Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR la política de cookies

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

categories: seguridad social

Tercera edició dels reconeixements: “Objectiu, zero accidents”

Tercera edició dels reconeixements: “Objectiu, zero accidents”
29 gen

Tercera edició dels reconeixements: “Objectiu, zero accidents”

Gaudeix de gran acceptació empresarial

El director de l’Àrea de Prevenció de Riscos Laborals (PRL) d’Activa Mútua, Ceferino Fernández, avança que enguany ja s’ultima la tercera edició dels reconeixements “Objectiu: zero accidents”, destinats a aquelles empreses que en un període de temps d’entre 5 i 10 anys no han registrat accidents laborals. De fet, en aquests moments, l’Àrea de PRL analitza les empreses que durant l’any passat 2019 van ser mereixedores d’aquests.

Es realitzaran actes a les delegacions d’Activa Mútua on se celebren juntes territorials i s’enviaran les acreditacions amb una carta d’agraïment per correu certificat, perquè el reconeixement no comporti cost o impediment a les empreses.

La intenció és fer lliurament d’aquestes acreditacions durant el primer quadrimestre de l’any i la realització dels actes el 28 d’abril, dia internacional de la seguretat i la salut en el treball.

Fernández concreta que la progressió en PRL d’aquestes empreses està relacionat amb les seves activitats preventives. Ara bé, «allà on Activa Mútua interactua com a resultat de les visites dels seus tècnics de prevenció a les empreses -a conseqüència de les pautes del Pla General d’Activitats Preventives (PGAP) o de les activitats de les Comunitats Autònomes amb competències en PRL vinculades a les mútues-, el número d’accidents baixa; el nombre de dies de baixa laboral descendeix i, per tant, disminueix el cost econòmic derivat d’aquestes incidències».

Precisament, el director de l’Àrea de PRL afegeix que al proper mes de març presentaran la memòria del 2019 a la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social (DGOSS) i a la Generalitat de Catalunya on «es ratifica des de fa força temps que, efectivament, així com les empreses d’àmbit general tenen tendència a registrar una pujada dels índexs d’accidentalitat on actua Activa Mútua, succeeix tot el contrari».

En les dues edicions anteriors, més d’un centenar d’empreses van ser mereixedores d’aquests reconeixements. Fernández ressalta que aquestes acreditacions «gaudeixen d’una gran acceptació».

Els tipus d’accidents més habituals durant 2019 van ser; en forma i contacte: els sobreesforços físics o durant l’acompliment d’una activitat física específica com caminar, córrer, pujar o baixar. Les parts del cos més lesionades van ser peus, dits, genoll o esquena, mentre que les malalties més recurrents: dislocacions, esquinços o torçades.

La PRL es promou entre les empreses mutualistes d’Activa Mútua en funció dels compromisos adquirits amb la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social (DGOSS), sobre la base de l’especificat al Pla General d’Activitats Preventives de la Seguretat Social (PGAP). A més de les directrius estipulades en les competències de Comunitats Autònomes.

El PGAP ho apliquen les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social, segons resolució de 28 de març del 2019 de la Secretaria d’Estat de la Seguretat Social i com a desenvolupament del que es disposa en l’RD 860/2018 de 13 de juliol. Per a això, Activa Mútua compta amb un programa d’assistència tècnica a pimes i empreses de sectors preferents.

Finalment, detallar que l’Àrea de PRL d’Activa Mútua ha habilitat una nova estructura organitzativa i una estratègia de gestió per a aconseguir una major transversalitat i una millora del servei. Una altra etapa amb la qual es pretén acostar la cultura preventiva i, en conseqüència, guanyar en dinamisme i efectivitat.

Activa Mútua centralitza a Amposta la seva activitat al Montsià

Activa Mútua centralitza a Amposta la seva activitat al Montsià
09 gen

Activa Mútua centralitza a Amposta la seva activitat al Montsià

Amb la finalitat de millorar el servei a les nostres empreses mutualistes i població protegida, amb data 8 d’abril de 2020, es procedirà a centralitzar tota l’activitat assistencial de la comarca del Montsià al centre d’Amposta situat a la Avgda. Josep Tarradellas, n. 133 i des d’aquí atenderem encantats i millor als nostres mutualistes de la delegació d’Ulldecona.

Un dels principis d’actuació de la mútua és donar una atenció de proximitat garantint uns elevats estàndards de qualitat i eficiència. Forma part del nostre objectiu i això ens compromet a treballar en una millora contínua dels nostres serveis.

Per això, hem unificat tots els nostres recursos a Amposta, a l’Avgda. Josep Tarradellas n. 133, amb la finalitat de centralitzar i optimitzar l’atenció sanitària i la gestió de les prestacions de la Seguretat Social ofertes als treballadors, i millorant en agilitat i eficiència.

Activa Mútua enforteix el centre assistencial de Reus

Activa Mútua enforteix el centre assistencial de Reus
08 gen

Activa Mútua enforteix el centre assistencial de Reus

L’entitat redirigeix recursos a aquesta delegació

Activa Mútua, mútua col·laboradora amb la Seguretat Social número 3, ha començat 2020 potenciant i impulsant la que és una de les delegacions més importants de la seva xarxa estatal: la de Reus (Baix Camp), emplaçada al carrer del Roser n. 107.

L’objectiu d’aquesta estratègia és transmetre la màxima qualitat al catàleg de la Seguretat Social i promoure la salut laboral i millorar la gestió de les prestacions durant els períodes de baixa laboral a una zona: Reus i comarca, on conflueix un nodrit nombre d’empreses protegides per Activa Mútua: més de 3.200 empreses amb un contingent de gairebé 30.000 treballadors adherits; gairebé 5.000 d’ells, autònoms.

Amb aquest propòsit, tant des de la direcció territorial de Catalunya, la direcció d’aquesta sucursal, com la directiva del centre mèdic i assistencial aquí operatiu s’aposta per una millora de la gestió, redirigint tots els recursos sanitaris a una única delegació. La intenció és transmetre competitivitat, eficiència i resolució a les empreses protegides de la zona.

De fet, amb aquest mateix propòsit de potenciació i millora, també s’ha procedit al trasllat al carrer de Roser de l’equip mèdic i sanitari que fins avui oferia les seves funcions al centre assistencial de la seu territorial de Reus-Tecnoparc.

A la delegació de Reus al carrer de Roser treballen 41 professionals, dels quals 26 són personal sanitari.

Aquesta nova configuració permet que la funcionalitat i assistència sigui més folgada i espaiosa, amb la instauració d’un horari més ampli per a l’atenció dels mutualistes: de 8 a 19.30 hores.

Activa Mútua col·labora novament amb la campanya “Posa’t la gorra” el 2020

Activa Mútua col·labora novament amb la campanya “Posa’t la gorra” el 2020
18 des

Activa Mútua col·labora novament amb la campanya “Posa’t la gorra” el 2020

Els treballadors de l’entitat captaran fons per a nens malalts de càncer i les seves famílies

Activa Mútua tornarà a col·laborar el 2020 amb la multitudinària i ja famosa campanya “Posa’t la gorra” que promou l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (Afanoc) i que impulsa a la nostra entitat, la companya Irene Sáez de la delegació de Tarragona.

Així doncs, Activa Mútua tornarà a convertir-se novament en punt de venda d’aquestes divertides i originals gorres, concebudes per prestigiosos dissenyadors/il·lustradors com a Rosa Capdevila, Jordi Labanda o marques com Kukuxumusu, Custo Dalmau, Munich, Desigual…

La campanya “Posa’t la gorra” s’ha convertit en el pilar fonamental per a l’evolució d’Afanoc, ha estat la iniciativa que més repercussió li ha aportat. Concebuda l’any 2001, fins a la data han col·laborat en aquesta campanya més de 5.700 voluntaris; 14 poblacions, inclòs el parc temàtic Port Aventura; promogudes 67 festes i comercialitzades 770.000 gorres. La venda d’aquestes gorres sol complementar-se amb celebracions festives com la que s’organitza al parc temàtic Port Aventura per a conscienciar sobre la realitat i la situació de nens i adolescents amb càncer i les seves famílies, alhora que normalitzar la malaltia i pal·liar les necessitats que sorgeixen una vegada que es confirma el diagnòstic.

“Posa’t la Gorra” és un més dels projectes i activitats que s’impulsen des d’Afanoc. Per exemple: suport psicoemocional, educatiu o social; voluntariat; escoles de formació (a Barcelona i Tarragona) o des de 2011, la iniciativa coneguda com “La casa dels Xuklis”, llar d’uns graciosos ninots que s’especialitzen a llevar els «mals rotllos». Aquesta casa alberga a nens i adolescents amb càncer i a les seves famílies, al carrer Harmonia 8 de Barcelona; prop d’hospitals com el de la Vall d’Hebron o el Sant Joan de Déu. 25 apartaments que permeten a aquests malalts i a les seves famílies desplaçar-se des dels seus llocs d’origen per a rebre els tractaments.

En l’anterior campanya “Posa’t la gorra” de l’any 2019, els treballadors d’Activa Mútua van donar gairebé 2.000 euros. A la delegació de Lleida es va habilitar un punt de venda de gorres que va vendre 39 barrets gràcies a l’emprenedoria de dues companyes de la mútua: Selena Tabarés i Laia Carulla. A Reus-Tecnoparc, Clínica de Tarragona, Barcelona i Palma, els treballadors van comprar gorres i entrades per a Port Aventura gràcies al lideratge d’Irene Saez, qui des de 2018 relleva en aquesta tasca a la companya Pilar Guillemat de Reus-Tecnoparc.

La gorra és tot un símbol de solidaritat per als nens i adolescents malalts de càncer donat que perden el seu cabell.

Afanoc es va fundar el 1987, presidida per Maite Montañés, té l’objectiu de millorar la salut psicosocial dels nens malalts amb càncer i de les seves famílies. Per a això, roman al seu costat durant tot el temps que dura el procés de la malaltia i dona suport psicoemocional, social, educatiu o econòmic.

Nou catàleg de prestacions complementàries d’assistència social

Nou catàleg de prestacions complementàries d’assistència social
17 des

Nou catàleg de prestacions complementàries d’assistència social

En vigor l’1 de gener de 2020, li correspon la seva concessió a les mútues

El passat 13 de desembre, el Boletín Oficial del Estado (BOE) publicava una resolució perquè des de les mútues col·laboradores de la Seguretat Social s’ofereixi un nou catàleg de prestacions complementàries d’assistència social en casos d’accidents de treball (AT) o malaltia professional (MP) a l’empara de l’article 96.1.b del text refós de la llei general de la Seguretat Social. Això, en funció de la disponibilitat pressupostària d’aquestes entitats.

En vigor des de l’1 de gener de 2020, s’estableix que els expedients iniciats i no resolts amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta resolució, s’adaptaran a les previsions contemplades en elles.

Les noves prestacions complementàries són:

–              Rehabilitació i recuperació: Ajudes per a despeses d’ingrés en centres sociosanitaris o residencials; despeses per ingrés d’un treballador en un centre hospitalari; pròtesi o ajudes tècniques no reglades i per a tractaments mèdics o teràpies no reglades.

–              Reorientació professional i adaptació del lloc de treball: formació professional i inserció sociolaboral o adaptació del local on el treballador autònom desenvolupa la seva activitat.

–              Adaptació dels mitjans essencials per al desenvolupament de les activitats bàsiques de la vida diària: eliminació de barreres en habitatge habitual, adquisició d’habitatge habitual adaptat, adaptació de vehicle, suport domiciliari per al desenvolupament d’activitats bàsiques de la vida diària, accés a les noves tecnologies de la informació i comunicació.

–              Altres prestacions: complement a l’auxili per defunció, formació en la cura de persones en situació de gran invalidesa, manteniment de la possessió o gaudi de l’habitatge habitual o altres prestacions a favor del treballador que hagi sofert un accident de treball o malaltia professional i es trobi especialment estat o situació de necessitat.

Podran beneficiar-se d’aquestes prestacions complementàries:

–              La persona treballadora, pels danys soferts com a conseqüència d’un AT o d’una MP, encara amb posterioritat a la pèrdua de l’ocupació, sempre que quedi acreditat amb el corresponent informe mèdic que és conseqüència directa de l’AT o de la MP.

–              El cònjuge o la parella de fet del treballador fins i tot en els casos en els quals no tingui drets successoris del treballador mort i els fills del treballador accidentat. En tots dos supòsits, hauran de constituir una unitat de convivència amb el treballador.

–              Mancant els anteriors, els néts i, mancant aquests, els pares. En tots dos supòsits hauran de constituir una unitat de convivència amb el treballador.

–              Podrà ser beneficiari de la prestació d’auxili per defunció, qualsevol familiar, cònjuge o parella de fet que tingui la condició de drethavent i hagi sufragat les despeses del decés.

Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat

Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat
03 des

Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat

La discapacitat és una condició que afecta al nivell de vida d’un individu o d’un grup.

Està àmpliament demostrat que, una vegada eliminats els obstacles a la integració de les persones amb discapacitat, aquestes poden participar activa i productivament en la vida social i econòmica de les seves comunitats.

L’accessibilitat i la inclusió de les persones amb discapacitat són drets fonamentals reconeguts com a tal en la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat celebrada el 13 de desembre de 2006 a la Seu de Nacions Unides, Nova York.

Aquesta convenció va tenir el propòsit de promoure, protegir i assegurar el gaudi ple i en condicions d’igualtat de tots els drets humans i llibertats fonamentals per totes les persones amb discapacitat, i promoure el respecte de la seva dignitat inherent.

En l’àmbit laboral es reconeix el dret de les persones amb discapacitat a treballar, en igualtat de condicions amb les altres; això inclou el dret a tenir l’oportunitat de guanyar-se la vida mitjançant un treball lliurement triat o acceptat en un mercat i un entorn laborals que siguin oberts, inclusius i accessibles a les persones amb discapacitat.

En aquesta mateixa línia no podem oblidar-nos de la seva seguretat laboral. En tot moment l’empresari ha de vetllar per la seguretat i salut d’aquest col·lectiu, en tractar-se de treballadors especialment sensibles (Art. 25 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals 31/1995), adoptant i adaptant les mesures de prevenció i protecció necessàries perquè puguin desenvolupar les seves tasques de tal manera que estigui garantida la seguretat i salut.

És fonamental i necessari, en aquesta aplicació de mesures, eliminar barreres en la informació i promoure la cultura preventiva de riscos laborals inclusiva.

Activa Mútua, a través de la seva Àrea de Prevenció de Riscos Laborals, ha impulsat la creació de documentació en matèria preventiva adaptada a lectura fàcil. El resultat d’aquest treball, i que a continuació presentem, és una col·lecció de 16 fitxes dirigides a la nostra població protegida que tenen alguna dificultat en comprensió lectora, ben transitòria (immigració, incorporació tardana a la lectura, escolarització deficient, etc.) o bé permanent (trastorns de l’aprenentatge, diversitat funcional, senilitat, etc.). Tenen la finalitat específica de transmetre la informació de forma totalment comprensible, independentment del sector al qual pertanyin i a les seves capacitats.

Per a aquest projecte, s’ha comptat amb la col·laboració de l’Institut de Lectura Fàcil, organització social que reivindica la promoció i la universalització de l’accessibilitat cognitiva al nostre país, permetent així l’accés en igualtat, com a dret i necessitat de qualsevol persona, a una informació completa i fomentant l’aprenentatge en aquest cas i de vital importància, sobre els riscos laborals als quals, aquest col·lectiu, es troben exposats en el desenvolupament de la seva activitat rutinària, danys en la salut que poden originar i mesures d’actuació per a eliminar-los o tractar d’evitar-los.

Adaptar un text a lectura fàcil és un procés llarg en el qual participen moltes persones.

El primer pas és l’adaptació del text. Per a adaptar un text a lectura fàcil hi ha unes pautes molt concretes regides per una Norma UNE que indica com estructurar les frases i el contingut.

A continuació, es realitza la maquetació accessible del document. Gràcies a la maquetació accessible s’ajuda a la millor comprensió del text, amb el tipus de lletra, el contrast o les ajudes visuals.

Després, es realitza la validació tècnica, en la qual un grup d’experts comproven d’una banda, que la idea de l’autor no canvia i que l’adaptació a lectura fàcil segueix les pautes de la Norma UNE.

I finalment es realitza una de les parts més importants: la validació cognitiva. En aquesta fase, persones amb discapacitat intel·lectual i altres capacitats llegeixen el document i fan les seves aportacions.

Gràcies a aquesta fase ens assegurem que la informació realment s’entén per les persones amb majors dificultats de comprensió.

Àrea de Prevenció de Riscos Laborals

Per a més informació: Col·lecció de fitxes PRL de lectura fàcil

Nou organigrama i estabilitat

Nou organigrama i estabilitat
02 des

Nou organigrama i estabilitat

La nova gestió d’Activa Mútua optimitza recursos i infundeix confiança a la Seguretat Social i a les empreses mutualistes

Activa Mútua ha començat una nova etapa que ja comença a donar els seus fruits: la confiança de la Seguretat Social i la de les seves 68.000 empreses mutualistes de tota Espanya.

El nou director gerent, Miguel Ángel Díaz Peña, promotor d’aquesta nova era, ha reorganitzat profundament la gestió de l’entitat mitjançant la plasmació d’un nou organigrama. Un equip compost per professionals altament qualificats que han remodelat l’estructura, simplificat i optimitzat les gestions, redefinit les tasques i, màximament i prioritari: minimitzat els costos.

Perquè independentment del que en l’anterior etapa directiva suposadament es podia «distreure o malgastar», la gestió econòmica «era un autèntic balafiament amb la concessió de contractes amb summa facilitat o despeses supèrflues amb diners de la Seguretat Social», adverteix *Diaz, per citar alguns exemples.

Per tant, en aquests moments, la gestió econòmica «està sent l’adequada» i conforme als paràmetres que exigeix la gestió dels recursos públics.

D’altra banda, Activa Mútua ha aplicat una nova gestió territorial que garanteix in situ, l’oferiment d’un servei àgil, pròxim, resolutiu i adaptat a les peculiaritats concretes de cada zona.

Detallar que aquesta entitat col·laboradora amb la Seguretat Social disposa de 75 delegacions repartides de llarg a llarg a l’Estat, a més de 33 centres assistencials i dos hospitals (un propi a Tarragona i un altre mancomunat a València) que la converteixen en una perfecta interlocutora de les seves empreses mutualistes davant la Seguretat Social per a garantir la salut laboral dels treballadors en situació de baixa laboral, així com la gestió de les prestacions oficials.

Tant és que Activa Mútua ofereix la màxima qualitat assistencial, que l’entitat acaba de signar un conveni amb una altra mútua col·laboradora amb la Seguretat Social: Mútua Universal, pel qual es derivaran a Clínica Activa Mútua de Tarragona tots aquells pacients d’aquesta zona que necessitin una intervenció quirúrgica o ser assistits d’urgències en horari nocturn. Com a conseqüència d’això, aquesta institució sanitària augura un increment d’unes 150 intervencions quirúrgiques més a l’any.

Aquest consens no acaba aquí i pròximament es procedirà de manera semblant amb més mútues col·laboradores de la Seguretat Social.

En tot aquest context, Díaz vol traslladar un missatge de tranquil·litat a la plantilla d’Activa Mútua, integrada per més de 800 professionals. «Les gestions que s’estan duent a terme en Activa Mútua són per a retornar a l’excel·lència i a la professionalitat, garants perquè Activa Mútua continuï col·laborant amb la Seguretat Social i assistint a les seves empreses mutualistes i a treballadors adherits».

El nou director gerent desmenteix que la seva incorporació es degui a una suposada intervenció de la Seguretat Social davant la situació anòmala provocada per la direcció anterior. «La meva contractació està proposada de manera unànime per la Junta Directiva de la mútua i no respon a cap altra intenció», remarca Díaz, «sino a la de rescatar a la mútua d’una delicada situació que ha provocat l’acomiadament sense indemnització de l’anterior director gerent i el cessament del president d’aquest moment».

Tot això derivat d’unes actuacions de la Inspecció de Treball «molt ben documentades», una acta d’infracció «molt sòlida i detallada» on es desprèn una sanció de gairebé un milió d’euros.

A més, a part d’aquesta multa, el Secretari d’Estat de la Seguretat Social, Octavio Granado, reclama altres 1,3 milions d’euros com a resultat de les despeses indegudes assenyalades. I no suficient, el Tribunal de Comptes també ha admès que reclamarà el retorn de més diners, fet que podria venir a sumar-se al ja imposat.

Per tant, a causa de l’estat en el qual han deixat a Activa Mútua, s’ha necessitat l’assistència d’un reconegut especialista com Miguel Ángel Díaz Peña, qui fora Director General d’Ordenació de la Seguretat Social en l’etapa de José Luis Rodríguez Zapatero, com a president del Govern.

Díaz no oblida que l’actuació presuntament delictiva d’alguns gestors de la mútua aflora el 2017, però ja existien antecedents el 2015 quan es produeix l’entrada de la Guàrdia Civil en les instal·lacions d’Activa Mútua i es procedeix a la detenció del director gerent del moment per la seva presumpta connexió amb el cas Innova. Tot això com a resultat de les conclusions a les quals arriba la Fiscalia i la Guàrdia Civil on aparentment s’aproven una sèrie de delictes en els quals l’anterior director gerent també està investigat per possibles delictes societaris, falsedat documental, delictes contra l’administració pública i blanqueig de capitals. En el cas Innova i malgrat les sol·licituds de sobreseïment, la Fiscalia ha sol·licitat l’ampliació de 18 mesos per la «especial dificultat de la causa».

PEU DE FOTO: Miquel Ángel Díaz Peña, director gerent d’Activa Mútua.

El creixement d’Activa Mútua es consolida amb l’estalvi

El creixement d’Activa Mútua es consolida amb l’estalvi
13 nov

El creixement d’Activa Mútua es consolida amb l’estalvi

La direcció celebra a Lleida una segona trobada amb els treballadors, per a analitzar la situació actual i albirar les mesures a emprendre

«La recuperació, el desenvolupament i l’enfortiment d’Activa Mútua es plasmaran gradualment mitjançant l’estalvi i el control de despeses innecessàries», van preponderar recentment els subdirectors, Lidia Mur de Prestacions i el Dr. Joan Rovirosa d’Assistencial.

De tal forma, a Lleida per exemple, s’ha paralitzat l’obertura d’un centre assistencial de dubtosa utilitat a un polígon industrial. O a Tarragona, d’antuvi es tancaran 5 petits centres assistencials amb resultats insatisfactoris o la paralització d’una aplicació informàtica que suposarà a la mútua un estalvi d’entre 1,5-2 milions d’euros.

De fet, amb anterioritat al cop de timó conferit en la gestió d’Activa Mútua, tres quartes parts de la despesa procedia de l’estructura central i això era «inconcebible». En una entitat de serveis assistencials, el 75% del dispendi ha de procedir realment del personal que proporciona el servei.

Recentment, la direcció d’Activa Mútua va celebrar a Lleida la seva segona trobada amb els treballadors per a explicar de manera detallada la situació de la mútua després ja de 8 mesos quan va estar a punt de ser intervinguda per gestió indeguda de recursos públics.

En aquesta ocasió, no va presidir la trobada el director gerent, Miguel Ángel Díaz Peña perquè encapçalessin l’acte dos dels subdirectors de la mútua: Lidia Mur de Prestacions i el Dr. Joan Rovirosa d’Assistencial. L’acte va comptar amb el suport logístic del director de la delegació de Lleida, Santi Figueras.

En representació dels treballadors adscrits a aquesta seu territorial de la mútua i triats a l’atzar, van estar presents: Albert Calderó, d’assessoria jurídica de serveis generals; Laia Carulla de prestacions; Alba Codina, infermera d’ITCC i supervisora a la zona centre-nord; Cristina Esquerda d’atenció al mutualista; Noemí Giró de prestacions; Ana Lapera, infermera assistencial; Lidia Muñoz, cap del departament financer; Sonia Rodríguez de prestacions i David Sabin, fisioterapeuta.

Inquietuds

Estrès, incertesa, desorientació, desmotivació, precipitació, desorganització, incapacitació, indefensió… van ser les inquietuds traslladades pels treballadors al llarg del debat, a conseqüència de les experiències que s’estan vivint en aquesta etapa de transició de la mútua fins a la plasmació total d’una nova i efectiva gestió d’acord amb els paràmetres de la Seguretat Social.

En aquest sentit, els subdirectors van recomanar paciència als treballadors i van verificar que «tot anirà encaixant progressivament». Van aconsellar a la plantilla ser «proactiva» perquè «ningú millor per a conèixer les necessitats de les feines i millorar-les», seguint, és clar, les línies jeràrquiques.

Van exhortar a la plantilla a donar «el màxim de si», a posar ordre, aplicar una política de control de la despesa i una gestió més eficient dels recursos per a arribar a bon port i «enfortir-nos com a mútua».

Els subdirectors van recalcar que s’havia aconseguit «un punt d’inflexió» i per això, estaven convençuts que es produirà un canvi de tendència en el curt termini. «L’interès de la majoria és que tot funcioni bé i lògicament, el control exhaustiu de la despesa és un paràmetre prioritari a causa de l’important problema econòmic regnant resultant de decisions passades no autoritzades i, en conseqüència, la devolució de molts diners a la Seguretat Social».

Aquesta és la situació que està llastrant aquest període intermedi, però ja sabem «què tenim què retornar, què podem gastar i estem a punt de començar a executar». «S’ha de revisar tot, des de les tarifes establertes amb els centres assistencials, les bases reguladores que paguem en prestacions, fins als salaris. Estem reduint dispendis i pagant encara la despesa compromesa, per això encara queden mesos de desajustos».

Els subdirectors van recordar la intervenció que va estar a punt d’ocórrer fa uns 8 mesos, però van vanagloriar la capacitat de la junta general de reaccionar a temps i de nomenar com a director gerent a Miguel Ángel Diaz Peña.

Fusió

Respecte als rumors de fusió amb una altra mútua, els subdirectors no van oblidar que el sector de les mútues ja està sumit en aquesta inèrcia des de fa força temps, això ja no ha de sorprendre a ningú i en qualsevol cas, existeix un pacte polític pel qual «no es regularan les plantilles de les mútues encara que es produeixin fusions». Sense prescindir del fet que el model de les mútues és molt més còmode i barat per al ministeri pel que dóna fe de la seva perdurabilitat en el temps. És més, «amb les integracions s’unificaran els salaris», una circumstància positiva per a Activa Mútua perquè en aquest sentit està «per sota de la mitjana del sector».

«Les fusions ja s’estan produint», van remarcar. De fet, a la Clínica Activa Mútua ja existeix un conveni amb Fremap, Fraternitat i Mútua Universal perquè aquí operin als seus malalts. «S’estan tancant molts acords», van destacar.

Respecte a l’entorn específic de Lleida, els subdirectors van recolzar que és una delegació que registra una bona dinàmica perquè se situa en la mitjana del sector mutualista i fins i tot, per damunt quant a resultats. Tant és així, que la previsió des del vessant assistencial és la de reforçar la seva posició amb un nou traumatòleg: el Dr. Vicente Agraz, qui també operarà a la Clínica Activa Mútua de Tarragona.

Els treballadors de Lleida també van sol·licitar un canvi de l’entorn físic del gimnàs i reformes a l’edifici per fallades estructurals.

Corporació Rama reforça la seva estructura de centres, serveis i recursos assistencials

Corporació Rama reforça la seva estructura de centres, serveis i recursos assistencials
15 jul

Corporació Rama reforça la seva estructura de centres, serveis i recursos assistencials

Després de la incorporació d’Activa Mútua a la Xarxa Assistencial de Mútues col·laboradores amb la Seguretat Social Associades, Corporació Rama, passa a estar formada per sis entitats associades: Activa Mútua; Cesma, Mútua d’Andalusia i de Ceuta; Ibermutua; MAC, Mútua d’Accidents de Canàries; Mutualia i Unió de Mútues, reforça la seva estructura de centres, serveis i recursos. D’aquesta manera, garanteix una cobertura assistencial més propera a les empreses i treballadors protegits per cadascuna de les Mútues que la conformen, alhora que proporciona una major disponibilitat de serveis assistencials i administratius i una atenció àgil i eficient.

Les entitats integrades en Corporació Rama posen en comú els mitjans, els recursos i la xarxa de centres tant per a l’assistència sanitària per contingències professionals, que inclou les urgències mèdiques per accident de treball o malaltia professional, l’assistència sanitària hospitalària i ambulatòria, la realització de proves diagnòstiques, tractaments terapèutics i la rehabilitació i fisioteràpia, com per al control, seguiment i realització de proves mèdiques i rehabilitadores dels treballadors amb processos d’incapacitat temporal per contingències comunes, (accident no laboral i malaltia comuna).

En conjunt, Corporació Rama suma més de 343.000 empreses associades i prop de 3.225.700 treballadors protegits, que disposen d’una xarxa assistencial present en totes les províncies espanyoles formada per 189 centres assistencials, 6 hospitals propis ubicats a Bilbao, Castelló, Múrcia, Sant Sebastià, Tarragona i Vitòria, i un mancomunat, a San Antonio de Benagéber (València).

La finalitat de Corporació Branca és obtenir una major eficiència en la gestió dels recursos assistencials i en les prestacions econòmiques i socials que gestionen, a través d’una millora en l’oferta i qualitat dels serveis, a favor de les empreses i els treballadors protegits .

En aquest sentit, Corporació Rama impulsa programes de recerca, desenvolupament i innovació (R + D + I) per a la posada en marxa de nous serveis que complementen i reforcen la seva atenció sanitària, alhora que milloren la salut laboral dels treballadors protegits. Així mateix, les Mútues integrades en Corporació Branca promouran iniciatives en comú dins dels seus respectius programes de Transformació digital per a la robotització i gestió automatitzada de processos i prestacions.

Per a més informació: comunicacion@activamutua.es

Registre de jornada en el Sistema especial per a empleats de la llar

Registre de jornada en el Sistema especial per a empleats de la llar
29 mai

Registre de jornada en el Sistema especial per a empleats de la llar

Després de la publicació al BOE del Reial decret llei 8/2019, de 8 de març, de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral a la jornada de treball, des del passat 12 de maig les empreses estan obligades a portar un registre horari diari de tots els seus treballadors. Per facilitar-nos l’aplicació pràctica de la norma, el Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social ha publicat una guia sobre el registre de jornada.

El registre horari és d’aplicació a la totalitat dels treballadors, al marge de la seva categoria o grup professional, a tots els sectors d’activitat ia totes les empreses, qualsevol que sigui la seva mida o organització de treball, sempre que estiguin incloses en el àmbit d’aplicació que defineix l’article 1 de l’Estatut dels Treballadors. S’inclouen els treballadors “mòbils”, comercials, temporals, comandaments intermedis, i treballadors a distància o altres situacions en què la prestació laboral no es desenvolupi, total o parcialment en el centre de treball de l’empresa.

Com afecta la mesura als 408.004 treballadors que a mes d’abril integren el Sistema Especial de Llar?

Els empleats / es del Sistema Especial de Llar es troben englobats dins de les relacions laborals de caràcter especial. A principis de maig, el sistema especial de la llar compta amb 408.004 treballadors / es afiliats a la Seguretat Social, un nombre considerable si comparem amb les xifres d’uns anys enrere.

La llei indica que hauran de seguir la seva pròpia normativa específica, en aquest cas, el Reial Decret 1620/2011, de 14 de novembre, pel qual es regula la relació laboral de caràcter especial del servei de la llar familiar. La normativa regula alguns aspectes de la jornada, però no apareix l’obligatorietat del seu registre. Donem resposta d’aquesta manera a la nostra anterior pregunta, ni ocupador ni empleat vinculats al sistema especial de la llar estaran obligats a portar un registre de la jornada.

És important destacar que, de la mateixa manera, els despatxos d’advocats, els esportistes professionals, els artistes d’espectacles públics, o els treballadors amb discapacitat dels centres especials d’ocupació es regiran per la seva normativa particular. Quedant totalment excepcionat del registre de jornada el personal d’alta direcció.

Peculiaritats i excepcions sobre el Registre de Jornada

1. Les Relacions laborals de caràcter especial.

2. Treballadors que compten amb un règim específic o particular en matèria de registre de jornada.

3. Altres relacions o prestacions de treball excloses de l’àmbit d’aplicació de l’Estatut dels Treballadors, com són els socis treballadors de cooperatives, o els treballadors autònoms.

¿Evolució positiva?

A dia d’avui, ja hi ha sectors que compten amb una llarga experiència i tradició en el control de l’horari i registre de la jornada, un clar exemple és el sector industrial. Serà fonamental seguir de prop l’adaptació a la normativa d’aquells determinats sectors i activitats que no compten amb aquesta experiència. És de vital importància que sapiguem diferenciar entre el temps de presència a la feina i el temps de treball, ja que no tot el temps en el centre de treball és temps de treball.

D’altra banda, dos dies després de l’entrada en vigor de l’obligatorietat del registre a Espanya, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), situat a Luxemburg, avala l’obligació d’implantar un “sistema objectiu, fiable i accessible” que permeti computar la jornada laboral diària realitzada per cada treballador, ja que sense ell “no és possible determinar el nombre d’hores de treball”.

Documents d’interès

Reial decret llei 8/2019, de 8 de març, de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral a la jornada de treball.

Guia sobre el registre de jornada publicada pel Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social el passat 13 de maig.

Breu resum sobre els punts més ressenyables de la guia sobre el registre de jornada publicada pel Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social.

Document d’Informació bàsica 2019 sobre el Servei de la Llar Familiar, guia elaborada pel mateix Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social.