Utilització de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes per tal que podeu gaudir-ne plenament. Si continueu navegant esteu consentint l’acceptació d’aquestes galetes i l’acceptació de la nostra política de galetes, Cliqueu a l’enllaç per a més informació.

ACEPTAR la política de cookies

Cambiar idioma

Ir al contenido principal de la página

Vacatio Legis

Vacatio Legis
23 jun

Vacatio Legis

El concepte jurídic de “vacatio legis” s’identifica com aquell període que intervé entre la publicació d’una norma en el butlletí oficial corresponent i el moment en què inicia els seus efectes. No és est un tema menor, quan inicia els seus efectes una norma, de fet l’article 2 del Codi Civil ho regula precisament assenyalant que l’entrada en vigor es produirà als vint dies de la seva publicació en el butlletí oficial “si en elles no es disposa d’una altra cosa”, o també podem citar aquell principi general (o dret fonamental) que impedeix que les normes penals tinguin efectes retroactius.

Com sempre, la norma general, els vint dies, porta annexa l’excepció, si la mateixa norma no disposa una altra cosa, amb la qual cosa, ens trobem davant una amalgama de diferents moments en què les normes entren en vigor. Sense ànim exhaustiu, aquelles que verifiquen el seu inici d’efectes en el mateix dia de la seva publicació, la que tenen el seu inici d’efectivitat l’endemà de sortir a la llum, més aquelles que conjuminen diferents moments d’entrada en vigor, l’endemà, als vint dies, en un termini més o menys curt o llarg, o fins i tot aquelles que tenen efectes retroactius, i si volen encara més retorçat, les que vinculen la seva efectivitat a la publicació d’una altra norma…que mai va arribar a publicar-se amb el que la primera d’elles, en realitat, mai va entrar en vigor.

Però no és aquesta la “vacatio legis” a la qual vull referir-me, potser amb incorrecció jurídica, amb aquest concepte vull descriure el període que hem viscut com a conseqüència de no comptar amb unes corts constituïdes i un govern amb iniciativa legislativa, amb el que ha desaparegut la publicació de qualsevol tipus de norma que reguli els més variopintos aspectes de la nostra societat.

Aquesta absència de textos legals publicats en les gasetes oficials contrasta amb la vorágine sense fi viscuda abans de la convocatòria de les eleccions legislatives estatals celebrades al desembre de 2015, en els mesos previs als comicis el Butlletí Oficial de l’Estat era un continu de textos refosos, decrets, lleis…una successió imparable de normes i més normes que abastaven matèries de tot tipus de pelatge, sens dubte importantíssimes però que afectaven directament al corpus jurídic que regula la nostra ciutadania. Vaga realitzar una descripció o llista per que tots aquells que tractem amb el Dret, vam ser testimonis d’aquest fenomen.

Aquesta realitat em permet portar a col·lació diverses reflexions.
La primera és que cal preguntar-se si només amb l’acte de legislar el poder de l’Estat (o de l’Administració si es prefereix) aconsegueix el seu objectiu últim de transformar la societat de manera que quedi alineada als designis (o si es vol la visió, missió i valors) del Govern de torn. La resposta, almenys per a mi, és que no, l’extensa i il·limitada capacitat legislativa de totes els poders legislatius i administratius constituïts en aquesta pell de toro no suposa garantia alguna que existeixi una efectiva transformació, o dit d’una altra manera, que les normes s’apliquin i serveixin para allò que van ser creades. Quantes vegades una Llei ha estat cacareada a so de bombo i platerets perquè una vegada que volem aplicar-la surti la infranquejable barrera de “reglamentàriament s’establirà…”, o llocs a dir, quantes vegades ens hem enfrontat a un text inintel·ligible només a l’abast d’aquella ment privilegiada que és capaç d’entendre els més subtils recovecos de la llei de la relativitat o de la física quàntica.

Segona reflexió, para quina ha servit legislar tant?. Un efecte és evident, l’increment aberrant de la burocràcia en aquest país. Sembla com si els ciutadans anéssim analfabets o incapaços de regir les nostres destinacions, la burocràcia dirigirà els nostres designis pels llits adequats. No obstant això, aquest efecte té una contraprestació molt pesada, l’absència de capacitat d’iniciativa transformadora o si es vol la petrificación de la nostra societat. Cridin-me com vulguin, però enyoro la llibertat.

I tercer, la coerció, la punibilidad, s’han incrementat desmesuradament. Fa uns anys, amb la reforma de l’any 2010 del Codi Penal, un catedràtic de Dret Penal va exclamar, seguint el deixant del cineasta Berlanga, “Tots a la presó”…i amb el pas dels anys…sens dubte així serà, amb les reformes habidas en aquests últims temps de les normes administratives punitives i les de caràcter penal, hi ha del pobre desgraciat que s’oblidi un tràmit administratiu o si ho emplena inadequadament, la seva destinació pot ser preocupantment onerós.

Per això, i ara ve el corol·lari de les meves reflexions, aquesta “vacatio legis” ha estat com un bàlsam, un recés, massa breu segurament a tenor del que ens espera sigui quin sigui el color de qui ens governi després de les eleccions de juny de 2016.

Període que ens ha permès llegir sosegadamente textos legislatius que només havíem pogut albirar a rajaploma, que ens ha permès prestar més atenció a l’actualitat jurisprudencial que interpreta l’aplicació de les normes, moments fins i tot, que permeten reflexionar sobre el que, de “lege ferenda”, seria convenient que es publiqués en un butlletí oficial.

Gaudeixin d’aquests moments, dic això perquè vénen a la meva ment les memòries de Winston Churchill en les quals descriu les seves experiències durant la Segona Guerra Mundial, la qual cosa ell va cridar la Guerra Crepuscular, aquell període previ a la invasió de les terres franceses, en el qual fins i tot els futurs contendents (cadascun en el seu front) semblaven gaudir d’una pau que només va ser un mer miratge, donada la cruesa dels enfrontaments que es van produir amb l’entrada de les forces invasores a França i que la història ens descriu tan cruament(sense oblidar a aquells que prèviament a aquest fet van sofrir en les seves carns els dramàtics rigors de la guerra).

Confiem que la “vacatio legis” que ara gaudim, no sigui crepuscular i que de pas a la “rationabili lege” i no a una nova tempesta legislativa sense fi i sense control.

Miquel Benabarre Casals – Secretari General d’Activa Mútua

pDSC_4017