionals de Fundació ONCE, D. Fernando Riaño i el vicepresident d’Activa Mútua, Josep Nogués Marsal.

Antonio Andújar, Director de la oficina sectorial Activa Mutua Discapacidad y Dependencia fue el encargado de explicar a los asistentes las conclusiones del informe así como también alguna recomendación, al tejido empresarial, para romper con el estigma de la no contratación de personas con discapacidad y consejos de cómo acondicionar los puestos de trabajo a este colectivo.

Esta  presentación es de gran relevancia para nuestra Entidad puesto que es la primera vez que se realiza un informe de estas dimensiones donde se relaciona la discapacidad y el absentismo.

L’informe, liderat per Activa Mútua i confiat a ILUNION Tecnologia i Accessibilitat, ha analitzat 103 empreses i/o grups d’empreses amb 177.166 treballadors (4.375 amb discapacitat) de diversos sectors i amb representativitat en totes les comunitats.
Dit estudi destaca que un 57% dels enquestats opina que la discapacitat no influeix en una major taxa d’absentisme, però encara hi ha un 24% dels enquestats que sí opinen que absentisme i discapacitat estan relacionats.

En aquelles empreses en les quals existeixen treballadors amb discapacitat en plantilla, la percepció majoritària és que l’absentisme laboral és similar i per tant, tenir una discapacitat no influeix en un major absentisme (46%), mentre que en les empreses en les quals no tenen persones amb discapacitat, no sap/no contesta gairebé un 70%.
Malgrat aquestes dades, el 45% dels enquestats opina que per a algunes empreses, l’absentisme laboral pot ser un inconvenient a l’hora de contractar a persones amb discapacitat. Aquest fet, se sol emmarcar dins d’altres prejudicis més generals sobre la discapacitat relacionat fonamentalment amb el desconeixement.

“En general les empreses analitzades destaquen l’alt compromís habitual de les persones amb discapacitat. Un pas essencial és contemplar la discapacitat com una variable més social que individual, ja que són les condicions d’accessibilitat dels entorns, processos, productes i serveis els que limiten o afavoreixen el ple desenvolupament de les persones amb discapacitat en les empreses”, destaca Josep Nogués Marsal, vicepresident d’Activa Mútua.

Per a les empreses de les quals consten dades sobre l’absentisme dels seus treballadors amb discapacitat, est suposa un 11,2%, enfront del 10,6% d’absentisme de la plantilla sense discapacitat.

Accidentalitat Laboral

En el període de gener a desembre de 2016 s’han produït 555.722 accidents de treball amb baixa, un 5% més que en el mateix període de l’any anterior (480.051 van ocórrer durant la jornada laboral i 75.671 van ser accidents in itinere). Així mateix, es van notificar 733.397 accidents sense baixa ocorreguts durant el període de referència.
Cal destacar que en contingències professionals (accidents de treball, malaltia professional, risc per embaràs, etc.) la comparativa és favorable per als professionals amb discapacitat, 9,8% front 12,4% dels treballadors sense discapacitat.

Mesures per evitar l’Absentisme i l’Accidentalitat Laboral

Una gran majoria de les empreses enquestades (92 %) aposta per mesures de prevenció de riscos laborals. Aquest factor és molt important per a la inclusió de les persones amb discapacitat. Així, l’anàlisi i adaptació dels llocs de treball o la inclusió de les necessitats d’aquest col·lectiu en les mesures d’emergència i evacuació, el 73% ja ho realitza, són factors decisius per evitar l’absentisme i l’accidentalitat.

En una posició privilegiada, es troben les empreses que aposten per la inclusió laboral de les persones amb discapacitat a través de la pròpia política i filosofia de l’organització. Les accions més emprades són: la col·laboració amb la comunitat local i el teixit associatiu (54%), les aliances amb entitats especialitzades en integració laboral de persones amb discapacitat (50%) o l’adaptació dels processos de selecció a les necessitats de les persones amb discapacitat (43%).

Mesures senzilles com l’adaptació dels llocs, el teletreball o la flexibilitat d’horaris poden ajudar a la inclusió de persones amb discapacitat en una organització.

Per descarregar l’informe feu clic al següent enllaç

Així canvien les baixes laborals a partir d’avui.

Així canvien les baixes laborals a partir d’avui.
01 des

Així canvien les baixes laborals a partir d’avui.

Les mútues augmentaran el control de la baixa laboral, encara que la sanitat pública és l’única que pot donar l’alta definitiva.

A partir d’avui entra en vigor el Reial decret del 18 de juliol amb la reforma que va aprovar el Govern per lluitar contra el frau en les baixes laborals durant el primer any. Els objectius són reduir l’absentisme en les empreses i rebaixar la despesa en les prestacions de la Seguretat Social. El pressupost previst per incapacitat temporal per aquest any és de 4.492 milions d’euros, la qual cosa suposa un descens del 9,7%. No obstant això, per al proper any, ja amb el creixement consolidat, la despesa prevista és de 5.400 milions d’euros, la qual cosa suposa un increment del 9,21%. Les principals novetats del Reial decret són les següents:

Qui podrà donar l’alta: L’última paraula en la baixa laboral per causes comunes, que és on estigui el major problema de despesa, la té el metge de la sanitat pública. Això no és obstacle perquè la reforma reforci el paper de les mútues en el seguiment del treballador.

Quin és el paper de les mútues: Les entitats col·laboradores de la Seguretat Social podran requerir al treballador perquè passi el reconeixement mèdic, quantes vegades creen necessari. A més, les mútues podran sol·licitar a la Seguretat Social que doni d’alta al treballador. L’Administració tindrà quatre dies per respondre de forma raonada a la mútua.

Què ocorre si el treballador no acudeix a la cita? El treballador ha de rebre la citació amb almenys quatre dies d’antelació a l’examen mèdic. En el cas que l’empleat no acudeixi, perdrà la prestació de forma cautelar. Si el treballador no justifica la seva absència en deu dies, llavors perdrà el salari sustitutori de forma definitiva.

Quin termini té l’empleat per lliurar a les empresa els parts de baixa i d’alta metgessa? Té tres dies per lliurar una còpia dels parts de baixa i de confirmació. En canvi, té 24 hores per presentar a l’empresa el part d’alta.

Quin és l’administració de les baixes: Quan la baixa sigui inferior a cinc dies, el mateix metge podrà expedir un part de baixa i d’alta, sotmès aquest últim a revisió. Si la baixa dura fins a 30 dies, el treballador lliurarà a l’empresa el primer part de confirmació en un termini de set dies, i el segon, a partir de les dues setmanes. Si dura 60 dies de malaltia, a partir del segon parteix de confirmació de la baixa, l’empleat tindrà un termini de lliurament a l’empresa de 28 dies. Transcorregut aquest temps, el treballador haurà de lliurar el segon parteix de baixa, i successius, cada 35 dies.

Què ocorre si la baixa supera l’any de durada? El control de la baixa laboral temporal pansa a l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), que la transforma en una incapacitat permanent. Si escau, serà l’Institut el que s’encarregui de concedir la pròrroga de la baixa per un temps de 180 dies. A partir d’aquí, si no hi ha possibilitats de recuperació, la baixa pot transformar-se en una pensió per incapacitat permanent.

Qui paga al treballador? En general, per delegació el pagament ho fa l’empresa amb la mateixa periodicitat que els salaris. En la malaltia comuna o accident no laboral, l’abonament del salari entre el 4º i el 15º dia de la baixa és a càrrec de l’empresari. A partir del 16º el pagament serà del INSS o de la mútua. En el cas dels treballadors autònoms, el pagament ho realitza directament l’entitat gestora o mútua competent.

Font: http://www.expansion.com/economia/2015/11/30/565cb2fbe2704e431a8b459c.html