Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR la política de cookies

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

Roncar impedeix descansar bé i pot provocar accident de treball o malaltia laboral

Roncar impedeix descansar bé i pot provocar accident de treball o malaltia laboral
11 jun

Roncar impedeix descansar bé i pot provocar accident de treball o malaltia laboral

Més d’un milió de persones pateixen síndrome d’apnea obstructiva del somni, el 80% sense diagnosticar

Alguns accidents de treball i malalties laborals es vinculen amb el cansament de l’empleat. I aquest abatiment, entre multitud de causes, també pot estar relacionat amb el fet de no dormir bé a les nits, a causa dels roncs. Esgotament que pot “contagiar-se” a la parella, perquè aquests sorolls no la deixin reposar adequadament i, per tant, també ella pugui tenir incidències en l’entorn laboral.

Més d’un milió de persones a l’Estat -el 4% homes, el 2% dones- pateixen Síndrome d’Apnea Obstructiva del Somni (Saos), una de les principals causes del ronc; una de les patologies respiratòries més significatives, després de l’asma o la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC). D’aquest milió de persones, existeix la barbaritat d’un 80% de pacients sense diagnosticar, segons la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (Separ). De fet, el Saos és el trastorn del somni més freqüent després de l’insomni.

El 40% de les visites que reben els pneumòlegs estan relacionades amb trastorns respiratoris durant el somni. I és que a part del Saos, aquests especialistes també poden topar-se amb la Síndrome d’Apnea Hipòpnea del Somni (SAHS), la Síndrome d’Apnea Central del Somni (Sacs) o, entre altres, la Síndrome d’Hipoventilació per Obesitat (SHO).

Consells

Per a intentar prevenir aquestes malalties, és aconsellable no fumar ni prendre estimulants ni hipnòtics abans d’anar-se al llit.

No existeix farmacopea per a la curació dels roncs, ara bé, segons les mateixes fonts, la pressió positiva contínua en la via aèria superior durant 4 hores al llarg del somni, prevé apnees. També existeixen dispositius orals de desplaçament de la mandíbula o de retenció lingual. I com última possibilitat, pot contemplar-se cirurgia en la via aèria superior.

Abans d’arribar a aquestes conclusions, el pneumòleg estudiarà la intensitat i freqüència del ronc, l’aparició i periodicitat de les apnees, si el pacient acusa cansament durant el dia, si presencia somnolència diürna o somni en determinades ocasions.

Evidentment, l’especialista també contemplarà aspectes com l’edat, el sexe i la tensió arterial del malalt (hipertensió). I donat el cas, pot plantejar un estudi polisomnogràfic nocturn que permeti catalogar el tipus de trastorn respiratori davant el qual es troba.