Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR la política de cookies

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

Per què fumes? t’ho has preguntat alguna vegada?

Per què fumes? t’ho has preguntat alguna vegada?
28 mai

Per què fumes? t’ho has preguntat alguna vegada?

El tabaquisme és un d’aquells fenòmens que mai s’esgoten. La simple i alhora tan estranya conducta de fumar ha produït enormes quantitats de literatura (científica i col·loquial a parts iguals), ingents admiradors i detractors, colossals guanys i costos econòmics*.

Hem fet de tot per comprendre aquest hàbit, però, sobretot, hem intentant lo imposible per controlar-ho a voluntat.

La immensa majoria de la gent que deixa de fumar ho fa d’un dia per a un altre, sense esforç significatiu, i sense conseqüències en el desig (el “mono”) a llarg termini. Et resulta sorprenent aquesta dada? Que tots tinguem la idea que és molt complicat, per no dir impossible, és més fruit d’aqueix altre percentatge: els fumadors addictes (que a més no solen complir amb unes pautes apropiades, per angoixa, paradoxalment, davant la idea de no tornar a fumar). Fan molt soroll, i el mite s’estén.

Si ets fumador, t’has preguntat alguna vegada quina és la funció que compleix per a tu el tabac? És a dir, per què fumes? No m’ho diguis, a veure si ho endevino: et relaxa, t’entreté, t’agrada el sabor, i t’ajuda a concentrar-te. Deu ni do! Tant estrès/avorriment/t’agrada el sabor/necessites concentrar-te, com per a haver de fumar X cigars al dia o cada setmana? Si és així, potser el problema radica en les coses que et porten a fumar!

Òbviament no podem generalitzar, cada cas té les seves característiques individuals, però no et creguis tan especial, si fumes és bé per a) obtenir alguna cosa agradable (sabor, imatge, sensació control, de llibertat, rebel·lia) i/o b) lliurar-te d’alguna cosa desagradable (tensió, incomoditat, no saber què fer amb les mans, o l’excusa perfecta per a allunyar-te d’aquesta persona avorrida).

És curiós, però, i t’animo a que facis la prova si fumes, quan se li demana a la gent que apunti cada cigarreta que fuma al dia quant li ve de gust (és a dir, el desig, “Quant em ve de gust fumar-me aquest cigar de 0 a 10?”), i el grau de satisfacció després de fer-ho (“Quant m’ha agradat aquest cigar de 0 a 10?”), els resultats, com ja et figuraràs, reflecteixen que la immensa majoria ni eren tan desitjables ni tan satisfactoris.

Arriba un moment en el qual a una sensació de “necessitat” o demanda fisiològica (el teu cervell es ressent al no tenir nicotina, una substància que no produeix, i es queixa. Té “fam”), se suma un hàbit fortament establert (realment no et ve de gust i podries passar sense fumar, però és una conducta tan  repetida, que el teu instint et diu “ja toca fer això”. S’ha automatitzat. Pura economia cognitiva. I aquest és precisament un dels factors que més interfereixen a deixar de fumar o reduir el nombre de cigars; que pretenem funcionar en contra de la nostra part més primitiva, una part que porta milions d’anys vetlant per la nostra supervivència, i, al cap i a l’últim, un hàbit que ens resulta fàcil, còmode, ràpid, i té el parany d’una “recompensa” a molt curt termini.

Objectivament tu penses racionalment, saps, estàs convençut, sens dubte, que el tabac no t’aporta res bé (ni tan sols relaxar-te; la sensació subjectiva de relaxació és per l’alleujament de l’abstinència, alimentar a el “mico”), i no obstant això amb saber-ho no n’hi ha prou, no és suficient. Raons emocionalment que et fa falta, que et vindrà bé, o que no és tan dolent.

Adonar-te, prendre consciència de com i perquè fumes, i provar coses diferents a manera d’experiment “a veure què passa” (retardar l’encès del cigar 10 minuts, fumar amb l’altra mà, fumar només en la terrassa de casa, o només la meitat del cigarret, només a les hores en punt, preguntar-te en veu alta quant et ve de gust o quant t’ha agradat, etc), pot ser una forma senzilla i indolora de començar a observar-te a tú mateix.

Si has llegit fins aquí, o estàs molt avorrit, o t’agraden els reptes, així que et proposaré un últim: divideix un foli en quatre quadrants, i al llarg d’una setmana tracta d’anar anotant avantatges i desavantatges de fumar, i avantatges i desavantatges de deixar de fumar (o de reduir el teu consum a X cigars, si és el que vols). El més explícit possible. Si una d’aqueixes raons és “millor salut”, la idea resulta vaga, poc precisa, i poc motivant. A què et refereixes en EL TEU cas particular amb “millor salut”? Un efecte en els teus roncs, somni, sagnat de genives, carrall, tos, expectoracions?

Si vols canviar la teva relació amb el tabac, i penses que necessites ajuda, un psicòleg pot assessorar-te en tractaments empíricament validats per a deixar de fumar, així com ajudar-te a augmentar la teua motivació al canvi.

Sap que la llibertat i satisfacció que es guanyen són… No. No hi ha un superlatiu prou superlatiu per a descriure-ho. Hauràs de viure-ho tu.

* Et recomano la pel·lícula “El dilema” (The insider, 1999), protagonitzada per Russell Crowe i basada en fets reals sobre el lobby del tabac.

Pablo Ignacio Alonso, psicòleg Activa Mútua