Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR la política de cookies

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

Termoregulacío corporal

Termoregulacío corporal
04 jul

Termoregulacío corporal

El bon temps ha arribat i ve de gust passar més temps a l’aire lliure, ja sigui per gaudir relaxadament del clima estiuenc com per realitzar activitats lúdiques o esportives en entorns oberts o en mitjans naturals.

No obstant això no podem oblidar-nos que també hem d’extremar precaucions amb la calor. Durant l’hivern el cos genera calor i aquest es perd en un exterior amb temperatures més baixes que la corporal. Però a l’estiu, és la temperatura exterior la que pot superar la temperatura corporal ideal. En un context de temperatura externa elevada, qualsevol objecte o material sotmès a aquestes temperatures acabaria elevant la seva pròpia temperatura.

L’ésser humà és un organisme homeotermo o termoregulador, capaç de regular la seva temperatura corporal per mantenir-se dins d’un rang de temperatura que li permeti funcionar amb normalitat. Però això serà possible sempre que no s’excedeixin uns límits. Quan la temperatura assolida es sobrepassa l’ésser humà comença a comportar-se de manera disfuncional i s’exposa a un risc de salut amb potencial desenllaç fatal: el cop de calor.

Comprendre com funcionen els nostres mecanismes de termoregulació per ser capaços de perdre temperatura en ambients càlids, ens permetrà prevenir un cop de calor.

Hi ha dos mecanismes possibles d’intercanvi de calor entre el cos humà i un ambient càlid: mecanisme de pèrdua evaporativa de calor i mecanisme no evaporatiu.
Dins de les possibilitats no evaporatives estan.

  • Radiació: l’ésser humà irradia calor a l’ambient de la mateixa manera, encara que en infinita menys intensitat, per mitjà d’ones electromagnètiques. Aquest és el procés en què més calor es perd. No requereix de contacte amb cap matèria per efectuar-se.
  • Conducció: És el mecanisme que es produeix en entrar el nostre cos en contacte amb qualsevol objecte, substància o matèria. És possible a causa del contacte entre molècules. Aquelles amb major temperatura vibren més, i són capaços de transmetre aquesta vibració a altres molècules amb menor estat d’agitació.
  • Convecció: És el que es produeix en contacte amb l’aire i el seu moviment. L’aire calent ascendeix i és reemplaçat per aire més fred. Estar cobert de roba o materials impedeix aquest mètode de pèrdua de temperatura. Si a més hi ha un corrent d’aire la transferència és més gran. Però si no hi ha aire més fresc per fer el reemplaçament el procés s’atura.

Però, quan la temperatura ambiental és superior a la corporal, no hi ha aire ni objectes amb temperatura inferior? Llavors, l’evaporació és l’única forma de pèrdua de calor.

L’aigua és capaç d’aprofitar l’energia calorífica que desprèn el nostre cos per passar a estat gasós (vapor) i en aquest procés, el resultat és que el cos perd temperatura.
Així funciona la perspiració, la transpiració i la sudoració.
Però aquest mecanisme tampoc és sempre possible. En un ambient amb elevat percentatge d’humitat, la capacitat de l’aigua (suor) de convertir-se en vapor es veu dificultat i ens trobaríem amb un problema per a ser capaços de regular la nostra temperatura corporal.

Dr. Pedro Hermoso Fernández

Metge especialista en medicina esportiva i educació física