Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR la política de cookies

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la p�gina

El reto del héroe

El reto del héroe
04 feb

El reto del héroe

Parlem del càncer sense embuts.

Últimament es parla molt sobre l’optimisme i l’actitud positiva davant el càncer.
S’ha generat en la nostra societat a través dels mitjans de comunicació, xarxes socials i llibres d’autoajuda, la creença que mantenir una actitud positiva pot ser determinant en el curs de la malaltia.

El malalt de càncer per tant té, a més de passar pel mateix procés de la malaltia, la responsabilitat de mantenir-positiu, tot un assoliment, quan de forma natural el nostre organisme davant d’una situació nova i més amenaçador per a la pròpia vida, genera por i ansietat.

En psicoteràpia anomenem “acting out” al fet en el qual el terapeuta, guiat per la pròpia ansietat que li genera el patiment de l’altre i sense reconèixer les necessitats reals de la seva pacient, actua d’una manera impulsiva i cau en recomanacions “fàcils” i estereotipades.

“Has de ser fort”, “Si et mantens positiu i optimista, et salvaràs” …
Òbviament, mantenir una actitud positiva farà que la malaltia no es converteixi en un camí més dur del que ja és. Va a facilitar que busquem ajuda, siguem proactius, mantinguem les nostres activitats i rutines fora de perill i tinguem la percepció de major control sobre la situació.

Però, ¿fins a quin punt? Quan vam rebre un diagnòstic com és un càncer, comença un procés de dol en el nostre interior, l’assimilació d’una pèrdua, la de la nostra salut, la de la nostra estabilitat i seguretat, i travessarem amb tota seguretat per un sens fi d’emocions diferents.

Imposar al malalt de càncer l’obligació de comportar-se com un heroi, impedeix al pacient reconèixer-se i permetre sentir, en certa manera, bloqueja les seves emocions.
Encara que existeixen diferents estudis sobre el tema, encara resulta difícil assegurar si una actitud positiva prediu el curs del càncer, ja que hi ha múltiples casuístiques i cada un d’ells té la seva complexitat i les seves particularitats.

Per tant, generalitzar pot ser una mica arriscat.

En salut mental parlem de factors de protecció. Són aquells recursos personals, socials, institucionals i de l’ambient (biològics, psicològics i socioculturals) que afavoreixen el desenvolupament de l’ésser humà i augmenten la seva resiliència o capacitat per sobreposar-se als diferents contratemps o tragèdies a què s’enfronta i fins i tot sortir enfortit de la experiència. Els factors de protecció individuals determinen com serà qualsevol experiència vital i determinarà en gran mesura la nostra salut mental.

Ens referim a una persona amb adequats factors de protecció quan compta amb una bona xarxa de suport social i familiar, habilitats socials, capacitat per al maneig de l’estrès, un nivell econòmic suficient, sentir-se integrat i compromès a nivell social, gaudir d’activitats d’oci i temps lliure … etc.

A més resulta imprescindible, en tot procés vital complicat, començar un treball psicoterapèutic, que ens permeti ser i que ens acompanyi, des del respecte al nostre propi dolor, al fet que la por perdi el seu sentit comptant amb un espai psicoterapèutic privat i íntim on a aquest se li pugui escoltar. Com deia Milton Erickson, psicòleg i metge nord-americà, “Cada persona és un ésser únic.”

Per tant la Psicoteràpia hauria de formular en la recerca d’aquesta individualitat i peculiaritats de les necessitats de cada un, més que recolzar-se en hipotètiques teories sobre la conducta humana … “.

Blanca Carreras – Psicòloga Activa Mútua