Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR la política de cookies

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

Mesures laborals enfront del coronavirus

Mesures laborals enfront del coronavirus
13 mar

Mesures laborals enfront del coronavirus

Des d’Activa Mútua, volem informar els nostres mutualistes sobre les pautes d’actuació per a poder establir unes mesures preventives a la feina enfront del coronavirus, complint en tot moment amb la normativa laboral, amb l’únic fi de vetllar per la seva seguretat i salut.

En l’àmbit de la Prevenció de Riscos Laborals, en l’entorn laboral, les mesures preventives que han de prendre les empreses s’emmarquen en el Reial decret 664/1997, de 12 de maig, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents biològics durant el treball, i el mal, si es produeix, pot tenir la consideració legal de contingència professional.

Atès que el contacte amb el virus SARS-CoV-2, com a agent biològic, pot afectar entorns sanitaris i no sanitaris, correspon a les empreses avaluar el risc d’exposició i seguir les recomanacions que sobre el particular emeti cada servei de prevenció concertat, seguint les pautes i recomanacions formulades per les autoritats sanitàries.

El deure de protecció de l’empresa implica que aquesta ha de garantir la seguretat i la salut de les persones treballadores al seu servei en tots els aspectes relacionats amb el treball que estan sota el seu àmbit de direcció, és a dir sota la seva capacitat de control.

Els nivells i mesures de protecció que s’estableixin han d’ajustar-se i aplicar-se en funció de la naturalesa de les activitats, l’avaluació del risc per als treballadors i les característiques de l’agent biològic

Les empreses poden adoptar mesures organitzatives o preventives que evitin situacions de contacte social, sense necessitat de paralitzar l’activitat. No obstant això, quan existeixi o pugui existir un risc greu i imminent (art.21 Llei 31/1995) de contagi, l’empresa haurà d’informar com més aviat millor d’aquest risc i adoptar les mesures i donar les instruccions necessàries perquè, en cas de perill greu, imminent i inevitable, les persones puguin interrompre la seva activitat i abandonar immediatament el lloc de treball. Les empreses hauran de paralitzar l’activitat laboral en cas que existeixi risc de contagi en el centre de treball, sense perjudici de l’activació de mesures que permetin el desenvolupament de l’activitat laboral de manera alternativa o bé, de ser necessari, l’adopció de mesures de suspensió temporal de l’activitat.

En cas de risc greu i imminent de contagi, també les persones treballadores poden interrompre la seva activitat i abandonar el centre de treball, així com la representació unitària dels treballadors o els delegats de prevenció, pot acordar la paralització de l’activitat. Les persones treballadores i els seus representants no podran sofrir perjudici algun derivat de l’adopció de les mesures esmentades, tret que haguessin obrat de mala fe o comès negligència greu.

Es considera com a risc greu i imminent: “Tot aspecte que resulti probable que es materialitzi en un futur immediat i pugui ser causa de gravetat per a la salut de tots els treballadors del lloc”. La interpretació d’aquesta situació ha de ser restrictiva i no és suficient la mera suposició ni l’alarma social generada en relació amb el risc de contagi.

És possible que les empreses puguin veure’s afectades per les mesures de salut pública que a cada moment siguin aconsellades o prescrites pel Ministeri de Sanitat en funció del nivell d’alerta pública (mesures higièniques, de comportament, neteja, etc.). Això sense perjudici que pogués ser prescrita una situació d’aïllament, davant una susceptibilitat de contagi, per les Autoritats Sanitàries en un escenari (centre de treball), en el qual no calgui preveure una situació de risc d’exposició a causa de la naturalesa de la seva activitat laboral.

En qualsevol cas, les empreses han d’adoptar les mesures preventives de caràcter col·lectiu o individual que siguin indicades, en el seu cas, pel servei de prevenció de riscos laborals, en funció del tipus i característiques específiques de cada activitat, entre altres:

  • Organitzar el treball de tal manera que s’eviti i redueixi la freqüència i el tipus de contacte de persona a persona.
  • Adoptar mesures específiques per a les persones treballadores especialment sensibles.
  • Proporcionar informació sobre mesures higièniques (rentar-se les mans amb freqüència, no compartir objectes, mantenir distàncies de seguretat si és possible, etc.). D’acord amb el que s’estableix en Procediment d’actuació per als Serveis de Prevenció de Riscos Laborals enfront de l’exposició al nou coronavirus (SARS-COV-2), publicat el 5 de març pel Ministeri de Sanitat, és imprescindible reforçar les mesures d’higiene personal en tots els àmbits de treball i enfront de qualsevol escenari d’exposició.

Es recomana:

  • La higiene de mans és la mesura principal de prevenció i control de la infecció. Si les mans estan visiblement netes la higiene de mans es farà amb productes de base alcohòlica; si estiguessin brutes o tacades amb fluids es farà amb aigua i sabó antisèptic. Rentar-se les mans amb aigua i sabó, o amb solució a base d’alcohol, protegeix d’igual forma i ha de realitzar-se després d’estar en contacte amb secrecions respiratòries i objectes o materials contaminats.
  • Les ungles han d’emportar-se curtes i cuidades, evitant l’ús d’anells, polseres, rellotges de nina o altres adorns.
  • Recollir el cabell llarg en una coleta o trossa baixa, podent-se ajudar d’un capell de quiròfan.
  • Evitar l’ús de lents de contacte. Si es necessiten ulleres, aquestes hauran d’estar ben pegades al front, o si és necessari s’emportarà ulleres de protecció individual.
  • Es recomana retirar el maquillatge o altres productes cosmètics que puguin ser font d’exposició prolongada en cas de resultar contaminats
  • Si té símptomes respiratoris ha de cobrir-se la boca i nas en tossir o esternudar amb un mocador d’un sol ús i tirar-lo en un contenidor d’escombraries. Si no es té mocador de paper ha de tossir o esternudar sobre el seu braç en l’angle intern del colze, amb el propòsit de no contaminar les mans.
  • Si sofreix un accés de tos inesperat i es cobreix accidentalment amb la mà, evitar tocar-se els ulls, el nas o la boca.

En aquest aspecte, la font més fiable i precisa per a obtenir informació sobre recomanacions en mesures higièniques serà el Ministeri de Sanitat

https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/ccayes/alertasActual/nCov-China/ciudadania.htm

  • Les mesures de protecció individual (incloent l’equip de protecció individual (EPI), han de ser adequades i proporcionals al risc o riscos enfront dels quals ha d’oferir-se protecció d’acord amb l’activitat laboral o professional.
  • Les mesures d’aïllament del cas en recerca constitueixen la primera barrera de protecció tant del treballador com de les restants persones susceptibles de contacte amb el cas.
  • L’ús apropiat d’elements de protecció estructurals, els controls i mesures organitzatives de personal, les polítiques de neteja i desinfecció de llocs i equips de treball reutilitzables, són igualment importants mesures preventives (ventilació del centre de treball per a garantir al màxim la renovació d’aire, neteja i desinfecció freqüent, i tantes vegades com sigui necessari, de totes instal·lacions i superfícies de treball, etc.).

Hi ha la possibilitat d’articular el teletreball com a mesura organitzativa temporal i excepcional, acordada individualment o col·lectivament, que no suposi una reducció de drets ni cap cost per a les persones treballadores.

També es podrà suspendre totalment o parcialment l’activitat, o reduir la jornada, per expedient de regulació d’ocupació (ERTE) per l’existència de causes organitzatives, tècniques o de producció, per exemple, davant l’escassetat o falta total d’aprovisionament d’elements o recursos necessaris per a l’activitat o per un descens de la demanda. D’altra banda, podrien ser considerades com a causes d’un ERTE per força major (generades per fets o esdeveniments involuntaris, imprevisibles, externs al cercle de l’empresa i que impossibiliten l’activitat laboral), per exemple, si els índexs d’absentisme impedeixen la continuïtat de l’activitat o si existeix una decisió de l’Autoritat Sanitària que aconselli el tancament del centre de treball.

Si l’empresa no tramita un ERTE però es paralitza l’activitat, la persona treballadora conserva el dret al seu salari.

Quan es declari una zona afectada greument per una emergència de protecció civil, les empreses podran articular un ERTE o fins i tot mesures d’extinció quan la causa directa sigui la situació d’emergència. En aquests casos, la Seguretat Social podrà exonerar de l’abonament de les quotes de la Seguretat Social mentre duri el període de suspensió, mentre que, en els casos d’extinció del contracte, les indemnitzacions dels treballadors seran a càrrec del Fons de Garantia Salarial (FOGASA) amb els límits establerts.

En paral·lel a aquest establiment de mesures preventives en l’àmbit laboral cal destacar la recentment publicació, per part de la Prefectura de l’Estat, del Reial decret llei 6/2020, de 10 de març, pel qual s’adopten determinades mesures urgents en l’àmbit econòmic i per a la protecció de la salut pública, emetent les següents mesures d’actuació  enfront del coronavirus:

Article cinquè. Capítol II. Confederació excepcional com a situació assimilada a accident de treball dels períodes d’aïllament o contagi de les persones treballadores a conseqüència del virus COVID-19.

«1. A fi de protegir la salut pública, es consideraran, amb caràcter excepcional, situació assimilada a accident de treball, exclusivament per a la prestació econòmica d’incapacitat temporal del sistema de Seguretat Social, aquells períodes d’aïllament o contagi de les persones treballadores provocat pel virus COVID-19.

  1. En tots dos casos, la durada d’aquesta prestació excepcional vindrà determinada pel comunicat de baixa per aïllament i la corresponent alta.
  2. Podrà causar dret a aquesta prestació la persona treballadora per compte propi o aliè que es trobi en la data del fet causant en situació d’alta en qualsevol dels règims de Seguretat Social.
  3. La data del fet causant serà la data en la qual s’acordi l’aïllament o malaltia del treballador, sense perjudici que el comunicat de baixa s’expedeixi amb posterioritat a aquesta data.»

Àrea de Prevenció de Riscos Laborals d’Activa Mútua