Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR la política de cookies

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la p�gina

La Dispensació de medicaments pels professionals d’Infermeria

La Dispensació de medicaments pels professionals d’Infermeria
28 des

La Dispensació de medicaments pels professionals d’Infermeria

El Govern ha dictat la norma que permet als Diplomats Universitaris en Infermeria la dispensació de medicaments, condicionant-la al compliment per part del professional d’uns requisits. Aquesta possibilitat, que algunes Comunitats Autònomes ja havien regulat, es fonamenta en les previsions de l’article 79 de la Llei de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris, aprovada per Reial decret Legislatiu 1/2015 de 24 de juliol. La nova regulació es dirigeix tant als infermers de cures generals com als quals compten amb una especialitat concreta.

El Reial decret 954/2015 està datat en data 23 d’octubre de 2015 si ben la seva publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat s’ha demorat fins al dia 23 de desembre, ignorem els motius d’aquest retard (d’altra banda, no tan estrany en el nostre ordenament jurídic), no obstant això, no podem obviar que per diferents motius, en sectors professionals, no ha satisfet plenament el redactat de la nova norma.

El Reial decret seguint el deixant de la norma legal a la qual desenvolupa, distingeix entre la prescripció i a la dispensació d’un medicament, de manera que la prescripció queda reservada als metges i la dispensació és la que poden dur a terme els infermers.
Per aquest motiu, el Reial decret classifica els medicaments que pot dispensar un infermer en dues categories, seguint la classificació que a aquest efecte estableix la Llei de garanties i ús racional dels *medicamentes i productes sanitaris:

a.- Medicaments no subjectes a prescripció mèdica i de productes sanitaris d’ús humà.
b.- Medicaments d’ús humà subjectes a prescripció mèdica.

Per a cada categoria s’estableixen diferents requisits, alguns comuns i altres específics.

A.- MEDICAMENTS NO SUBJECTES A PRESCRIPCIÓ MÈDICA i de PRODUCTES SANITARIS D’ÚS HUMÀ.

 Assenyala l’article 2 del Reial decret que els infermers els podran dispensar de forma autònoma, sense necessitat de prescripció mèdica, només amb una ordre de dispensació.
Els infermers hauran de comptar amb una acreditació emesa pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.

B.- MEDICAMENTS SUBJECTES A PRESCRIPCIÓ MÈDICA

 En aquest supòsit l’infermer ja no compta amb autonomia per dispensar els medicaments atès que és requisit imprescindible la prescripció del metge que diagnostica al pacient.
Perquè els infermers, tant de cures generals com a especialistes, puguin dispensar els medicaments és necessari que
1.- Comptin amb l’acreditació emesa pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.
2.- Que prèviament a la dispensació, el professional *prescriptor hagi determinat:
* Diagnòstic
* Prescripció
* Protocol o guia pràctica clínica i assistencial a seguir per al tractament com a garantia de la seguretat i efectivitat del tractament a seguir. Els protocols o guies pràctiques seran realitzats per una Comissió Permanent de Farmàcia del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, s’aplicaran en tot el territorial de l’Estat, participaran en la seva elaboració mèdics i infermers, i com no pot ser d’una altra manera, es basaran en criteris tècnics i científics.
Han de reunir-se els tres requisits perquè l’infermer pugui emetre l’ordre de dispensació el model de la qual s’estableix en el propi Reial decret.
C.- ACREDITACIÓ PER A la DISPENSACIÓ DE MEDICAMENTS
L’acreditació és un acte administratiu que s’institueix com a requisit imprescindible perquè un infermer pugui dispensar medicaments. Els requisits per aconseguir aquesta situació són:
1.- Estar en possessió del títol de Graduat en Infermeria o equivalent.
2.- Haver adquirit les competències necessàries per indicar, usar i autoritzar la dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà, mitjançant la superació d’un programa formatiu específic (Apartat 2, Annex I).
Per als infermers amb especialitat s’afegeix el requisit de comptar amb l’acreditació corresponent.
El Reial decret estableix la competència per a la resolució del procés d’acreditació, que s’iniciarà a sol·licitud de l’interessat dirigida a la Direcció general d’Ordenació Professional del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, qui en sis mesos haurà de resoldre sobre l’acreditació del sol·licitant. Passat aquest termini sense resolució els efectes del silenci administratiu són positius.
D.- RÈGIM TRANSITORI D’OBTENCIÓ DE LES COMPETÈNCIES PROFESSIONALS PERQUÈ ELS INFERMERS PODEN ACREDITAR-SE.
Aquest règim transitori és aplicable a dos col·lectius d’infermers:
1.- Aquells infermers, de cures generals o especialistes, que no haguessin adquirit les competències sobre indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments, que es preveuen en l’Annex I, al moment d’entrada en vigor del Reial decret. En el terme de cinc anys podran adquirir les competències assenyalades i sol·licitar l’acreditació corresponent.
2.- Excepcionalment, els infermers que fins a l’entrada en vigor d’aquest Reial decret hagin desenvolupat funcions d’indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments, sempre que
* Que existeixi una norma autonòmica vigent sobre la matèria (per exemple, la Resolució *SC358/2009 de 31 de juliol de 2009 del Servei Andalús de Salut que desenvolupa el Decret 307/2009 de 21 de juliol de la Junta d’Andalusia).
* Que el Servei de Salut corresponent emeti certificació acreditant que el professional corresponent ha adquirit les competències professionals per a la dispensació.
* Aquest certificat haurà d’acreditar que l’infermer compta amb una experiència en la dispensació de si més no tres mesos.
* Finalment, s’exigeix que perquè els acreditats per aquesta via excepcional puguin desenvolupar la labor *dispensadora, han d’haver-se validat prèviament els protocols i guies de pràctica clínica i assistència pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.
I.- ALTRES QÜESTIONS
L’entrada en vigor del Reial decret té lloc el dia 24 de desembre de 2015.
Finalment, el Reial decret incorpora el model d’ordre de dispensació i regula les competències necessàries perquè pugui accedir-se a l’acreditació que es precisa per a l’actuació dispensadora.
pDSC_4017
Miquel Benabarre Casals
Secretari General ACTIVA MÚTUA 2008