Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR la política de cookies

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

Síndrome del túnel carpiano: cómo prevenirlo.

Síndrome del túnel carpiano: cómo prevenirlo.
18 mar

Síndrome del túnel carpiano: cómo prevenirlo.

Jornades de treball en què es realitzen moviments repetitius de canell i dits, prensió amb la mà, postures forçades, com les que duen a terme cambrers, cuiners, cambreres de pisos, etc. s’associen a l’aparició de la síndrome del túnel carpià.

Encara que és un problema comú no tots coneixem les pautes recomanades per evitar la seva aparició.

Què és la síndrome del túnel carpià?

El túnel carpià és un reduït i rígid canal que es troba a la cara anterior del canell, entre els ossos d’aquesta i el lligament anul·lar del carp.
Per aquest conducte discorren tendons flexors dels dits i el nervi mitjà. Quan aquests tendons s’inflamen, o apareix líquid, de vegades també per altres causes com microtraumatismes, artritis, infeccions, etc., aquest espai disminueix produint una compressió del nervi.
En l’àmbit laboral s’associa amb activitats en què es realitzen moviments repetitius, sent més comuna en dones i augmentant les possibilitats de patir-a partir dels 55 anys.

Quins símptomes presenta?

La simptomatologia que habitualment acompanya aquesta patologia s’inicia amb l’aparició de entumiment i formigueig de la mà, especialment durant la nit, afectant principalment al primer, segon, tercer i quart dits, aquest últim només en part. Aquest dolor, de vegades, pot irradiar-per l’avantbraç. És una de les neuropaties per compressió més comú i encara que sol aparèixer en la mà dominant, pot afectar totes dues.
Per evitar la sensació de dolor, rampa o formigueig, és habitual que les persones que el pateixen agitin la mà de forma similar al moviment que es realitza per baixar el mercuri del termòmetre, serà considerat com a signe de Flick.

Com es tracta?

És recomanable el tractament mèdic a l’aparèixer els primers símptomes evitant així danys permanents sobre el nervi. Habitualment es basa en fisioteràpia, medicació i ús de fèrula dorsal nocturna, arribant en els casos més greus a l’ús de la cirurgia.
Si no es tracta de forma adequada evolucionarà apareixent debilitat, que s’acompanyarà de dificultat a l’hora de manejar estris i atròfia muscular.

Quines pautes podem dur a terme per prevenir-lo?

  • És recomanable redissenyar les eines que es facin servir habitualment durant la jornada laboral per permetre posicions més còmodes i menys lesives.
  • Evitar postures forçades durant el desenvolupament de l’activitat.
  • Descansar la nina entre les activitats que provoquin dolor, formigueig o entumiment.
  • Canviar de posició, alternar amb una altra activitat.
  • Fer aplicacions de fred durant 10 minuts al canell després de realitzar moviments repetitius.
  • Realitzar estiraments freqüents dels músculs de l’avantbraç, per exemple, ajuntant els palmells de les mans, en “posició de resar” a l’altura del pit, elevant els colzes fins a notar la tensió i mantenint la posició durant 15 segons.
  • Ús de fèrula nocturna per evitar el moviment del canell reduint la pressió sobre el nervi per postures inadequades durant el son. Si no es fa servir fèrula, evitar dormir amb el canell sota el cap o doblegada, és important que no hi hagi pressió sobre aquesta.
  • Subjectar els objectes amb tota la mà, no només amb els dits.
  • Canviar de mà cada poc temps quan es realitzin moviments repetitius que provoquin sobrecàrrega i inflamació del túnel carpià.
  • Controlar el sobrepès.
  • Evitar recolzar-se sobre el canell o sobre el taló de la mà.

Com va escriure Baltasar Gracián, jesuïta i escriptor del Segle d’Or: “Per a la persona prudent és més fàcil prevenir que remeiar”

A Activa Muta realitzem jornades de sensibilització per prevenir l’aparició de trastorns musculoesquelètics, en què abordem de forma pràctica les pautes adequades per evitar l’aparició diferents patologies entre les quals es troba la síndrome del túnel carpià.

Javier Vega Molpeceres – Tècnic Superior en Prevenció de Riscos Laborals Activa Mútua